No dormiràs

by Oriol Canals Vaquer

El Palau de la Música Catalana acull l'estrena de la gira mundial de l'exitosa Orquestra Filharmònica de Barcelona, dirigida per Víctor Alemany, el gran mestre contemporani de la música clàssica. En plena actuació, la icònica lluerna modernista que presideix la sala de concerts esclata en mil bocins i en cau, a plom, un home penjat amb una soga al coll. L'explosió provoca el caos, i el pànic s'apodera del públic que omple el recinte. Aquest serà només el primer d'una sèrie de fets que se succeiran a les diferents capitals on l'orquestra actuarà. L'encarregada d'investigar-los serà la sergent Martina Roca, que s'endinsarà en un laberint on el costat més pervers de la condició humana dibuixarà una trama que atraparà el lector fins a l'última pàgina.

368 pages, Paperback

Published September 5, 2024

About the author

Oriol Canals Vaquer (Barcelona, 25 de juny de 1978) és un expert en màrqueting i comunicació i escriptor de novel·la negra. És autor de Fills de mala mare, publicada el 2013 per editorial Base.

Reviews

[Una rosa entre libros · Rating 5 out of 5]

Un 5/5.

És el segon llibre que llegeixo de l’Oriol Canals, no serà l’últim.
Et sap enganxar des de la primera pàgina, maté un ritme trepidant i un interés en la trama que fa que no puguis deixar de llegir.
Un lleguatge clar, entenidor y alhora força acurat.
I m’ha passat igual que amb “Els setinelles de la llibertat”, la novel·la serà ficció, però fa por pensar que és del tot creïble i quan lluny som de saber el que es cou a segons quins ambients.

[Laia Camats Solé · Rating 5 out of 5]

m’he l’he llegit pràcticament en dues tirades. el que més m’ha impressionat és el sentir-me dins dels llocs que descriu i que passo cada dia per davant a Barcelona, m’ha resultat tot molt familiar i això et fa sentir completament dins de la novel·la

[Laia · Rating 5 out of 5]

Realment, no dorms. La història t'atrapa d'una manera que sents que, si et despistes gaire, la trama s'haurà resolt sola mentre tu dormies. He connectat molt amb el llibre perquè els escenaris on passa són coneguts, les invencions de l'autor realistes, i sento que qualsevol dia d'aquests em podria topar amb algun dels personatges per allà les Corts o al Palau. Em pregunto, està tan lluny de la realitat tot el que hi passa? I perquè no existeix una orquestra filharmònica a Barcelona?
Els personatges m'han agradat, està clar que hi ha els bons, els dolents i els grisos, i tu com a lectora tens dilemes sovint per decidir si vas a mort amb un dels dolents o odies algun dels bons. Però buenu també l'autor et dóna llibertat de moure les etiquetes una mica com vulguis. Això sí, tots ells pateixen, i aquí potser és on empatitzaràs més amb ells: és fàcil que la compassió que et despertin reflecteixi la teva pròpia.

[Jaume Arasa · Rating 4 out of 5]

Un thriller addictiu i trepidant ambientat al món del Palau de la música Catalana que destapa una història que "no ens deixarà dormir"!

Us recomano que la llegiu!!

Enhorabona a l'autor.

[Ivet Núñez Pinar · Rating 3 out of 5]

Esperava molt mes d’aquest llibre per l’exit que ha tingut. M’ha semblat molt previsible i el final m’ha decebut. El millor, els capítols curts i els personatges del Fede i l’Aran, a més de l’ambientació. Amb la Martina no he connectat i m’ha faltat que es resolgues el destí de la resta de personatges. Es llegeix rapid i el tros final no vols deixar de llegir per veure si t’endus una sorpresa, pero la veritat es que es veu d’una hora lluny el que passara. No obstant, llegire altres novel·les de l’autor, a veure si m’enamora com a tothom!

