What do you think?
Rate this book
Malsons i somnis del futur: Una crítica a la invasió de les distopies que colonitzen el pensament i l'acció
Malsons i somnis del futur... és un assaig contra la invasió de les distopies de ficció que colonitzen la nostra ment i l'acció. L'autor estudia de manera crítica les aportacions positives i negatives de les utopies, distopies i catastrofismes en la novel·la, el relat, el cinema o les sèries i es pregunta si tot plegat no impedeix imaginar futurs millors.
«D'ençà que la distopia ha deixat de ser un gènere de la ciència-ficció i ha passat a ser una moda de masses i quan la distopofília ja envaeix gairebé tota la ficció que té a veure amb el futur, el tema central que tractem en aquest llibre ja no és només un assumpte entre frikis o aficionats a la ciència-ficció i la fantasia, és un assumpte cultural de primera magnitud, atès que del que parlem no és només d'històries de ficció especulativa sinó de la distopització de la cultura que ens fa percebre i interpretar la realitat amb les ulleres de la distopia que utilitza una por fora mesura, invasiva i sense sortides, antihistòrica, com a recurs central. I això no m'afecta en la meva condició de lector sinó en la meva condició de ciutadà lliure que encara creu i treballa per un món no perfecte però sí millor.»
«D'ençà que la distopia ha deixat de ser un gènere de la ciència-ficció i ha passat a ser una moda de masses i quan la distopofília ja envaeix gairebé tota la ficció que té a veure amb el futur, el tema central que tractem en aquest llibre ja no és només un assumpte entre frikis o aficionats a la ciència-ficció i la fantasia, és un assumpte cultural de primera magnitud, atès que del que parlem no és només d'històries de ficció especulativa sinó de la distopització de la cultura que ens fa percebre i interpretar la realitat amb les ulleres de la distopia que utilitza una por fora mesura, invasiva i sense sortides, antihistòrica, com a recurs central. I això no m'afecta en la meva condició de lector sinó en la meva condició de ciutadà lliure que encara creu i treballa per un món no perfecte però sí millor.»
308 pages, Paperback
Published May 7, 2024
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
August 3, 2024
L’autor sembla que va llegir i mirar molts llibres, pelis, sèries i estudis per escriure aquest llibre. És realment impressionant i ha resultat en un llibre bo. És una mena d’anàlisis sobre la història de distopies amb un fil conductor de la tesi que hi ha massa llibres de distopia que solament mostra un futur pitjor que indueix una mena de paràlisis perquè fan que la gent pensa que ara és el millor moment i no hi ha un futur millor. També l’autor pensa que hi ha massa fòbia de tecnologia i una idealització d'un passat millor on el món va estar en harmonia amb la natura.
L’autor té un rerefons d'ideologia esquerrana, anticapitalista i ecologista i és possible que persones que no comparteix aquests propòsits ideològics no troba el llibre plaent. És un llibre ben interessant amb molta informació i una bibliografia que ofereix molts llibres, pelis i sèries per la gent d'explorar. Hi ha un capítol molt interessant sobre el manifest del Unabomber i m’ha agradat molt que he pogut encontre molts llibres escrit en català que no he sabut res sobre.
Potser és cert que hi ha massa llibres de distopia que no ofereix una visió d'un món millor i que aquests llibres han paralitzat l'imaginari de la gent per imaginar futurs millors. També l’autor diu que mostra una distopia sense oferir una visió millor fa que la gent no vol fer alguna cosa de canviar el present. La tesi potser se sent correcta intuïtivament, però no crec que l’autor mostra empíricament que aquest és el cas. L’autor no ofereix proves que aquesta actitud ha arrelat majorment en la gent del món.
I també el llibre té com una assumpció que la literatura és una força per canviar el món, però no té massa proves que aquest és cert i hi ha escoles de pensament que pensen que aquest no és cert. Potser és el cas a vegades però no sé. Suposo que depèn de què és el propòsit per la qual la gent llegir llibres i mirar sèries i pelis. Veuen en part major com divertiment o alguna cosa més?
