Gossos dempeus

by Eduard Olesti

Una deambulació criminal i bolañesca per Barcelona, que aquí és Sarnalona. El debut d’Eduard Olesti conté la ràbia del fills enganyats pels pares, amb la poesia i l’amistat com únic consol.

Fa tres anys que no en saben res quan la Maixa arriba amb la notícia bomba: l’Altort ha tornat. Diu que estrenarà una obra de teatre total. La colla es mobilitza, van de bar en bar per saber de què anirà. El Cèsar, el primer de tots: “perquè jo estic assedegat d’Altort i el desitjo com es desitja un ganivet”.

Així s’alça el teló i comença el vagareig pels carrers que fan d’escenari. Els personatges principals són els amics que et salven de la solitud; els secundaris, coneguts amb qui topes a cada cantonada, com si Barcelona fos un poble. Fins a l’escena on la ficció es torna real —i realment terrorista.

208 pages, Paperback

Published September 25, 2024

About the author

És escriptor i director d’escena. Ha publicat la novel·la Gossos dempeus (Club Editor) i els llibres de poemes Un cowboy crepuscular (Premi Ausiàs March, 2023) i Sarcop (Premi Amadeu Oller, 2022).

Com a director i dramaturg, ha treballat en obres individuals i col·lectives com Barcelona Ratafia (Paral·lel 62), CAÍN loops i did it again (Antic Teatre al Grec 2024), Shrek, kebabs i la sexualitat de Joan Brossa (Fundació Joan Brossa), Rentadora gira mundial (Nau Ivanow) o No tenim ni idea de què és el teatre (FAT). També ha treballat de curador, guionista, traductor, rapsode i performer.

La seva obra ha sigut considerada directa, agosarada i descarnada. Utilitza textualitats i imatges a la recerca d’una mística urbana en un univers multireferencial d’avanguardismes arqueològics. La seva realitat és una realitat exagerada.

Reviews

[Trodeponent · Rating 5 out of 5]

des del valero sanmartí que no s'escrivia res així de bo en català... és un deliri turbobarcelonauta!!! d'aquest llibre en pots parlar com la gent de les pel·lis parla de la droga i dir "aquesta merda és molt bona!!" o "mai no tastaràs una cosa tan pura...." (veu de doblador de l'eduard farel·lo). Crec que la lliçó més valuosa que trec d'aquest llibre és que, tal com diu el mem que al 2021 era graciós però ara ja és millennial (perquè quan un gos té tres anys és com si un humà en tingués quinze i quan un mem té quatre anys és com si fos el poema espanyol de la majestad es coja): calen lobotomies als Claire's. Els narradors sí que són el Bojack Horseman català, qui digui que ho és el Joel Joan, que miri Porca Misèria com a bon npc i que calli. En fi, me posaré otaku per acabar i conclouré que aquest llibre és un creuament d'Evangelion i Deathnote. Aquest llibre m'ha provocat unes pessigolletes al cervell i a la panxa que només em provoca el shitposting de tiktok llatinoamèrica.

[Andrea Gumes · Rating 5 out of 5]

feia temps que no acababa una última pàgina dempeus al crit de síiiiiiii joder síiiiii

[karen rambla · Rating 3 out of 5]

és com si eduard olesti hagués vingut a les classes de l’aparicio de literatura contemporània hagués llegit l’índex del desguace de la tradición hagués agafat les idees de reformulació dels gèneres literaris metaficció mort de l’autor fragmentació veus desordre temporal pastiche imitació plagi apropiacionisme (concretament, de roland barthes, calderón de la barca, nabokov, umberto eco i rilke) ho hagués juntat tot entre mig de sarna sarna sarna sarna sarna yeah yeah tinc sarna sarna coca coca coca em foto coca coca coca i hagués decidit ser la persona més posmoderna de la classe i potser també la més tuitaire i indicatiu coded i jo què sé s’ha deixat la pell (lel) volent fer narrativa posmo i fent una novel·la de tuits i d’acord la idea és molt xula però no és teva i a mi com a persona crònicament en línia i estudiant de literatura no m’ha semblat res nou i la intenció suposo que també era que s’escrigués alguna cosa nova sobre barcelona no ho sé entenc que està bé en general però no m’ha convençut i mira que m’ha encantat no assabentar-me gaire de res del que he llegit i deixar-me portar per les diferents veus dels personatges i els seus diàlegs ràpids… m’encantaria deixar-me portar per la interpretació de totes aquelles persones que us ha encantat aquest llibre i donar-vos la raó i tant de bo m’hagués agradat tant com a vosaltres però el que fa especial un escriptor és com escriu el que fa bo un text és com s’escriu i tot i que hi ha idees molt xules em sap greu però no m’agrada gaire com escriu…….. primer llibre de sant jordi llegit i ara no sé si he sigut una mica dura omg perdó però en realitat m’ha agradat simplement pensava que aquest llibre seria com quan absolutament tothom l’estiu de l’any 2022 deia que el nàufrag feliç editat pels petits plaers era un llibre espectacular i efectivament ho era i ara sento que l’any 2025 hi ha hagut el mateix ressò amb gossos dempeus però deixa’m dubtar si és tan tan tan bo i fins aquí el meu monòleg interior gràcies a tu també lector per llegir-me i per entrar dins del meu cap (escric tot de cop sense pausa sense respirar perquè tinc la sensació que el llibre també et demanava aquesta lectura) adéu