[Mar SF · Rating 3 out of 5]

La part interessant comença a la 4a i última part. L’he llegit perquè el recomanaven moltíssim. Però si has llegit molta novel·la negra, aquest llibre no t’oferirà res de nou ni res interessant. No entenc tanta propaganda….🫣

[Ramon Gil Arbós · Rating 2 out of 5]

Decepcionant. Havia escoltat molt bones critiques i no m'ha agradat.
La lectura no m'ha sigut gens fluida i l'interès de la trama a anat de més a menys. I els personatges no m'han captivat gens. Al final se m'ha fet pesat.

[Pilar · Rating 4 out of 5]

una lectura agradable per passar la calor

[Judit · Rating 5 out of 5]

Oriol Canals ens arrossega dins del món aparentment perfecte de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona per despullar-ne les misèries, les jerarquies tòxiques i l’ambició que corromp.

El llibre s’articula en quatre parts que dialoguen amb el Nessun dorma de Puccini: Il primo Nessun dorma, Il mio mistero è chiuso in me, Il nome mio nessun saprà i Vincent!. Aquesta estructura és més que una simple divisió: és una veu lírica subterrània que acompanya el descens dels personatges, com si cada part fos un moviment d’una òpera que es va enfosquint a mesura que avança.

La doble trama és un dels grans encerts de la novel·la: d’una banda, els músics atrapats en l’espiral de poder i culpa que els porta a perdre el nord; de l’altra, els policies que intenten comprendre i sobreviure als propis fantasmes. Tot plegat conflueix en un retrat d’una humanitat exhausta, d’una societat que oscil·la entre la bellesa i la putrefacció.

Els capítols breus, el llenguatge nu i directe i l’absència d’artificis fan que la lectura sigui vertiginosa. L’escena inicial al Palau de la Música és apoteòsica —una explosió literal i simbòlica que et deixa sense alè— i el personatge de Víctor Alemany és d’aquells que et remouen fins a la nàusea: tan ben construït, tan real, que costa oblidar-lo.

Canals sap introduir temes foscos —abusos de poder, violència, corrupció encoberta— amb una elegància que no resta força, i amb una mirada que transcendeix el gènere per convertir el thriller en un mirall social. Potser el final s’accelera una mica, però el viatge és tan potent que l’impacte persisteix molt més enllà de l’última pàgina.

[Gemma Masramon · Rating 4 out of 5]

3’5 ⭐️ relamnet l’història m’ha enganxat passa que m’ha liat una mica sobretot al principi perquè hi ha molts personatges hi ha de saber qui es qui i això em liava una mica. La segona meitat del llibre m’ha enganxat molt mes, suposo perquè ja estava familiaritzada amb els personatges i més a dins de tota la trama.

[Lecturaconcafe · Rating 4 out of 5]

Un thriller emocionant que fa que visitis alguns dels auditoris més emblemàtics del món. El que més m’ha agradat, sense dubte, la narrativa d’Oriol Canals.

[Rubén Mitjavila · Rating 4 out of 5]

Un thriller fàcil de llegir on passen un fum de coses. Es barregen diferents trames amb un desenllaç encertat. No es pot explicar molt del llibre per no fer spoilers. Lo millor és llegir-lo. Només dir que el final té una connotació que et fa pensar en la justícia i en el sistema judicial, que no sempre són el mateix.

[Cris BCN · Rating 5 out of 5]

Molt ben escrita. Una història que enganxa des de les primeres pàgines.

[Lidia Gon · Rating 5 out of 5]

Exemple clar de que no cal anar als països escandinaus per escriure i llegir una molt bona novel·la policíaca. Trama ben portada, personatges ben descrits i amb característiques definides. Fuig dels estereotips i presenta un argument que a mí, particularment, m'ha semblat fresc i interessant.

Només afegir que tot i que de totes les ciutats on hi passa l'acció, només he estat a Barcelona, les seves descripcions són acurades i familiars. Gairebé pots sentir-t'hi als espais, així que interpreto que la resta deu estar igual de ben filat.

Un 5/5

[Rafa · Rating 3 out of 5]

No m'ha acabat d'agradar del tot. aprovat i prou.

