La Flota està prenent el control dels Confins. Aquells quigosen oposar-s’hi són ensorrats sense contemplacions.L’anhel del general Pannerian, però, va més enllà del control polític. Amb l’estació en mans dels militars, Bientöt-Garo fuig amb Kudht i les germanes Maa. Sense un objectiu clar, perquè el sistema sencer està pres per Pannerian i els seus. Quan els ocupants de l’Olifant es topen amb la peça que podria aturar la revolta, hauran de decidir si salven la seva pell o si se la juguen per salvar a tothom.
Ingö i Dora esperen poder-se amagar al Pou Weisser. Baran, reclosa al fons del Fortí de Labaddun, malmesa pels efectes de l’èter, veu com la realitat es va desintegrant a poc a poc, i amb ella, el seu senderi.
In 1995 he created his first fanzine with some friends: Realitat Virtual. From there, he worked in a cartoon studio as well as working as a freelance illustrator. He entered the world of comics in 2001, in collaboration with the writer Toni Termens, with the series "Les Icariades" (3 volumes and a complete edition published by Paquet). In 2002 he began his solo series - "Rodiguez" (two volumes also published by Paquet). In 2004 (still with Paquet) he published "L'Âme du vin", a very personal album that he wrote and illustrated. Between 2007 and 2009, he illustrated and colored the series "Kia Ora" (3 volumes with Vents d'Ouest, script by Olivier Jouvray and Virginia Ollagnier). In 2008 he joined the "Alter Ego" team, joining forces with Mathieu Reynès, a previous contact from Paquet.
Flipada amb aquest segon volum!! No l'he pogut deixar anar en tres dies, m'ho he passat pipa! Ritme trepidant, respostes però moltes preguntes, girs sorprenents, elements que em flipen i no comentaré per no esguerrar res... En necessito més, ja!
Quina saga, mare meva! Personatges interessantíssims que tens ganes de conèixer més i móns tan foscos que millor no desitjar-ho gaire fort. Entreu-hi, de debó.
A la ressenya de Els Confins i la Tenebra deia què les històries d'en Ricard Efa són addictives independentment del format. Després de llegir aquest segon volum no puc més que reafirmar-ho.
Des de Sempre Fins a l'Infinit continua la historia del primer volum, donant-nos algunes respostes, però plantejant el doble o el triple de preguntes.
Després de la introducció del primer llibre, ara que ja estem ubicats a l'univers plantejat pel Ricard, als personatges i al conflicte la trama avança a molt bon ritme i es van succeint esdeveniments sense parar, ampliant el conflicte i mantenint-te enganxat a la història amb ganes de saber què està passant i què passarà a continuació.
Cada capítol ens mostra la visió d'un personatge i incorpora algun punt de vista més que fa més profunda la història. La qual cosa ens permet seguir la història des de diferents perspectives, entendre els pensaments de cada personatge i veure que es va coent a cada indret dels Confins. Tots els personatges estan molt aconseguits i és fàcil veure i entendre les motivacions de cada un.
Secrets, misteris, acció, política, falses acusacions, sublevacions militars... Això i molt més trobaren a Stella Signata, el projecte ambiciós que ha creat en Ricard Efa, que podem gaudir gràcies a la gent de Mai Més i que no te res a envejar de les obres internacionals.
Nomes queda esperar al tercer volum per saber com continua tot.
He terminat la segona llibre de la nova saga Stella Signata escrit per Ricard Efa i publicat per Mai Més en juliol 2024 titulat, “Des de sempre fins a l’infinit.”
Tinc la sort de tenir una còpia firmada amb tinta rosa que fa bon joc amb la coberta súper i superbé de l'autor. La segona de sis llibres en aquesta òpera espacial, aquest llibre és molt bo. L’autor fa una narrativa espectacular i en va créixer el drama i la tensió present en el primer llibre. El llibre és ple de misteris i per mi és molt psicològic. Hi ha acció suficient i com el primer llibre trobo que el llibre és una mena de reflexió filosòfica sobre els límits del conegut, el desig per poder i pertinença i el desbordament d'una ment traumatitzat.
M’ha agradat molt aquest llibre i crec que aquesta sèrie dels llibres serà un obre mestre.
Després de situar-se en l’univers i els personatges, les aventures d’aquest segon volum es llegeixen molt més facilment, i en cada personatge et quedes amb ganes de més. Efa descriu unes imatges vívides que et fan entrar dins i visualitzar les escenes com en la gran pantalla.
