What do you think?
Rate this book
Eden
Alba, che si occupa di lingue in pericolo di estinzione, vive a Reykjavík e viaggia spesso in aereo per lavoro. Di ritorno da un convegno, calcola che per compensare la sua impronta di carbonio annuale dovrebbe piantare cinquemilaseicento alberi. Detto, fatto. Imparando a costruire muretti dai video in rete, tra colpi di vanga e veri e propri sradicamenti, nel suo nuovo terreno fuori città Alba è destinata a incontri eccezionali, come quello con Danyel, un giovane rifugiato in fuga dalla guerra, che le regalerà una nuova prospettiva sul futuro.
«Auður Ava Ólafsdóttir fa parte di quegli autori che ritroviamo ogni volta con piacere, come un'amica che vive lontano ma con cui continuiamo ad avere un forte legame».
«Les Échos»
Alba all'ultimo convegno a cui partecipa. Linguista, docente universitaria, correttrice di bozze, Alba è un'esperta - e un'amante - delle parole, e il tema delle lingue in pericolo di estinzione le sta a cuore, dal momento che l'islandese ne fa parte. Per questo interviene in conferenze in tutto il mondo, il che per lei, abitante di un'isola a nord del Circolo polare artico, significa per forza salire su un aereo. Di ritorno dal convegno, Alba fa una per compensare la sua impronta di carbonio di quell'anno, dovrebbe piantare cinquemilaseicento alberi. Questo è l'importo, inevitabilmente parziale, del debito che ha nei confronti del pianeta. Perciò, quando legge l'annuncio di una proprietà in vendita fuori città, Alba non ci pensa due volte. L'appezzamento, che comprende un casolare da ristrutturare, è il posto giusto per realizzare un progetto di riforestazione. Nonostante sia un terreno di rocce, lava e sabbia, sferzato dal vento, tutt'altro che fertile... Ma Alba non si lascia scoraggiare dai presupposti avversi. Né tantomeno dai sospetti del vicino, il ruspante allevatore di pecore Álfur, o dalle critiche della sorella Betty, che la assilla con le sue telefonate. Su consiglio di Hlynur, comandante di marina in pensione e appassionato di selvicoltura, amico del padre, Alba comincerà dalle betulle, che resistono a quelle latitudini. La linguista trascorre cosí il tempo libero tra vanghe e zappe, alle prese con un muretto che impara a costruire dai video in rete, apprezzando il contatto con la natura e affezionandosi alla piccola realtà locale - qui la panetteria ha un reparto bricolage e l'alimentari ospita la filiale della banca. Stringe amicizia con Håkon, del negozio della Croce Rossa, e incontra Danyel, un giovane rifugiato in fuga dalla guerra che ha un grande talento per l'islandese. A poco a poco Alba si impegna sempre di piú in quel suo originalissimo Eden privato, tanto da decidere di vendere l'appartamento in città e trasferirsi nel casolare. Anche grazie a Danyel, quella che sembrava solo un'idea stravagante per Alba prende la forma di una possibilità: di un nuovo inizio, di una vita piú ricca, della libertà di scegliere finalmente le parole per riscrivere la sua vita con i versi di una luminosa poesia.
«Auður Ava Ólafsdóttir fa parte di quegli autori che ritroviamo ogni volta con piacere, come un'amica che vive lontano ma con cui continuiamo ad avere un forte legame».
«Les Échos»
Alba all'ultimo convegno a cui partecipa. Linguista, docente universitaria, correttrice di bozze, Alba è un'esperta - e un'amante - delle parole, e il tema delle lingue in pericolo di estinzione le sta a cuore, dal momento che l'islandese ne fa parte. Per questo interviene in conferenze in tutto il mondo, il che per lei, abitante di un'isola a nord del Circolo polare artico, significa per forza salire su un aereo. Di ritorno dal convegno, Alba fa una per compensare la sua impronta di carbonio di quell'anno, dovrebbe piantare cinquemilaseicento alberi. Questo è l'importo, inevitabilmente parziale, del debito che ha nei confronti del pianeta. Perciò, quando legge l'annuncio di una proprietà in vendita fuori città, Alba non ci pensa due volte. L'appezzamento, che comprende un casolare da ristrutturare, è il posto giusto per realizzare un progetto di riforestazione. Nonostante sia un terreno di rocce, lava e sabbia, sferzato dal vento, tutt'altro che fertile... Ma Alba non si lascia scoraggiare dai presupposti avversi. Né tantomeno dai sospetti del vicino, il ruspante allevatore di pecore Álfur, o dalle critiche della sorella Betty, che la assilla con le sue telefonate. Su consiglio di Hlynur, comandante di marina in pensione e appassionato di selvicoltura, amico del padre, Alba comincerà dalle betulle, che resistono a quelle latitudini. La linguista trascorre cosí il tempo libero tra vanghe e zappe, alle prese con un muretto che impara a costruire dai video in rete, apprezzando il contatto con la natura e affezionandosi alla piccola realtà locale - qui la panetteria ha un reparto bricolage e l'alimentari ospita la filiale della banca. Stringe amicizia con Håkon, del negozio della Croce Rossa, e incontra Danyel, un giovane rifugiato in fuga dalla guerra che ha un grande talento per l'islandese. A poco a poco Alba si impegna sempre di piú in quel suo originalissimo Eden privato, tanto da decidere di vendere l'appartamento in città e trasferirsi nel casolare. Anche grazie a Danyel, quella che sembrava solo un'idea stravagante per Alba prende la forma di una possibilità: di un nuovo inizio, di una vita piú ricca, della libertà di scegliere finalmente le parole per riscrivere la sua vita con i versi di una luminosa poesia.
