Cavall, atleta, ocell

by Manuel Baixauli

Què es pot fer davant d’un mal pas, si tot intent de superar-lo fracassa? Fins on pot el desesper ser un estímul per a la imaginació? Alapont, un fuster humil i perfeccionista, observa amb preocupació la deriva del seu fill, Aristides, que tot just ha entrat a l’adolescència i ha estat conquerit per l’apatia. Lúcida i intimista, Cavall, atleta, ocell aborda la complexitat de les relacions paternofilials, alhora que mostra què és capaç de fer un pare per salvar allò que més s’estima al món.

Genres: Fiction

256 pages, Paperback

Published August 23, 2024

About the author

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. És autor de la novel·la L'home manuscrit, que va acumular els guardons següents: Premi Mallorca de Narrativa, 2006; Premi Salambó de Narrativa en Català, 2008; Premi Nacional de la Crítica Catalana, 2008; Premi Biennal de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2007-2008; Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, 2008; Premi Qwerty de Narrativa en Català, 2008. Abans de L'home manuscrit, que l'ha convertit en una referència ineludible per a lectors i crítics, havia publicat la novel·la Verso (Premi Ciutat d'Alzira, 2001) i la seva òpera prima, Espiral (Premi Ciutat de Badalona, 1998), volum insòlit de contes breus que, reescrits, Edicions Proa va reeditar el 2010.

Reviews

[Loreto Giralt Turón · Rating 5 out of 5]

Boníssim. L'he llegit en dos dies. Ara necessito un temps per reflexionar, com sempre amb els llibres de Baixauli.
A veure, diria que l'autor ens ofereix, de nou, un marc per reflexionar sobre el paper que té l'art i la cultura en les nostres vides. Però cadascú ha d'omplir-lo de contingut. El que crea Baixauli, per mi, és difícil d'explicar, però fa pòsit.

[Joan Roure · Rating 4 out of 5]

4,5⭐
Baixauli té l'habilitat de vestir els textos d'una aparent senzillesa, per bé que el treball que cal fer per aconseguir això és enorme, d'aquí que calgui destacar aquesta singularitat com una virtut a l'abast d'uns pocs. Aquesta és una de les sensacions que em queda d'aquesta lectura, el fet d'haver llegit una història que m'ha deixat un gran pòsit sense la necessitat de la cerca forçada d'una aparença determinada, només un to i una atmosfera com a eines imprescindibles, ben executades això sí, dins del pacte ficcional. Fàcil dir-ho, oi?

L'escriptor valencià crea un univers propi tot furgant en les entranyes d'una relació paternofilial —la de l'Alapont amb l'Aristides— plena de contraposicions i amb una complexitat que podem extrapolar a tantes altres. Un pare capaç de fer el que calgui per un fill immers en la sempre complicada adolescència, en potser un dels únics escenaris —talment un bastió— que en els temps actuals encara queden habitables per a la constància. Una història repleta de fantasia, d'imaginació i també de molta realitat. Quina joia de text.

«He vorejat la desesperació. Però la vida té poc sentit si no és difícil.»

[Albert Martinez Clos · Rating 3 out of 5]

3,5 ⭐️

#RepteReducte2024 / 12. Llibre d'un autor valencià o balear

M'ha agradat una mica menys que 'Ignot' però continua sent del millor que he llegit últimament de literatura catalana.

Rànquing del repte:
1. Tess dels d'Urberville (Thomas Hardy) 4 ⭐️
2. Cavall, atleta, ocell (Manuel Baixauli) 3,5 ⭐️
3. Cap més veu (Maïssa Bey) 3,5 ⭐️
4. Cossos celestes (Jokha Alharti) 3,5 ⭐️
5. L'anomalia (Hervé Le Tellier) 3,5 ⭐️
6. L'habitació d'en Giovanni (James Baldwin) 3,5 ⭐️
7. La infanticida: seguida de nou contes de foc i de sang (Víctor Català) 3 ⭐️
8. Guia màgica d'autodefensa amb galetes (T. Kingfisher) 3 ⭐️
9. Pollastre amb prunes (Marjane Satrapi) 3 ⭐️
10. Terres mortes (Núria Bendicho) 2,5 ⭐️
11. La casa de Mango Street (Sandra Cisneros) 2,5 ⭐️
12. Tres llums (Claire Keegan) 2,5 ⭐️

[Montse Terés · Rating 5 out of 5]

És el primer llibre que llegeixo d'aquest autor, i segur que no serà el darrer. M'ha agradat molt el to de la història, la manera com descriu les sensacions, idees i neguits d'un pare preocupat pel seu fill adolescent.
M'ha atrapat des del primer moment i els tocs de fantasia que incorpora, tot i que una mica sorprenents d'entrada, tenen un encaix perfecte en la trama.
Molt recomanable.

