És impossible no admirar i estimar Agnès Varda. L’estudi que en fa Imma Merino és impecable, i l’entrevista posterior, meravellosa. Quina sort que aquella fotògrafa de vint-i-escaig anys decidís saltar al cinema i compartís durant tants anys la seva manera de veure el món amb tots nosaltres. <3
«En el meu cinema, certament, hi ha l’esperit d’esquerres. No he pertangut mai a un partit. Però la meva posició, la meva mirada sobre el món, és d’esquerres. No he filmat mai la burgesia, ni que fos per condemnar-la. A mi la burgesia “m’emmerde”, no m’interessa. No he filmat mai els rics. No he filmat el que representa la riquesa i l’explotació del poble. M’ha interessat la gent amb dificultats, els marginats, els malvolguts, els mal compresos. I el que he intentat és apropar-m’hi sense una actitud caritativa, o amb una mirada compassiva que et fa sentir millor i bona persona des d’una posició privilegiada que et permet ser amable, sinó moguda per una curiositat que simplement és una forma de simpatia humana.»
NO me lo he acabado porque con la flotilla arrestada no he podido leerlo entero como planeaba antes de regalárselo a Jana por su cumple. He leído la entrevista que era lo mas interesante y las 100 primeras páginas. Jana parecía contenta y bueno, lo de siempre, hay que sacarle provecho a no tener verguenza de salir de las tiendas sin pagar. Algo ha refunfuñado sobre que leyera el libro y lo rayara un poco, pero oye, es más regalo rayado que nou de trinca.