El temps habitat

by Maite Salord Ripoll

L’Àngela torna a la casa familiar on passava els estius des d’abans de tenir-ne memoria. Es tracta d’un vell casalot sumptuós en un poble de la costa de Menorca. Ella i el seu germà acabenáde vendre la casa a uns francesos i ja queden pocs tràmits pendents amb la immobiliària. Els pares són morts i ella es una empresària d’exit que ha viscut a Itàlia, lluny de l’illa. Ara que el marit l’ha deixada i se sent en un canvi d’etapa, busca retrobar-se en aquell pati, en el safareig abandonat, en l’antiga caseta dels pagesos, en els porxos, en la capella… Les ferides de la historia familiar i el record del germà desaparegut se li imposen com mai abans. Molt sovint, el retorn es impossible.

216 pages, Paperback

Published September 25, 2024

Reviews

[Meri Monfort · Rating 5 out of 5]

m’ha agradat molt molt. la nostàlgia a un pas de la malenconia, el temps habitat i passat, la configuració de l’espai des del record i la tensió de l’oblit

“La memoria és indomita i la vida és feta de retalls que van i venen sense control. Recuperar el temps passat és endinsar-me en un terreny que canvia contanstment. Hi ha records lluminosos, que m'ha agradat tenir sempre a la vista, com si fossin únics. Hi ha records grisos, que he volgut amagar i que m'he esforçat a tractar com si no fossin meus perqué són una nosa i fan mal. No es pot ficar el dolor viscut dins un bòtil de vidre i tirar-lo a la mar perquè es perdi dins la immensitat.
Aquests bocins de memoria, esmolats com un raor, són tots meus. He après a aferrar-me a la vida quan el camí ha desaparegut i només es veu l'abisme”

[Guida Al·lès · Rating 3 out of 5]

Tan ben escrit que és deliciós. La història tan ben tramada. Dura un dia però coneixes la vida sencera d'una família menorquina a través dels pensaments d'ella, la protagonista.
I així i tot alguna cosa es fa feixuga.
Mentre llegeixes, la foscor de n'Àngela t'envaeix. Una persona que ha viscut i viu en pilot automàtic, seguint la tradició familiar, i per tant, dins un laberint. Cap Ariadna, cap fil d'or la rescata. Ni al final. Prefereix posar baluards al laberint (una corassa protectora per no mirar la pròpia ombra) abans que arriscar-se a saber qui és.
Em passa el mateix que quan llegesc Marta Orriols, que no tenc clar și és una crítica a un viure superficial o un retrat del viure laberíntic.

[Núria Almansa · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat molt. Algun capítol de m'ha fet dur, i m'ha arribat a embafar tanta nostàlgia, però està molt ben escrit, hi ha reflexions boníssimes, i m'he sentit identificada amb els lligams entre les persones i els espais que habiten, sobretot amb el dolor d'haver-los de deixar. El darrer capítol deixa frases i reflexions fantàstiques.

[judit · Rating 3 out of 5]

No va ser deliberat però amb aquest llibre vaig tancar un mini-cicle lector que podria anomenar Balears i turistificació (que completen les novel·les de Frontera i Vicens i que he gaudit molt). Sospito que amb aquesta autora hi tinc un problema de distància ideològica però crec que és una bona narració amb molta sensibilitat. Oberta a recomanacions sobre literatura balear

[Josep Masanés]

🅡🅔🅢🅢🅔🅝🅨🅐 ​ 🅓🅔 ​ 🅔🅛 ​ 🅣🅔🅜🅟🅢 ​ 🅗🅐🅑🅘🅣🅐🅣 ​ 🅓🅔 ​ @MaiteSalord ​ (@Ed_proa ). ​ 🅤🅝🅐 ​ 🅝🅞🅥🅔🅛·🅛🅐 ​ 🅡🅞🅓🅞🅝🅐, ​ 🅤🅝🅐 ​ 🅓🅔🅒🅛🅐🅡🅐🅒🅘🅞́ ​ 🅓’🅐🅜🅞🅡 ​ 🅐 ​ 🅛’🅘🅛🅛🅐 ​ 🅓🅔 ​ 🅜🅔🅝🅞🅡🅒🅐.
https://sonograma.org/quadern-de-llib...

[Laia Puces · Rating 5 out of 5]

M’ha agradat. Enfrontar-te al dolor profund és entendre que a la vida també hi ha dolor i que s’ha d’aprendre a viure amb ell. I aquesta idea l’autora la sap narrar perfectament. Sensible, nostàlgic i molt ben escrit

[Júlia Baltasar i Gómez · Rating 5 out of 5]

🥲

[MARIONA BOU · Rating 4 out of 5]

Està molt ben escrit, però és molt trist.

[Montse · Rating 3 out of 5]

Escrit per una menorquina, en menorquí..
El llenguatge m'ha semblat una mica rebuscat, i la història, tampoc res de l'altre mon.

Recom. Instagram, crec que Vida entre llibres

[Teresa Prats · Rating 5 out of 5]

M’ha agradat molt! No n’esperava gaire cosa i m’ha sorprès molt gratament. Al final és una història sobre el temps, els espais que habitem, i el trencadís d’una vida feta de records.

A través de l’últim adéu a la casa de família coneixem la història de la seva protagonista, una dona d’uns seixanta anys que, sense caure en l’autocomplaença del dolor i la tristesa, explica la seva vida. El pati, el safareig, el banc, les figues, la capella, les estances… cada trosset de casa desbloqueja un record, cada trosset de casa és una rajola mig partida d’un trencadís fet de colors, grisos sobretot.

D’altra banda, l’autora escriu de manera magistral. Domina el llenguatge i domina el temps de la novel·la i l’escriptura, el ritme, la poesia. Molta prosa i molt bon escrita, amb un ritme atrapador, constant, latent, suau, com el de les ones d’una mar en calma. I amb un to de poesia i un toc de, per què no, filosofia, la sal del mar.

El temps habitat, el temps habitat a casa l’àvia Maria. Les cases, baguls plens de records, parets que embolcallen i eixides que fan respirar. Les cases, protagonistes silencioses d’una vida.