Una familia, cinco hijas y un país en la emotiva historia de los Molina desde sus raíces valencianas hasta su nueva vida en Barcelona en medio de la agitada historia del siglo XX
La familia Molina, formada por el padre, la madre y cinco hijas, abandona su Valencia natal para ir a Barcelona, al barrio de Sants, donde un hermano del padre, el tío Miguel, ya se encuentra instalado desde hace tiempo.
El padre trabaja en la España Industrial y la madre hace de cosedora para un sastre cercano. Las cinco hijas, Julia, Pilar, Carmen, Ángeles y la pequeña Lola, van creciendo plenamente integradas en el barrio. Desde allí les tocará vivir grandes acontecimientos históricos, como el advenimiento de la República, el estallido de la guerra, los bombardeos y el hambre de la posguerra, pero también los amores y los desamores propios de la edad, los esperados bailes de Fiesta Mayor, los estrenos de cine y la vida asociativa.
Sueños y aspiraciones se dan cita entre las penurias de una época convulsa que pondrá a prueba la familia y sus lazos afectivos. Cinco chicas de barrio que, como tantas otras, se convertirán en heroínas cotidianas de su tiempo.
Una magnífica novela que reivindica “la otra guerra” en la que lucharon las mujeres de pueblos y ciudades durante la Guerra Civil mientras los hombres estaban en el frente.
Tània Juste i Aranda (Barcelona, 1972) és una escriptora catalana de novel·les històriques. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, actualment viu a Sant Cugat del Vallès. L'any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell, situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2012 publica amb Columna Els anys robats, un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. L'hospital dels pobres és la seva tercera novel·la publicada, aquesta vegada ambientada en els primers anys del segle xx durant la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Compagina l'escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, així com col·laboracions en llibres col·lectius. També ha participat en l'antologia Veus de la nova narrativa catalana (Empúries 2010), com a autora i com a traductora. L'any 2015 guanya el Premi Néstor Luján per la novel·la Temps de família i el 2021 el Premi Prudenci Bertrana per la novel·la Amor a l’art.
De fet no m' ha sorprès gens que m' hagi agradat moltíssim. Una familia Valenciana, se'n va a viure a Sants volant el primer quart del segle XX i ses seves cinc filles viuràn grans aconteixements històrics: La República, la guerra civil, ses carències materials de la postguerra i tot això mesclat amb ses seves vivències personals.
Molt bon llibre per comprendre la Guerra Civil des de la mirada femenina, les dones que van quedar-se a casa cuidant els fills mentre els homes eren al front. Una història d'una família de 5 filles de Sants. Molt ben escrita, literatura casi poètica, amb molta delicadesa i un vocabulari molt ric. Se n'apren molt d'aquella època i enganxa encara més. Cal regalar-lo i llegir-lo, val molt la pena.
"𝑳𝒂𝒔 𝒄𝒉𝒊𝒄𝒂𝒔 𝒅𝒆𝒍 𝒃𝒂𝒓𝒓𝒊𝒐" es una novela nostálgica y emocional que nos lleva a las entrañas de la vida familiar y social en una España atravesada por cambios históricos fundamentales. A través de los ojos de la familia Molina, la autora construye un relato vibrante que nos permite seguir la vida de cinco hermanas en un contexto de transformación social y política que marcará el rumbo de su país y sus propias vidas.
Desde el inicio, la autora nos presenta a los Molina: un padre trabajador y una madre que se esfuerza por mantener la unidad y el bienestar familiar. La mudanza desde Valencia a Barcelona no solo implica un cambio de escenario físico, sino que también simboliza una búsqueda de oportunidades en un momento en que el país se encuentra en una encrucijada. A través de los personajes de Julia, Pilar, Carmen, Ángeles y la pequeña Lola, la autora logra retratar no solo la experiencia individual de cada hermana, sino también la dinámica del grupo familiar y su adaptación a un nuevo entorno.
