Un apacible pueblo alpino, unos personajes inquietantes, una desaparición, una lluvia de ranas y una investigación arriesgada: bienvenidos a Saint-Elme. Franck busca una salida a su calvario en Saint-Elme sin saber que su hermano está haciendo todo lo posible por encontrarlo. Philippe Sangaré llega a Saint-Elme y se pone tras la pista de su hermano desaparecido. Romane revela a Paco lo que su padre ve realmente en su habitación. El director Jansky intenta una maniobra desesperada para convencer a Roland Sax de que firme el proyecto de Stan y Tania. Y bajo tierra, Franck se deja guiar por las ranas.
Una conclusión que mejora el arranque. Las acciones de los personajes son bien coherentes con lo que nos han presentado en el anterior tomo, los elementos fantásticos están muy bien integrados y la acción muy bien resuelta.
Per començar: és una obra excel·lent. Però potser les expectatives eren massa altes després d'un primer volum sensacional, i aquí no l'he gaudit tant. L'estil visual continua sent una cosa increïble, malgrat que aquesta vegada els contrastos de colors en una mateixa vinyeta em semblaven un pèl forçats i em distreien de la història. Però el dibuix és una passada i la narrativa increïble. Més problemes he tingut amb la història: l'acumulació de personatges i trames feia que em perdés de vegades i no sabia qui estava amb qui, ni on ni per què. En realitat, la història és força senzilla, però tenia la impressió que s'enrevessava innecessàriament. El predomini de l'element fantàstic (més que en el primer volum, on s'insinuava) l'acosta a un Lynch de Twin Peaks, però alhora entorpeix el polar que al primer funcionava tan bé. Hòstia, que dic que és boníssim però només li trobo pegues. Però és que m'ha encantat. I té un final on conflueix tot que és impagable. El problema és que venia de molt amunt i aquí hi ha un canvi de rumb que no crec que li senti bé. O sigui, que baixa la mitjana. De 10 a 9. Ja diràs tu. Que primmirat. Com si estiguéssim per queixar-nos.
El tàndem de Serge Lehman (pseudònim de Pascal Fréjean) i el dibuixant Frederik Peeters torna a fer de les seves després de El hombre garabateado. Saint-Elme és un d'aquests còmics que m'ha deixat petjada. L'ús de la vinyeta, el color i la il·luminació de Peeters és excel·lent i la història de Lehman, un cas detectivesc banyat de fantasia i moments d'allò més esperpèntics, m'ha captivat des del primer moment.
Un còmic ple d'acció i misteri que seria facilment adaptable al cinema, ja que cada vinyeta sembla preparada per que acabi a la gran pantalla.