Un calendari ple de regals: en cada història, en cada finestra, s'obre un univers, la il·lusió d'un nou Nadal que conté tota una vida. En aquest peculiar Calendari d’Advent, Carme Martí ens ofereix una celebració del Nadal obrint vint-i-quatre fi nestres a la intimitat de les llars i als seus cels plens d'estrelles. Una col·lecció d'històries reals, amb més d'una trentena de veus, que comprèn un ventall d’edats que apleguen des de la innocència dels infants fi ns a la memòria dels més grans; un viatge que ens portarà, de la mà dels seus protagonistes i de l’autora, per la geografi a de tot el món: de la Conca de Barberà a Mèxic, de Burjassot a Bolonya, de Menorca a París, fent parada a Nova York, Vic, Amposta o el Senegal. Llegat popular i noves tradicions, relats íntims i relats corals que ens conviden a mirar cap endins i cap enfora, cap a més cels a banda del que dona títol al llibre, i a celebrar el Nadal en totes les seves expressions.
Un calendari d'advent diferent. Quan el vaig veure em va semblar un concepte molt original. Cada dia, enlloc d'obrir la xocolatina, descobreixes com viuen el Nadal diferents persones, a vegades força conegudes.
Enguany al calendari d’advent de xocolata se n’hi ha sumat un de literari: “Un cel ple d’estrelles”, de la Carme Martí. Cada dia del mes de desembre, fins avui, he pogut conèixer històries molt especials i diferents maneres de celebrar Nadal. Una lectura tendra i enriquidora, plena de tradicions d’abans i d’ara, de grans i petits.
Aquest any sento molta nostàlgia i m’han ressonat molt aquestes paraules de l’autora: “Hi ha romanços de les celebracions de Nadal que cada vegada m’agraden menys i cada vegada em fan més peresa. [...] Em vaig dir que a mi m’agrada el Nadal i que no permetria que elements externs me l’enrunessin”. Són frases que jo també m’he repetit molt.
Per això, crec que aquest recull és inspirador. Narra les celebracions nadalenques a pagès; com s’organitzen els propietaris d’un restaurant; tradicions d’altres llocs del món; l’experiència dels qui participen en causes solidàries; records d’infantesa; els viatges d’una noia que decideix marxar a veure el món durant aquestes dates…
Sovint les tradicions, especialment Nadal, es viuen amb rigidesa, però algunes d’aquestes històries m’han mostrat que no sempre ha de ser així ✨
"Una vida senzilla que pot ser molt plena, i ets tu mateixa qui l'ha d'omplir de contingut i d'il·lusió. M'estic convertint en qui pensava que no podria ser. En molts entorns laborals ser sensible et va en contra, en una llibreria la sensibilitat és un valor afegit a partir del qual puc construir, créixer, compartir..." "El que sento crec que passa en totes les carreres vocacionals. Professionalitzar els teus hobbies genera sentiments conflictius."
Cada dia, des del primer de desembre fins avui 24 un retall de Nadal per tots els gustos. Des dels més tradicionals, amb pessebres i pastorets fins a d'altres més exòtics o un ple de solidaritat a bord de l'Open Arms. N'hi ha de música i de poesia, de records i de retalls. I de menjars es clar. D'aprop i de lluny. I cada un amb diversos aprenentatges. Una manera molt bonica d'acostar-nos a poc a poc al Nadal assaborirnt cada dia un bocinet, sense afartar-nos. Em permetreu el meu record de fa molts anys quan encara no hi havia calendaris d'advent a Catalunya però el meu tiet feia de viatjant per Suïssa i cada any ens en portava un per les meves cosines i un per mi la meva germana. Ens partiem les xocolates i ens encatava veure'n les formes cada dia.Ara sembla que hi ha milers de calendaris però en aquella època aquí no se'n veien pas. Tot un plaer inesperat que m'ha omplert de melangia.