El barrio de Sants se convierte en el telón de fondo de su historia. La autora describe con una precisión poética la vida cotidiana de sus habitantes, desde las tensiones y alegrías de la vida en comunidad hasta las pequeñas esperanzas y frustraciones que componen la existencia diaria. Tània nos invita a experimentar desde dentro la cotidianidad de estos personajes, a vivir con ellos sus sueños, amores, desamores y la lucha por sobrevivir en tiempos inciertos. Este enfoque ahonda en la idea de la resiliencia, pues las chicas Molina se enfrentan a retos que reflejan las angustias y necesidades de su época.
Uno de los temas centrales es sin duda, la lucha de las mujeres en un contexto de guerra y posguerra. La autora reivindica la figura de la mujer como protagonista de su propia historia, destacando el papel que desempeñaron durante la Guerra Civil y los años difíciles posteriores, un tiempo en que los hombres estaban en el frente y las mujeres asumían la carga de mantener la vida cotidiana. A través de las experiencias y decisiones de las hermanas, la novela pone de relieve la valentía y la fuerza del espíritu femenino que, a menudo no es reconocida en los relatos históricos convencionales.
El estilo narrativo de Tània es envolvente y evocador. Utiliza un lenguaje rico en matices que capta la esencia de la época, y su habilidad para entrelazar los eventos históricos con la vida personal de sus personajes crea una sensación de inmersión plena. La prosa de la autora es a menudo poética, logrando momentos de profunda reflexión que invitan a cuestionarse no solo el contexto histórico, sino también las dinámicas familiares y las relaciones humanas en épocas de crisis.
A través de la mirada de cada una de las hermanas, la novela explora la complejidad de la identidad y el crecimiento personal. Cada personaje representa diferentes aspiraciones y desafíos, lo que permite identificarnos, en mayor o menor medida, con sus anhelos y frustraciones. Tània logra, así, habilitar un espacio para la exploración de la juventud, las relaciones fraternales y las decisiones que forjan el destino de cada individuo dentro del entramado familiar.
En definitiva, "𝑳𝒂𝒔 𝒄𝒉𝒊𝒄𝒂𝒔 𝒅𝒆𝒍 𝒃𝒂𝒓𝒓𝒊𝒐" es una novela que logra equilibrar la narrativa personal con el contexto social y político. Tània dibuja un fresco conmovedor de la vida española a mediados del siglo XX, subrayando la capacidad de las mujeres para resistir y sobreponerse a las adversidades. La novela se posiciona como un homenaje a todas aquellas que, desde la sombra, han sido y seguirán siendo las verdaderas heroínas de un tiempo de convulsiones, reivindicando con fuerza su papel en la historia. Esta lectura se convierte, por lo tanto, en una exploración profunda que resonará en el corazón de quienes buscan entender las raíces de su pasado y el papel fundamental de las mujeres en la construcción de su historia.
lo he escuchado en audiolibro y me arrepiento porque creo que lo hubiera disfrutado más leyéndolo, está súper bien escrito y me ha gustado mucho, poco más puedo decir ❤️🩹
Un libro que te transporta a la España de principios de siglo XX, que hace conocer cómo las mujeres vivieron y lucharon su propia guerra. Emocionante, recomendable.
Un retrat acurat de la Barcelona de la primera meitat de segle a través dels ulls d’una família emigrant de València. Cinc germanes que van creixent al llarg del llibre en el barri de Sants de l’època de la república i la guerra. Explicat del punt de vista femení però amb personatges masculins entrenyables que ajuden a equilibrar la narrativa. M’ha agradat molt.
Una novel·la ambiciosa i reeixida; un retrat magnífic de tota una època en un barri popular de Barcelona: des de la dictadura de Primo de Ribera fins a ben avançada la post-guerra. Uns personatges magnífics i molt creíbles, tan ben fets, tan entranyables en el millor sentit de la paraula, ue no podem deixar el llibre perquè ens importa realment allò que viuen: riem amb les cinc germanes, patim amb elles i ens n’alegrem quan alguna cosa els surt bé. En definitiva, una novel·la magnífica que no oblidarem fàcilment.
M'ha agradat molt. Està molt ben escrit (no gaire ben editat però) i és un repàs tendre a una nissaga familiar que serveix per repassar la historia d'aquest país. Recomanable
Novel·la molt planera i extemporània. En els temps actuals, la trama seria més adequada per a una sèrie o pel·lícula que per a una novel·la (i encara més en uns moments en els quals la "perspectiva de gènere" es pot dir que està obligada per llei).