195 pages, Kindle Edition
First published January 1, 2022
95 people are currently reading
1642 people want to read
About the author
Auður Ava Ólafsdóttir
15 books1,066 followersAuður Ava Ólafsdóttir was born in Iceland in 1958, studied art history in Paris and has lectured in History of Art at the University of Iceland. Her earlier novel, The Greenhouse (2007), won the DV Culture Award for literature and was nominated for the Nordic Council Literature Award. She currently lives and works in Reykjavik.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 320 reviews
Read
February 2, 2025Quin llibre més bonic i més lluminós (i això que passa en un dels països on menys hores de sol hi ha)
August 29, 2024
4,5⭐️
Jeg begynte å lese denne boka i starten av februar, men ca en tredjedel inn i boka fikk jeg plutselig et akutt behov for å høre på lydbok i stedet, og «Eden» ble lagt til side til fordel for gud vet hva, og så ble den liggende urørt i 4 måneder. Men jeg visste at jeg likte den, og at jeg på et eller annet tidspunkt skulle lese videre. Og endelig fikk jeg gjort det!
Jeg koste meg faktisk veldig med denne boka – både i februar og i juni. Hver gang jeg plukket den opp gledet jeg meg over hovedpersonen Albas mange tanker rundt islandske ord og rundt språk generelt, og hennes konkrete – nærmest følelsesløse – iakttagelse av verden.
Språket i boka var enkelt og elegant, men samtidig proppfullt av humor. Beskrivelsene av konferansene for utrydningstruede språk var kostelige, og bygdefolkets besettelse av Alba ble jo bare mer og mer komisk. Også Albas måte å forholde seg til vanskelige ting på, ble artig lesning. Hvis noen for eksempel hintet til det problematiske kjærlighetsforholdet Alba tidligere hadde hatt til en student, begynte hun straks å tenke på hvor hun skulle plante gulrøtter eller hva hun skulle gjøre med all hvitkålen i hagen. Følte meg litt truffet, as.
En veldig fin bok❤️
Jeg begynte å lese denne boka i starten av februar, men ca en tredjedel inn i boka fikk jeg plutselig et akutt behov for å høre på lydbok i stedet, og «Eden» ble lagt til side til fordel for gud vet hva, og så ble den liggende urørt i 4 måneder. Men jeg visste at jeg likte den, og at jeg på et eller annet tidspunkt skulle lese videre. Og endelig fikk jeg gjort det!
Jeg koste meg faktisk veldig med denne boka – både i februar og i juni. Hver gang jeg plukket den opp gledet jeg meg over hovedpersonen Albas mange tanker rundt islandske ord og rundt språk generelt, og hennes konkrete – nærmest følelsesløse – iakttagelse av verden.
Språket i boka var enkelt og elegant, men samtidig proppfullt av humor. Beskrivelsene av konferansene for utrydningstruede språk var kostelige, og bygdefolkets besettelse av Alba ble jo bare mer og mer komisk. Også Albas måte å forholde seg til vanskelige ting på, ble artig lesning. Hvis noen for eksempel hintet til det problematiske kjærlighetsforholdet Alba tidligere hadde hatt til en student, begynte hun straks å tenke på hvor hun skulle plante gulrøtter eller hva hun skulle gjøre med all hvitkålen i hagen. Følte meg litt truffet, as.
En veldig fin bok❤️
Read
April 17, 2024C’était vraiment super, j’ai adoré.
Read
October 19, 2023C'est mon troisième de Ólafsdóttir et je crois bien que c'est mon préféré. On fait la connaissance de Alba, une linguiste qui s'exile de Reykjavik de la ville pour aller planter des arbres.
L'écriture se déploie lentement, alors que le récit, lui, arrive à chaque page et nous happe plus fortement que la précédente. On visite l'Islande avec joie, comme d'habitude, et on se prends à rêver d'écrire aussi bien notre pays qu'Ólafsdóttir écrit le sien.
*Lu à Paris*
« – J'ai envie que quelqu'un s'inquiète pour moi. J'ai envie que quelqu'un ronchonne quand je sors sans mon anorak.
Il a appris un nouveau mot: nöldra – ronchonner. »
L'écriture se déploie lentement, alors que le récit, lui, arrive à chaque page et nous happe plus fortement que la précédente. On visite l'Islande avec joie, comme d'habitude, et on se prends à rêver d'écrire aussi bien notre pays qu'Ólafsdóttir écrit le sien.
