What do you think?
Rate this book
La força de les arrels
Un llibre que descriu el món de pagès que ha marcat a Lluís Foix
L'atracció dels humans per la natura és una de les més profundes i antigues que existeixen. La terra et crida, et reconeix i t'acull. La força de les arrels explora l'estreta i íntima relació que l'autor Lluís Foix manté amb el seu entorn natal. Per a ell, aquest paisatge és un element constant, immòbil però vibrant, que atrau silenciosament a tots aquells que l'han trepitjat, olorat, contemplat i estimat. A través d'aquesta obra evocadora, Foix ens convida a redescobrir la bellesa i la profunditat dels nostres vincles amb la natura i el territori.
«El ritme de la terra és silenciós, tranquil, però alhora molt trepidant. Tot es mou sense que es noti. L'experiència més formidable és observar els canvis de paisatge que setmana rere setmana es van originant als camps. La simfonia dels verds primaverals és una de les grans obres d'art de la natura. Igual que les postes de sol, que canvien l'escenari de ponent minut a minut. Trobar el recer adequat en dies hivernals és un dels grans secrets de les parets que miren a l'orient i que escalfen els cossos de la gent gran».
L'atracció dels humans per la natura és una de les més profundes i antigues que existeixen. La terra et crida, et reconeix i t'acull. La força de les arrels explora l'estreta i íntima relació que l'autor Lluís Foix manté amb el seu entorn natal. Per a ell, aquest paisatge és un element constant, immòbil però vibrant, que atrau silenciosament a tots aquells que l'han trepitjat, olorat, contemplat i estimat. A través d'aquesta obra evocadora, Foix ens convida a redescobrir la bellesa i la profunditat dels nostres vincles amb la natura i el territori.
«El ritme de la terra és silenciós, tranquil, però alhora molt trepidant. Tot es mou sense que es noti. L'experiència més formidable és observar els canvis de paisatge que setmana rere setmana es van originant als camps. La simfonia dels verds primaverals és una de les grans obres d'art de la natura. Igual que les postes de sol, que canvien l'escenari de ponent minut a minut. Trobar el recer adequat en dies hivernals és un dels grans secrets de les parets que miren a l'orient i que escalfen els cossos de la gent gran».
280 pages, Hardcover
Published September 18, 2024
2 people are currently reading
23 people want to read
About the author
Lluís Foix
7 books2 followersLluís Foix i Carnicé (Rocafort de Vallbona, Urgell, 5 d'abril de 1943) és un periodista català, especialitzat en política internacional. Llicenciat en Periodisme i Dret, va ser director durant uns quants mesos de 1983, director adjunt i subdirector de La Vanguardia, i corresponsal d'aquest diari a Londres (del 1974 al 1980) i Washington DC (del 1981 al 1982).
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
March 2, 2025
M’ha agradat com Lluis Foix descriu la seva terra natal. El llibre transpira amor a la terra, les arrels! Va describint de manera força poética i amb un català impecable, les pedres que parlen, les cabanes, el ritme de la terra, la vida dels pobles en uns altres temps i a l’actualitat. Les llargues pasejades i converses amb homes de pages. He gaudit. No coneixia Lluis Foix escritor.
October 19, 2025
L'autor explica els canvis que ha observat al seu poble, Rocafort de Vallbona, des que ell era petit fins ara. Canvis en les persones, i en les feines de l'agricultura; i què va provocar l'èxode a les ciutats als anys 60 del s.XX.
També descriu, el canvi de la natura al pas de les estacions, quins ocells trobem en cadascuna, i canvis dels diferents fruiters.
Descriptiu
També descriu, el canvi de la natura al pas de les estacions, quins ocells trobem en cadascuna, i canvis dels diferents fruiters.
