Una mirada àcida de l'amor, del desig a la mitjana edat i de la complexitat de les connexions humanes, que explora què vol dir ser dona al segle XXI.
La Marta i l'Hèlia es coneixen en un club de lectura. La Marta té quaranta-tres anys, és editora, lesbiana i s'ha acostumat a fer la seva; ara es limita a existir. L'Hèlia en té trenta-set, és mare, esposa i viu eternament insatisfeta; mai ha sortit del guió. Per més que ho han intentat, cap de les dues ha aconseguit ser feliç. L'Hèlia se sent empresonada en una vida que no ha triat, però el dia que coneix la Marta, la seva realitat trontolla. Totes dues han viscut unes trajectòries totalment mentre que l'una es rebel·la contra el món que l'envolta, l'altra s'hi adapta.
La Marta suposava que haver de semblar lesbiana era anar vestida com un llenyataire del Canadà o un adolescent de Seattle dels anys noranta, comportar-se com aquells camioners que s'aprofitaven de les putes de l'Est que s'agenollaven per les carreteres nacionals i tenir la paraula patriarcat a la boca com si fos la pròpia llengua.
Graduada en Sociología por la UB y estudios en Economía en la UPF. En 2019 publicó su primera novela, Sueño contigo, una pala y cloroformo. En la actualidad es editora en la editorial Apostroph. Colaboradora en el Quadern de El País, Catalunya Plural, Poscultura, La Trivial, Alternativas Económicas. Recientemente ha publicado el ensayo Tu precariedad, y cada día la de más gente (Apostroph, 2023).
L’he llegit en menys de 24 hores i m’ha agradat més del que m’esperava. Tot i no sentir-me molt identificada amb les protagonistes crec que ma prosa de l’autora enganxa molt i el llibre passa xuclant.
Dues dones s’enamoren, però totes dues porten a sobre una motxilla ben carregada. Una està enfadada amb el món i malgrat semblar segura del que vol i que ha triat com vol viure no és feliç. L’altra es deixa arrossegar per la vida no ha triat mai res. Però es troben i hi ha un punt d’inflexió. M’ha semblat molt interessant veure l’evolució dels dos personatges, l’importància de ser un mateix i el poder de l’amor cap els altres però sobretot i en primer lloc cap a un mateix. M’ha sorprès, és de lectura àgil i els dos personatges ben construïts, tot i que a vegades força melodramàtics.
Feia temps que tenia ganes de llegir una novel·la lèsbica romàntica que fos en català. L'he gaudida i devorada en quatre dies. Tot i així, trobo (opinió personal) que els personatges no estan ben construïts i que els camins de la trama són una mica difusos... Llàstima, perquè prometia molt.
Llibre diferent! L'ha escrit tal com li rajaven les idees del cap. M'ho he passat molt bé i m'ha fet molta pena quan s'ha acabat. Crec que me'l re-llegiré en uns anys.
La demostració que un llibre amb la coberta rosa, etiquetada com a novel·la romàntica, pot anar molt més enllà i donar-nos una crítica àcida i panoràmica de la societat tardocapitalista. El tema del desig femení hi és central i no hi falta una bona dosi de drama i romanticisme, però la novel·la no se sostindria amb tanta solidesa si no fos pels capítols més descreguts i crus que s'erigeixen en un autèntic comentari social amb tocs d'ironia molt benvinguts.
La fira de l'avet d'Espinelves amb sogre megalòman? Check Un club de lectura feminista amb una autora una mica passada de voltes? Check Una influencer que només s'ha deixat influenciar pel seu propi ego? Check Una dona soltera que es riu del culte a les mascotes mentre compra sorra de gat? Check Referències a Fassbinder, Patricia Highsmith, Henry D. Thoreau o Douglas Sirk? Check
He frisat i he fruït amb aquesta novel·la, que es reclama hereva, significativament, de 'Carol' i dels finals que durant tant de temps s'havien negat a les relacions sàfiques. Quina gràcia que les dues es diguin Patricia! També m'ha meravellat com rescata fragments de llibres que, com passa a la vida real, interpel·len a les protagonistes i emmarquen diferents moments vitals. Perquè el que llegim ens va fent com a persones i, alhora, solem buscar llibres que ens facin de mirall i ens ensenyin, amb tota la complexitat, qui som i on ens trobem. I 'Les amants' ho fa de manera notable.
