Canciones de amor y de lluvia

by Sergi Pàmies

La prosa depurada y el tono contenido de los cuentos de Sergi Pàmies buscan el equilibrio entre la causticidad, la vitalidad y la melancolía. Cuentos en los que se sumerge en las aguas estancadas del amor, la dependencia de la memoria heredada, el dolor por los ausentes y el placer de escribir sin saber si existe una frontera entre la invención y la autobiografía.
Con este libro Sergi Pàmies se confirma definitivamente como uno de los mejores cuentistas contemporáneos. «Pàmies es honesto y profundo, pero nunca abandona la ligereza y la ironía, a las cuales suma una gran capacidad de observación y un talento particular para la ternura» (Patricio Pron, Letras Libres). «Pàmies ha logrado subir todavía más el listón de su exigencia. Nunca antes había logrado que en la gran mayoría de los cuentos todas las frases del texto tengan el mismo peso decisivo que la frase inicial, algo dificilísimo de conseguir» (Sam Abrams, El Punt Avui).

Genres: Fiction

160 pages, Paperback

First published August 28, 2013

About the author

Sergi Pàmies i Bertran (París, 1960) es un narrador francès en llengua catalana. Traductor de llibres i escriptor d'articles de premsa, actualment al diari La Vanguardia.
És fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo. Ha escrit diversos contes i novel·les. Ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Frédéric Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac.
També ha col·laborat en premsa i participat en espais radiofònics, de vegades en col·laboració amb Quim Monzó.

Reviews

[Alexandra · Rating 4 out of 5]

Πολύ δυνατά διηγήματα από τον Pamies, που αφήνουν μια γλυκόπικρη αίσθηση σε αντίθεση με αυτά της συλλογής "Μπορείς να φας λεμόνι και να μην ξινίσεις τα μούτρα σου;" που ήταν πραγματική γροθιά στο στομάχι.

[Νατάσσα · Rating 4 out of 5]

4,5/5. Εξαιρετικά και πάλι διηγήματα, μερικά πιο "αυτοβιογραφικά". Λάτρεψα τη γιαγιά στο "κασκόλ".

[Miquel Cufí · Rating 4 out of 5]

Els escenaris, narradors i punts de vista que adopta sempre sempre m'agafen desprevingut. Només Pàmies aconsegueix que un conte de dues pàgines digui tantes coses com perquè no se't quedi curt.

[Antonio · Rating 5 out of 5]

And with this book my reviews of Sergi Pàmies short stories collection comes to an end. However, this was the first book I ever got from this magnificient Catalan writer, and the one that made me fall in love with its encapsulated style. And upon rereading it, I can clearly see the reason why.

The book accomplishes what the author set foot to achieve when he started long time ago: to define an urban fantasy where reality and invention come close through a subtle irony and a deep melancholy that cover his stories with a nebula of sadness in which the smile usually breaks in. The richness of moods the author uses are in their peak in this book, although it is a little too much autobiographical for my taste, as I prefer the stories of the diffident mid-class man.

Amongs its great quality installments, I would place this collection short of second place, just behind the unbeatable Si menges una llimona sense fer ganyotes.

[nilo · Rating 2 out of 5]

Totalment desquiciat en acabar aquest llibre de contes. Sergi Pàmies, un home realment pesadíssim que escriu contes de tios misògins plorant perquè ho són. No hi ha hagut ningún conte a nes que li hagués posat 5 estrelles. Totalment desquiciat estic. No sabeu es greu que me sap haver-li regalat a sa meva al·lota per Sant Jordi, i will do better. Es següent llibre serà millor, que tampoc serà molt difícil també te dic. Quina vergonya de review, realment no m'ha agradat gents. No entenc perquè te tantes estrelles, tots homes segur.

[clarafooorn · Rating 3 out of 5]

crec que havia projectat esperant molt algo i alguns contes se m’han fet bolla, però segona cançó perfectee!!!

[maria cot · Rating 4 out of 5]

macu per passar l'estona

[Núria · Rating 4 out of 5]

elegant, perpicaç i divertit

[Nina Felís · Rating 3 out of 5]

Sergi Pàmies. Normalet. En té de millors.

