Va rebre les cartes, les va llegir i va reviure aquells anys inoblidables navegant amb el vell Kostas.
Una dona rep un telegrama que la informa de l'herència de centenars de cartes, que haurà de recollir a la biblioteca d'una casa desconeguda. Durant tota la nit, immersa en la lectura epistolar, s'adona de les diferents travesses que ens ofereix la vida i recorda com va conèixer el vell Kostas Khánikos, un llop de mar originari de l'illa de Simi. Amb en Kostas, aprèn a navegar pels racons de la Mediterrània, alhora que fuig d'un passat que encara ha de resoldre.
El debut literari de l'editora i navegant Glòria Gasch és una novel·la intimista que viatja en el temps i que captivarà els lectors de les novel·les intenses i breus d'Alessandro Baricco o de Natalia Ginzburg.
Si us agraden les novel·les epistolaris, confirmades per cartes, aquesta novel·la us agradarà.
Un relat altament intimista que ens parla del passat, de les travesses personals, d’anys viscuts i amb el mar com a teló de fons que va planant i il·lustrant tota la novel·la.
M’ha agradat com les cartes van fent de fil conductor de la història de la protagonista i com les emmarca en els diferents racons del Mediterrani on ens transporta. Amb una bona literatura, Glòria Gasch et captiva perquè ha escrit un relat breu, però intens, que valora plenament l’art descriure amb autenticitat.
Si us agraden les novel·les epistolaris, confirmades per cartes, aquesta novel·la us agradarà.
Un relat altament intimista que ens parla del passat, de les travesses personals, d’anys viscuts i amb el mar com a teló de fons que va planant i il·lustrant tota la novel·la.
M’ha agradat com les cartes van fent de fil conductor de la història de la protagonista i com les emmarca en els diferents racons del Mediterrani on ens transporta. Amb una bona literatura, Glòria Gasch et captiva perquè ha escrit un relat breu, però intens, que valora plenament l’art descriure amb autenticitat.
1. Descobrir la història dels protagonistes i el pas del temps únicament a partir de cartes et fa estar més dins de la història, i el llenguatge que utilitza el fa més amè i empàtic.
2. Conèixer la història només des d'un punt de vista, a través de les cartes que enviava el Salva, fa que el llibre tingui un aire misteriós, deixant espai per a la imaginació sobre el que podria respondre la Maria.
Això sí, és força cursi... buf! Crec que no em venia gaire de gust tant amor. Sort que és ràpid, amè i fresc, una història força simple, per tant no es fa pesat tant d’amor junt. Però ha arribat un punt que... buf...