El cos entès com a camp de batalla entre el plaer, el desig i l'ordre social capitalista i patriarcal. Les aliances que es generen i el camí comú cap a la llibertat.
Aquesta és la història de la Judit, una jove de vint-i-nou anys, i el seu camí de descoberta, desenvolupament, lluita i defensa de la seva sexualitat.
La sexualitat té un paper fonamental en el nostre desenvolupament com a persones. En un context en què cada vegada s'alimenta més el terror sexual -plantejant així la sexualitat de la dona com un espai de perill permanent- aquest llibre parla sobre la presa de consciència del propi cos, sobre la construcció social de la sexualitat d'una dona jove catalana amb la necessitat d'explorar els marges de la fantasia i el desig de les dones fora dels tradicionals estereotips masculins, sense culpa ni càstig social.
Posa sobre la taula molts temes tabú per la societat. És un viatge de descoberta de la sexualitat de la protagonista però també d'entendre que la sexualitat i el desig és col·lectiu. I que s'ha de posar sobre la taula i tenir present.
A mi m'ha encantat, llàstima de la perspectiva hetero.
Vaig a ser sincera, el comprí per la portada. A banda d’això, he de dir que li posaria dos estrelles, perquè m’ha paregut un poc simple i que no segueix ben bé un fil, però pense que pot ser un llibre molt important per a que xiques mes joves el llisguen.
3.75 m’ha agradat molt com explica tot el procés de la seva “jo” sexual i sexualitzada. m’ha ajudat a entendre quan alguna amiga busca l’aprovació sexual o afectiva d’un home
(no té 4 perq jo esperava bollerisme en algun moment, per malentesa meva, i no, tot hetero)
pf tías….. q fort. me’l vaig començar per començar i ja perquè em va sortit recomanat a la biblio i em va cridar el títol. pf quasi ploro tota l’estona, ha sigut difícil però a la mateixa una vegada una alegria el poder llegir i sentir q hi ha algú que ha passat exactament per les mateixes coses que jo, que les pot posar en paraules i que no ho pateix. ns la veritat q m’ha agradat molt i el recomano moltíssim
Vaig descobrir aquest llibre en un programa de Les dones i els dies, en què entrevistaven l'autora, i em va semblar que abordava molts temes que ens podien interpel·lar amb la colla d'amigues, així que el vaig proposar perquè fos la següent lectura a comentar.
"Cos, camp de batalla" és una novel·la molt àgil en què, a través dels records i les experiències viscudes, una jove badalonina de 29 anys parla del seu despertar sexual, del desig i de la seva relació amb el sexe. Cada capítol porta com a títol una part del cos a partir de la qual ens arriben pinzellades de la infància, l'educació sexual rebuda a casa, les primeres vegades, l’autodescobriment, els tabús, els complexos físics, els judicis de la societat… i, en definitiva, com els cossos femenins són un camp de batalla entre el propi desig, les pressions estètiques i el que s'espera de nosaltres. No hi ha una trama potent, sinó que la força està en les reflexions que fa i que, sense que sigui explícitament, et convida a fer. Com va ser el meu despertar sexual? El vaig viure amb vergonya? Tenia prou informació? Quines inseguretats i pors tenia? Era genuí el desig o buscava validació? A quantes companyes vaig jutjar per anar a un altre ritme? Quins tabús m'acompanyaven? Quants estereotips masclistes he seguit per inèrcia? He qüestionat alguna vegada el feminisme d'algú per com es relaciona afectivament amb els homes?
Entre els capítols s'hi intercalen unes notes de mòbil que no hem acabat d'entendre i que, si no hi fossin, no ens hi faltaria res.
"Cos, camp de batalla" ha sigut una molt bona lectura per comentar en grup. La majoria hem coincidit que ens hi hem sentit interpel·lades en diversos moments, ja sigui perquè ens hi hem reconegut o perquè hi hem reconegut algú altre. També hem coincidit en què és un llibre molt valent, ja que posa per escrit pensaments, pors i inquietuds que hem pogut tenir, però que no ens hem atrevit a manifestar i, de fet, avui, comentant-lo mentre fèiem el vermut, hem compartit records i sentiments de quan érem més joves que, fins ara, no havíem parlat.
És una lectura àgil i amb un llenguatge planer, molt recomanable per reflexionar i revisar la pròpia relació amb la sexualitat, per mirar enrere amb un punt d’autocompassió i perdonar-se, deixar enrere la vergonya i el pudor que ens ve a partir dels estereotips patriarcals i capitalistes. I que no us enganyin, crec que els homes també l'haurien de llegir per anar fent passos cap a una societat més lliure de judicis, de masclisme i de violència.
En aquesta història coneixem la Judit de vint-i-tants anys que fa un recorregut cap a la infància i adolescència relatant la seva descoberta de la sexualitat.
Des de ben petita se sent rara i li costa ubicar-se i acaba autoenganyant-se i mimetitzant-se per no quedar exclosa. Sent rebuig social, que no encaixa i percep que els altres la veuen d'una manera molt diferent de com es veu ella mateixa.