[Sara · Rating 4 out of 5]

Vaig llegir aquest llibre fa unes setmanes, però volia fer una petita ressenya per dir que les històries de Pàmies tenen alguna cosa que m'ha agradat molt. Potser las seves descripcions dels personatges o de las seves relacions (sobretot les amoroses). Hi ha des contes d'una sola pàgina que m'han enamorat, i altres que, si bé no tant, tot i així m'han agradat igualment. Una altra cosa que m'ha agradat molt es el català tan fàcil en el qual està escrit, cosa que agraeix com a persona qu'està aprenent l'idioma. És segur que llegiré més dels seus llibres i contes.

[Xavi · Rating 3 out of 5]

“Xop, les observo amb atenció, buscant un creuament de mirades revelador, esperant que, amb la violència d’un llamp, l’amor ens fulmini.”

“Aleshores, per consolar-me -i recorrent a la justificació que fan servir les persones que comencen a perdre la memòria però que no ho acaben d’admetre-, m’he repetit que només oblidem les coses que no tenen importància, he entrat en un cafè i he començat a escriure aquesta història.”

“I també perquè, encara que han passat molts anys, no vull arriscar a trobar-t’hi i haver-te de saludar, preguntar-te com va tot i que tu, una mica incòmoda, m’hagis de presentar el teu marit -encaixada vigorosa, cap dieta a la vista- o, pitjor encara, els fills, pastats a tu, que hauríem d’haver tingut.”

“Si els haguessis observat hauries entès moltes coses sobre la teva vida, especialment si haguessis pujat amb ells al cotxe i els haguessis vist, contrariats per la pluja, posar la ràdio per seguir les notícies -esportives i financeres- i, després de dos semàfors i d’una estona breu de conducció, oblidar-te per sempre més.”

[Marc Hernández · Rating 5 out of 5]

Des de 'La gran novel•la sobre Barcelona', Sergi Pàmies ha après a treballar el material literari que el fa imbatible. 'Les cançons' són l'avantsala de 'L'Art de portar gavardina' i costa diferenciar els contes molt bons dels que fan saltar la banca sentimental. Més i millors homes divorciats, més sarcasme de tall fi, més fills que superen els pares, millor reflexió metaliterària -quin contàs, el de la Hustvedt-, i més memòria històrica des dels gestos familiars.

Sempre penso en què hauria passat si Pàmies escrivís en castellà, i en la grisor d'haver-se de guanyar les garrofes entre periodistes i radiofonistes que mai l'han llegit ni –per aquest ordre– entès.

[Eva · Rating 5 out of 5]

Pamies siempre es Pamies, gracias a él me siento un poco menos raruna porque he descubierto que lo de leer libros, y con el tiempo no recordar de que van pero si las sensaciones que te dejó, no es lo algo que me pase exclusivamente a mi, por lo visto es algo normal que le pasa a mucha gente, y los rarunos son los que recuerdan de pe a pa todos los detalles, panda de frikis, no tenéis vida para recordar otras cosas? No, tenéis que recordar los libros con todo lujo de detalles porque vuestra vida está vacía de momentos que guardar en la mente.

[Miguel Poveda · Rating 4 out of 5]

Sergi Pàmies es, probablemente junto a Quim Monzó, el mejor escritor de cuentos que hay en España. La capacidad del catalán de reflejar en pocas líneas una foto de cualquier aspecto de la vida cotidiana es sencillamente admirable. Lo que piensa un escritor cuando le preguntan por qué es misógino, lo que siente el marido de la editora de Siri Hustvedt cuando van a cenar a casa de Siri y Paul Auster, la evocación del momento en el que se rompe una pareja... Lo dicho, una delicia leer a Pàmies.

[Alba Baños Oliveras · Rating 5 out of 5]

És el primer llibre que llegeixo de Sergi Pàmies i m’ha sorprès gratament. Contes de lectura, superficialment fàcil, profundament elaborats. Elegància en el desenvolupament de les históries, molt diferents entre elles, tot i que hi ha un fil conductor, pot ser l’estil d’ell, poder imaginar-te sempre els mateixos protagonistes. Molt recomanable i de les millors lectures d’aquest any.