[Ona Capel · Rating 5 out of 5]

Amb una narrativa contundent i estèticament poderosa, l’obra es mou entre teatre i realitat, i esdevé tant una novel·la com una experiència escènica. Una de les millors lectures de l’any.

[Susana Mercè · Rating 4 out of 5]

suposo que no hi ha res més adient que quasi m’apunyalessin al bus mentre m’acabava aquest llibre

[Miquel Rodrigo Ubach · Rating 2 out of 5]

Volia donar-li només una estrella, però cap al final ha millorat una mica. Se m'ha travessat molt i potser és perquè soc tonto perquè a tothom li ha encantat. La lectura es fa feixuga perquè el text, en forma i en contingut, és innecessàriament pedant. No és que les idees que defensi no siguin bones, però no són originals —per molt que pretengui que la manera de dir-les ho sigui— i es fan especialment repetitives. Però insisteixo, segurament és perquè no l'he entès...

[Camèlia Rodríguez Balagué · Rating 2 out of 5]

Al principi m'ha tingut ben enganxada, cosa que es va desinflant quan entra en l'espiral de mira-quantes-paraules-sé i ja es posa posmodern fent servir els mil i un clixés de despiste i frases-sentència a cada paràgraf. Em fa ganes de dir-li sí, ets molt llest ja ho sé.

[Mateu]

es molt bo diria que molt molt molt bo

la cosa mes rabiosament actual que he llegit mai, l'olesti retrata la desídia de la nostra generació i el gran desengany de Barcelona amb una lucidesa demencial...

Al final com va dir la Llucia Ramis, potser odiar Barcelona és l'única manera d'estimar-la

[anna cabrespina · Rating 4 out of 5]

"I ara ens diran que cal cuidar els vells, cal glorificar les runes, símptoma d'un desabastment d'autoestima generacional, netejar el cul de merda als que ens van prometre que el món seria un lloc fèrtil i ens van obligar a néixer, ens van donar un nom com els colons a les Amèriques i ens van dir au, espavila, i jo netejo el cul de merda a la generació que va créixer en aquest capitalisme optimista repugnant i va fer una festa d'una democràcia corrupta i homicida i va anorrear el planeta i se'n van tots contents a la tomba omplint les urnes de feixisme i el següent que ens demanaran és que els netegem el cul amb la llengua".

la meitat del llibre l'he llegit sense entendre res però passant-m'ho molt bé, l'altre meitat tampoc he entès res però he pensat això és boníssim.

[Andreua · Rating 5 out of 5]

Dels millors llibres d’aquest any. Bof per fi algú escriu alguna cosa nova sobre Barna

[Berta · Rating 5 out of 5]

Sí

[Guillem · Rating 2 out of 5]

Un llibre pensant massa cap a fora i massa poc cap a dins

[Juliana Puig · Rating 3 out of 5]

no sé què acabo de llegir mare de déu

[Helena Junyer · Rating 4 out of 5]

Romanitzar la sarna barcelonina d'aquesta forma tan pretenciosa és tot un talent

[zoe arenós · Rating 4 out of 5]

nínxol dels nínxols… boníssim (realment dic això perquè no sé què més dir-ne, llegiu-lo!)

[Marcos · Rating 5 out of 5]

literalment eduard olesti escrivint la novel·la que m'agradaria haver escrit a mi!!!!
toca totes les tecles

[Nico Tomás · Rating 5 out of 5]

Quina animalada, quina salvatjada, quina fumada de llibre. En positiu.

