What do you think?
Rate this book
Quan vingui el temps
A vegades t'adones que som incapaços de sobreviure en el nostre propi planeta, com si aquest món fos un escenari més de la nostra vida. Un foc a terra que acumula sutge de temps era temps, històries d'unes arrels cada cop més llunyanes i d'un futur radicalment diferent. Uns contes que reflexionen sobre la degradació del món rural i ens recorden que no estarem preparats quan vingui el temps.
104 pages, Paperback
Published July 5, 2024
2 people are currently reading
7 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
February 18, 2025
**
Fer conserves amb la padrina pot semblar d'allò més senzill, simple o fins i tot tòpic però la Sílvia Plana li dóna la volta i ens fa veure la importància de les tradicions i sobretot del fet de transmetre-les evitant que es perdin i donant riquesa a aquesta cultura que hi ha dies que sembla que se'n va en orri...
De la mateixa manera, els contes a la vora del foc que ens explicava el padrí serveixen per reivindicar les coses senzilles, el vidre a poc a poc, el saber estimar la natura i respectar-la.
Pasturant excursionistes i vaques entre un mateix filat, l'autora ens convida a reflexionar sobre les contradiccions que la societat del benestar ens presenta.
Veganisme i menjar processat, respecte per l'entorn i burocràcia. Els relats no deixen indiferent, amb ironia i molta traça l'autora posa el món rural en el mapa, tot cridant: Cap a on anem ? Quina societat estem construint?
Fer conserves amb la padrina pot semblar d'allò més senzill, simple o fins i tot tòpic però la Sílvia Plana li dóna la volta i ens fa veure la importància de les tradicions i sobretot del fet de transmetre-les evitant que es perdin i donant riquesa a aquesta cultura que hi ha dies que sembla que se'n va en orri...
De la mateixa manera, els contes a la vora del foc que ens explicava el padrí serveixen per reivindicar les coses senzilles, el vidre a poc a poc, el saber estimar la natura i respectar-la.
Pasturant excursionistes i vaques entre un mateix filat, l'autora ens convida a reflexionar sobre les contradiccions que la societat del benestar ens presenta.
Veganisme i menjar processat, respecte per l'entorn i burocràcia. Els relats no deixen indiferent, amb ironia i molta traça l'autora posa el món rural en el mapa, tot cridant: Cap a on anem ? Quina societat estem construint?
Read
December 18, 2024"La globalització ens està arrencant les arrels i un arbre sense arrels es mor."
April 11, 2025
Aquest recull de contes és una ferida oberta i alhora una carícia antiga. Un llibre que parla des de la terra, però no des d’una nostàlgia buida, sinó des d’una lucidesa que commou i sacseja.
Sílvia Plana Molas escriu amb una precisió despullada que ens retorna a l’essencial: el contacte amb la natura, la memòria dels oficis perduts, la duresa i la bellesa de viure arrelats a un territori que no sempre perdona, però que tampoc oblida. Els contes parlen de la pèrdua del saber ancestral, de la burocràcia que asfixia el món dels nostres avis, del retorn al bosc com a gest de resistència i d’amor.
Hi ha també contes que colpegen, que posen en qüestió discursos moderns i contradiccions humanes amb una potència simbòlica desbordant. Escenes que no s’obliden i que ens obliguen a mirar-nos de nou: com vivim, com consumim, com ens relacionem amb el que ens envolta.
Per qui viu o ha viscut arrelat a la terra, aquest llibre és més que literatura: és memòria viva, és una veu que diu allò que sovint no sabem com expressar. I per qui n’està allunyat, és una finestra sense filtres, crua i tendra, cap a un món que encara palpita.
Quan vingui el temps no és només un títol: és una invocació. A escoltar, a recordar, a tornar.
Sílvia Plana Molas escriu amb una precisió despullada que ens retorna a l’essencial: el contacte amb la natura, la memòria dels oficis perduts, la duresa i la bellesa de viure arrelats a un territori que no sempre perdona, però que tampoc oblida. Els contes parlen de la pèrdua del saber ancestral, de la burocràcia que asfixia el món dels nostres avis, del retorn al bosc com a gest de resistència i d’amor.
