Conciencia o colapso

by Jordi Pigem

Avui el món corre acceleradament no se sap cap a on, mentre la propaganda i les dades fora de context enterboleixen la nostra visió dels fets. ¿No és com si el món estigués sota un encanteri? ¿Cap a on hem de girar-nos per trobar orientació?

Amb el seu estil fluid i intens, Jordi Pigem obre vies de sortida a través d’un ample horitzó que abraça des de la neurociència i la psiquiatria fins a la filosofia alemanya i diverses filosofies d’Àsia, passant per la física teòrica i la història de la literatura.

Consciència o col·lapse mostra que hi ha dos estils de coneixement bàsics en la ment humana: la ment algorítmica, que ens mena a un món de control, deshumanització i manca de sentit, i la ment holística, que ens obre a un món més ple d’humanitat, de vida i d’encís. Aquests dos estils de coneixement coincideixen espectacularment amb el que avui ens mostra la neurociència i amb el que van intuir molts grans autors del passat. Ens ajuden a orientar-nos i a trobar sentit en l’Aquí i Ara.

192 pages, Paperback

Published May 1, 2024

About the author

"Jordi Pigem is a writer and philosopher, formerly a lecturer in the history of science at Schumacher College in England." - Tikkun Magazine, May/June 2007, p. 75

Reviews

[José · Rating 1 out of 5]

Cuanto más tiempo pasa, más pegas le voy encontrando a este libro. El autor va enlazando temas de forma hábil y muy efectista para intentar convencernos de la necesidad de abandonar lo que llama una mentalidad algorítmica, numérica y abstracta (¿?) y adoptar una visión holística del mundo y de nosotros mismos. Comienza Pigem advirtiéndonos de lo malos y mentirosos que son los gobiernos ¡Vaya novedad! No como antes, que todos eran buenísimos. Posteriormente se dedica a criticar las pantallas y el peligro de la adicción alienante que provocan. Este punto es de los pocos en los que estoy de acuerdo con Pigem. Pasa después a hablar de la pandemia, con cierto aire conspiranoico y anticientífico y de ahí salta a la neurología y el funcionamiento del cerebro. En este punto se detiene largo y tendido para explicar las bondades del hemisferio derecho (creatividad, emoción procesamiento holístico de la información) y lo malo que es el izquierdo (lógica, razón, secuencialidad, ¡lenguaje!) Claro, es que...¡qué mal todo desde Descartes y Kant!. Me parece una división un tanto maniquea y tramposa. ¡Como si tuviésemos opción de alternar entre uno y otro! No, no creo en el predominio de la emoción. Soy de los que piensan que el elefante de la emoción ha de ser sabiamente guiado por el jinete de la razón, usando el símil de J. Haidt. De hecho, considero peligroso dejar el mando de la nave a las emociones ya que entonces, cuando discrepe del otro no podremos razonar. Y si no razonamos estaremos apelando no al intelecto sino a las entrañas, alli donde no cabe el diálogo sino la confrontación porque cualquier disenso se convierte en un ataque a la persona. Como parece que dijo el humanista valenciano J. L. Vives: "La paz y la concordia son hijas de la razón y de la mente". En fin, que por ser demasiado crítico con la ciencia y la razón, por cierto tufo conspiranoico, por caer en más de una ocasión en un flagrante sesgo de autoridad con ciertas opiniones, por maniqueo y por la falta de propuestas concretas (¡Maldición, mi hemisferio izquierdo intenta controlarme!) no me ha convencido nada la propuesta del Sr. Pigem. ¡Ojo! Que a lo mejor es que no he entendido el libro, que también sería posible. Siempre me produce algo de pudor contrariar a personas mucho más preparadas que yo, con más y mejor bagaje intelectual. Así que si alguien considera que estoy errando en el enfoque, agradeceré mucho que...me lo razone 😁. Pero por ahora voy a poner el libro a la venta, por si le interesa a alguien.

[Joan Gil Oliveras · Rating 4 out of 5]

Visió holística i integral de cap on hauria de centrar-se la humanitat, amb una explicació molt interessant sobre els dos hemisferis del cervell.
Forma part d'aquells llibres que ens avisa dels perills que corre la humanitat si no parem i ens centrem en pensar què és el que volem.

Una bona aportació a la serenor i la reflexió davant un món que com diu, està arribant al col•lapse (no només medi ambiental).

[chris · Rating 1 out of 5]

Fora de si l'autor creu tenir autoconsciència o no, crec que el més important hauria de ser poder ser franc amb els seus lectors i poder donar espai a l'autocrítica, que és el que més falta en aquest llibre.
Comença l'assaig (si és que pot considerar-se com a tal) parlant de les noves tecnologies i de com aquestes estan canviant la societat. Fins aquí tot bé. El problema és que em dona la sensació que ha aprofitat aquest espai de debat actual obert (i urgent) per escriure ben aviat el que li ha donat la gana. Sobre el ciberespai no diu res nou; simplement es limita a citar i acudir a altres autors.

