La nova novel·la de Laia Aguilar, autora dels èxits Wolfgang i Pluja d’estels Una tarda d’estiu, la Julieta, una nena de set anys, desapareix en una platja entre roques a l’illa de Formentera sense que la seva germana Greta, d’onze anys, hi pugui fer res. Vint anys més tard, una Greta ja adulta que viu a Londres torna a Formentera per primera vegada després de la tragèdia per cuidar la seva àvia estimada, que està malalta. A l’illa també es retrobarà amb la seva mare, a qui no veu des que era petita, i coincidirà amb el Max, un amic a qui l’uneix la força de la infantesa compartida.
Induïda per les llegendes formenterenques que li explica l’àvia, la Greta viatjarà cap al seu passat per buscar-hi un nou punt de partida que li permeti reexplicar-lo i també un nou significat al que va succeir fa tants anys. Tres dones de tres generacions diferents marcades per un mateix esdeveniment aniran entreteixint històries plenes de llegendes, sirenes i tresors amagats al fons del mar. Quin sentit donem a tot el que hem viscut? Què va passar aquella tarda d’estiu a Formentera?
Amb un desenllaç que ja has endevinat des del començament, l'autora ens explica una història massa trista. Tres dones, àvia, filla i neta, amb les vides marcades per una mort. I mare i filla vint anys sense remuntar, sense relació, vint anys d'experiències no viscudes. "Mare era una paraula estranya". M'ha deixat molta tristor i desesperança.
Ens trobem davant d’una novel•la protagonitzada per tres (o quatre) dones, àvia, filla i la neta (o netes). El fil conductor de la novel•la és el dol respecte la mort d’una de les netes i la despedida de l’àvia que vol marxar amb la “feina feta”. Tot passa a Formentera i ens trobem entre dos espais temporals: quan perden la nena i quan la germana es comença a perdonar. És una novel•la molt trista, amb un to molt emocional i una atmosfera de llegendes i mar.
M'ha sorprès positivament. Està molt ben escrit i es nota que l'autora està molt avesada a fer guions de tv –i que aquesta és la seva terca novel·la–, perquè la narrativa és molt lúcida i l'estructura del text s'entrellaça àgilment. És un llibre que es debora. Ara, no és l'estil de novel·la que a mi m'agrada.
Esperaba más de la historia. Me ha resultado entretenida, pero sin más. Desde el principio se ve el final de la historia. Una historia narrada en 3 voces que habla de secretos, de huidas, de perdón. 7/10
Novela narrada a tres voces (abuela, madre, nieta) y dando continuos saltos en el tiempo, pero que no dificultan su lectura. Desde el principio sabes que hubo una desgracia en la familia y que eso condicionó las relaciones entre sus integrantes, sobre todo entre Greta y su madre, que vuelven a reencontrarse en Formentera para cuidar de Matilde, la abuela.
Es una novela íntima pero a la vez está cargada de leyendas e historias que han hecho que para mí vaya de más a menos, se me ha hecho un poco plana de mitad hasta el final y la historia no ha conseguido emocionarme como esperaba.
Aún así, si te gustan este tipo de novelas de personajes en las que se tratan los vínculos familiares, dale una oportunidad.
Su punto fuerte sin duda es la maravillosa ambientación en la isla; la autora te traslada a esas aguas turquesas, a ese olor marino y a esa vida ligada inevitablemente al mar.
Un llibre ideal per a un cap de setmana: lleuger de llegir, però amb intencions profundes.
L’autora parteix d’un bon propòsit i construeix una història a través de tres veus narratives. Tot i això, m’he quedat amb ganes de conèixer més a fons cada personatge.
M’ha agradat especialment el fil conductor del perdó, no només cap als altres, sinó cap a nosaltres mateixos. Una lectura que et fa pensar suaument, sense forçar.
Una novel·la intimista i amb tocs de llegendes mediterrànies molt ben integrades en la història central. Un drama familiar amb secrets, incomunicació i una àvia amb problemes greus de salut que intueix molt més del que està disposada a admetre. La Laia Aguilar, amb una prosa més poètica que en les seves altres novel·les, crea uns personatges creïbles, profunds i turmentats que ens atrapen per la seva versemblança. El toc fantàstic i poètic constitueix un contrast més que interessant.