Contínuament navega entre contradiccions a l'hora de socialitzar i relacionar-se i això la fa trontollar i jutjar-se. Trenca moltes normes, però alhora fa tot el que pot per agradar, complaure i sentir-se desitjada buscant validació.
A catorze anys manté les primeres relacions sexuals, els primers contactes amb la pornografia, el sèxting i els nudes i des d'aquestes primeres experiències, en moltes ocasions se sent dir que no és prou feminista perquè té moltes parelles sexuals o perquè l'atreuen homes massa masculins.
Planteja moltes esquerdes, crítica el patriarcat i el poder i dominació que exerceixen els homes. Replanteja l'amistat entre les dones i la col•lectivitat.
Explora i reivindica el desig femení, la moralitat que hi ha, la batalla interna, la dissociació cos-ment, com habitem el cos i quina consciència d'ell tenim.
Ens parla de la pressió estètica, de la cosificació, dels estigmes i la culpabilitat. Del patriarcat i de per què quan un noi té una vida sexual extensa és un triomfador i quan ho fa una noia, ja sabem que passa.
És un text feminista que aborda la salut mental.
"Jo vull ser una trinxera del desig i el plaer. No vull que el meu cos sigui un camp de batalla. Jo vull un cos que es transforma i que sent sense por de les represàlies."
"per sort, les dones no som éssers de llum incorruptibles que emanem una sororitat màgica de bondat. ni les amigues són aquell espai on el món de merda que ens ofega no entra. mitificar-ho és posar-hi una responsabilitat exagerada, és demanar a les teves amigues que siguin una cosa que no són."
m'ha encantat !!!! és fort com la vivència de la sexualitat és quelcom tan col·lectiu i alhora tan personal. llegir fragments i sentir-se identificada sobretot en les qüestions de subjecte envers objecte de desig i de l'absurditat d'intel·lectualitzar o pretendre domar allò que t'excita.
per mi, i salvant les distàncies per l'estructura i la narrativa, és l'altra cara de la moneda d'Intermezzo de Sally Rooney, del desig, aquest cop de les dones, dins de la perspectiva cishetero
en fi... tan alliberador llegir un relat així i quina generositat la de despullar-se d'aquesta manera tot i que sigui des de la ficció (gràcies Laia Mauri)
la portada de la @kerrature també em sembla xulíssima!!
Tinc moltes coses a dir sobre aquest llibre. Obviament, estic totalment dacord amb el missatge de lautora i de lobra, amb la crítica social que fa i amb tota la crítica feminista que es fa a ella mateixa. això mha agradat molt. però el que mha passat amb aquesta novel·la és que mha fet sentir molt incòmoda, sobretot quan parlava de l'adolescència, incòmoda en plan violenta. i he odiat sentirme així, sobretot perquè se q em sentia així perquè em sentia molt identificada. suposo que ho ha fet molt bé perquè mha fet sentir tant incòmoda que no he agafat el llibre en una setmana (me lhe llegit en dos dies, el dia que mel vaig començar i abui, que me lacabo). el discurs de vegades era una mica massa pausat pel meu gust, i repetia bastantes coses. però puc dir que mha impactat molt i mha deixat bastant fora de lloc. i mha fet recordar coses de la meva adolescència que mhavia fet oblidar i, potser per això, he odiat una mica aquest llibre.
Aquest llibre descriu una experiència de ser noia catalana dels 90 blanca etc que òbviament no és universal, però que si no t'ha passat a tu alguna situació de les que parla, nombra a una amiga. És bonic i terrible alhora veure que a totes més o menys ens ha passat el mateix. No sobra parlar-ne més.
"Totes fem i hem fet el que hem pogut, i ens hem ajudat quan hem sabut fer-ho. A vegades fins i tot sense ser-ne conscients." ❤️🩹
potser no ha estat la novel·la amb la qual més he connectat, però m’ha fet reflexionar prou sobre les experiències vitals relacionades amb el cos, amb el sexe. crec que en voldré parlar més endavant…
Un sent un dolor existencial al llegir aquesta novel·la. Un buit que el sexe intenta omplir. Per ser més rodona seria més necessari caure més a l'abisme.
Una revisió de la relació d'una xica amb la seva sexualitat desde ben menuda fins ara. Molt recomanable per a adolescents especialment. En general és una lectura entretinguda de temes molt tabú que necessiten visibilitat i parlar-los. N'he tret algunes reflexions interessants sobre el desig i la intimitat👭💜
Un llibre interessant, molt fàcil de llegir, et planteja moltes qüestions sobre el propi cos, l'estima i cura cap a aquest. Personalment una mica bàsic a nivell de contingut. Peroooo MOLT prefe la secció de les seves notes al final de cada capítol.
Laia, no se si llegiràs això alguna vegada, però espere que un dia puguem fer-nos una birra i puga dir-te quant m'ha sanat el teu llibre. Moltíssimes gràcies.
Ràpid de llegir. M'ha agradat com parla del cos sexual i també sexualitzat. No és molt potent, però després d'haver-lo llegir me n'adono que tant de bo haver-lo tingut durant l'inici de l'adolescència.