treu-li tota la part "actual" i el llibre se salva perfectament, però quina mandra haver d'aguantar un senyor de 60 bavejant per la seva alumna i enviant-li missatges cringe de "ahir vas quedar satisfeta de debò" i "kariny1", per déu. a part que és una trama super repetitiva: des del primer capítol ja saps per on anirà i no es mou d'aquí, sempre amb la mateixa escena al llit d'ella jugant amb els seus rínxols del pit anar-li dient que deixi la dona i ell anar contestant de manera super paternalista que si és una nena petita i que no ho entén bla bla bla.
per altra banda, en canvi, l'exercici que ha fet amb la trama de la matilde escales és força interessant: intentar imaginar qui era aquest personatge històric a través de testimonis ficcionalitzats. potser hi he trobat a faltar una mica de contradicció entre relats, però si la novel·la hagués consistit únicament en un entramat d'aquests fragments, sens dubte hagués pujat perfectament un parell de punts. m'han agradat especialment els "testimonis" de: emilia pardo bazán, erik satie, camille claudel, la cuinera de cal reiet, lluisa bosch i el nen del carter.