És una bona historia per reflexionar i et fa pensar si de vegades ens hem de castigar a nosaltres mateixos, t’enseya que el més important es perdonar te a tu mateix, l’història de la Greta ens narra com a sigut la seva vida després de la desaparició de la seva germana, m’ha commogut la historia la recomano 100x100 es un altre de les maravelloses narratives de Laia Aguilar ❤️🩹
„Am Ende ging man davon aus, dass Julieta ertrunken und ihre Leiche ins offene Meer hinausgetrieben worden war. In ihrer Familie wurde nie mehr über den Vorfall gesprochen.“ (Zitat Pos. 33)
Inhalt Greta ist elf Jahre alt, als sie und ihre vier Jahre jüngere Schwester Julieta mit anderen Kindern am Strand spielen, auf Formentera, wo sie jeden Sommer verbringen. Greta kommt auf die Idee, mit Julieta nach dem verschollenen Schatz der Piraten zu suchen, von dem ihnen ihre Großmutter Matilde schon oft erzählt hat. Plötzlich ändert sich das Wetter dramatisch und dann sitzt Greta allein am Strand, ihre Schwester Julieta bleibt trotz einer sofortigen, großen Suchaktion verschwunden. Seit zwanzig Jahren ist Greta nicht mehr auf Formentera gewesen, doch die Ereignisse von damals sind immer noch tief in ihren Gedanken verwurzelt. Nun ist sie zurück auf der Insel, denn ihre Großmutter Matilde, inzwischen über neunzig Jahre alt, ist schwer krank. Auch Gretas Mutter Helene ist zurückgekommen, und die beiden Frauen kümmern sich abwechselnd um Matilde, gehen einander jedoch konsequent aus dem Weg. Das Schweigen zwischen ihnen dauert schon viele Jahre lang an, wird es Matilde gelingen, dass sie wieder miteinander reden? Kann Greta endlich mit den Ereignissen von damals abschließen?
Thema und Genre In diesem Familienroman geht es um Verlust, Schuld, Geheimnisse, Schweigen. Weitere Themen sind die Insel Formentera und die alten Legenden und Mythen dieser Insel.
Erzählform und Sprache Die aktuelle Handlung wird von den drei Hauptfiguren Greta, Helena und Matilde abwechselnd erzählt und der Ablauf ist chronologisch. Damit verbunden sind die unterschiedlichen Erinnerungen der Frauen, Gedankenströme und die damit verbundenen Gefühle, welche in diese Handlung einfließen. So ergibt sich langsam die Wahrheit hinter den damaligen Ereignissen, welche das Familiengefüge, besonders jedoch das Leben von Greta und Helena, für immer geprägt und verändert haben. Die alten Mythen von Formentera, die Geschichten über Meerjungfrauen, bringen Magie in die Handlung. Die Sprache entspricht dem Genre Unterhaltungsroman.
Fazit Eine Familiengeschichte mit einer teilweise unglaubwürdigen Handlung und einem ebenso nur schwer nachvollziehbaren Verhalten der Hauptfiguren, die Schilderungen des sturen Schweigens zwischen Mutter und Tochter wiederholen sich mehrmals. Formentera und magische Momente wiegen für mich diese Mängel nicht auf. Ich bin jedoch sicher, dass dieser preisgekrönte Roman auch in dieser deutschen Übersetzung viele begeisterte Leserinnen finden wird.
OPINIÓN DE «TODOS AQUELLOS MARES», DE LAILA AGUILAR 👏👏👏👏
Greta, Helena y Matilde cuentan en primera persona, de manera coral y desde la ausencia y la sombra de Julieta, las consecuencias de esta pérdida en el entorno de la isla de Formentera.
Libro que nos habla de las palabras no dichas, de las distancias que creamos aun estando cerca, de lo difícil que es a veces escapar del pasado, del recuerdo, del rencor, y de cómo construimos un bloque de hormigón entre nosotros y las personas que amamos, o que tendríamos que amar.
