Al segle XIII, en una època de conquestes i fervor religiós, el cavaller Cornèlius Papapoulus, nascut a la noble ciutat de Famagusta, veu la seva vida marcada per una sèrie de renaixements que el transformen profundament. Després de conèixer Ramon Llull, Cornèlius s’uneix als temuts almogàvers, liderats per Roger de Flor, per lluitar en les històriques campanyes contra els otomans que assetjaven Constantinoble. La seva travessia el portarà als llocs emblemàtics de les batalles almogàvers, des de les terres de l’Anatòlia o els grans ports de la Mediterrània fins a Armènia, en un seguit d’aventures en què coneixerà la bella Garsenda de Torroella, que esdevindrà una figura cabdal a la seva vida.
Cornèlius, l’almogàver és una novel·la que transporta el lector a una època d’intrigues, batalles èpiques i aliances traïdores. Amb un estil vibrant, Pilar Rahola ens ofereix un relat apassionant sobre la resistència i la perseverança dels nostres avantpassats.
«Cornèlius Papapoulus va néixer tres vegades.
La primera vegada va ser als afores de Famagusta, la noble ciutat on es coronaven els reis de Jerusalem, un dia de novembre de 1285, quan la seva mare, fent un gran esgarip, el va tirar per terra. Feia hores que intentava, a la gatzoneta, parir aquell bony intrús que se li havia ficat al ventre, i quan finalment va començar a sortir, un darrer esforç el va expel·lir com si fos un gran pet. Alleugerida, es va espaterrar al voltant del bassal de sang on havia aterrat el menut cos llardós que havia tret del ventre, i amb la mà el va sacsejar per veure si es movia».
5/10 La novel·la és entretinguda, però li manca profunditat. No és, ni de bon tros, la millor obra sobre la Gran Companyia Catalana, un dels episodis més sorprenents de la nostra història.
El llibre està mal proposat. Es ven com una novel·la èpica, i més aviat és un repàs de la història de Catalunya. Ni tan sols, prou centrat en els almogàvers.
Suposo que l’autora volia repassar-la al llarg de la història d’un noi (estil, La Catedral del Mar), però aquesta trama tampoc té gaire força.
Quan vaig veure el "Cornèlius" vaig pensar que seria una bona manera d'aprendre més coses dels almogàvers, d'un temps i una part de la nostra història que no domino gens.
Però ara que l'he acabat, trobo que no n'he après gairebé res. Segurament la Pilar Rahola és una persona prou culta i que domina aquest fragment de la història, però se m'ha fet difícil de seguir. On eren algunes de les ciutats que esmenta? Com estaven organitzats? Quin país encabia aquelles cultures aleshores?
He consultat algunes dades a la viquipèdia, però no sempre n'he tret l'aigua clara. El llibre a més, recrea molt escenes de mort, dels guerrers i també anècdotes de sexe que no estic segura que aportin res al coneixement de la història ni dels personatges. Fins i tot l'he trobat excessivament masclista. (Si Cornèlius estava tant ben dotat sexualment, això suposa que fos un gran amant? D'on ho ha tret? Això canvia la història?). I les dones,
He fet alguns viatges a Grècia que evoquen aquells temps (Xipre, l'illa de Rodes) i pels comentaris dels guies, les ressenyes d'alguns monuments, es pot deduir que els catalans no van deixar un bon record. Però realment és com diu la Pilar que es comportaven? I Llull era tant caparrut?
Primera review que faig d’un llibre… i quin llibre. Al principi superlent i un embolic amb tants punts de vista, després es repeteix bastant i al final ni tan sols saps què passa amb el protagonista. En fi, encara no entenc com ha pogut guanyar un premi aquest llibre.