[Cler · Rating 5 out of 5]

Una novel·la que m’ha deixat enganxada des de l’inici 🤯 a més, el fet que hagi passat a casa nostra, era encara mes fàcil poder-se imaginar l’ambient. En buscaré més d’aquest autor 100% ✨

[Pavitx · Rating 3 out of 5]

Fàcil de llegir. Els personatges són plans, sabem poc de la Martina, de la Irene i dels 4 “amics” de l’orquestra, en Víctor, en Toni, en Samuel i el Jaume. Tampoc no sabem res o ben poca cosa del Fede i l’Aran, els mossos companys de la Martina.

L’estil és massa informal pel meu gust, amb massa paraulotes i expressions com “quarts de quinze”, que apareixen massa vegades. O els pensaments de la Martina sobre ser “bona poli”, també freqüents. En canvi, l’interrogatori a la Francina Garçon a les pàgines 155-159 té un to més seriós que s’allunya de la típica novel·la negra catalana, àgil, humorística i poc formal.

El final i el missatge final sobre la justícia estan bé, tot i que se sap des del principi el delicte i qui l’ha comès. El fet que un dels culpables s’escapoleixi (no dic com) em grinyola. Descriu, amb precisió però sense fer-se pesat, diferents localitzacions, el Palau de la Música a Barcelona, les sales de concerts d’Hamburg i Venècia (la Fenice), o les ciutats de Chicago, Buenos Aires, etc.

[Laia Sust · Rating 2 out of 5]

Molt sin más, si que és de misteri i hi ha intriga, però tal com està narrat i crec que la trama i on esta ambientada a mi no m'ha acabat d'enganxar ni convencer (també penso que tant la portada del llibre com el títol no representen massa bé la historia)

[Sílvia Oller · Rating 3 out of 5]

Trama que es veu a venir. No hi ha sorpreses. No m’ha atrapat

[Helena Dalmau · Rating 3 out of 5]

Comença bé, però m'ha anat decebent mica a mica. Previsible i soso. Personatges sense força.

[Alba · Rating 5 out of 5]

📖 La lluerna del Palau de la Música Catalana esclata en mil trossos durant un concert i, enmig del caos i del pànic del públic, apareix un home penjat amb una soga al coll. Una escena impactant que et situa de ple dins la novel·la i que marca el to del que vindrà: tensió, intriga i secrets que no deixen respirar. A partir d’aquesta imatge tan poderosa, Oriol Canals construeix un thriller que combina corrupció, drogues, lleialtats fosques i un passat que, tard O d'hora, trucarà a la porta

Aquest thriller reuneix tots els elements que a mi m’agraden: capítols curts i addictius, que et fan dir “un més i paro” però acaben convertint-se en cinc més. Secrets personals; una inspectora potent que no té pèls a la llengua i personatges odiosos però que són imprescindibles perquè la història funcioni.

I un altre punt fort: l’ambientació. La història comença al Palau de la Música i és un espai que podem visualitzar al igual que d'altres indrets de Barcelona.

[Yon Vilarrasa · Rating 4 out of 5]

🪉 El Palau de la Música Catalana acull l'estrena de la gira mundial de l'exitosa Orquestra Filharmònica de Barcelona, dirigida per Víctor Alemany, el gran mestre contemporani de la música clàssica. En plena actuació, la icònica lluerna modernista que presideix la sala de concerts esclata en mil bocins i en cau, a plom, un home penjat amb una soga al coll. L'explosió provoca el caos, i el pànic s'apodera del públic que omple el recinte.

🔥 La història anirà seguint tres fils conductors mitjançant els que anirem coneixent els personatges i aprofundint en totes les trames obertes. L’acció amb la que arrenca la història es va diluint vers la investigació i la tensió que realment provoca el cercle que va lligant a tots els implicats.

⛓️‍💥 L’Oriol Canals aconsegueix un ritme constant durant tota la novel·la i que t’atrapin les pàgines segons vas empatitzant amb alguns dels personatges i descobreixes tots els secrets on no sempre la justícia va de la ma de les lleis.

