Les feres

by Uriol Gilibets Barbens

Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es desperta amb la visió del rector brandant la relíquia del sant Prepuci, nu, cridant i rient a cor què vols. Amb el fred que carda. Després el rector s’esfuma, engolit pel bosc frondós. Ves que no s’hagi convertit en una fera, com tothom que per una raó o altra vol desaparèixer del poble.

Així comença Les feres, escrita en estat de gràcia, en què el protagonista és el poble i els seus peculiaríssims vilatans. I el bosc i el sotabosc, i les feres que l’habiten.

Empeltada d’un humor descordat, atàvic i popular, Uriol Gilibets reescriu la tradició per fer-se-la seva. El seu univers agermana Raimon Casellas amb Amanece que no es poco de José Luis Cuerda; l’escatologia catalana amb l’absurd dels Monty Python; el seny amb la rauxa. Tot plegat per descobrir-nos la grandesa i les misèries d’un poble que podria ser el nostre. Aviat és dit. Poca broma. No res.

Genres: Humor

152 pages, Paperback

Published April 30, 2024

About the author

Uriol Gilibets Barbens (Solsona, 1991) ha escrit contes infantils per a la col·lecció «Els Petits Tigres» de Tigre de Paper, però també ha escrit contes per a La Directa o la revista Branca. Participa en molts guions del Super3 (El Betapodcast, Conde&Fonde, Efecte Wow…), però també n’escriu per el programa El Foraster. Havia fet preguntes al programa Atrapa’m si pots, però no li sortien gaire bé. Va crear, escriure i dirigir Una història de la Literatura de TV3, programa de culte que ningú va entendre i que va fer emprenyar la intel·liguèntsia del país. Dirigeix el podcast Llegir.

Reviews

[Andrea Gumes · Rating 5 out of 5]

Són ben vives les paraules, quina força, quines frases. I el cap de l'Uriol Gilibets capaç d'imaginar, crear i plasmar aquest univers tan propi i tan divertit. Trobaré a faltar totes aquestes bestioles. Quin goig de novel·la debut, quin do trobar tan ràpidament la teva veu.

[Marta Cava]

És com agafar l'univers de la Irene Solà i barrejar-ho amb personatges absurds, dignes de "Amanece que no es poco", afegir-hi un polsim d'humor, una cullerada de sordidesa i un grapat de surrealisme. Visca Solsona. Visca Sant Gonera

[Helena Julià · Rating 5 out of 5]

"Recorda't bé d'això que et diré: si no tens paciència, no cal ni que intentis ser arbre."

[Emma Granyer · Rating 5 out of 5]

Quin glop d'aire fresc, aquest llibre! És com una faula, una llegenda. Quina imaginació i quin domini lingüístic, en Gilibets. Quin do per atrapar el lector i fer-lo viatjar cap on ell vol... És boníssim, és que no hi falta de res i tot és a la mida justa: d'humor, de d'absurditat, de "moralina".... Molt recomanable 🦡🐾🦨🐛🐞🦋🐌🕷

[Joan Roure · Rating 4 out of 5]

4,5⭐
Un poble perdut ves a saber on, on arribar-hi és un trauma o dos. Uns peculiaríssims vilatans, capellans que corren enfollits agitant relíquies de Sant Prepuci, cecs que veuen el futur, biciclistes fumadors i pessebres vivents. Un fart de bosc que tot s'ho endrapa. I el sotabosc. I Les Feres i el xargueno. Un univers propi en tot just cent cinquanta pàgines. Alifara de l'absurd. Una joia, ves. Tot i no res. De cap a la llista de millors lectures de l'any.

[Laura]

És com La mort i la primavera. Però diferent.

[Pol Viñas · Rating 4 out of 5]

No res.

[EnricMD · Rating 5 out of 5]

Divertit a més no poder, gràcies a l'estil surrealista de Gilibets i al seu immens i deliciós repertori de comparacions i expressions. Les Feres enganxa a través d'uns personatges extrafets i humanament inhumans i amb una història que, si bé breva en extensió, aconsegueix retratar i caracteritzar, amb molta gràcia, la vida al poble de Sant Gonera.

Només desitjo que no sigui l'únic llibre de l'autor.

[Dani Morell · Rating 4 out of 5]

Sant Gonera, un poble recòndit de la Catalunya profunda, absolutament deixat de la mà de Déu i del Sant Prepuci, serveix de vehicle per un desplegament prodigiós d'humor absurd, realisme màgic i personatges peculiars. Té mala llet i agradarà a tothom, però si vius al Solsonès reconeixeràs cosetes... Com diu el cantautor Roger Mas: 'Uriol Gilibets és un Boris Vian refotudament solsoní'.

[Laia Puig Fontrodona · Rating 3 out of 5]

4.5/5

[Toni · Rating 4 out of 5]

Llibre entretingut i molt original. M'ho he passat prou bé! És com un acudit llarg dels d'abans: que el final fa riure però la clau és la gràcia i detall amb que s'explica. Però molt més llarg.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

"Les feres" és una història original, surrealista. De Nadal a Nadal, ideal per llegir durant l'hivern. Els personatges són tan reals com els que hi pot haver en un poble petit com similars als de les rondalles. "Qui no té un all té una ceba." Gilibets escriu amb un estil divertit, com si parlés. En fi, no res.