Explica la historia del barri de Sants durant la República, la guerra civil i la postguerra de la mà de cinc germanes. Interessant i recomanable si vols saber més de la història d'Espanya en aquest període I alhora passar-ho bé llegint
La historia que cuenta me ha gustado pero a mitad me ha cansado un poco se me ha hecho pesada luego ya digamos en la ultima cuarta parte del libro otra vez me he enganchado.no me ha gustado que de repente pasa un año o año y medio de una hoja a otra y ni siquiera lo pone al principio de la hoja.vas leyendo y dices pues vale ha pasado un año estaba embarazada ya tiene el niño 1 año y medio. Pero es abrupto este avance.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Una història familiar molt bonica, que repassa la vida de les germanes Molina: des de la dictadura de Primo de Rivera, la segona república, la guerra civil i la postguerra. Repasses la vida a la fàbrica tèxtil, a la vida associativa de barri, les amistats.... és un homenatge a les dones que van lluitar a la rereguarda, però també a la vida popular de barri.
Ara, no és el tipus de novel·la que a mi m'agrada.
la història des de la segona república fins a la postguerra li falta una mica de activar els sentiments dels lectors, tot i que en alguns passatges ho aconsegueix, els capítols són curts i el vocabulari fàcil de llegir. La veritat es que la primera prat del llibre li falta una mica de activat, sembla massa monòton.
El millor que he llegit aquest 2026 (i això que encara en porto pocs, però tinc la sensació que estarà força temps al podi).
Les noies de Sants ha estat un llibre que m’ha enganxat de veritat. D’aquells que agafes per llegir abans de dormir i acabes més desperta del que estaves. I m’ha fet molta pena que s’acabés.
La novel·la relata la vida d’una família migrant, de València a Barcelona, a principis del segle XX, especialment a través de la mirada de les germanes Julia, Pilar, Ángeles, Carmen i Lola. Però no només: també dona veu a les generacions anteriors (la mare, el tiet, l’oncle), als homes que s’hi van afegint, a les criatures que van arribant, i a totes aquelles persones que apareixen i deixen empremta en les seves vides. És una història coral, rica, molt viva.
Un dels primers indicis que m’anava a agradar és que una de les èpoques històriques que més m’interessa (i que més m’agrada escoltar en forma d’històries) és precisament la que va de la República a la democràcia. I encara més si són relats propers, situats a Catalunya i a Barcelona. Aquí el llibre se centra sobretot en la República, la Guerra Civil i els primers temps de la postguerra, explicats des de baix, des del dia a dia.
A més, el relat posa el focus en Sants, un barri obrer (i encara avui molt conscient del que és) que en aquella època, amb l’Espanya Industrial i el seu fort caràcter reivindicatiu, va generar vivències que formen part de la història col·lectiva. Però no la història oficial, sinó la història del poble, de la gent, de allò quotidià que sovint no surt als llibres.
En el meu cas, hi ha també un component emocional molt fort: la meva família materna és de Sants. Tot i que jo he sentit sobretot històries més entrades a la postguerra (la meva mare va néixer al carrer Robrenyo l’any 1953, i és la petita de quatre germans), he escoltat moltes anècdotes anteriors. He caminat per molts dels llocs que apareixen al llibre, especialment l’Espanya Industrial, avui convertida en un gran parc davant de l’Estació de Sants. Tot això fa que la lectura sigui encara més immersiva.
Un altre dels grans punts forts és la veu de les dones. Les que es van quedar, les que van sostenir la vida, les que van patir i resistir. El llibre mostra molt bé quin era el seu paper i com es van viure els enfrontaments entre bàndols, especialment dins les famílies. I, sincerament, més enllà de creences o conviccions polítiques, la lectura et porta a preguntar-te: val la pena tant patiment i tant dolor? Val la pena destrossar famílies senceres, quan al final el poder acaba en mans que no són les del poble?
