What do you think?
Rate this book
La ruta blava: Viatge a les mars del Sur
Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.
D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació Tahití.
Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…
Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.
D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació Tahití.
Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…
Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.
288 pages, Paperback
First published January 1, 1964
4 people are currently reading
112 people want to read
About the author
Josep Maria de Sagarra
79 books14 followersJosep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) was a playwright, journalist, memoirs writer, translator and, above all, poet.
His vivid, rich use of language, his use of highly expressive rhetorical devices and, in particular, his aim of diverting or moving the reader and spectator brought him an enthusiastic reading public and theatre audiences and he was rewarded by such resounding successes as La corona d'espines (The Crown of Thorns – 1930), L'Hostal de la Glòria (Glòria's Hostel – 1931), El Cafè de la Marina (The Seaside Café – 1933) and La Rambla de les floristes (The Rambla of Florists – 1935). Notable among his poetic works are Cançons de rem i de vela (Songs of the Oar and the Sail – 1923), El comte Arnau (Count Arnau – 1928) and El poema de Nadal (Christmas Poem – 1931). His novel Vida privada (Private Life – 1932) is deemed to be the quintessential Barcelona novel.
He wrote assiduously for the press and eventually published some of these writings collected in two volumes, Cafè, copa i puro (Coffee, Drink and Cigar – 1929) and L'aperititu (Aperitif – 1937). In 1938, he went to live in France where he was mainly working on his translation of the Divina Commedia. On his return to Catalonia in 1940, he joined clandestine literary circles and, with the help of various patrons, he finished his translation of Dante, translated Shakespeare's plays and wrote his highly readable and extensive Memòries (Memoirs – 1954). A considerable part of his oeuvre has been translated into other languages and some of his works have been made into films or television productions.
---
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Poeta, dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista i traductor.
La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.
Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.
His vivid, rich use of language, his use of highly expressive rhetorical devices and, in particular, his aim of diverting or moving the reader and spectator brought him an enthusiastic reading public and theatre audiences and he was rewarded by such resounding successes as La corona d'espines (The Crown of Thorns – 1930), L'Hostal de la Glòria (Glòria's Hostel – 1931), El Cafè de la Marina (The Seaside Café – 1933) and La Rambla de les floristes (The Rambla of Florists – 1935). Notable among his poetic works are Cançons de rem i de vela (Songs of the Oar and the Sail – 1923), El comte Arnau (Count Arnau – 1928) and El poema de Nadal (Christmas Poem – 1931). His novel Vida privada (Private Life – 1932) is deemed to be the quintessential Barcelona novel.
He wrote assiduously for the press and eventually published some of these writings collected in two volumes, Cafè, copa i puro (Coffee, Drink and Cigar – 1929) and L'aperititu (Aperitif – 1937). In 1938, he went to live in France where he was mainly working on his translation of the Divina Commedia. On his return to Catalonia in 1940, he joined clandestine literary circles and, with the help of various patrons, he finished his translation of Dante, translated Shakespeare's plays and wrote his highly readable and extensive Memòries (Memoirs – 1954). A considerable part of his oeuvre has been translated into other languages and some of his works have been made into films or television productions.
---
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Poeta, dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista i traductor.
La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.
Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 9 of 9 reviews
January 31, 2025
Hi ha llibres que em fan tornar a descarregar Goodreads per fer públiques les alabances. El capítol de “La cara i la creu de les goletes” és el més vertiginós que he llegit en català, al nivell de l’inici de la segona part de Vida Privada i les primeres pàgines de Camí de Sirga. Té un ritme, una gràcia i unes clatellades d’articulista; és una escriptura gairebé còmica, teatralitzada, incoherent i grandiosa, amb el colofó de trobar, sobtat, l’adjectiu sensibilíssim, de poeta, de ploma estilogràfica.
M’ho fa passar bé com Fitzgerald però transmet menys pesantor. No se’l veu arrossegat i rendit per un món que l’atropella. L’imagino amb una perruca ferma i barret atrotinat, que fa amics allà on va i és feliç de redactar-ho.
L’he trobat boníssim i, en conseqüència, procedeixo a començar All i salobre. Espereu-ne una ressenya òptima d’aquí un parell de setmanes. Petonets.
M’ho fa passar bé com Fitzgerald però transmet menys pesantor. No se’l veu arrossegat i rendit per un món que l’atropella. L’imagino amb una perruca ferma i barret atrotinat, que fa amics allà on va i és feliç de redactar-ho.
L’he trobat boníssim i, en conseqüència, procedeixo a començar All i salobre. Espereu-ne una ressenya òptima d’aquí un parell de setmanes. Petonets.