[Anesa · Rating 4 out of 5]

m’ha encantat com representa amb humor la qüestió de pertànyer a un lloc i simultaniament voler escapar-hi perquè sents que t’ofegues si no compleixes amb les expectatives que tenen de tu (per a res m’identifique eh)

continuarem llegint

[Albert Martí · Rating 4 out of 5]

S'ha xalat molt llegint aquest llibre. També m'ha desconcertat, he rigut i m'ha fet vibrar aquest no-lloc del Solsonès feréstec amb uns habitants condemnats a compartir poble i bosc com si fos una maledicció. Ganes de seguir-li la pista amb tot el que vingui!

El millor: entendre l'obra com un peculiar pessebre vivent on els personatges fan lo seu i conformen un quadre bell i caòtic.
El pitjor: com en una obra pictòrica, amb alguns personatges o escenes a vegades es queda en la contemplació.

[lena casanoves giol · Rating 4 out of 5]

«en fi. no res»

he rigut igual que la carmen quan llegia sloterdijk

[hdm · Rating 5 out of 5]

Les comparacions mai son benvingudes i una obra sempre és millor valorar-la autònomament. Tanmateix, som un país petit i acomplexat. Aquesta es la meva valoració: és Gilibets un Vonnegut català?

[Eli · Rating 4 out of 5]

És una història esbojarrada, explicada amb un humor quasi cruel, amb detalls frívols i crus i un final que et deixa amb molt mal cos.

Representa molt bé l'ambient rural i peculiar dels pobles petits i la personalitat de la seva gent, que pot ser mesquina, menyspreable i dolenta com una mala cosa.

[Tania Espel · Rating 5 out of 5]

És la versió nostrada i lleugera, amb tot l'humor, i acidesa, de la Tierra de empusas.

[Andrea · Rating 3 out of 5]

3,5

[David · Rating 5 out of 5]

Quina meravella les feres!
Bosc profund i tupit.

[Nelet · Rating 3 out of 5]

Té un ritme àgil i la història d'aquest poble perdut carregat de personatges plens de tòpics té gràcia. La primera meitat m'ha agradat més que la segona. L'he llegit a gust.

[Martí · Rating 4 out of 5]

Si en Raül Garrigasait de “País barroc” i en Miyazaki de “La princesa Mononoke” haguessin tengut un fill amb sentit de l’humor, seria aquest llibre

[Marc Vives · Rating 4 out of 5]

Un llibre molt entretingut i que et trasllada a la (no tan) fantàstica vida quotidiana de Sant Goners i els seus personatges.

[Núria Múnera i Pascual · Rating 4 out of 5]

Una anada de bola silvestre i rural, original i ben escrita que aporta frescor i disbauxa tot passant una bona estona. Recomanable

[Alba Granell · Rating 2 out of 5]

Uriol Gilibets té una capacitat admirable per crear personatges, situacions i escenaris. Beu del que té a prop i coneix molt bé: la terra rural i profunda. M'ha agradat conèixer Sant Gonera, la gelor del xargueno, els misteris del Sant Prepuci i la vida complicada de l'Esbarzer. Tot plegat m'ha semblat una barreja de Víctor Català, Irene Solà i Núria Bendicho. El final és apoteòsic. Ara bé, malgrat l'extensió breu, en certs moments la lectura se m'ha fet llarga i m'he notat perduda. La conclusió: amb ganes de resseguir els passos de Gilibets.

[Pau · Rating 2 out of 5]

Massa explicat tot.

[mondilirondi · Rating 4 out of 5]

divertit i delirant, tan ben definit com defensat. quines ganes de seguir la carrera de Gilibets si tot és com açò!!!

[LLibreZeta · Rating 3 out of 5]

Una faula amb un univers propi, a vegades fins i tot asfixiant però molt divertit. Retrata molt bé l’ambient dels pobles petits, amb un to carregat d’ironia. I ho fa amb un català viu, expressiu i ric en vocabulari i expressions locals.

És una lectura molt original, entretinguda i amb passatges molt divertits. I a més, si ets de Solsona o comarca, segur que hi reconeixeràs més d’un detall.

Primera novel·la de l'autor, l'haurem de seguir de prop.

[Maria Ripoll Cera · Rating 2 out of 5]

En el tono de humor que caracteriza a la generación joven catalana que estoy leyendo, y en la línea de la incorporación de la naturaleza como co-protagonista, un poco lo que me esperaba, vaya. Esta novela me ha regalado, eso sí, un festín expresivo. He disfrutado enormemente con el catalán vivo y expresivo con que está escrito, y lo bien reflejada que está la vida de pueblo.

[Mar +9 · Rating 4 out of 5]

Què curiós, com és faula i és alhora tots els pobles i qui els habita; les rareses, comunes i l'absurd (una mica Banshees of Inisherin?); i una altra vegada, un bosc (una selva?) que menja, que devora (o que devorem?).

I què divertit, i què difícil l'humor sense riures en llaunes, sento de fons a Jesús Moncada.