No obstant tot això, el que més m'ha fet desconfiar dels arguments de Pigem és el fet d'obviar (segurament, vull creure, degut al seu renom com a pensador, deliberadament) a filòsofs i a pensadors tan indispensables quan un parla d'aquests temes, com és el cas, sense anar més lluny, de Mark Fisher. Però, clar... Parlar de Fisher implicaria anar en contra dels seus propis arguments, atès que Fisher defensava que les malalties mentals que assolen als ciutadans actuals sorgeixen a causa del sistema que les empara. Això implicaria allunyar el focus "holístic" que intenta mantenir Pigem al llarg de tot el llibre.

Per altra banda, no acabo de comprendre la defensa de l'autor del mantra de l'Aquí i Ara i, a la vegada, reiterar diverses vegades la noció que la natura ha d'estar al servei de l'ésser humà. Depenent de la qüestió que vulgui atacar o propugnar, Pigem cau en l'error de situar-se tant en un extrem "latourià" (en el sentit de les propostes de Bruno Latour, a qui, "sorprenentment", no cita en cap part del llibre), és a dir, advocant per la idea de Gaia, com en un extrem que sosté que la natura ha d'estar disponible perquè l'ésser humà en faci ús d'ella (noció que podem trobar en les mateixes bases del capitalisme).

En última instància, no puc negar que algunes doctrines teològiques d'altres religions puguin arribar a ser útils com a metàfores o com a noves formes de veure el món. Tot i això, m'ha divertit (no en un bon sentit) el passatge en què, sorprès, Pigem exclama que el tibetà no té en el seu repertori lèxic una paraula per expressar la idea de "culpa". Ostres, doncs clar que no!! Aquesta formulació queda molt bonica i molt profunda per qualsevol lector que no sigui conscient que el concepte de "culpa" no és més que un concepte teològic nascut del cristianisme. Sabrà Pigem que nosaltres tampoc tenim equivalents per moltes de les nocions que varen néixer de la cosmologia teològica budista? Potser algú hauria d'avisar-lo abans no faci un altre llibre basant-se en aquestes deduccions filosòfiques!..

En definitiva, no recomano aquest llibre, sobretot per qui busca introduir-se en aquestes qüestions. Si us interessa endinsar-vos en matèria, us recomano llibres com "Tecnofeudalismo" (Yanis Varoufakis), enfocat més cap a l'economia, o "Realisme capitalista" (Mark Fisher), el qual podeu trobar en obert a Internet. En qualsevol cas, no val la pena llegir "Consciència o col·lapse" (a no ser, és clar, que voleu citar al·legats pseudocientífics i conspiranoics).

[Francesc Brunés]

Amb aquest assaig l’autor va completant les seves profundes reflexions sobre la realitat que vivim. La ment algorítmica, que ens domina, ens porta a un món de control, deshumanització i manca de sentit. La ment holística, que sembla en retrocés, ens obre a un món més ple d’humanitat, de vida i d’encís. La confluència d’aquestes dues tensions cal que s’orientin a ajudar-nos a trobar sentit en l’Aquí i l’Ara. Només la plena consciència de qui som realment els humans, pot evitar el col·lapse.
Més recomanacions de lectures al blog «Mirades»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...

[Eva Morán · Rating 3 out of 5]

Descartaria els fragments on critíca les aproximacions i avanços científics en salut aplicats, com per ex a la pandèmia. En general, el llibre analitza des de diferents angles com la ment algorítmica associada a l’alienació i control s’està superpossant a la ment holística, la presencial i creativa.

[Pau · Rating 5 out of 5]

"Qui el més profund ha pensat estima el més el més ple de vida." (Hölderlin)

"Quan miro dins meu i veig que no soc res, això és saviesa. Quan miro fora i veig que ho soc tot, això és amor." (Nisargadatta Maharaj)

[Ekaitz · Rating 1 out of 5]

Me estaba cansando un poco de que esta persona no tenga ningún pensamiento propio y de que se dedique únicamente a citar otres autores...

Luego ya se ha puesto con la conspiranoia sobre la pandemia y ahí ya me ha perdido.
Un cuadro, vamos.

[Pedro Martinez · Rating 4 out of 5]

Un ensayo contemporáneo de nuestra sociedad en su generación digital en el 2024, una visión filosófica erudita y divulgativa. Interesante.

[heyecofemme · Rating 5 out of 5]

Mirada d'àguila; com ens enganyen; hemisferi dret; "algoritme i linialitat" versus "vida, complexitat, holística, aquí i ara".

[Víctor González · Rating 1 out of 5]

Perd tota la raó amb el tuf conspiranoic i anticientifista. Discurs molt perillós que alimenta aquells que desconfien més de la ciència: l'extrema dreta ahistòrica, acientífica, amoral, etc.

[Gloria Romero · Rating 2 out of 5]

o sigui la solució d'aquest pavo per acabar amb l'esclavitud de la pantalla és fer-se budista. pihippie final boss. aneu a llegir la review de li chris q explica molt millor perq aquest tio és un caradura