Àcars parteix d'una premissa ben original: un confinament invers que obliga la gent a fer vida al carrer, fora de les cases i lluny de les seves pertinences, a causa d'una plaga d'una espècie d'àcar que resulta mortífera per a l'ésser humà. El cos de bombers es veu obligat a capgirar la tasca habitual i, seguint el rastre d'en Bradbury, cremar animals i objectes a les platges per anar desinfectant, pis a pis, els habitatges i que la gent pugui tornar a la seva llar.
El relat s'estructura en dues parts, la nit de Sant Joan i després del solstici, i un epíleg, mitjançant històries curtes lleument enllaçades pels seus protagonistes, ànimes perdudes que deambulen per una Barcelona futura i alguns fets que es repeteixen des de diferents punts de vista. Si bé l'arrencada resulta sorprenent, també ho és que moltes de les situacions a les quals s'enfronten els personatges ens resultaran familiars: la més absoluta misèria humana quan cal sobreviure i els recursos són escassos, la indefensió dels més grans i petits quan van mal dades o els límits de la ciència i coneixement humà, que a vegades creiem omnipotent.