m’ha agradat molt molt. la nostàlgia a un pas de la malenconia, el temps habitat i passat, la configuració de l’espai des del record i la tensió de l’oblit
“La memoria és indomita i la vida és feta de retalls que van i venen sense control. Recuperar el temps passat és endinsar-me en un terreny que canvia contanstment. Hi ha records lluminosos, que m'ha agradat tenir sempre a la vista, com si fossin únics. Hi ha records grisos, que he volgut amagar i que m'he esforçat a tractar com si no fossin meus perqué són una nosa i fan mal. No es pot ficar el dolor viscut dins un bòtil de vidre i tirar-lo a la mar perquè es perdi dins la immensitat.
Aquests bocins de memoria, esmolats com un raor, són tots meus. He après a aferrar-me a la vida quan el camí ha desaparegut i només es veu l'abisme”