Descriptiu
March 10, 2025
Tornar a llegir Lluís Foix sobre la terra que el va veure néixer és anar a trobar un recer on reposar-hi. La seva prosa tranquil·la -repetitiva algunes vegades- em trasllada on sento també per a mi, part de les meves arrels. Em reconec amb la descripció d'un paisatge que no enamora però que reconforta l'ànima quan s'hi ha viscut. Els rostolls, les oliveres, els marges amb pedra seca, les cabanes, les figueres esparses, la sequedat, el fred -com m'agrada que anomeni vàries vegades el fred siberià de 1956, any en què vaig néixer, i que la mare sempre associava al meu naixement-, la calor abrasadora, els ametllers florits i sempre patint per si arribarà la pluja. També la descripció dels habitants de la contrada, homes sorruts -poquíssimes dones- que observen, miren cap al cel, parlen de coses sàvies sense ser de molta lletra i guarden la memòria de temps remots.
El llibre de Lluís Foix és la visió d'un home conservador, que veu en la terra, el passar lent de les hores i els costums antics, una salvaguarda del món accelerat que no sap gaire bé on va. L'autor, però, se sent optimista i augura que els avenços tecnològics faran d'aquestes terres un refugi per a aquells que, sense renunciar a les feines pròpies del món urbà, busquin la serenitat que ofereix la terra primigènia.
"El sol de gener busca la gent als recers i fa amables les solanes. El dia s'allarga a pasos de pardal, però es nota que la primavera empeny les rames de reboll i ametllers. Les infla i els dona una incipient vermellor". (pàg. 64)
"Les postes són lentes, suaus, agraïdes i cromàticament inesperades. Caminar acompanyant el sol que cau a ponent és una experiència cromàtica crepuscular. La primavera adopta les formes més canviants i revolucionàries. Surten els color per tot arreu. La terra es desvetlla i les plantes brosten, malgrat la sequera devastadora. Són d'una puntualitat exacta, com les hores que toquen les campanes" (pàg. 72). Brostar! paraula meravellosa recuperada.
"Recordo les feines de sembrar, batre, veremar, llaurar, esporgar, podar, les festes majors, l'arribada de parents per una estada de dos o tres dies, les campanes que tocaven a morts o bé cridaven a la missa de dotze. Era un món aïllat pero complet. Tot anava al seu ritme inexorable, les llunes velles i noves, la florida dels ametllers i el primer verdejar de les vinyes, els canviants colors dels sembrats, les boires, les rovines que arrossegaven riu Corb avall tot el que trobaven a la llera" (pàg. 260).
El llibre de Lluís Foix és la visió d'un home conservador, que veu en la terra, el passar lent de les hores i els costums antics, una salvaguarda del món accelerat que no sap gaire bé on va. L'autor, però, se sent optimista i augura que els avenços tecnològics faran d'aquestes terres un refugi per a aquells que, sense renunciar a les feines pròpies del món urbà, busquin la serenitat que ofereix la terra primigènia.
"El sol de gener busca la gent als recers i fa amables les solanes. El dia s'allarga a pasos de pardal, però es nota que la primavera empeny les rames de reboll i ametllers. Les infla i els dona una incipient vermellor". (pàg. 64)
"Les postes són lentes, suaus, agraïdes i cromàticament inesperades. Caminar acompanyant el sol que cau a ponent és una experiència cromàtica crepuscular. La primavera adopta les formes més canviants i revolucionàries. Surten els color per tot arreu. La terra es desvetlla i les plantes brosten, malgrat la sequera devastadora. Són d'una puntualitat exacta, com les hores que toquen les campanes" (pàg. 72). Brostar! paraula meravellosa recuperada.
"Recordo les feines de sembrar, batre, veremar, llaurar, esporgar, podar, les festes majors, l'arribada de parents per una estada de dos o tres dies, les campanes que tocaven a morts o bé cridaven a la missa de dotze. Era un món aïllat pero complet. Tot anava al seu ritme inexorable, les llunes velles i noves, la florida dels ametllers i el primer verdejar de les vinyes, els canviants colors dels sembrats, les boires, les rovines que arrossegaven riu Corb avall tot el que trobaven a la llera" (pàg. 260).
Displaying 1 - 3 of 3 reviews