Contra el realisme capitalista, comunisme àcid: Antologia de K-Punk

by Mark Fisher, Antonio Gómez Villar (Prologue), Manuel Romero (Prologue)

El neoliberalisme ha sabut desmantellar la revolució dels anys seixanta, però no tot està perdut.

En aquesta apassionant antologia Mark Fisher ens submergeix en un viatge materialista alhora que psicodèlic amb l'objectiu de deslliurar la imaginació política de les cadenes del realisme capitalista. A través de la recuperació de la revolució social i psíquica que va començar la contracultura dels anys seixanta, l'autor ens convida a explorar les possibilitats d'alliberament i transformació. El comunisme àcid es presenta com una invitació a explorar horitzons inèdits d'activisme cultural i polític, superant les limitacions imposades pel sistema actual. És una crida a abraçar la creativitat, la solidaritat i la visió col·lectiva com a eines per construir un futur més just i lliure.

Mark Fisher va assajar diferents modes de militància, i, en repetides ocasions, va aconseguir treure forces de feblesa quan es van agreujar els episodis depressius per continuar escrivint a K-Punk i intervenint en l'esfera pública.

És hora de somiar, d'actuar i de viure més enllà dels límits imposats, perquè el futur està esperant-nos.

284 pages, Paperback

Published January 1, 2024

About the author

Mark Fisher (1968 – 2017) was a co-founder of Zero Books and Repeater Books. His blog, k-punk, defined critical writing for a generation. He wrote three books, Capitalist Realism, Ghosts of My Life and The Weird and the Eerie, and was a Visiting Fellow in the Visual Cultures department at Goldsmiths, University of London.

Librarian’s note: There is more than one author in the Goodreads database with this name.

Reviews

[Jana Ribas]

el periodisme que voldria fer

[David Pérez · Rating 5 out of 5]

Hauria de posar-li 4 estrelles per ser massa britànic

[La Reus · Rating 5 out of 5]

El millor que em llegiré aquest 2024

[Tomás Martínez Coronado · Rating 5 out of 5]

In 1977, such demands seemed not only realistic but inevitable — “ look comrades, the revolution is probable ”. Of course, we now know that the revolution did not happen. But the material conditions for such a revolution are more in place in the twenty-first century than they were in 1977. What has shifted beyond all recognition since then is the existential and emotional atmosphere. Populations are resigned to the sadness of work, even as they are told that automation is making their jobs disappear. We must regain the optimism of that Seventies moment, just as we must carefully analyse all the machineries that capital deployed to convert confidence into dejection. Understanding how this process of consciousness-deflation worked is the first step to reversing it.