Read
August 11, 2024M'he llegit l'edició de 1986 que vaig comprar de segona mà no recordo si al mercat de Sant Antoni o als encants. Pensava que seria una plàcida lectura d'estiu. Diuen a la contraportada: 'En definitiva, aquest viatge a les mars del Sud, que Sagarra sap d'escriure amb una prosa de gran estil, és un dels relats més bells i evocadors que s'han escrit en català'.
És cert que la prosa d'en Sagarra és evocadora i sensual, en el sentit més ampli de la paraula:
'Jo, que mai no m'he espantat de res i considero que la cosa més improductiva - quan es tracta de córrer món - és fer escarafalls, he de dir sincerament que quan em vaig veure sota la dutxa em va agafar un cert pànic. Del pestilencial abisme pujava un vol de mosquits, afamats com panteres i jo, fent el cor fort, pensava en l'elefantiasi i en totes les coses infamants que m'havien dit de la salut a Raiatea. Sincerament, aquest local higiènic de l'hotel d'Uturoa és la cosa més desvergonyida i més impresentable que mai hagi vist.'
O, un altre exemple:
'hi ha pudors més infamants, més inconfessables que les del mazout. Les matèries orgàniques en descomposició, totes les reaccions en les quals intervenen els gasos sulfhídrics i els gasos amoniacals, els detritus i els vapors de certes indústries, són coses que tothom està d'acord a considerar matèria irrespirable; però jo, que tinc un nas bastant fi i he sofert pudors de tota mena, afirmo que la pudor més canalla de totes, la més indignant, la més desesperant, és la del mazout de les goletes. És una emanació augmentada, intensificada, de greix del més vil i del més ranci, barrejat amb tot el que pugui donar de si un bec mig impregnat de petroli i a mig cremar. El vapor de mazout, al mateix temps que us clava tot d'agulletes als bronquis i us priva la respiració, us ataca l'estòmac, us el contrau, us produeix l'horrible escarafall del vòmit, i de passada de us encasta al paladar i us hi deixa aquell gust de l'oli sabent i pestilencial de la paella dels gitanos, aquell oli de fregir gats.' etc.
Suposo que és un retrat més o menys realista de la seva experiència, però no el consideraria bell en una gran part del text. Crec que molta gent no podria suportar acabar-lo. En moltes ocasions és cruel però almenys ho és amb tothom i amb tot. Potser li hem d'agrair que ens hagi donat el retrat complet. I almenys, ho fa amb gràcia.
És cert que la prosa d'en Sagarra és evocadora i sensual, en el sentit més ampli de la paraula:
'Jo, que mai no m'he espantat de res i considero que la cosa més improductiva - quan es tracta de córrer món - és fer escarafalls, he de dir sincerament que quan em vaig veure sota la dutxa em va agafar un cert pànic. Del pestilencial abisme pujava un vol de mosquits, afamats com panteres i jo, fent el cor fort, pensava en l'elefantiasi i en totes les coses infamants que m'havien dit de la salut a Raiatea. Sincerament, aquest local higiènic de l'hotel d'Uturoa és la cosa més desvergonyida i més impresentable que mai hagi vist.'
O, un altre exemple:
'hi ha pudors més infamants, més inconfessables que les del mazout. Les matèries orgàniques en descomposició, totes les reaccions en les quals intervenen els gasos sulfhídrics i els gasos amoniacals, els detritus i els vapors de certes indústries, són coses que tothom està d'acord a considerar matèria irrespirable; però jo, que tinc un nas bastant fi i he sofert pudors de tota mena, afirmo que la pudor més canalla de totes, la més indignant, la més desesperant, és la del mazout de les goletes. És una emanació augmentada, intensificada, de greix del més vil i del més ranci, barrejat amb tot el que pugui donar de si un bec mig impregnat de petroli i a mig cremar. El vapor de mazout, al mateix temps que us clava tot d'agulletes als bronquis i us priva la respiració, us ataca l'estòmac, us el contrau, us produeix l'horrible escarafall del vòmit, i de passada de us encasta al paladar i us hi deixa aquell gust de l'oli sabent i pestilencial de la paella dels gitanos, aquell oli de fregir gats.' etc.
Suposo que és un retrat més o menys realista de la seva experiència, però no el consideraria bell en una gran part del text. Crec que molta gent no podria suportar acabar-lo. En moltes ocasions és cruel però almenys ho és amb tothom i amb tot. Potser li hem d'agrair que ens hagi donat el retrat complet. I almenys, ho fa amb gràcia.
August 4, 2025
Una lectura preciosa! Tot i que ara no sé si voldria viatjar a la Polinèsia!
Cada cop llegeixo amb més ganes llibres que m'expliquin coses i històries quan més llunyanes del "jo" millor. Trobar-me descubrint altres paisatges, cultures diferents, maneres diferents de veure la vida. Ja sigui per la distància en el temps o en l'espai. O ambdues.
