En Roc viu a un poble de la Catalunya interior. Porta una cama ortopèdica com a conseqüència d'un accident terrible i absurd, i viu turmentat i obsessionat per deixar enrere un passat miserable i començar una nova vida amb la Laia. Vol tirar endavant i ha de lluitar contra les seves pors, angoixes i traumes, i no li serà gens fàcil sortir-se'n.
L'Escorxador, novel·la guanyadora de l'XI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, és un thriller negre, gòtic i rural amb boscos infinits, personatges maltractats per la vida, drogues i escenaris sòrdids. Amb moltes referències musicals que puntegen la trama, la prosa de Lluís Riera Porta és precisa i directa com un cop de puny, i ens transporta als racons més foscos que tots amaguem a dins nostre.
Llegir aquest llibre m'ha transportat a moments del meu passat. I no perquè en tingui una relació amb els personatges, sinó perquè he tingut la sensació de viure'ls molt de prop. En Lluís i jo compartim poble, que no és "El poble". El nostre poble és Artés, que també hi apareix al llibre i, sense dubte, "El poble" on hi ha l'Escorxador dedueixo que es situa molt aprop del nostre, potser a la zona del Bages. Només en Lluís sabrà si realment existeix jeje Avui en dia, ni ell, ni jo hi vivim a Artés. I quan hi vivíem, per edat, amistats,... tampoc recordo ser conscient d'haver parlat amb ell directament. La meva germana si perquè havien compartit classe. Però un poble té això, que poc o molt, tots sabem qui som. I per què us dic això? Doncs perquè en Lluís, a mi personalment em crea dos connexions amb aquest llibre. La primera, la sensació que els personatges tant ben construïts d'aquesta història, no s'allunyen massa de personatges reals que convivien en el nostre poble. Perquè tot hi ser una història bruta i en certs moments fosca, saps que no són gaire diferents quan t'apropes a un món rural com el que rodeja el nostre poble. I per això he viscut la història de l'escorxador amb molt intensitat i amb certa nostàlgia dels llocs i algunes persones que s'hi reflexen. I, per altra banda, sempre he admirat a aquelles persones que, a força de treball, exploten el talent que tenen. I en Lluís tinc clar que n'és una d'elles. Primer per la música, un talent que ja sabia que tenia i que ha demostrat amb escreix amb les diverses col·laboracions musicals que té, una altra cosa que cal destacar com a important en aquesta història, ja que ens acompanya amb un recull musical excel·lent i que he gaudit enormement parant a escoltar cada una de les cançons, us ho recomano. I per altra banda un talent, desconegut, per mi fins fa poc, el d'escriptor, que ha estat una agradable sorpresa, amb el qual ens porta una història directa, bruta i dura, que pocs s'atreveixen a descriure i ho fa d'una forma que flueix i t'enganxa per saber més d'uns personatges que donen molta força a la història. Potser no tothom és apte per aquest tipus d'històries però realment val la pena provar-ho. Després del seu primer recull de relats, Contes bruts i ara la seva novel·la, l'Escorxador, amb quedo amb ganes de més. Els he gaudit molt i estaré pendent dels seus pròxims passos.
L'he gaudit molt, però no li dono 5 estrelles per la redundància d'algunes expressions (m'he afartat de "boques despoblades") i per l'abús de fluïds per aconseguir mostrar la misèria humana dels personatges i la sordidesa de les situacions (quina fal·lera amb les cagarades, per favor...)
'L'escorxador' navega entre el thriller i la comèdia negra negríssima. La construcció és perfecta i els protagonistes són tan reals que es fan estimar. L'autor no dona treva: violència, sang i fetge, escatologia, perversió i crueltat desfermada. Pur death metal!
Fastigós, repulsiu, desagradable...m"ha encantat. Història trepidant de la "bucòlica vida de poble". Ja moments que he notat les olors dels personatges entre les pàgines.
Llibre amb escenes molt descriptives no aptes per a estómacs sensibles. Dignes de cinema gore, molt detall i reals. Personatges treballats i descrits al màxim. Històries personals negres i dures; de tocar fons. Comença molt bé i estàs lligat a la història, però personalment el final crec que no acaba amb la mateixa intensitat que la resta del llibre i acabes per descobrir que passarà bastant abans d’acabar. Igualment, he descobert un autor i espero que el proper llibre m’enganxi com aquest.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Amb el seu segon i premiat llibre #LEscorxador, en @lluisrieraporta es proclama rei del realisme brut català. No haureu llegit res igual, us ho prometo. Orgullós d’aparèixer en els agraïments.