*Lu à Paris*
« – J'ai envie que quelqu'un s'inquiète pour moi. J'ai envie que quelqu'un ronchonne quand je sors sans mon anorak.
Il a appris un nouveau mot: nöldra – ronchonner. »
November 19, 2024
M'ha anat agradant més i més progressivament. De cop he viscut durant uns dies a una caseta al mig d'un bosc islandès plantant bedolls i patateres. Ja només per això, val la pena llegir-lo. M'ha encantat com es cuiden els personatges i com posen (sense adonar-se'n) la importància del moment sempre al centre.
January 6, 2025
Aquest llibre és un tros de terra, concretament, el petit tros de terra que descriu en què s'hi trasplanten arbres i s'hi enterren bulbs. L'he gaudit moltíssim.
August 26, 2025
A Islàndia -i a la resta del món- perilla el clima, les llengües minoritàries i els amors no convencionals. L’Alba, la protagonista de la novel·la, decideix fer un gir radical a la seva vida amb una casa en un indret remot i un hortet. Un canvi complet. Aquest llibre és una barreja de llenguatge i natura.
January 6, 2023
elska ritstílinn hennar, personusköpunina, lúmsk á pólitík. alvöru bókmennt, annað en tiktok bækurnar sem ég elska líka 🫠 auðlesin og falleg
November 29, 2025
ANCHE IN ISLANDA CI SONO I TESTIMONI DI GEOVA
Alba è una linguista islandese che si ritrova a fare i conti con la sua ecoansia.
Quanti alberi devo piantare per compensare la mia impronta di carbonio di quest'anno causata dai miei frequenti viaggi in aereo (d'altra parte, come ci esci dall'Islanda se non in aereo)?
Cinquemilaseicento. Detto fatto. Compra una proprietà fuori città e inizia il suo progetto di riforestazione che la porterà a rimettersi in gioco capovolgendo tutta la sua vita e le sue abitudini.
In questo romanzo si parla di natura, di parole, di amore, di rapporti genitori-figli, di maternità, di rifugiati e di religione (mi ha fatto sorridere la comparsa, verso la fine, del tassista-testimone di Geova). Tanti temi, ben trattati, che offrono spunti di riflessione e regalano prospettive per il futuro sia ad Alba che a noi lettori.
Auður Ava Ólafsdóttir, non imparerò mai a pronunciare il tuo nome ma leggerò sempre i tuoi nuovi libri.
«Solo il 15% dei rapporti fra gli esseri umani consiste di parole».
Alba è una linguista islandese che si ritrova a fare i conti con la sua ecoansia.
Quanti alberi devo piantare per compensare la mia impronta di carbonio di quest'anno causata dai miei frequenti viaggi in aereo (d'altra parte, come ci esci dall'Islanda se non in aereo)?
Cinquemilaseicento. Detto fatto. Compra una proprietà fuori città e inizia il suo progetto di riforestazione che la porterà a rimettersi in gioco capovolgendo tutta la sua vita e le sue abitudini.
In questo romanzo si parla di natura, di parole, di amore, di rapporti genitori-figli, di maternità, di rifugiati e di religione (mi ha fatto sorridere la comparsa, verso la fine, del tassista-testimone di Geova). Tanti temi, ben trattati, che offrono spunti di riflessione e regalano prospettive per il futuro sia ad Alba che a noi lettori.
Auður Ava Ólafsdóttir, non imparerò mai a pronunciare il tuo nome ma leggerò sempre i tuoi nuovi libri.
«Solo il 15% dei rapporti fra gli esseri umani consiste di parole».
December 15, 2023
So, about that five-star book that started the hangover situation… First, the main character being a linguist, there is a lot of linguistic geekiness, and opportunities to learn about the Icelandic language, so that’s always a plus for a language nerd. In addition to the language, Icelandic nature is also lovingly showcased. And I really enjoyed the simplicity of the story and writing. Sometimes topics are thrown together in a seemingly random fashion, and yet it all makes sense. It just flows. I found the only other book I read by this author (Miss Iceland) just so-so, but now I definitely want to read more!
December 7, 2024
És un llibre narrat en primera persona amb una protagonista que no comparteix amb tu ni el que sent ni el que pensa, pràcticament. Has d’anar coneixent i veient com interactua amb la curiosa xarxa de personatges que es va trobant per entendre-la. M’ha fascinat l’ambientació i la descripció del paisatge, i com troba la bellesa en el que d’entrada em semblaria desolador. Però desenganyem-nos, me’l vaig comprar perquè la protagonista és lingüista i ja sabia la mà de dades, curiositats de l’islandès i de les correccions editorials que m’hi trobaria! Un còctel que fa molt per mi, vaja.
March 10, 2023
Solid 4.5. Skemmtileg og fallega skrifuð.