Necessitem històries que ens mostrin justament tota l'escala de grisos de la vida i que, tot i així, no s'apartin de crear el tipus de finals que ens mereixem. Perquè sí, la literatura té el poder de fer-nos pensar en possibilitats alternatives, que no per minoritàries són menys reals. I cal que, per poc que poguem, les fem aflorar a la superfície i les expliquem. D'Hèlies i de Martes, el món n'és ple. I l'Hèlia i la Marta de 'Les amants' interpel·len les Hèlies i les Martes del món per connectar-hi i per reflexionar-hi, per traçar camins poc transitats però no per això menys vàlids. Sobretot, l'Hèlia i la Marta trenquen els esquemes de la felicitat normativa i ens plantegen quin tipus de vida hi ha més enllà de la vida promesa, del paradís feliç que ens venen. De l'infern interior, al capdavall, en podem aprofitar el foc per encendre un nou desig que ens impulsi. Això fa, penso, 'Les amants': ens convida a trencar per construir, a riure'ns de la vida per fer-la habitable, desitjable, digna.
Una reivindicació del fet que els finals feliços entre dones (sí, sàfics, i a més, en català) són possibles (i necessaris).
La Marta és una editora lesbiana que està farta d’existir en un món que li sembla ben insípid. L’Hèlia, una dona casada i cansada de fer sempre el que cal per sobreviure a qualsevol preu. Dues dones profundament insatisfetes que es coneixen i s’atrapen, s’agafen de la mà i s’estimen com poden. Que volen aprendre a viure i estimar-se millor; entre elles, però també a elles mateixes. Totes dues juntes i per separat. La Marta i l’Hèlia. Les nostres Carol i Therese particulars. Perquè Les amants és, com la novel·la de Patricia Highsmith, tot un manifest.
👩🏻🤝👩🏼 Les amants 👩🏻🤝👩🏼 🖋️ Patricia Castro 📘 La Campana 📖 216 pàgines 🏠 Biblioteca digital
A Les Amants ens trobem la història de la Marta i l'Hèlia.
Cadascuna per la seva banda té problemes personals, la salut mental tocada i molta por a fer passes endavant. Però un bon dia es coneixen en un club de lectura i acaben posant de l'inrevés una la vida de l'altra i l'altra la de l'una.
Novel•la sàfica molt ràpida de llegir, que posa de relleu com de complicat és moltes vegades ser aquella persona que en realitat ets perquè l'entorn t'ha fet tant de mal i t'ha empetitit de tal manera que és impossible que puguis volar lliurement.
Confesso, però, que la Marta m'ha caigut malament les diverses vegades que se'n fot de les escenes de certes vessant feministes. No tot podia ser bonic 🤷🏻♀️
✅ Passa el test de Bechdel ♀️ Representació LGTBIQ+
M’ha encantat! La manera com tracta els sentiments és molt real i plena de sensibilitat. És un d’aquells llibres que et toca perquè no idealitza res, sinó que transmet els dubtes, les pors i les inquietuds de forma molt humana i propera. T’hi enganxes de seguida i et fa reflexionar sobre l’amor i la llibertat de manera molt natural. M’ha durat poquíssim perquè m’ha tingut atrapada. El recomano moltíssim!
Les amants de Patricia Castro és una novel·la que destaca per la seva sensibilitat i per una mirada honesta sobre les relacions humanes, especialment des de la perspectiva femenina. Amb un estil cuidat i moments de gran bellesa, el llibre explora desitjos, dubtes i vincles íntims amb una sinceritat que convida a la reflexió. Sense idealitzar l’amor, Castro presenta dues dones que es mouen entre la passió i la fragilitat, amb un to contingut que aconsegueix mantenir l’interès i deixar una empremta subtil però persistent.
Una història totalment plana d'una cis hetero insatisfeta que culpa la seva mare i que s'enconya d'una lesbiana. No té res, cap gir, res que dugui a reflexionar, cap punt de vista d'altres... Molt molt fluix.
Una novela sobre la vida, l'amor i la relativitat de l'existència. Si tens ganes de ser testimoni d'una història d'amor crua i esgarrifadorament real, aquesta és la teva història.
Un bon reflexe de la societat amb el lesbianisme i el feminisme, em sembla una bona crítica a com es viu l'amor i les dificultats que pot comportar en aquest segle ple de lluites
Un llibre de sàfiques, ambientat a Barcelona i en català… Només per això ja val la pena llegir-lo. És àgil i me l’he cruspit en 24h. Bastant melodramàtic, però acaba bé :)