[_delletres · Rating 4 out of 5]

"Quan s'entra en pànic, tota jerarquia moral salta pels aires."

Moral és el que els manca a molts dels personatges d'aquesta inquieta novel·la.

Hi ha personatges com en Víctor i l'Aurora que negregen només veure'ls.

Hi ha personatges que semblen poc rellevants i després resulta que tenen un passat d'allò més determinant i interessant.

Hi ha tota una orquestra filharmònica, així que no cal dir que hi ha de tot i més.

En destaco el ritme i la facilitat de l'autor de traslladar-los d'una ciutat a l'altra i mantenir el fil .

En alguns moments vaig tenir la sensació de que em saturava amb els noms però vaig adonar-me que no era cap impediment per seguir la trama.

M'ha agradat especialment el final. Inesperat i magistral. No en canviaria res.

Si busques una novel·la carregada d'acció criminal, llegeix-la.

[Cristóbal · Rating 4 out of 5]

un llibre trepidant i emocionant amb la seva part de denúncia de les violacions i abús de poder i desconfiança en la justícia.
el vocabulari fàcil de llegir i molt creïble pels termes utilitzats en funció del personatge que parla.
com a punt negatiu és que he trobat molts personatges, potser massa, que es perden i no saps més d'ells i com a punt positiu he trobat personatges reals com el Marc Giró que m'ha semblat interessant i divertit fins i tot.

[Claire · Rating 4 out of 5]

Un bon llibre, addictiu i entretingut, me l'he llegit d'una tirada. Els salts de personatge i situació estan ben aconseguits però el que em falla una mica és que sembla que la identitat dels tres músics sigui la mateixa.. no veig una gran diferència de personalitat. També em sembla que el final és una mica "de pressa que s'ha de concloure tot" i al final els culpables no son condemnats pel públic com es mereixen. Sino, per la resta, un molt bon llibre.

[Ingrid Blacha · Rating 4 out of 5]

Un thriller molt ben construït. En plena actuació de l’orquestra Filharmònica de Barcelona al Palau de la Música, cau un home penjat pel coll amb una soga. A partir d’aquí començarà un malson per alguns dels membres de l’orquestra, que reben amenaces de mort i que la sergent Martina Roca investigarà, submergint-se en un entramat de mentides i perversió humana. 4/5

[Monxi · Rating 4 out of 5]

4,5⭐️

Llibre comprat aquest Sant Jordi. Capítols molt curts que van directament al gra de la història, sense rebuscar ni afegir informació irrellevant. Això, m’agrada.
La història passa a Catalunya i gira al voltant de drogues, blanqueig de diners, assassinats, amenaces, violacions, etc. Ho té tot.

[Oriol Casacuberta · Rating 5 out of 5]

És un llibre que t'atrapa des del primer moment, ple d'elements ben documentats, com els espais del Palau de la Música, procediments policials del cos dels Mossos...

Sí és cert que conté elements una mica bèsties i impactants, però alhora hi ha girs de guió que no tot acaba resultant ser el que sembla. Molt recomanable

[Santispock · Rating 4 out of 5]

Una novel·la addictiva i interessant que gira al voltant d’una orquestra sinfònica. fosca i actual, no ens deixa respirar fins al final;la prosa, de frase a voltes tallada i a voltes deliberadament forçada, magnífica, també hi ajuda. Si alguna cosa li falla al meu entendre, és que les investigacions de la policia es resolen d’una manera massa fàcil, però això no treu gens d’interès a la novel·la.

[Victòria B · Rating 4 out of 5]

Persones amb addiccions al sexe i les drogues, egòlatres i egoistes, destructores d'altres per a benefici propi. Persones ambicioses, fins a caure al món del narcotràfic.
Però de cara a la societat, admirables. Reflexió sobre els càstigs a aquests.
I de retruc, conèixer entorn d'una orquestra filarmònica de primer nivell i els teatres del món on toquen.