Matilde se me manifestó como el soplo de aire, la sabiduría, la mirada rosa, el afán de resurgir, la imaginación, la fantasía, el tesón, el consuelo, el asiento, la claridad...
Helena fue el desapego, el callejón sin salida, la pescadilla que se muerde la cola, las pesadillas, los fantasmas, la oquedad perpetua, el no saber cómo, la jaula, el no poder salir...
En Greta es ostensible la culpa, el miedo, el problema, la huida, la confusión, la inestabilidad, la opresión, la contradicción, el remordimiento, el extravío, los celos, el perdón, el verlas venir, sin saber si vendrán...
¡Y surgen tantos cielos y tantos mares inventando, como historias existen...! ❤️
Laila Aguilar me llega con sus historias; parecen libros sencillos, sutiles, simples; no obstante, ella sabe mostrarnos las aristas, los vaivenes, las claves, las incertidumbres y el trasfondo de sus personajes...
Este es un libro cortito, pero con meollo, con esencia y con mucha médula.
Leí tres libros de esta autora: Wolfgang, Las otras madres y este que reseño ahora, y los tres me llegaron por lo íntimo, por lo poético y por lo fantástico que pude atisbar entre sus renglones...
Estas son de las lecturas que no me gusta dejar pasar.
Conocí la lectura a través del Club de Lectura de Baobab. Es ésta una novela cuya trama gira en torno tres mujeres de tres generaciones distanciadas por las decisiones que han tomado a lo largo de sus vidas. Madre e hija nunca han tenido una buena relación y esto se agudiza cuando nace la hermana pequeña, Julieta, muy parecida al resto de las mujeres de la familia pero muy distinta de su hermana mayo, Greta. Además, la hermana pequeña desaparece en una playa de Formentera mientras juega con su hermana mayor. Su cuerpo nunca aparece. La madre culpa a la hermana mayor y se le hace imposible seguir bajo el mismo techo que ella. Matilde, la abuela y pilar de la familia pretende que madre e hija hagan las paces antes de que ella se muera por lo que provoca el encuentro en Formentera. Un tema importante de la novela es la culpa. Greta era una niña cuando su hermana desaparece el sentimiento de culpabilidad le acompañará toda la vida. La culpa y las responsabilidades afectan a muchos aspectos de la vida de Greta (amor, trabajo, relaciones familiares, amistades). La estancia en Formentera para cuidar de la abuela tras una caída hace que Greta se plantee muchas cosas sobre su vida presente y de su pasado. Otro tema importante en la novela es la relación entre la madre y la hija y lo difícil que puede ser entendernos con aquellos que tenemos tan cerca. La novela cuenta una historia con un trasfondo de cultura popular, leyendas y cuentos, en un entorno natural tan bello como el de la isla de Formentera.
🧜🏻♀️ Tots aquells mars 🌊 🖋️ Laia Aguilar 📘 Columna 📖 257 pàgines 🏠 Préstec de la mama
Històries i llegendes sobre sirenes, pirates, balenes i posidònies què una àvia explica a la seva neta. Podríem dir que aquest és l'inici de la història de la Greta.
La Greta torna a Formentera, després de molts anys sense anar-hi, per cuidar de la seva àvia que no acaba d'aixecar el cap després d'haver patit una caiguda.
Aquesta tornada a l'illa despertarà en la Greta molts fantasmes del passat: retrobar-se amb la mare, recordar les històries de l'àvia, el flashos de les seves vivències d'infantessa, enfrontar-se a allò que va passar el dia que la seva germana va desaparèixer...
Una novel•la que es llegeix d'una asseguda, amb personatges peculiars que no ho han passat gaire bé i que et manté amb l'ai al cor fins el final.
La Laia torna a posar en primer pla que la maternitat no és una etapa senzilla, com ja ho va fer a Les Altres Mares.
L'heu llegit? Què n'opineu?
✅ Passa el test de Bechdel ♀️ Parla sobre dificultats en la maternitat, salut mental i, de passada, sobre descobrir noves orientacions sexuals en la tercera edat
Laia Aguilar escriu una novel·la coral plena de força.
