Anna Punsí i Lladó (Vilafant, 1978) és una periodista catalana especialitzada en informació policial i crònica de successos. Va començar a fer ràdio a Ràdio Vilafant.Professionalment va iniciar la trajectòria professional a Ràdio Girona fent de corresponsal a l'Alt Empordà. Des del 2005 s'especialitzà en la crònica de successos i tribunals. Després passà a treballar a la SER Catalunya des de Barcelona, on és l'encarregada dels assumptes relacionats amb els temes policials i judicials de la capital catalana. Ha col·laborat amb El Periódico i l'Ara, el Setmanari de l'Alt Empordà i Ràdio Vilafant. El 2021 va deixar la SER per incorporar-se a la productora de Carles Porta que produeix la sèrie Crims
Aquest llibre ens brinda un aprenentatge: La vida pot canviar en un instant...
L’Anna Punsí és periodista i això es nota. Relata amb rigor la mort real com la vida mateixa. Sense morbositat. Sense sensacionalismes. Però de manera sensacional, això sí. Llegeixes cada pàgina amb el cor encongit, perquè intueixes què s’apropa i ja et fa mal només d’olorar-ho.
Però l'Anna té un do: ens parla d'experiències colpidores i doloroses amb una tendresa majestuosa. Escolta, recull i posa paraules als testimonis des d'uns records vius i reals. Et deixa el cor estovat, però també ple d'una emotivitat necessària per seguir vivint.
En aquest llibre trobem un recull d’històries de vida que parlen de la mort. Llàgrimes assegurades a cada una de les onze històries d’amor, de mort i de supervivència. I una mica d’incomoditat per la sensació d’estar envaint la intimitat dels moments més durs de la vida de persones desconegudes.
I un recordatori: no ens mantinguem enfadats amb els que més estimem, perquè les rutines a vegades es trenquen de forma tràgica i les coses no dites es queden clavades a l’ànima.
“… som un interruptor que ara està encès i ara… ja no”.
Pasando por alto la dureza del libro. Te hace pensar en la fugacidad del tiempo, en cómo puede cambiar todo en un instante y en lo difícil que es seguir en un camino en el que falta alguien. Recomendable pero no para todos los públicos
Lectura que deixa constància d'onze famílies que han perdut un ésser estimat. Els seus testimonis reflecteixen les fases per les que passa el dol. També penso que el dolor de perdre una persona estimada deixa una petjada molt gran, però en certa manera, donar a conéixer l'estima per la persona perduda i poder compartir amb el lector sentiments dels que normalment la gent no en parla, els ajudarà a sobreviure d'una altra manera. Una lectura que deixa petjada.
Crec que la meva bona relació amb la mort, ha fet que el llibre no em semblés gaire interessant. Explica històries reals de persones que han mort abans d'hora i com la família ho ha gestionat. Amb alguna he plorat, però amb d'altres m'ha costat empatitzar-hi.