És un llibre que sé que tindré al cap durant molt de temps. Tant de bo l’autora en fes una segona part. M’agradaria saber, per exemple, què va ser de la Juanita. Qui sap, potser fins i tot es va fer amiga de la meva mare, la Margarita.
Una de ses coses que més m’ha agradat de Les noies de Sants és sa manera com retrata sa relació entre ses cinc germanes. Tot i que és evident que s’estimen, no les he percebut com un grup tan unit com potser ens vol fer creure la novel·la. Per mi, ses dues germanes grans van més a l’una, ses dues del mig formen un altre grup i sa petita va bastant per lliure. I, precisament, aquesta manera de relacionar-se m’ha semblat molt més realista.
Sa novel·la abraça un període històric molt ampli, des de sa dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys de postguerra, passant per sa República i sa Guerra Civil. Entenc que és difícil aprofundir en tots els esdeveniments quan es vol cobrir tant de temps, però sovint m’hauria agradat tenir més context o que determinats moments es desenvolupassin amb més profunditat.
També m’ha costat acabar de creure’m alguns aspectes del desenllaç. Entenc que sa història parteix de fets reals vinculats a sa família de s’autora i que açò condiciona sa manera d’explicar-la, però em grinyola que en Martí i en Joan puguin tornar a casa sense conseqüències gràcies a sa intervenció d’en Javier, mentre que en Daniel és s’únic que acaba mort. Tenint present sa repressió que van patir els republicans després de sa guerra, ses persones executades i totes aquelles que encara avui continuen desaparegudes, aquest desenllaç m’ha semblat massa amable amb una realitat que va ser molt més cruel.
Finalment, hi ha alguns elements històrics que m’han semblat introduïts de manera una mica forçada, com tot que envolta el Barça, sa clausura des camp i sa marxa de Gamper. Entenc que tenen un interès històric, però, com que no s’havia construït prèviament cap vincle amb es futbol, aquesta part m’ha semblat poc integrada a s’història i després queda pràcticament oblidada.
Un altre aspecte que m’ha deixat un poc decebuda és que es llibre es presenta com una història sobre sa lluita de ses dones durant sa guerra, però crec que aquesta dimensió queda una mica curta. Hi ha episodis que la mostren, però m’hauria agradat veure més desenvolupada sa força que van haver de tenir per tirar endavant en moments tan durs. On sí que crec que sa novel·la ho aconsegueix, és quan ses dones s’uneixen per fer front a ses injustícies i a ses dificultats del dia a dia: evitar un abús, fer fora el seu gerent o lluitar contra es racionament, entre altres coses. És en aquests moments de sororitat i de lluita col·lectiva on, per mi, es veu millor sa força que van tenir.
En definitiva, és una novel·la que he gaudit, sobretot per s’estil i per sa relació entre ses germanes, però que m’hauria agradat que aprofundís més en alguns des temes que planteja i que integrés amb més naturalitat determinats elements històrics. Una lectura interessant, però que no m’ha acabat de convèncer en tots es aspectes.
This entire review has been hidden because of spoilers.
(Ha sido traducida al castellano como "Las chicas del barrio").
Aquesta novel·la és un homenatge a l'àvia de l'autora i a les seves quatre germanes, una pinya familiar que viu quaranta anys d'esdeveniments històrics i quotidians al barri de Sants de Barcelona. Tània Juste ha barrejat les biografies reals amb fets imaginaris per escriure un llibre que podria ser la història de moltes de les nostres famílies.
Les cinc noies, Julia, Pilar, Ángeles, Carmen i Lola, amb els seus pares, emigren des de València per trobar una vida millor. A través de la seva història veiem com funcionaven la gran fàbrica textil La España Industrial i l'Orfeó de Sants, com eren les botigues i les cases de barri, les festes majors, les escoles, el cinema, com creixia la ciutat de Barcelona en la tercera dècada del segle XX. Vivim amb les cinc germanes l'arribada de la República i els horrors de la guerra i la posguerra, i les trobem en un epíleg molt emotiu. S'enamoren, es desenganyen, han de triar sortides laborals i han de renunciar a moltes coses, i lluiten valentament per allò que consideren just i, sobretot, per tirar endavant la família.