La Greta, l'Helena i la Matilde. Una nissaga familiar de dones que ens conviden a descobrir les seves pors, les seves culpes, el perdó, l'amor, la gelosia i el "fer net".
Totes tres tenen uns motius molt sòlids que justifiquen les vides que han tingut i els seus actes, però personalment m'he enamorat de l'àvia Matilde. Una dona sàvia com moltes àvies, generosa i amb una entrega molt gran.
El mar, les llegendes i els seus secrets també tenen un paper important, com la mateixa illa de Formentera, que esdevé quasi una protagonista més.
La novel·la m'ha evocat moments molt bonics, però en tot moment una gran tristesa ha planat la lectura. És el que penso que l'autora ha procurat perquè, en essència, és una novel·la introspectiva i trista.
Amb una estructura plana i plaent, Laia Aguilar ens torna a passejar per un relat immers en l'univers femení, i ho fa notablement.
D'ella també us recomano "Les altres mares" i "Pluja d'estels". Dues novel·les que sempre són entre els meus preferits.
"N'Helena, la meva única filla, que abans somreia i es banyava nua a la platja, ara s'ha convertit en un esperit de vent. I els esperits de vent hi són i no hi són alhora, viuen tristos i arrosseguen la seva amargor per allà on passen, poden embrutar els marbres de la cuina amb la seva nostàlgia o bé deixar el terra brut en un mosaic de petjades impossibles." "Intuïa, o sabia, que aquell era un dia important per a la nostra família perquè així ho havia decidit l'àvia, i els pares, i el món adult que a expenses de mi decidia i marcava unes regles de joc que jo desconeixia."
Conte fantàstic sobre el trauma, els records, les relacions, el pes de la infantesa i la culpa. Les protagonistes les dones de tres generacions. El fet sobre el que gira el llibre la mort d'una nena de set anys i el que provoca en la resta de dones de la família. Entretingut i de lectura fàcil t'endinsa en la complexitat de les relacions, la forma de veure els fets, la fantasia i les històries populars i màgiques sobre sirenes i pirates.
Una història a tres veus sobre la família, la culpa i el perdó, l' amor i els gelos, el quedar-se i el fugir. Tres personatges molt reals que t'arriben del tot, sobretot l'àvia, molt ben trobada. I el mar, de tots els colors, en totes les formes, amb llegendes i veritats. Un llibre bonic i trist a l' hora.
This entire review has been hidden because of spoilers.
És una història de 3 generacions de dones, ple de silencis, solitud, patiment i distància. Ben escrit però amb un ritme irregular tot i que el final és àgil i tanca bé una història que en el seu recorregut està ple de preguntes sense resposta. No he acabat de connectar-hi des de l'emoció tot i que allò més significatiu que hi succeeix, entendria que t'hi hauria de portar.
Un llibre ideal per un cap de setmana: lleuger de llegir, però amb intencions profundes. Tot i que l’autora parteix d’un bon propòsit i construeix la novel·la a través de tres veus narratives, m’he quedat amb ganes de conèixer mes a fons cada personatge. M’ha agradat el fil conductor del perdó, no només cap als altres, si no també cap a nosaltres mateixos.
M'ha fet patir, per tothom. Aquesta escriptora sempre em remou, però és que sempre és molt dramàtica... és preciosa però trista, hi ha molt amor entre 3 generacions de dones d'una mateixa família colpejades per la desgràcia.
La Greta arriba a Formentera per cuidar i acomiadar-se de la seva àvia. No obstant, alguns fets del passat faran que la Greta torni a reviure moments molt especials per a ella mateixa.
Hi ha mars que no s'obliden i silencis que pesen més que les onades. Història de pèrdua, memòria i dones que intenten reconstruir-se entre secrets i llegendes.
Formentera és felicitat, pau, llum, alegria, tranquilitat i aquest llibre no m'ha transportat a la Formentera que jo conec. M'esperava que aprofundis més en llegendes de cales, pobles, etc de l'illa.