January 14, 2024
De la linguistique, des arbres et de la douceur. J'ai tellement aimé, on dirait que ce livre a été écrit spécifiquement pour moi. Tous les personnages sont vraiment intéressants et j'aime le petit ton toujours un peu décalé/distant d'Ólafsdóttir. Le "sense of place" est vraiment fort, le livre respire la nature islandaise. La façon dont la crise climatique est abordée est aussi très adroite, on est loin des clichés et de la simple catastrophe soulignée à gros trait. Bref, un roman qui fait assurément partie de mes livres préférés à vie!
January 18, 2026
Enllaç al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...
L’Alba és lingüista i professora a la universitat, i sovint ha de viatjar per assistir a congressos sobre llengües en perill d'extinció. Un dia, després de tornar d'un d'aquests viatges, reflexiona sobre la seva empremta de carboni i sobre els arbres que hauria de plantar per compensar-la. Així que es compra una casa amb una gran extensió de terreny fora de la ciutat i comença a plantar-hi arbres. A poc a poc, aquest projecte acaba convertint-se en una nova manera de viure i en el seu propi jardí de l'edèn.
La història ens arriba com si fos una mena de diari personal escrit en primera persona, on l'Alba aboca els seus pensaments del dia, què ha fet i què ha après, sense pretensions. A mesura que avança la novel·la, anem reconstruint la història de la protagonista i què l'ha portat cap a aquest canvi de vida.
Edèn és una lectura reposada i lenta, però que no es fa pesada. És un llibre d'anar passant pàgines i de veure com passa el temps i com va canviant l’Alba. No hi ha grans girs ni grans esdeveniments, sinó que és com prendre una tassa de xocolata calenta sense presses amb una amiga que t'explica com li va i que espera que no la jutgis.
En aquesta mena de diari personal també coneixem la relació de l'Alba amb els companys d'universitat, amb la comunitat del poble, amb un grup de refugiats (que no sabem d'on vénen) a qui ensenya islandès, amb en Danyel -un adolescent del grup de refugiats-, amb la seva germana Betty i amb el seu pare. No tothom entén ni acompanya les decisions de l’Alba, però m'ha agradat trobar-me una protagonista lliure i determinada, que escolta les opinions dels altres però no es deixa convèncer tot i anar a contracorrent.
Edèn ens parla de la comunió entre la natura i l'ésser humà i dels reptes del canvi climàtic, de la dificultat de mantenir una vida rural davant de grans gegants que volen enriquir-se amb el desgel de les glaceres comercialitzant-ne glaçons. No he estat mai a Islàndia, però amb les paraules de l'Alba m'he acostat al paisatge blanc, al fred i al vent, a les temporades fosques i a les lluminoses, a una terra on no tots els arbres ni tots els animals hi poden viure. Un país de balenes i bedolls, on l'escalfament global està provocant que alguns animals comencin a canviar d'hàbits o que, després d'un hivern sec, nevi al maig.
Edèn també reivindica les llengües minoritàries, especialment de l'islandès. L'Alba fa correccions per editorials i per això trobem reflexions sobre paraules i expressions, referències a articles, comentaris sobre l'etimologia de les paraules al llarg de la novel·la. M'ha agradat molt trobar-me aquestes pinzellades i aprendre quatre coses sobre l'islandès. D'alguna manera, Ólafsdóttir evidencia que una llengua és molt més que un mitjà per comunicar-se, que el lèxic, l'etimologia, la literatura… ens expliquen coses del lloc i les persones que la parlen.
En un món en què la natura es veu amenaçada pel canvi climàtic i en què la humanitat fins i tot en fa negocis, en què hi ha persones que han de deixar el seu país per guerres o motius polítics i començar de nou, en què hi ha llengües que perillen davant l’auge de la globalització més salvatge i no hi ha interès per salvar-les, Edèn és un clam al cel. Edèn és un homenatge a la pagesia, a la vida rural, als nouvinguts que aprenen la llengua per integrar-se i que, així, ajuden a preservar-la, i una abraçada a la natura que pateix les nostres petjades.
Edèn és un oasi, una il·lusió, un llibre ple d'esperança en un món desesperançador.
L’Alba és lingüista i professora a la universitat, i sovint ha de viatjar per assistir a congressos sobre llengües en perill d'extinció. Un dia, després de tornar d'un d'aquests viatges, reflexiona sobre la seva empremta de carboni i sobre els arbres que hauria de plantar per compensar-la. Així que es compra una casa amb una gran extensió de terreny fora de la ciutat i comença a plantar-hi arbres. A poc a poc, aquest projecte acaba convertint-se en una nova manera de viure i en el seu propi jardí de l'edèn.
"I mentre corono l’altiplà em ve el flaix que avui és l’aniversari de la mort de la mama, però la terra no està emblanquinada com fa sis anys, la temperatura es manté per damunt de zero i la primavera ja es nota en l’aire. Aquest matí, a l’avinguda Auðarstræti, m’ha despertat el cant d’una merla que s’havia posat a la barana del balcó. Serà un bon dia per començar a plantar arbres."
La història ens arriba com si fos una mena de diari personal escrit en primera persona, on l'Alba aboca els seus pensaments del dia, què ha fet i què ha après, sense pretensions. A mesura que avança la novel·la, anem reconstruint la història de la protagonista i què l'ha portat cap a aquest canvi de vida.