Amb tot això, si hi ha hagut una paralització de la gent sense esperança indueix per aquestes distopies inútils, perquè la raó per moltes les mobilitzacions de la dècada passat com Black Lives Matters, Fridays for Future, 15-M, el Procés, l'onda violeta de feminisme en Espanya , #MeToo i etc.? Malgrat que el dret extrem ha tingut alguns èxits i ha tingut alguns retrocessos en drets en diverses parts del món, també ha tingut molts avances en el món ultimant amb lleis per combatre el canvi climàtic i protegir els drets de les dones i les minories racials i sexuals. Potser no són suficients, però tot això ha ocorregut durant aquesta època amb moltes distopies que solament són negatius. Hi ha algunes citacions d'autors que pensar el mateix de l'autor, però alguna cosa més tangible hauria sigut bo per fer el tesi més sòlid.
No sé, potser la tesi de l'autor és cert i també dels diversos pòdcasts que he sentit últimament i potser soc massa escèptica. I és cert també que no soc un expert en cap d'aquestes coses, però és el meu perspectiu, almenys per ara.
Moltes gràcies!
L’autor té un rerefons d'ideologia esquerrana, anticapitalista i ecologista i és possible que persones que no comparteix aquests propòsits ideològics no troba el llibre plaent. És un llibre ben interessant amb molta informació i una bibliografia que ofereix molts llibres, pelis i sèries per la gent d'explorar. Hi ha un capítol molt interessant sobre el manifest del Unabomber i m’ha agradat molt que he pogut encontre molts llibres escrit en català que no he sabut res sobre.
Potser és cert que hi ha massa llibres de distopia que no ofereix una visió d'un món millor i que aquests llibres han paralitzat l'imaginari de la gent per imaginar futurs millors. També l’autor diu que mostra una distopia sense oferir una visió millor fa que la gent no vol fer alguna cosa de canviar el present. La tesi potser se sent correcta intuïtivament, però no crec que l’autor mostra empíricament que aquest és el cas. L’autor no ofereix proves que aquesta actitud ha arrelat majorment en la gent del món.
I també el llibre té com una assumpció que la literatura és una força per canviar el món, però no té massa proves que aquest és cert i hi ha escoles de pensament que pensen que aquest no és cert. Potser és el cas a vegades però no sé. Suposo que depèn de què és el propòsit per la qual la gent llegir llibres i mirar sèries i pelis. Veuen en part major com divertiment o alguna cosa més?
Amb tot això, si hi ha hagut una paralització de la gent sense esperança indueix per aquestes distopies inútils, perquè la raó per moltes les mobilitzacions de la dècada passat com Black Lives Matters, Fridays for Future, 15-M, el Procés, l'onda violeta de feminisme en Espanya , #MeToo i etc.? Malgrat que el dret extrem ha tingut alguns èxits i ha tingut alguns retrocessos en drets en diverses parts del món, també ha tingut molts avances en el món ultimant amb lleis per combatre el canvi climàtic i protegir els drets de les dones i les minories racials i sexuals. Potser no són suficients, però tot això ha ocorregut durant aquesta època amb moltes distopies que solament són negatius. Hi ha algunes citacions d'autors que pensar el mateix de l'autor, però alguna cosa més tangible hauria sigut bo per fer el tesi més sòlid.
No sé, potser la tesi de l'autor és cert i també dels diversos pòdcasts que he sentit últimament i potser soc massa escèptica. I és cert també que no soc un expert en cap d'aquestes coses, però és el meu perspectiu, almenys per ara.
Moltes gràcies!
May 10, 2026
Quatre estels i mig.
Molt bé, perfecte si vols conèixer el tema tractat. Jordi Solé Camardons és mostra una mica "desfermat" en les seves opinions (una mica massa) i alhora al llibre li faria falta una correcció final (l'editorial Voliana la dirigeix el propi autor).
Molt bé, perfecte si vols conèixer el tema tractat. Jordi Solé Camardons és mostra una mica "desfermat" en les seves opinions (una mica massa) i alhora al llibre li faria falta una correcció final (l'editorial Voliana la dirigeix el propi autor).
October 27, 2024
Les distopies no son una moda actual, hi han estat sempre i son un reflex de la societat de cada moment i de les preocupacions dels autors en projectar la situació de cara al futur.