Segona part de la saga Stella Signata. Una entrega amb un ritme trepidant, no he pogut parar de llegir-lo, això sí, tot queda a l'aire. Tocarà llegir el 3r
No podia ser d’altra manera. La segona part d’Stella signata continua posant les peces en els seus llocs de tauler, al mateix ritme que la primera part encara que, com és normal, despareix el factor sorpresa (pel que fa a la nova manera de veure l’space opera) gegant que provoca la lectura de la primera part.
Insisteixo, per mí una mena de resurrecció del génere d’space opera. Nou alé.
Aquest segon llibre confirma que estem davant d'un clàssic instantani. Es farà llarga l'espera fins febrer pel 3r llibre dels 6. Amb "els arxius de la custòdia volum 2" podrem tenir un petit aperitiu fer amenitzat l'espera .
Continuar tal com ho vas deixar en l’anterior llibre és un alleujament, ja que l’anterior acabava de tal manera que no podia ser. Tot i que és veritat que han passat uns mesos d'ençà que vaig concloure Els confins i la tenebra encara tenia molt present als personatges i la història en general.
I quan et creies que la trama no podia embolicar-se més, ve en Ricard Efa i et fot una hòstia a la cara. És un llibre que t’atrapa i no et deixa anar fins que arribes al final, i et planteges tenir una sobredosi de Stella Signata o donar-li un temps de marge.
L'elenc de personatges és molt variat i així els agafes afecte a tots, d'acord, menys a l’Almirall que a aquest no s’ha de donar ni aigua. Bientöt-GaroI s’ha guanyat un reconeixement especial, per molt que vagi de tipa dura. Amb Ingö tinc la sensació que el verem créixer en La síndrome de Sol Terra tot i que amb Stella Signata estic veient que els meus dots de guionista hollywoodense passen a ser nuls, cosa que m'encanta i agraeixo molt perquè no em veig venir res del que passa. Una altra cosa que és de 10 és que Ricard no té por de matar personatges, fa amb ells el que vol i en el moment que creus que potser se salva, l’autor et demostra que t’equivoques.
Quina meravella tenir aquesta space opera en català i alhora quina llàstima per aquells que no coneixen la llengua.
Gràcies a les bases tan ben assentades en la primera entrega, en aquest segon volum l’Efa desplega tot l’imaginari i, amb cada capítol, et va enfangant —de la millor manera— en aquest cosmos fantàstic. La clau? Tots els personatges tenen interès, tant els protagonistes com aquells que, a primer cop d’ull, semblen secundaris. Vols saber més de cadascun: cap on van, amb qui es creuaran, què descobriran...
I és que aquesta obra és una descoberta rere l’altra. Al final de cada capítol no et deixa una píndola d’informació, no: et serveix una bona cullerada sopera! Té tant per dir, per mostrar i per ensenyar, que se’m farà eterna l’espera quan atrapi el ritme de publicació.
Si encara hi ha algú que no s’ha embarcat en aquesta aventura espacial i fantàstica, ja triga a pujar a la nau i explorar els confins de l’univers amb aquest gran narrador.
Des de sempre fins a l’infinit és el segon lliurament d’aquesta aposta galàctica en català (com comentàvem en el primer volum) que Ricard Efa (Sabadell, 1976) ha engegat enguany amb la complicitat de l’editorial Mai Més. La saga Stella Signata ja té dos volums a les llibreries, i se n’esperen quatre més. El proper serà La síndrome de Sol Terra, previst al febrer de 2025.
Amb aquesta segona entrega, el Ricard Efa s'ha superat. Tant els personatges com les trames han evolucionat i han millorat significativament. Ha aconseguit que empatitzi fins i tot amb personatges poc desitjables. Cada cop que acabava un capítol necessitava saber com continuava la història per aquell personatge concret. Tots tenen un rerefons molt interessant! Em costava molt deixar de llegir.
M'ha deixat amb moltes ganes de continuar llegint.
Baran es conducida a explorar su conexión con el éter mientras la flota consolida posiciones y sus planes. Ante la falta de acción del consenso algunos empiezan a buscar alternativas.
Imaginativa, interesante y entretenida. Poco a poco se van desvelando misterios y obteniendo explicaciones. Ganas de más.
Sento que el llibre esta en un climax constant (aixo es bo i dolent a la vegada), Tambe passen coses que no esperava que passesin ja, cosa que em fa sentir que esta una mica precipitat tot plegat, pero ja veurem, es nomes el 2n Tot i aixi, mare meva, quins cliffhangers🙃
Una meravella interplanetària. Assaborir cada pàgina i la vida de cada personatge d'aquesta monumental obra és el que passa wn cada nou lliurament de la saga.