Edèn és una lectura reposada i lenta, però que no es fa pesada. És un llibre d'anar passant pàgines i de veure com passa el temps i com va canviant l’Alba. No hi ha grans girs ni grans esdeveniments, sinó que és com prendre una tassa de xocolata calenta sense presses amb una amiga que t'explica com li va i que espera que no la jutgis.
En aquesta mena de diari personal també coneixem la relació de l'Alba amb els companys d'universitat, amb la comunitat del poble, amb un grup de refugiats (que no sabem d'on vénen) a qui ensenya islandès, amb en Danyel -un adolescent del grup de refugiats-, amb la seva germana Betty i amb el seu pare. No tothom entén ni acompanya les decisions de l’Alba, però m'ha agradat trobar-me una protagonista lliure i determinada, que escolta les opinions dels altres però no es deixa convèncer tot i anar a contracorrent.
Edèn ens parla de la comunió entre la natura i l'ésser humà i dels reptes del canvi climàtic, de la dificultat de mantenir una vida rural davant de grans gegants que volen enriquir-se amb el desgel de les glaceres comercialitzant-ne glaçons. No he estat mai a Islàndia, però amb les paraules de l'Alba m'he acostat al paisatge blanc, al fred i al vent, a les temporades fosques i a les lluminoses, a una terra on no tots els arbres ni tots els animals hi poden viure. Un país de balenes i bedolls, on l'escalfament global està provocant que alguns animals comencin a canviar d'hàbits o que, després d'un hivern sec, nevi al maig.
"Avui és tretze de maig i després d’un hivern sense neu, aquesta nit ha fet una gran nevada. Quan em desperto, la muntanya és blanca de dalt a baix i tots els punts de referència s’han esborrat. Els sots i fondalades han desaparegut, els plançons de bedoll s’han amagat sota una flassada blanca."
Edèn també reivindica les llengües minoritàries, especialment de l'islandès. L'Alba fa correccions per editorials i per això trobem reflexions sobre paraules i expressions, referències a articles, comentaris sobre l'etimologia de les paraules al llarg de la novel·la. M'ha agradat molt trobar-me aquestes pinzellades i aprendre quatre coses sobre l'islandès. D'alguna manera, Ólafsdóttir evidencia que una llengua és molt més que un mitjà per comunicar-se, que el lèxic, l'etimologia, la literatura… ens expliquen coses del lloc i les persones que la parlen.
En un món en què la natura es veu amenaçada pel canvi climàtic i en què la humanitat fins i tot en fa negocis, en què hi ha persones que han de deixar el seu país per guerres o motius polítics i començar de nou, en què hi ha llengües que perillen davant l’auge de la globalització més salvatge i no hi ha interès per salvar-les, Edèn és un clam al cel. Edèn és un homenatge a la pagesia, a la vida rural, als nouvinguts que aprenen la llengua per integrar-se i que, així, ajuden a preservar-la, i una abraçada a la natura que pateix les nostres petjades.
Edèn és un oasi, una il·lusió, un llibre ple d'esperança en un món desesperançador.
"I, de sobte, em ve al cap una frase que va dir en Danyel quan anàvem a veure la balena morta: “La mar no només escup balenes a les vostres costes, també escup persones.”"
May 27, 2025
Aquesta novel·la m'ha transmès molta pau enmig d'uns dies emocionalment convulsos. Tota ella està plena de costumisme i d'amor profund a una terra - la seva llengua, la seva natura, les seves arrels, la seva gent.
"[...] la vacil·lació que expressa una crossa lingüística ve del fet que el pensament lògic i les emocions han entrat en conflicte.”
"[...] la vacil·lació que expressa una crossa lingüística ve del fet que el pensament lògic i les emocions han entrat en conflicte.”
July 13, 2024
Dopo "Rosa Candida", "Hotel Silence" e "La vita degli animali", Olafsdóttir ha catturato la mia attenzione con "Eden".
Questa volta seguiamo Alba, una linguista specializzata in islandese e nella tutela di questa lingua minoritaria e in via d'estinzione. Alba è anche una correttrice di bozze, insomma, una donna che si occupa di lingua e di letteratura.
Fin dall'apertura del romanzo, Olafsdóttir stabilisce un legame tra l'islandese, lingua in via d'estinzione, e la crisi climatica.
Di fronte al senso di scoramento e di fine inevitabile che entrambe le questioni suscitano, la domanda è solo una: cosa fare?
Se a livello sistemico non c'è alcun piano d'azione significativo, ha senso l'impegno individuale? Qual è la ricetta per non farsi travolgere dall'ecoansia e per non arrendersi passivamente all'estinzione delle specie così come delle lingue?
La scrittrice islandese si dà due risposte.