[AndreasRaptis · Rating 3 out of 5]

Στη σειρά διηγημάτων με το Λεμόνι είχε δείξει στοιχεία μεγάλου παίκτου και ακραία υποτιμημένου. Εδώ δυστυχώς η αλήθεια έλαμψε - είναι ένας καλός γραφιάς με ένα κορυφαίο έργο στο βιογραφικό και γύρω γύρω ψίχουλα. Θα έχουμε παντα το Λεμόνι, φιλε.

[MaEs · Rating 4 out of 5]

M'agrada l'Univers de Pàmies. M'agrada el què (ací escriu sobre l'amor, el temps, la mort), el com (té una escriptura quirúrgica) i el per què (tot sembla important i alhora absurd).
El relat brevíssim em sembla la fòrmula perfecta: una píndola de creativitat fàcil d'empassar però que difícilment et deixa indiferent.

[nanonano · Rating 4 out of 5]

es maco, esta be, per llegir una tarda tranquila, o al tren anant cap a euskal herria💐

[Akaelprofe · Rating 2 out of 5]

Ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/reel/Cu9ryE...

[mαrg · Rating 3 out of 5]

3.5/5⭐️ το κασκόλ της γιαγιάς, το δεύτερο τραγούδι & η σύντομη ιστορία τέχνης υπέροχα .

[Joaquim Alvarado · Rating 2 out of 5]

Avantatges de llegir un llibre de contes, de petites dimensions:

- Pots aprofitar qualsevol moment perdut (al transport públic, en un bar, assegut a la tassa...) per llegir-ne algun.
- Encara que, en teoria, hi ha un nexe comú, a la pràctica cada conte és una història diferent, si algun no t'ha convençut no vol dir que el següent no t'agradi. No tens cap necessitat de retenir mentalment els que no t'han estimulat particularment.
- Transport útil si tens bolso.

Inconvenients:... per als que no venim del món literari, se'ns fa molt difícil fer una ressenya. Col·lecció d'històries d'interès molt divers, on la ironia dels que seguim Pàmies per altres conductes hi és ben present, així com la seva visió del món actual i les seves valoracions del dia a dia; però el conjunt global no acaba de convèncer, et deixa fred.

En tot cas, em pregunto si sóc persona adequada per a fer aquesta valoració, més que res, perquè el conte que més m'ha agradat, i amb diferència, és "El nínxol" (p. 127-149) Simplement, perquè no oblidem que Sergi Pàmies és fill de dues personalitats de la política i la intel·lectualitat, i aquest conte, a partir de la mort violenta del seu oncle en el context de l'inici de la Guerra Civil, permet a l'autor un exercici d'anàlisi dels seus sentiments sobre el seu origen i la transmissió de la memòria familiar als seus descendents. La gran pregunta que hom es fa és que fa aquest text magnífic aquí al mig. Bé, és la meva primera incursió al Pàmies literari, potser haurem de llegir-ne més coses per conèixer-lo i valorar-lo millor.

[Biblioteca Lardero]

La prosa depurada y el tono contenido de los cuentos de Sergi Pàmies buscan el equilibrio entre la causticidad, la vitalidad y la melancolía. Cuentos en los que se sumerge en las aguas estancadas del amor, la dependencia de la memoria heredada, el dolor por los ausentes y el placer de escribir sin saber si existe una frontera entre la invención y la autobiografía. Con este libro Sergi Pàmies se confirma definitivamente como uno de los mejores cuentistas contemporáneos.

[Anna · Rating 5 out of 5]

Vagi per davant que sóc fan devota dels contes del Sr. Sergi Pàmies. Precís, inspirat, potser més agredolç que mai, però mantenint la fina ironia. Amors ( i desamors) , l'exercici d'escriure i referències a la història familiar. Només puc dir que el llegiu.

[Pol Purgimon · Rating 4 out of 5]

Un llibre de contes que consta d'un vocabulari molt entenedor i una lectura àgil.