Hi ha també contes que colpegen, que posen en qüestió discursos moderns i contradiccions humanes amb una potència simbòlica desbordant. Escenes que no s’obliden i que ens obliguen a mirar-nos de nou: com vivim, com consumim, com ens relacionem amb el que ens envolta.
Per qui viu o ha viscut arrelat a la terra, aquest llibre és més que literatura: és memòria viva, és una veu que diu allò que sovint no sabem com expressar. I per qui n’està allunyat, és una finestra sense filtres, crua i tendra, cap a un món que encara palpita.
Quan vingui el temps no és només un títol: és una invocació. A escoltar, a recordar, a tornar.
February 3, 2025
Vuit relats que ens parlen del món rural i dels conflictes de la natura amb totes les seves reflexions i contradiccions. Cap a on anem? Què ens presenta el futur? Com cohabitem aquest món? Quines conseqüències té la societat del benestar?
Històries de famílies que passen el cap de setmana a la muntanya i coneixen un padrí que els explica el conte del llop. Quina actitud prenem, la de viure i explorar o la d'immortalitzar i fotografiar-ho tot?
Narracions que ens recorden les tradicions i la importància de les petites coses com les receptes de les padrines i la conserva de tomàquet.
D'altres de pastors que topen amb la burocràcia i que viuen enmig del seu ramat de vaques i dels excursionistes i el postureig de cap de setmana.
Relats de gossos i amos que passen del cartell informatiu on se'ls diu que cal que el portin lligat perquè és una zona privada de pastura i es queden atònites amb les conseqüències.
D'altres de porcs, dignitat animal, veganisme i aliments ultraprocessats.
Històries d'accions de desobediència, de manca de recursos naturals com l'aigua i de recuperació de llavors i esqueixos.
I tot el relatiu a la pastura, els ramats i els parts. Aquest llibre ens arrossega cap a les arrels, cap a les tradicions i l'essència i ens fa rememorar olors de sotabosc i tot el viscut per les generacions que ens han precedit.
Ah i també se m'ha escapat algun somriure, serà perquè hi he reconegut massa situacions quotidianes.
Si busqueu històries amb dosis d'ironia per llegir vora el foc aquestes són bona companyia.
Amb un estil fresc i natural la narrativa de la Sílvia ja m'ha captivat i tinc ganes de llegir-ne més.
Històries de famílies que passen el cap de setmana a la muntanya i coneixen un padrí que els explica el conte del llop. Quina actitud prenem, la de viure i explorar o la d'immortalitzar i fotografiar-ho tot?
Narracions que ens recorden les tradicions i la importància de les petites coses com les receptes de les padrines i la conserva de tomàquet.
D'altres de pastors que topen amb la burocràcia i que viuen enmig del seu ramat de vaques i dels excursionistes i el postureig de cap de setmana.
Relats de gossos i amos que passen del cartell informatiu on se'ls diu que cal que el portin lligat perquè és una zona privada de pastura i es queden atònites amb les conseqüències.
D'altres de porcs, dignitat animal, veganisme i aliments ultraprocessats.
Històries d'accions de desobediència, de manca de recursos naturals com l'aigua i de recuperació de llavors i esqueixos.
I tot el relatiu a la pastura, els ramats i els parts. Aquest llibre ens arrossega cap a les arrels, cap a les tradicions i l'essència i ens fa rememorar olors de sotabosc i tot el viscut per les generacions que ens han precedit.
Ah i també se m'ha escapat algun somriure, serà perquè hi he reconegut massa situacions quotidianes.
Si busqueu històries amb dosis d'ironia per llegir vora el foc aquestes són bona companyia.
Amb un estil fresc i natural la narrativa de la Sílvia ja m'ha captivat i tinc ganes de llegir-ne més.
Displaying 1 - 4 of 4 reviews