La prima: bisogna allargare lo sguardo oltre qualsiasi confine. Ogni cosa perde d'importanza confine dopo confine e tutto perde definitivamente di senso oltre l'ultimo confine, quello terrestre. La Terra non è che un puntino azzurro pallido, delle dimensioni di una capocchia di spillo nel buio nero dello spazio. Ma questo si traduce forse in un atteggiamento di disinteresse? No. La seconda risposta che la scrittrice islandese si dà risiede nel collocarsi al centro della propria vita. Di fronte all'estinzione delle lingue o delle specie, si tende a rivolgersi al passato oppure al futuro. Invece, è al presente che bisogna guardare, perché è nel presente che ognuno di noi può creare il proprio Eden, il proprio Regno, è qui che ognuno può fare la propria parte. Anche se non sarà abbastanza.
La protagonista farà proprio questo, dedicandosi con caparbietà al rimboschimento in un territorio come l'Islanda e facendo tutto il possibile per la costruzione del suo paradiso.
Ci sarebbe molto da dire sul romanzo ma mi limito a segnalare alcuni temi che, secondo me, sono stati sviluppati molto bene.
In primis, la riflessione metaletteraria che Olafsdóttir sviluppa dal punto di vista ecocritico. In che modo la letteratura si sta occupando della crisi climatica?
Poi, il tema delle migrazioni (legato, a sua volta, a quell'idea di superamento del confine menzionata sopra).
Infine, la necessità di prendere coscienza del mondo fisico che viene resa esplicita nel parlare di contatto con la natura, respiro, contemplazione del paesaggio e anche nello sviluppo di una parte della trama legata al sesso.
Gli spunti di riflessione sono tanti.
Non è un romanzo perfetto. Come al solito, nelle opere di questa autrice ci sono elementi poco verosimili e, a mio avviso, di dubbio gusto, ma l'opera resta molto valida, soprattutto perché sì, offre il punto di vista specifico dell'autrice ma perlopiù pone domande e lascia al lettore le conclusioni. Se esistono.
Questa volta seguiamo Alba, una linguista specializzata in islandese e nella tutela di questa lingua minoritaria e in via d'estinzione. Alba è anche una correttrice di bozze, insomma, una donna che si occupa di lingua e di letteratura.
Fin dall'apertura del romanzo, Olafsdóttir stabilisce un legame tra l'islandese, lingua in via d'estinzione, e la crisi climatica.
Di fronte al senso di scoramento e di fine inevitabile che entrambe le questioni suscitano, la domanda è solo una: cosa fare?
Se a livello sistemico non c'è alcun piano d'azione significativo, ha senso l'impegno individuale? Qual è la ricetta per non farsi travolgere dall'ecoansia e per non arrendersi passivamente all'estinzione delle specie così come delle lingue?
La scrittrice islandese si dà due risposte.
La prima: bisogna allargare lo sguardo oltre qualsiasi confine. Ogni cosa perde d'importanza confine dopo confine e tutto perde definitivamente di senso oltre l'ultimo confine, quello terrestre. La Terra non è che un puntino azzurro pallido, delle dimensioni di una capocchia di spillo nel buio nero dello spazio. Ma questo si traduce forse in un atteggiamento di disinteresse? No. La seconda risposta che la scrittrice islandese si dà risiede nel collocarsi al centro della propria vita. Di fronte all'estinzione delle lingue o delle specie, si tende a rivolgersi al passato oppure al futuro. Invece, è al presente che bisogna guardare, perché è nel presente che ognuno di noi può creare il proprio Eden, il proprio Regno, è qui che ognuno può fare la propria parte. Anche se non sarà abbastanza.
La protagonista farà proprio questo, dedicandosi con caparbietà al rimboschimento in un territorio come l'Islanda e facendo tutto il possibile per la costruzione del suo paradiso.
Ci sarebbe molto da dire sul romanzo ma mi limito a segnalare alcuni temi che, secondo me, sono stati sviluppati molto bene.
In primis, la riflessione metaletteraria che Olafsdóttir sviluppa dal punto di vista ecocritico. In che modo la letteratura si sta occupando della crisi climatica?
Poi, il tema delle migrazioni (legato, a sua volta, a quell'idea di superamento del confine menzionata sopra).
Infine, la necessità di prendere coscienza del mondo fisico che viene resa esplicita nel parlare di contatto con la natura, respiro, contemplazione del paesaggio e anche nello sviluppo di una parte della trama legata al sesso.
Gli spunti di riflessione sono tanti.
Non è un romanzo perfetto. Come al solito, nelle opere di questa autrice ci sono elementi poco verosimili e, a mio avviso, di dubbio gusto, ma l'opera resta molto valida, soprattutto perché sì, offre il punto di vista specifico dell'autrice ma perlopiù pone domande e lascia al lettore le conclusioni. Se esistono.
January 15, 2024
4.5! J’ai adoré ce livre! On se retrouve immergés dans la linguistique islandaise avec une personnage principale forte et douce. L’ensemble des personnages a des traits de caractères attachants! J’ai adoré commencer l’année avec autant de douceur et de sentiments de « safe place »!
July 10, 2023
4,5 stjörnur! Auður Ava á hjarta mitt. Eden er svo falleg saga, dásamleg. En kápan er svo ljót, það er miður.