Tània Juste té un estil senzill, sense floritures, molt fluïd, que fa que t'enganxis a la novel·la i que la devoris en poc temps. La trama está ben portada, en capítols que van alternant la vida de cadascuna, de manera que arribem a conèixer bé totes les germanes i, de retruc, els homes de la seva vida. Es por pensar que, en general, els personatges están idealitzats, però hi ha trets de caràcter de les dones (la relació de la Julia amb la seva filla, la gelosia de la Pilar, les accions interesades de la Carmen) que serveixen per mostrar les seves imperfeccions i, justament per això, la seva humanitat. Hi ha secundaris molt ben perfilats, com María, la mare, la petita Juanita i, sobretot, el tío Miguel, entranyable. Potser en alguns moments la historia és previsible, però és igual, està bé que es confirmin les expectatives lectores.
Literàriament poster no destaca molt, però està força ben documentat i és d'aquells libres que fa pena que s'acabin, perquè empatitzes amb els personatges. A més, el fet que el marc narratiu sigui la leva ciutat ajuda a situar-te dins la història. En resum, una novel·la prou recomanable.
Uno de los regalos de Navidad fue este maravilloso libro, que tras esa dulce portada esconde una historia de superación y lucha durante la Guerra Civil Española.
“Las chicas del barrio” (‘Les noies de Sants’, en catalán, un título que me parece precioso) es la última novela de la escritora e historiadora Tània Yuste. Narra la historia de la familia Molina (el padre, la madre y sus cinco hijas) que dejan el famélico campo de su Valencia natal de principios del S.XX para mudarse a la industrializada Barcelona (en concreto al barrio de Sants) en busca de una vida próspera. El padre trabaja en la España Industrial (una fábrica que estaba al lado de la actual Estación de Sants) y la madre ejerce de costurera desde su propia casa. A través de los ojos de las cinco hijas (Julia, Pilar, Carmen, Ángeles y Lola), la autora nos muestra la evolución de los personajes en un contexto de profundas transformaciones sociales y políticas.
A lo largo de la obra, viven importantes momentos históricos como la llegada de la República, la Guerra Civil y la posguerra, pero también experiencias personales como los amores y desamores de juventud, la vida cultural del barrio, la lucha obrera y sindical, y muy especialmente, el papel de la mujer en un entorno de grandes cambios políticos y sociales.
La novela destaca por su perspectiva feminista en un relato costumbrista de la Guerra Civil (a la par que muy documentado a nivel histórico). Aquellas mujeres que se quedaban en sus casas a cargo de sus familias e hijos mientras sus maridos iban al frente. Aquellas madres y hermanas que debían cuidar de sus mayores, de sus hijos, de buscar alimentos allá donde solo había penurias, de refugiarse de las bombas que caían en medio de la negra noche, sin saber qué había sido de sus padres, hermanos, maridos o prometidos. Esas mujeres tan parecidas a nuestra abuelas y bisabuelas que te sacan unas lágrimas en muchos momento de la novela, pero muy especialmente cuando llegas a los Agradecimientos de la autora.
“Las chicas del barrio” reivindica la “otra guerra”, como se menciona en el libro, una Guerra Civil en la que también lucharon las mujeres desde sus pueblos y ciudades por sobrevivir.
