Sants, 1909. Bressolada per un dia de tempesta neix la Maria, La Valencianeta, filla d’immigrants obrers de la Safor. Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria, la seva besneta, rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa. Els paral·lelismes entre aquestes dues dones es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat: la violència que han d’afrontar, els tabús sexuals que les condicionen, la desigualtat de gènere i de classe, la brutalitat del feixisme de llavors i d’ara... Aquest llibre parla de la realitat feridora de dues dones d’una mateixa família. D’aquesta família i de tantes altres.
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967) és una escriptora valenciana que s'identifica com a catalana. Després d'un període com a analista de sistemes, va començar la seva trajectòria literària el 1998. Ha escrit principalment novel·les juvenils o infantils des d'un enfocament pedagògic, entre elles, són destacables Marina, L'últim vaixell i Et recorde, Amanda. Ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi Barcanova de literatura juvenil el 2007 i el premi Samaruc el 2015.
“La puta i la santa” escrit per Gemma Pasqual i Escrivà. Publicat per Editorial Comanegra en setembre 2024. Coberta de Mado Peña, correcció de Gemma Garrigosa i maquetació i disseny d’Edu Vila.
Aquesta és una història amb dues línies temporals amb una rotació entre les dues línies a cada capítol. El primer és la història d’una dona qui treballa com una netejadora qui té un marit abusador qui fuig de casa després de sofrir violència masclista pel seu marit. L’altre és la història dels seus avantpassats qui va traslladar des del País Valencià fins a Sants on viuen endevinaments importants a la història de la classe treballadora durant els primers tres dècades del segle XX.
És una novel·la que tracta sobre el desig de les dones de ser lliure i la dificultat d’aconseguir això en un món ple de violències masclistes governant per una societat patriarcal. És sobre el desig de les dones, l’amistat, la família, les dificultats de l’amor com una dona en una societat masclista i la lluita de la lluita de les dones treballadores per la llibertat i igualtat entre altres coses. És una història que a vegades pot ser dur a llegir per les descripcions de les violències masclistes, però al mateix temps té escenes bastant boniques d’amor i l'exploració del desig. I la novel·la també inclou elements de fantasia a través d'una gata blanca i una figuera.
En fi, és una novel·la bastant ben escrita i entretinguda que m’ha agradat força.
En aquesta novel.la coneixem la història de dues dones, les dos Maries, besàvia i besneta. Protagonistes fortes procedents d'una nissaga de dones on els seus relats paral·lels ens situen a la Barcelona de 1909 i a la capital cent anys després.
L'any 1909 naix la Maria, filla de valencians i criada en un ambient d'esquerres. Treballen a la fàbrica i lluiten per construir un món més just. Es casa amb el Lluís, un anarquista que se'n va al front i després és empresonat. Tenen una filla, la Llibertat.
Cent anys després coneixem la Maria, que conviu amb el Carles. Aquest la maltracta i arran d'una brutal pallissa ella fuig de casa. Desorientada i sense saber molt bé on anar es troba amb el seu cosí de manera fortuïta. Aquí comença una etapa de reparació i superació amb el suport del seu cosí i la seva cosina. S'allibera, reforça l'autoestima i explora el desig.
La casa familiar serà un escenari ple de simbolisme on la figuera i la gata blanca prenen molt protagonisme i on els secrets romanen soterrats sota les arrels.
Ens relata els abusos de poder, les violències de tota mena i les humiliacions i vexacions que hem hagut de suportar les dones de diferents generacions al llarg de la història.
Ens parla de les diferències de classe, de les absències i el dolor, de la lluita feminista i antifeixista, de la memòria històrica, i dels lligams i les relacions humanes.
4,5 certament pero considero que es una molt bona lectura. És un llibre molt cru i ben documentat, per a mi no és un 5 complert, perque saltar constantment d’una historia a una altra em fa l’efecte que costa més avençar. Igualment creec que es una bona lectura i tot i que fa patir deixa una bona sensació, gràcies per la memória històrica!
"No dol la mort, sinó l'absència. I només es moren els que oblidem."
Una lectura apassionant que explica dues històries: les de dues dones, besàvia (comença el 1909) i besneta (més de cent anys després) amb vides dures i difícils i amb un espai comú, la casa familiar on hi ha un pati amb una figuera centenària que és la narradora de la història de la besàvia. Cada capítol pertany a una de les dues dones, ambdues pateixen injustícies i maltractes; la besàvia, del patró i la besneta, del marit, i el seu dolor a mi se'm torna ràbia davant tanta salvatjada.
M'ha agradat l'aclucada d'ullet al poema d'en Miquel Martí i Pol en el capítol del 1923 que narra com la Maria -besàvia- comença a treballar a la fàbrica.
L'Elionor
L'Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: "sí, senyor" i "bones tardes". La gent se l'estimava, l'Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l'escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l'opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l'Elionor no hauria pas sabut dir d'on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".
🐈 La Puta i la Santa 🌳 🖋️ Gemma Pasqual @gemma.pasqual.escriva 📘 Comanegra @comanegra 📖 336 pàgines 🏠 eBiblio
He de reconéixer que al començar el llibre vaig pensar "una altra història més de violència de gènere..." (perquè en portava unes quantes seguides) però no, no és una història més de violència de gènere.
Aquesta novel•la és una lliçó d'història emmarcada en el barri de Sants, un clam a la supervivència, el respir que et dona la sororitat, la lluita feminista des de fa un segle i l'autodefensa com a única sortida.
Les grans protagonistes d'aquesta història es diuen Maria, besàvia i besneta una de l'altra, i narren les seves vides per separat sense saber que tenen moltes coses en comú.
Dues dones d'una nissaga de dones fortes i valentes a qui acompanyen les seves gates blanques i a qui fa ombra la mateixa figuera.
Llegiu-la, us agradarà!
⚠️ Avís ⚠️ Hi ha escenes de violència molt explícites. Tingueu en compte, sobretot si heu estar víctimes de violència de gènere.
✅ Passa el test de Bechdel
♀️ Violència de gènere, relacions LGTBIQ+, un afer digne del @foradenorma i molta sororitat
Aquesta novel.la ha sueperat les meues expectatives. És la història de dues dones, en capítols que van alternant la història d'una, la besàvia, i de l'altra, la besneta, la qual acabarà vivint a la mateixa casa que la seua avantpassada. És una història de dones maltractades per homes, cadascuna en el seu context social, des de principis de segle fins passada la guerra civil, i en el cas de la besnéta, en la societat actual. Es poden observar paral.lelismes entre les dues històries. En fi, he gaudit llegint la història.
molt peliculero, pero mha agradat la part històrica, de memòria, de classe i de gènere i mha enganxat bastant.
El tema del llenguatge, com està caracteritzada l'Empar i la cultura valenciana molt ben presentats, i la part de llengua en general molt ben cuidada:)
En definitiva, bona novel·la històrica i de violència de gènere. La figuera, la gata, la puta i la santa sempre amb mi🐱🫂💜