[Sopa de fideus · Rating 5 out of 5]

El llibre més repugnant, bonic i desolador que he llegit. A l'autor: gràcies, gràcies per haver parit un llibre tan ben parit!! A la Mariona, gràcies, gràcies per haver-me fet llegir-lo!!

[Joan · Rating 2 out of 5]

Aquest llibre és tan original com desagradable. Mai havia llegit res que trenqués la quarta paret d'una manera tan descarada ni que enumerés tantes imatges tronades per pàgina. Si busqueu un fanzine punk fet llibre, aquí el teniu. No es pot dir pas que no arrisqui, i això s'agraeix.

Tot i així, m'ha costat connectar amb el seu l'humor càustic i he acabat saturat de tantes enumeracions i de tantes imatges de fàstig gratuït. No és un mal llibre i em sembla interessant el que proposa, però se m'ha fet més llarg del que esperava.

[Angel 一匹狼 · Rating 1 out of 5]

A book about theater, creativity, blah blah blah by someone who thinks they are being way edgier than they really are, "Gossos dempeus" is too obsessed with trying to 'shock' the reader to be meaningful in any way.

The best: it tries?

The worst: it fails

Alternatives: almost anything

2.5/10

(Catalan; original)

[Emma Granyer · Rating 2 out of 5]

No sé si m'ha agradat molt o gens.

[Alcedo atthis · Rating 1 out of 5]

Prou ja de l’estètica trash. Ja n’hi ha prou, ja li ha passat la moda, comença a fer molt pal, a ser nauseabunda. Catalanets moderns que volen anar de guays i d’artistes que es creuen que per ser irònics i destructius estan fent alguna cosa per la cultura, que hi ha en aquesta irreverència càustica alguna mena de lucidesa, quan, en realitat no porta enlloc, no proposa res, més enllà de fórmules ja vistes, repetides i esgotades que tard o d’hora han d’acabar. “Gossos dempeus” és un BoJack Horseman portat a la precarietat teatral barcelonina amb el to destructiu de les obres de la Berta Prieto que creu que per interpel·lar directament al lector és rupturista. Ui sí, subversió estètica, teatre total... que original. Espero que no sigui real la voluntat de provocar alguna cosa amb tota aquesta estètica de la lletjor, sadista i escatològica alguna cosa que no sigui... el tedi total?

[Anna Barru · Rating 5 out of 5]

Un llibre que no deixa indiferent, l'autor juga molt bé amb la llengua, el temps i els personatges. Crec que no he llegit mai un llibre així, quanta genialitat i quanta cruesa. Uf, uf, uf! M'ha recordat una mica a la pel·lícula "El menú", salvant les distàncies. Us sorprendrà, no us el podeu esperar de cap manera!

[niko · Rating 3 out of 5]

[3,5] é chulo quería que me gustase pero é que hai moitas partes nas que se pasa moito de rosca e tamén hai moitas outras partes nas que se nota que é unha primeira novela, pero gustoume e esperarei pacientemente as próximas obras de olesti, pois sinto que o que fai é super interesante e pode acabar gustándome moitísimo algo do que escriba

[Víctor Luis · Rating 5 out of 5]

Ha sigut un viatge increïble. D'aplaudir al final de molts capítols. De riure d'incredulitat davant la brillant manera que està tot escrit. De no entendre res i que tot tingui sentit. Igual d'incòmode que d'estimulant. Impossible parar de llegir. Bra-vo!

(Gràcies, Cori 🌹)

[marcel · Rating 5 out of 5]

u això està molt bé, dos què feu que encara no l'heu llegit. és el llibre que barcelona necessitava. ple de one liners, com diuen els anglesos, increïbles

[Júlia Freitas · Rating 5 out of 5]

És tan fort… és barcelona i el teatre i trobarte a un colega pel carrer i anar d’after en after i treballar i la put4 sarna a tot arreu. Increíble.

[Adrià Ibáñez Pelegrí · Rating 5 out of 5]

“guai.”

[Marc Padu · Rating 3 out of 5]

Primer llibre que llegeixo d’aquest estil. A estones brillant, d'altres una mica plasta.
Potser m'hi he d'acostumar

[Mercedes Martín Hernández · Rating 5 out of 5]

Increïble, necessito tornar-lo a llegir.