Com escriu Sagarra! Quines frases meravelloses plenes d'un vocabulari riquíssim! Quin català més pobre el que ara parlem...
Una gran descoberta d'un gran escriptor.
Cada cop llegeixo amb més ganes llibres que m'expliquin coses i històries quan més llunyanes del "jo" millor. Trobar-me descubrint altres paisatges, cultures diferents, maneres diferents de veure la vida. Ja sigui per la distància en el temps o en l'espai. O ambdues.
Com escriu Sagarra! Quines frases meravelloses plenes d'un vocabulari riquíssim! Quin català més pobre el que ara parlem...
Una gran descoberta d'un gran escriptor.
September 14, 2024
M'ha encantat! He rigut, he après, he fet que no amb el cap i he fet que sí... Tinc moltes ganes de llegir més Sagarra i sobretot de més Tahití.
Crec que la nota editorial el resumeix super bé, sobretot la frase final que no he pogut parar de pensar mentre el llegia: "Bon profit ens faci a tots, lectors convençuts de la nostra superioritat sobre èpoques pretèrites".
Crec que la nota editorial el resumeix super bé, sobretot la frase final que no he pogut parar de pensar mentre el llegia: "Bon profit ens faci a tots, lectors convençuts de la nostra superioritat sobre èpoques pretèrites".
October 12, 2025
Un llibre d'una gran bellesa, que és un document i record inoblidable d'un moment (en plena Guerra Civil Espanyola) , difícil i especial per Josep Maria de Sagarra.
A cavall del diari i del llibre de viatges, ens descriu les seves impressions d'un llarg viatge de set mesos als Mars del Sud.
La prosa, deutora del seu temps, captiva i ens porta a una època i cultura que ja no existeix.
Que bé que escrivia Sagarra!!
A cavall del diari i del llibre de viatges, ens descriu les seves impressions d'un llarg viatge de set mesos als Mars del Sud.
La prosa, deutora del seu temps, captiva i ens porta a una època i cultura que ja no existeix.
Que bé que escrivia Sagarra!!
October 17, 2018
Dit boek ging te weinig over varen en te veel over wat er allemaal vies (en zwart) is in de stadjes waar de schrijver landt met het schip.
June 5, 2016
'De blauwe weg' is een fantastisch mooi geschreven (én knap vertaald) reisverslag van een bootreis naar de Stille Zuidzee, waar de auteur enkele maanden verblijft op de eilanden Tahiti en Bora Bora. Aanvankelijk zorgen de zeer levendige, exuberante beschrijvingen ervoor dat je zelf lijkt mee te reizen op het schip, dat je de landen die het schip aandoet en de zee door de ogen van de schrijver mooier en levendiger ziet dan je ze ooit zou kunnen waarnemen als je zelf op het schip zat, geplaagd door de vochtige hitte, zeeziekte, ongedierte en andere ongemakken van een reis naar de tropen. Eens de Sagarra voet aan wal heeft gezet in Tahiti stagneert het boek wat, en dat heeft alles te maken met het ontbreken van een verhaal. de Sagarra heeft amper enkele anekdotes in petto, hij lijkt te veranderen in een bioloog, etnoloog en etholoog, zij het een met een prachtige pen. Wel weet hij al heel snel en overtuigend een wereld neer te zetten waar het paradijselijke beeld dat we hebben van de eilanden in de Stille Zuidzee een flinke knauw krijgt, van eilanden waar de natuur weliswaar paradijselijk mooi is maar ook verraderlijk, waar ziekten heersen zoals het vreselijke elefantiasis, waar de plaatselijke bevolking door de bekeringsdrift van het Westen van al zijn waardigheid en oorspronkelijke kracht is ontdaan en de economie in handen is (anno 1936) van de Chinezen en gevoed wordt door de Amerikaanse toeristen die op de eilanden oppervlakkige genoegdoening komen vinden in slemppartijen en de diensten van gemakkelijke, passieve en zedenloze meisjes.
January 4, 2015
Relat descriptiu ple d'anècdotes i no exempt d'humor i ironia, sobre el viatge que Sagarra i la seva dona van fer al 1936-1937 a les illes Polinèsies durant l'exili. Un relat ple de contrastos entre l'esperada idea romàntica d'unes illes exòtiques i paradisíaques i la realitat que suposen la incultura, la misèria les incomoditats i perills.
Les comparacions son odioses, però m'ha agradat més que no pas "Els mars del Sud" el llibre d'Stevenson resultat del mateix viatge en una altra època.
Les comparacions son odioses, però m'ha agradat més que no pas "Els mars del Sud" el llibre d'Stevenson resultat del mateix viatge en una altra època.
May 11, 2015
Mai estaré a l'alçada en l'ús de l'idioma de Sagarra.
Displaying 1 - 9 of 9 reviews