Premi de teatre Àngels Poch. Una dona que viu al carrer arriba a un alberg per a persones sense llar. Al principi no vol quedar-s’hi, es resisteix a la idea d’haver de ser acollida en una institució pública. Però en Toni, que és el treballador social que la rep, tracta de convèncer-la perquè es quedi al centre. En Toni fa un esforç per continuar treballant i mantenir-se lúcid, tot i que ho està passant molt malament: la seva filla adolescent ha marxat de casa i no en té cap notícia. A poc a poc, en Toni i la dona van teixint una relació de complicitat improbable, feta gairebé a contracor, fins que el destí dels dos personatges acaba fent un gir radical i inesperat.
El dramaturg F.Joanmiquel va rebre l'encàrrec per part de @lamercantilbalaguer d'escriure una obra de teatre per ser representada per dos actors.
Sense més premisses l'autor posa veu a una dona sense llar que arriba a un alberg on coneix a en Toni. Ell és el treballador social que la rep.
Els dos personatges amaguen un secret que els condiciona. Els dos personatges han patit una pèrdua irreparable i el seu caràcter és poc afable, irritable, i imprevisible.
Els prejudicis, l' empatia, la vulnerabilitat, el destí i la salut mental són alguns dels temes que la relació entre els actors deixa al descobert.
-" Aquest no és el meu lloc. Jo no hi hauria de ser aquí" diu ella.
I és que ningú viu al carrer per plaer. Ningú desitja ser rebutjat ni ser objectiu de mirades indiscretes. Aquella dona invisible, aquella dona sense nom sap bé que tots pengem d'un fil. Un fil invisible com ella.
🎟️Els membres del CLUB DE LECTURA del @tennisbalaguer hem compartit el pati de butaques amb altres clubs de lectura conformant així el públic d'aquests obra teatral.
Una representació a porta tancada que ha culminat amb un col•loqui amb la participació del dramaturg, els actors i un membre del jurat dels Premis Àngels Poch de teatre del què aquests obra va resultar guanyadora en la seva 4a edició.
Més enllà del texte, més enllà de la representació, hem estat partíceps del procés creatiu, de la interpretació, de les emocions i de la immediatesa. En un mateix espai i en directe.
Gràcies @lamercantilbalaguer per deixar-nos trepitjar l'escenari. Gràcies per mostrar-nos què i qui hi ha darrera el taló.
Desitgem que aquesta sigui la primera de moltes trobades i intercanvis al voltant de l'art dramàtic. Sincerament , gràcies