✍️El pare havia esperat en va un noi que no arribaria mai, ara ho sabia, i va decidir que marxaven, que agafarien les quatre andròmines i que a ciutat hi faltava gent.[…]A finals de gener van vendre’s el tros de terra, i la família sencera va pujar al carro amb tot el que els quedava. La Julia recorda haver deixat les vinyes enrere en aquell matí fred i alhora lluminós d’hivern.☀️
📍Aquesta és la història de la família Molina. Una família amb cinc filles que marxen de la València rural per anar a viure a Barcelona, al barri de Sants. Allà hi tenen un familiar, el germà del pare, que fa temps que hi viu i treballa a la fàbrica tèxtil “Espanya Industrial”, el pare també hi anirà a treballar i la mare farà de cosidora per a un sastre del barri. Les filles creixeran en el barri i seran testimoni dels canvis socials i econòmics i dels esdeveniments polítics que es produiran durant la primera meitat del segle XX.💡
⭐️Una novel·la històrica inspirada en la família de l’autora, l’àvia Pilar i les seves quatre germanes, molt ben ambientada i documentada, que reivindica el paper i la lluita de la dona en els anys de la guerra i la postguerra. Una història familiar emotiva i entranyable que he gaudit molt.❤️
Publicada originalmente en catalán como «Les noies de Sants», podría describirse como una historia épica de mujeres, como una reivindicación del papel de lo femenino en el transcurso de la historia más reciente, centrada en el territorio catalán, concretamente en el barcelonés barrio de Sants, para contarnos la historia de cinco hermanas de clase trabajadora que abandonan sus raíces valencianas para acabar aposentándose en Sants, ver crecer el barrio y experimentar todas sus transformaciones, desde los años veinte hasta la posguerra española. La trama comienza envuelta en cierto aire romántico y nacionalista que recuerda a María Dueñas. Y sin embargo, no puede negarse su buena documentación para construir una historia de lectura ágil. «Les noies de Sants» apareció publicada en el 2024. La escritora catalana Tània Juste se inspira en las mujeres de su propia familia para crear esta historia costumbrista a modo de homenaje a su memoria, abandonando hacia el final de la trama el sentimentalismo para darle un toque algo más interesante, realista e historicista.
Una novel•la que ens parla de la vida de cinc germanes entre el 1922 i el 1939. Coneixem les seves vivències des que el pare decideix moure a tota la família del món rural valencià cap al barri de Sants de Barcelona.
Vivim la vida de les protagonistes des de l'escola, la qual abandonen a edats molt joves, fins als seus matrimonis i, la majoria d'elles, passant per l'experiència de la maternitat. Tots aquests camins topen amb la situació de guerra que es va viure a Espanya i que els va afectar de ple, fins i tot emportant-se algunes vides per davant.
Així, aquesta història podria ser de qualsevol dels nostres avis, de manera que la sents propera i, conseqüentment, entens la duresa dels fets.
Vull remarcar que no pot estar millor escrita, un deu absolut a l'autora i més tenint en compte que pertany a la història de la seva mateixa família.
La meva companya de gairebé tota la vida és una noia de Sants. Segurament això m'ha esperonat a llegir aquesta interessant novel·la. A través de la família Molina, que abandona l'horta valenciana per cercar millors oportunitats a Barcelona, l'autora ens narra una història de plena integració en la vida d'un barri que, de fet, era un poble. La guerra civil s'encarrega de capgirar vides, estroncar projectes i matar persones. Anys de pau, de guerra i de dictadura per aprendre de la vida, de les injustícies, de l'acollida i de la mort. Més recomanacions de llibres al blog «Mirades»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...
Julia, la imagen de todas aquellas que perdieron una parte de sí mismas por los fascistas. Pilar, una luchadora (aunque amiga, date cuenta). Ángeles, la calma que merecía más protagonismo, la primera en perder. Carmen, sinceramente no me gustas, el amor no lo es todo. Lola, el soplo de aire fresco. Me ha gustado, la manera en la que está escrito y la propia historia. Siento que en algún momento idealiza o dulcifica esa presencia de ambos bandos en las familias, como si una ayuda limpiara la moral. No obstante, jamás podrá no gustarme cualquier libro ambientado en la República, la guerra nacional revolucionaria o la posguerra.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Es una novela que captura con delicadeza la vida cotidiana de las mujeres durante la Guerra Civil catalana, mostrando la «guerra silenciosa» que lucharon cuando los hombres estaban en el frente.
La historia de la familia Molina, que se traslada de Valencia a Barcelona e intenta integrarse en el barrio de Sants, combina momentos de drama y penuria con la frescura de los primeros amores, los bailes populares y las fiestas de barrio.
Me emocionó especialmente cómo la autora consigue que cada hija tenga su propia voz y sueño, haciendo que el relato sea muy cercano y humano. La fuerza de sus heroínas cotidianas y la calidez de la narrativa hacen que merezca mucho la pena 🩵