El meu llibreter de @llibreriaalguerset em va recomanar aquest assaig interessantíssim que analitza les aportacions positives i negatives de les utopies, distopies i catastrofismes diversos en la literatura però també en el cinema i en la televisió.
Es tracta de “Malsons i Somnis del futur. Una crítica a la invasió de les distopies que colonitzen el pensament i l’acció” d’en Jordi Solé i Camardons, publicat al maig d’aquest 2024, amb un epíleg de la Karen Madrid i que ha editat @volianaedicions .
Ens trobem davant d’un assaig molt complet, estructurat amb 39 capítols que incorpora un ampli ventall d’obres i autors de tots els temps. Començant amb les utopies clàssiques com “La República de Plató o a l’illa “Utopia” que va imaginar Thomas More.
Sense oblidar les tecnodistopies que ens plantejava la inquietant sèrie “Black Mirror” on ens mostrava com de perillosa pot arribar a ser la tecnologia sense ètica. M’ha semblat rellevant el capítol “Utopia i Distopia de Km0” on fa un repàs no només dels grans clàssics de la ciència ficció catalana sinó també d’altres obres més recents d’autors del territori.
A banda d’aquest capítol dedicat, l’autor introdueix en d’altres les obres d’autors catalans, visibilitzant i reforçant així la qualitat de la producció literària que es genera a casa nostra, i que sovint es oblidada quan es fan assajos d’aquest estil.
Podria fer una bona llista d’autors i obres que no coneixia, però en destacaré un, el cas de la Rose Macaulay, considerada la mare de la distopia eugenèsica. Malauradament molt poc reconeguda… com sol passar.
Malsons i somnis de futur” no és només una exhaustiva radiografia sobre l’univers de les distopies, és també una obra crítica i reflexiva que ens convida a consumir contingut cultural que remogui consciències i ens faci actuar, per a cercar plegades , sempre, un món millor. 💜
Imprescindible pels amants del gènere🦾!
El meu llibreter de @llibreriaalguerset em va recomanar aquest assaig interessantíssim que analitza les aportacions positives i negatives de les utopies, distopies i catastrofismes diversos en la literatura però també en el cinema i en la televisió.
Es tracta de “Malsons i Somnis del futur. Una crítica a la invasió de les distopies que colonitzen el pensament i l’acció” d’en Jordi Solé i Camardons, publicat al maig d’aquest 2024, amb un epíleg de la Karen Madrid i que ha editat @volianaedicions .
Ens trobem davant d’un assaig molt complet, estructurat amb 39 capítols que incorpora un ampli ventall d’obres i autors de tots els temps. Començant amb les utopies clàssiques com “La República de Plató o a l’illa “Utopia” que va imaginar Thomas More.
Sense oblidar les tecnodistopies que ens plantejava la inquietant sèrie “Black Mirror” on ens mostrava com de perillosa pot arribar a ser la tecnologia sense ètica. M’ha semblat rellevant el capítol “Utopia i Distopia de Km0” on fa un repàs no només dels grans clàssics de la ciència ficció catalana sinó també d’altres obres més recents d’autors del territori.
A banda d’aquest capítol dedicat, l’autor introdueix en d’altres les obres d’autors catalans, visibilitzant i reforçant així la qualitat de la producció literària que es genera a casa nostra, i que sovint es oblidada quan es fan assajos d’aquest estil.
Podria fer una bona llista d’autors i obres que no coneixia, però en destacaré un, el cas de la Rose Macaulay, considerada la mare de la distopia eugenèsica. Malauradament molt poc reconeguda… com sol passar.
Malsons i somnis de futur” no és només una exhaustiva radiografia sobre l’univers de les distopies, és també una obra crítica i reflexiva que ens convida a consumir contingut cultural que remogui consciències i ens faci actuar, per a cercar plegades , sempre, un món millor. 💜
Imprescindible pels amants del gènere🦾!
August 20, 2024
Interessant anàlisi reflexiva i crítica de les causes i les conseqüències socials, polítiques i mentals del bombardeig de distopies en la literatura especulativa i la ciència-ficció al llarg de la història. Molt recomanable.
Displaying 1 - 4 of 4 reviews