[Genís Vives Cantero · Rating 5 out of 5]

M’he cruspit el llibre en dos dies i mig, i és un senyal que m’ha atrapat. Està escrit amb una senzillesa i delicadesa que costa de trobar, que et situa allà al mig com si veiessis els personatges en una maqueta de fusta.

La història és un excel·lent relat d’una relació pare-fill complicada, a través de l’absència de la mare. A partir d’aquest fet, s’obre tot un món que entre el misteri i la realitat. Feu el favor de llegir-lo!

[Natxo · Rating 5 out of 5]

Emotiu llibre sobre l’amor d’un pare i un fill. Enganxa des del principi i és agraït de llegir perquè la història va avançant a un ritme que fa que vulgues saber-ne més.
De Baixauli tenia bones referències, però no esperava una obra tan magistral. Ara m’ho vull llegir tot, d’este home.

Llegiu-se’l perquè és molt interessant i et deixa una sensació estranya en acabar-te’l. Estranya però amb un somriure.

[Toni · Rating 5 out of 5]

Una història molt bonica amb petites fugues enginyoses que a voltes m'han fet riure i m'han distret en silenci, igual que als protagonistes; potser sense donar-li gaire importància a aquests petits fets insòlits que inconscientment alimenten l'afany de voler saber més. Gran qualitat de referents i cites que encaixen perfectament en un relat gens pretensiós qualificant a l'autor d'un gran bagatge. Un text diferent al que estava acostumat últimament.

[Elisa Battikh · Rating 5 out of 5]

Baixauli ha estat massa temps al meu prestatge passant desapercebut i això és inadmissible.
M’he endinsat en el seu univers literari amb la seva darrera novel·la publicada i no em pot fer més feliç saber que només és la punta de l’iceberg.

[Dolors · Rating 4 out of 5]

Un pare inoblidable.
L'amor que mou el cel i les estrelles.

[anna cabrespina · Rating 4 out of 5]

4,5 ❤️ boníssim! l’he devorat, espiral addictiu. ple de referències culturals, que tot i ser secundàries vertebren la història. com a experiència lectora immersiva molt satisfactòria. recomenadíssim, quina sort que encara em quedin totes les altres novel.les de baixauli pendents🥂

[Miquel Tapias · Rating 5 out of 5]

Excel·lent. No apareix ni un cavall ni un atleta ni un ocell, fins on pot arribar la cura d’un pare cap a un fill. Lectura molt àgil sense cap decoració.

[Nil Puiggròs · Rating 4 out of 5]

Què divertit acabar-se aquest llibre amb una apagada nacional i poder comentar-lo al club de lectura que no sabia si es celebraria perquè no pots rebre missatges.

És un llibre que enganxa molt i que, tot i que no l'acabes d'entendre el gaudeixes. A la que em vaig adonar del realisme màgic, em vaig cagar una mica, però per sort la meva experiència nefasta amb 100 años de soledad no s'ha repetit amb aquest ni amb Pedro Páramo. L'únic que hagués agrait és que certs temes aportessin quelcom més a la història, perquè el llibre, lluny de resoldre plantejaments, cada nou capítol obria nous personatges i subtrames que acabaven sense tancar.

[Laura Amor · Rating 5 out of 5]

Delicat i diferent. T'endinses i t'atrapa....i m'encanta llegir en valencià!!!

[Aina Alcubierre · Rating 5 out of 5]

10/10 llegiu-lo o m’enfado😡

[ѕαиdяα мd · Rating 4 out of 5]

Una novel·la fantasiosa i fantàstica sobre una relació paternofilial. Un "artefacte" molt àgil que commou des de la senzillesa.
[4,5]

[Enric Pineda · Rating 4 out of 5]

La novel·la comença molt bé, amb un bon ritme que tot i no mantenir-se durant tota l'obra, ja que al final s'allargassa una mica massa, sí que té un conjunt ben aconseguit. Ara bé, hi ha molts punts a tenir en compte i que la fan un text a tenir en compte. Per exemple, hi ha canvis en els personatges que no s'expliquen, passen, de la mateixa manera que passa la història i això és molt intressant. També trobo molt ben aconseguida la prosa de Baixauli, amb el toc de lirisme que fa que sigui una gran prosa, però alhora és una prosa que no distreu del contingut, sinó que el complementa d'allò més bé.

Mentre el llegia pensava que d'aquí a uns anys, Baixauli serà un dels autors del cànon que caldrà estudiar d'aquestes primeres dècades del segle XXI.

