(Ha sido traducida al castellano como "Las chicas del barrio").
Aquesta novel·la és un homenatge a l'àvia de l'autora i a les seves quatre germanes, una pinya familiar que viu quaranta anys d'esdeveniments històrics i quotidians al barri de Sants de Barcelona. Tània Juste ha barrejat les biografies reals amb fets imaginaris per escriure un llibre que podria ser la història de moltes de les nostres famílies.
Les cinc noies, Julia, Pilar, Ángeles, Carmen i Lola, amb els seus pares, emigren des de València per trobar una vida millor. A través de la seva història veiem com funcionaven la gran fàbrica textil La España Industrial i l'Orfeó de Sants, com eren les botigues i les cases de barri, les festes majors, les escoles, el cinema, com creixia la ciutat de Barcelona en la tercera dècada del segle XX. Vivim amb les cinc germanes l'arribada de la República i els horrors de la guerra i la posguerra, i les trobem en un epíleg molt emotiu. S'enamoren, es desenganyen, han de triar sortides laborals i han de renunciar a moltes coses, i lluiten valentament per allò que consideren just i, sobretot, per tirar endavant la família.
Tània Juste té un estil senzill, sense floritures, molt fluïd, que fa que t'enganxis a la novel·la i que la devoris en poc temps. La trama está ben portada, en capítols que van alternant la vida de cadascuna, de manera que arribem a conèixer bé totes les germanes i, de retruc, els homes de la seva vida. Es por pensar que, en general, els personatges están idealitzats, però hi ha trets de caràcter de les dones (la relació de la Julia amb la seva filla, la gelosia de la Pilar, les accions interesades de la Carmen) que serveixen per mostrar les seves imperfeccions i, justament per això, la seva humanitat. Hi ha secundaris molt ben perfilats, com María, la mare, la petita Juanita i, sobretot, el tío Miguel, entranyable. Potser en alguns moments la historia és previsible, però és igual, està bé que es confirmin les expectatives lectores.
Literàriament poster no destaca molt, però està força ben documentat i és d'aquells libres que fa pena que s'acabin, perquè empatitzes amb els personatges. A més, el fet que el marc narratiu sigui la leva ciutat ajuda a situar-te dins la història. En resum, una novel·la prou recomanable.