January 25, 2024
Solid 4.5 Er að lesa mig í gegnum allar bækurnar hennar Auðar og ég er að dýrka það.
January 3, 2023
Mjög gott konsept og fílaði endinn í botn.
July 30, 2025
Ha estat un autèntic plaer llegir aquesta novel·la per diverses raons: l'ambientació a Islàndia, el conflicte que planteja sobre la identificació entre vida, país i llengua (en aquest cas, l'islandès) i també de voler canviar la fesomia de l'illa, com a reflex a iniciar una nova etapa vital per a la protagonista, i també per tot de reflexions sobre lingüística en general i de l'islandès en concret.
January 9, 2024
Jeg blev fuldstændig fanget ind af skrivestilen og historien.
Jo længere jeg kom ind i den, jo mere rørt blev jeg af de små følsomme beskrivelser af liv. En meget smuk bog, jeg er glad for at have læst.
Jo længere jeg kom ind i den, jo mere rørt blev jeg af de små følsomme beskrivelser af liv. En meget smuk bog, jeg er glad for at have læst.
February 6, 2025
J'ai eu beaucoup de mal à rentrer dans l'histoire, presque jusqu'à la moitié du livre. J'ai été perturbée par le style d'écriture avec l'absence quasi-totale de description des pensées du personnage principal. Et plusieurs débuts d'intrigues restent sans conclusion...
Mais par d'autres aspects, au bout d'un moment, on se prend au jeu de cette histoire par ses aspects reposants, et la mise en valeur de la nature.
Déconcertant !
Mais par d'autres aspects, au bout d'un moment, on se prend au jeu de cette histoire par ses aspects reposants, et la mise en valeur de la nature.
Déconcertant !
October 3, 2024
2 things make me immediately rate a book 5 stars: it has no plot whatsoever and it’s not a tearjerker.
I was fully engrossed in this unique and atmospheric Icelandic story, especially because literally nothing happened. I would particularly recommend it to linguistics nerds like me!
Loved every second of it and will read more by the author!
I was fully engrossed in this unique and atmospheric Icelandic story, especially because literally nothing happened. I would particularly recommend it to linguistics nerds like me!
Loved every second of it and will read more by the author!
May 7, 2025
crec que les meves expectatives han afectat moltíssim la manera en què l’he llegit, i em sap greu! m’esperava una cosa totalment diferent i més gran (d’alguna manera) del que és la novel·la. així i tot, m’ha agradat moltíssim i és ràpid i l’autora fa això tan xulo d’anar donant informació sobre el seu camp d’especialitat, que resulta ser la lingüística, i està molt i molt bé.
és a dir, si no fós per les expectatives li hauria posat quatre estrelles, però ho haurem de deixar en tres…
és a dir, si no fós per les expectatives li hauria posat quatre estrelles, però ho haurem de deixar en tres…
October 18, 2024
C’est toujours la fête pour moi de découvrir un nouveau roman de cette auteure - un cadeau qu’on déballe et savoure en douceur.
J’adore la littérature nordique et cet hommage aux forces de la nature, à l’immensité des lieux, aux soins précieux à y apporter et à tout ce qu’il est louable de préserver. Un roman lumineux!
J’adore la littérature nordique et cet hommage aux forces de la nature, à l’immensité des lieux, aux soins précieux à y apporter et à tout ce qu’il est louable de préserver. Un roman lumineux!
July 8, 2023
Åh, jeg ville så gerne bedre kunne lide den… Elsker bogens setting med den rå natur, hvor Alba forsøger at opdyrke en skov. Jeg elsker den fine fortælling om flygtningedrengen Danyel, der finder et sted at føle sig tryg og jeg er vild med alle de lingvistiske overvejelser. Jeg er ikke så vild med at bogen vil så meget og måske ikke får gjort det hele helt færdigt: hvad med byens optagethed af sprog, hvor fører den hen? Hvad med det uforløste forhold mellem Alba og hendes elev?
This entire review has been hidden because of spoilers.
September 16, 2025
“El món s’acaba, sí, d’acord —em va dir la meva germana—És molt probable que s’acabi ¿I això és el que penses fer mentrestant? ¿Plantar bedolls?.”
En aquesta novel·la l’autora ens torna a portar a Islàndia, a la seva orografia, a la meteorologia, al canvi climàtic, a un món en perill de desaparèixer i la responsabilitat de la raça humana. Tornarem a la llengua, l’islandès, la fonètica, morfologia, l’etimologia, tan presents en el llibre “La veritat sobre la llum”, que també ens va dur el @elclubeditor .
Acompanyarem a l’Alba en aquest viatge de presa de consciència, d’acció i de canvi. Una dona que va de congrés en congrés per “parlar” de les llengües en extinció.
Un somni enmig d’un bancal de patates amb la seva mare la interpel·la, i aleshores decideix abandonar les converses i el viatges en avió. per tal de contrarestar la petjada del carboni, plantant bedolls en una finca de terra erma i volcànica.