[albert · Rating 5 out of 5]

“Només queda la bellesa. Tota la resta passa”



Completament devastat, destruït i fet pols després de llegir el final.

[Arnau Coronado · Rating 5 out of 5]

El millor llibre per començar l'any amb una bona lectura. Em va atrapar des del segon paràgraf pel llenguatge que utilitza l'autor, abans de saber de què tractava la història sabia que m'estava agradant.
Després quan he anat coneixent els personatges els he entès i estimat gairebé com si fossin reals. Els seus sentiments s'encomanen al lector d'una manera que amb pocs llibres passa.
Em feia gràcia pensar que és una història per a adults pares (si més no per persones més grans que jo), però llegir-lo ha sigut un aprenentatge i al final m'he pogut sentir reflectit d'alguna manera en els personatges. M'ha fet emocionar, reflexionar i, en algun moment, fins i tot riure; un equilibri perfecte de què busco quan llegeixo.

[Daviddd · Rating 1 out of 5]

Terriblement dolent. Predictible. Personatges sense profunditat que van d'intensos amb diàlegs superficials i plens de frases buides i tontes. Les referències 'artístiques' no poden ser més estereotipades... Simple i molt (molt) avorrit.

[Laia Terré · Rating 3 out of 5]

Hi ha estones en què l'he trobat molt bo, però ha desmillorat amb els tocs de fantasia i les trames sense resoldre.

[Teresa · Rating 4 out of 5]

“Només queda la bellesa, tota la resta passa”🥹
Ràpid de llegir i bonic, tot el que necessitava!

[Jordi R · Rating 5 out of 5]

Brutal. Com es fa estimar, Alapont! I Radu, que treballador: talment l'ombra d'Aristides. L'ombra que buscava Alapont.

[Joan Gual · Rating 4 out of 5]

baixauli aconsegueix la reflexió a través de l’empatia amb alapont, però tanmateix comprenent l’ambició d’aristides. bon llibre, i sobretot, bona capacitat de fer reflexionar el lector.

[Aina AB · Rating 4 out of 5]

El llibre explora la relació pare-fill des de l'adolescència fins a l'adultesa. Té una sensibilitat exquisita i uns tocs de realisme màgic que converteixen el llibre en una lectura realment especial. Un plaer.

[Berta Salvat · Rating 3 out of 5]

3.5

[Betllibres · Rating 5 out of 5]

✍️[…]No se’n va penedir mai, de tindre un fill? […] He vorejat la desesperació. Però la vida té poc sentit, si no és difícil.

✍️[…]Som cecs, quan ho tenim tot[…] Només ara, que ho veig de lluny ho sé. Érem afortunats i no ho sabíem. Una família corrent, amb problemes, com tot cristo. Pledejàvem, ens mancaven el temps i els diners… El meu únic somni, ara, és aquella vida. Un somni caducat. Els somnis caduquen.

📍Aquesta és la història d’Alapont, un home vidu, fuster d’ofici, impecable i meticulós, que es desviu pel seu fill Aristides, un adolescent de quinze anys que té conflictes a l’institut, ha baixat perillosament el rendiment i quan surt amb els amics, torna a casa de matinada amb pèssimes condicions.

⭐️Una història que aborda la complexitat de les relacions entre pares i fills d’una manera entranyable. Ens mostra de què és capaç un pare per allunyar un fill de tot allò que no és bo ni sa. M’ha agradat molt l’estil de l’autor i com combina realitat i fantasia.

[Nai · Rating 5 out of 5]

Tan de bo haver tingut algú que construís una màquina per mi. Quin llibre més bonic has escrit, Manel. Gràcies...

[Oriol Lladó · Rating 4 out of 5]

És, potser, un Baixauli més accessible, però que desplega, com sempre, món i estil propis. De nou la reflexió original sobre les capes que fan la nostra vida avui, amb una tendresa desarmadora en una història sobre la paternitat (o potser millor diríem les paternitats). Es llegeix ràpid i deixa petja.

[Núria Juanico · Rating 4 out of 5]

M’encanta Baixauli perquè construeix universos fascinants des de la senzillesa narrativa, com si fos molt fàcil quan és francament difícil. Aquí ho torna a fer amb una història entranyable entre un pare fuster i un fill que no troba el seu camí. Un llibre bonic, profund i captivador.

[Miquel Cufí · Rating 3 out of 5]

Vocabulari molt ric en català valencià i trobo divertit que l'autor s'hagi afegit a ell mateix com a personatge secundari. Però la trama m'ha semblat alhora surrealista i tòpica. S'introdueixen personatges i subtrames que o bé queden encallades o es tanquen al final en un paràgraf.