La nostra vida vertical

by Yannick Garcia Porres

Una fotògrafa russa que no sap com encaixar una notícia, un repartidor de cafè escocès que creu poder evitar una tragèdia, un jove italià que coneix el primer amor dins un iglú o una mare japonesa que es veu atrapada en un remolí i no sap com escapar-ne:els personatges d’aquests relats es belluguen per tots els continents en diferents moments dels darrers tres segles i viuen la seua existència amb els peus lluny de terra. El desig, la parella, la incomunicació, l’autoengany, la incomprensió, les aspiracions i la cerca desesperada de redempció són alguns dels temes que tracten -amb delicadesa, amb precisió, amb elegància, amb originalitat- els relats d’aquest esplèndid recull. Els contes de La nostra vida vertical s’eleven i es desplomen com el nostre estat d’ànim diari: imprevisibles, desendreçats, viscuts.

La nostra vida vertical és sempre una vida d’ascensió: cal progressar —tant sí com no, a qualsevol preu—, ser cada vegada millors en tots els nostres àmbits, tenir grans somnis. Busquem desesperadament una cosa semblant a la transcendència, un sentit més enllà de nosaltres. Intuïm que som ben lluny de qui realment volem ser. Però són molts els qui miren amunt i ensenyen els palmells de les mans, incrèduls i expectants. Sentint-se una mica inútils. Com si les portes de l’ascensor se’ls haguessin tancat als morros.

144 pages, Paperback

First published March 12, 2014

Reviews

[Enric Pineda · Rating 3 out of 5]

El millor de tot és l'elegància de la llengua i la capacitat que té l'autor per controlar-la, per expressar el sentit exacte d'allò que vol dir i la barreja de transcendència i quotidianitat que aconsegueix. En segon lloc és molt divertit trobar el personatge català o alguna relació amb Catalunya en cada relat, com si fos l'eix que vertebra el conjunt. Ara bé, com molts autors de contes, costa entreveure el significat que hi ha a cada un i en alguns els finals són massa oberts.

Podeu llegir la meva ressenya d'aquest llibre a ElBlionauta: http://elbiblionauta.com/ca/2015/10/1...

[Ana · Rating 3 out of 5]

L'estil de Yannick Garcia és diferent. El text és pausat i embellit per un vocabulari orginal i particular. Tot i així, les històries són una mica extravagants i difícils de seguir/entendre.

Personalment, m'han semblat meravelloses "Megainescrutables" i "Un eunuc i un xafarder". Aquestes dues es mereixen 5 estrelles.

[Jxlia · Rating 1 out of 5]

Només recordo que no em va entusiasmar.

[Xavier Lasauca i Cisa · Rating 3 out of 5]

D'imaginació desbordant i domini de la llengua, l'autor no en va gens mancat. M'ha agradat molt la genuïnitat, pulcritud i elegància del llenguatge que empra. Les seves històries, un total de 10 que s'esdevenen en 10 indrets i en 10 èpoques diferents, són d'allò més surrealistes: l'autor 'perecaldereja' fins al'extrem! Malgrat les dificultats que han de superar els seus personatges, gairebé sempre hi ha esperança.

[Pep Bonet · Rating 2 out of 5]

Bof! No és el meu estil de llibre. Mala sort.

[El Biblionauta · Rating 4 out of 5]

El premi Documenta, del qual fa poc presentàvem el guanyador de l’edició de 2014, Jordi Nopca i el seu Puja a casa, es dedica a presentar autors joves amb un discurs narratiu potent i de qualitat. Deu ser l’únic premi que encara ara, en aquest món cada cop més mercantilitzat que és l’editorial, és capaç de ser declarat desert (i ho ha estat en tres edicions, durant els últims deu anys), cosa que evidencia que la qualitat dels guanyadors és contrastada. Pel que fa a Yannick Garcia és el que podem anomenar un professional de les lletres, professor, traductor, intèrpret i escriptor. En aquesta darrera faceta es va donar a conèixer amb un poemari, De dalt i de baix, molt interessant, el 2003, centrat en els diversos estadis d’una relació amorosa. Des de llavors, només alguna aproximació a la poesia, per entrar de ple en la narrativa, fins a culminar amb La nostra vida vertical, Premi Documenta 2013, un recull de la categoria que a mi, personalment, m’agrada anomenar “d’escarola”, és a dir: el primer tast t’espanta i penses que allò no és per a tu; et costa acostumar-te al gust, però en continues menjant, perquè saps que al final t’apassionarà.

La ressenya completa a http://elbiblionauta.com/ca/2015/10/1...

[Maria Llig · Rating 1 out of 5]

Normalment, quan llig contes ja vaig sobre segur, i amb aquest m'ha passat que un conte m'ha agradat, els altres, bé, i un ni l'he pogut acabar. En fi, és això que diuen els crítics, irregular.