L’autora parla dels moviments migratoris, de refugiats, de destrucció, de guerres, d’humans, de papallones, d’espècies invasives, de balenes, d’aus.
Una novel·la una mica desendreçada i estructurada en espais curts i farcida d’amors, dels vincles (la mare, del pare, la germana, els amics, els veïns) de les relacions, de la cura familiar de menors, de la voluntat de formar part del país que t’acull en tota la seva singularitat.
Transitarem el dol amb naturalitat, sense sentimentalismes gratuits, copsarem els desitjos no complerts i el significat i la fi de la vida, la solidaritat, l’altruisme, les donacions de sang. Tot plegat assaonat amb un missatge d’esperança.
Amb una prosa austera, colpidora i de vegades poètica i uns personatges propers, l’autora presenta un llibre honest i avesat a construir. El canvi de vida de l’Alba, no esdevé catarsi sinó el compromís individual, per gestar un nou edèn.
Molt recomanable. L’heu llegida?
“És molt possible que el temps s’estigui acabant, que aquests siguin els darrers dies de l’ésser humà, però sé del cert que la fi no serà aquest vespre…”
Amb aquesta lectura faig una petita contribució al #junynòrdic proposat per @elsbookhunters
En aquesta novel·la l’autora ens torna a portar a Islàndia, a la seva orografia, a la meteorologia, al canvi climàtic, a un món en perill de desaparèixer i la responsabilitat de la raça humana. Tornarem a la llengua, l’islandès, la fonètica, morfologia, l’etimologia, tan presents en el llibre “La veritat sobre la llum”, que també ens va dur el @elclubeditor .
Acompanyarem a l’Alba en aquest viatge de presa de consciència, d’acció i de canvi. Una dona que va de congrés en congrés per “parlar” de les llengües en extinció.
Un somni enmig d’un bancal de patates amb la seva mare la interpel·la, i aleshores decideix abandonar les converses i el viatges en avió. per tal de contrarestar la petjada del carboni, plantant bedolls en una finca de terra erma i volcànica.
L’autora parla dels moviments migratoris, de refugiats, de destrucció, de guerres, d’humans, de papallones, d’espècies invasives, de balenes, d’aus.
Una novel·la una mica desendreçada i estructurada en espais curts i farcida d’amors, dels vincles (la mare, del pare, la germana, els amics, els veïns) de les relacions, de la cura familiar de menors, de la voluntat de formar part del país que t’acull en tota la seva singularitat.
Transitarem el dol amb naturalitat, sense sentimentalismes gratuits, copsarem els desitjos no complerts i el significat i la fi de la vida, la solidaritat, l’altruisme, les donacions de sang. Tot plegat assaonat amb un missatge d’esperança.
Amb una prosa austera, colpidora i de vegades poètica i uns personatges propers, l’autora presenta un llibre honest i avesat a construir. El canvi de vida de l’Alba, no esdevé catarsi sinó el compromís individual, per gestar un nou edèn.
Molt recomanable. L’heu llegida?
“És molt possible que el temps s’estigui acabant, que aquests siguin els darrers dies de l’ésser humà, però sé del cert que la fi no serà aquest vespre…”
Amb aquesta lectura faig una petita contribució al #junynòrdic proposat per @elsbookhunters
December 24, 2022
Það er alltaf gaman að lesa Auði Övu, höfundarrödd hennar er svo skemmtilega hófstillt. Það gerist ýmislegt, en það er samt alltaf einhver ró yfir sögunum.
Eden snýst um málvísindakonu sem ákveður að gera breytingar í lífi sínu, flytja í sveit og fara að rækta tré. Að rækta sér sinn Edensreit. Að einhverju leiti gerir hún þetta vegna nemanda sem hún hefur átt í stuttu sambandi við, en það hefur haft svo mikil áhrif á hann að fyrst ljóðabók hans fjallar um sambandið og sambandsslitin. Dramatíkin virðist samt alltaf hjá honum, utan sögunnar.
Auður kemur inn á margt sem snýr að náttúruvernd í Eden, en samt er það gert á þann hátt að hún er ekki að predika, bara velta hlutunum fyrir sér. Virkilegur yndislestur, eins og maður er farinn að búast við af Auði.
Eden snýst um málvísindakonu sem ákveður að gera breytingar í lífi sínu, flytja í sveit og fara að rækta tré. Að rækta sér sinn Edensreit. Að einhverju leiti gerir hún þetta vegna nemanda sem hún hefur átt í stuttu sambandi við, en það hefur haft svo mikil áhrif á hann að fyrst ljóðabók hans fjallar um sambandið og sambandsslitin. Dramatíkin virðist samt alltaf hjá honum, utan sögunnar.
Auður kemur inn á margt sem snýr að náttúruvernd í Eden, en samt er það gert á þann hátt að hún er ekki að predika, bara velta hlutunum fyrir sér. Virkilegur yndislestur, eins og maður er farinn að búast við af Auði.
October 9, 2025
Un llibre bonic de llegir. M'han entrat moltes ganes d'anar a Islàndia.
Displaying 1 - 30 of 320 reviews