Qui té bon paladar segur que té bon gust i bona conversa, oi?
La Gemma està cansada de males cites. Les converses són molt fluixes i a sobre la porten a restaurants nefastos o, encara pitjor, a restaurants de cadena. Això ha de canviar. Per fer-ho, s'inventa una aplicació per poder triar el plat i no el una app de cites a cegues gastronòmiques. A partir d'ara, si la cita és un desastre, com a mínim haurà sopat bé.
La Gemma s'endinsarà en una espiral de cites esbojarrades, intenses i accidentades que la portaran a trobar els millors restaurants de la ciutat, una galeria de despropòsits i situacions amb molt d'humor, però que també li permetran retrobar-se amb ella mateixa. Perquè de parelles en podem tenir moltes, però els millors amics són el més valuós que podem conservar.
Magda Minguet (Calafell, 1977) és historiadora de l'art i periodista. Treballa de professora a secundària. Escriu per a la revista Foodie Culture Barcelona i col·labora amb el suplement «Criatures» del diari Ara. És mare de quatre nois. Vermuts i barbuts és la seva primera novel·la.
Des del moment en què vaig veure la coberta de “Vermuts i barbuts” de Magda Minguet, amb aquelles sabates vermelles Mary Jane, vaig saber que aquest llibre era per a mi. I realment ho ha estat. Aquesta és la primera novel·la de la Magda, i ha entrat per la porta gran. 📚👠
Des de la primera pàgina, aquest llibre m’ha arrencat riallades i m’ha fet desconnectar completament del meu dia a dia. La Gemma, farta de cites desastroses, decideix innovar creant una app per escollir plats en lloc de tios: la 𝘍𝘰𝘰𝘥𝘪𝘦 𝘔𝘢𝘵𝘤𝘩. Així comença una sèrie de cites gastronòmiques a cegues on el més important, més que la companyia, és menjar bé. Però aquestes cites, a més de ser un viatge gastronòmic increïble, desencadenen trobades cada cop més esbojarrades i hilarants.
Aquest llibre és perfecte per a qui busca una perspectiva fresca, divertida i honesta sobre les relacions modernes. Però no és només per riure: també convida a reflexionar sobre els cossos no normatius i celebra l’amistat d’una manera preciosa. 💖
Magda Minguet té el do d’explicar històries, divertir i emocionar, capturant l’essència de la vida moderna amb un toc fresc, sarcàstic i que ratlla la genialitat.
Magda Minguet desplega una història divertidíssima sota una arquitectura melodramàtica d'una dona que, amb més ganes de menjar que de lligar, crea una aplicació de cites gastronòmiques. Al llarg de tot el relat acompanyem la Gemma per la seva vida i aventures, amb alts tocs d'humor, menges i reflexions quotidianes.
La Magda té un do: aconsegueix posar humor a fets ordinaris i comuns que ocupen les nostres vides. Una oda a l'amistat, a la intensitat de la rutina i a la peculiaritat de les relacions.
Aquest és el primer llibre de la Magda i, sincerament, espero que no sigui l'únic. M'he empassat la novel·la en un parell de vespres i no volia anar a dormir perquè no volia parar de llegir. Quan passa això, que no passa sempre, només puc afirmar el que és evident: La Magda ho ha petat!
Ella diu que ha gaudit i s'ha divertit molt escrivint "Vermuts i barbuts". Doncs ja tenim un denominador comú: ella gaudeix i qui la llegeix us asseguro que també.
Una novel·la fresca, actual i encantadora. En definitiva, d'una actualitat i modernor excepcional.
La Gemma s'inventa una aplicació per tenir cites on en comptes de triar la persona, tries que menjaràs: una app de cites a cegues gastronòmiques. A partir d'ara, si la cita és un desastre, com a mínim haurà sopat bé.
I que important és que la teva parella li agradi i gaudeixi d'anar de restaurants tant com tu, la veritat. (Opinió personal que no m'ha demanat ningú xd)
Un llibre que m'ha arrencat més d'un somriure, es llegeix molt fàcil, tothom es pot sentir identificat amb la protagonista i hi ha parts molt enginyoses i intel·ligents. L'únic, però, és que la protagonista, tant que exalta la no-normativitat, és la primera que té molts clixés i prejudicis, trobo. M'ha posat un pèl nerviosa en alguns moments. Llibre perfecte per si tens una crisi lectora i vols tornar a llegir.
He començat el llibre plorant perquè l'autora el dedica a la seva mare que ja no hi és i la meva fa vuit dies que va morir...
L'he llegit pel club de lectura en línia de "vida entre llibres". S'hi ha connectat l'autora i ens ha dit que totes les cites són reals, li han passat a ella o a persones properes. M'ha agradat molt. L'he llegit en dues tardes perquè és molt fresc i àgil i et sap greu deixar-lo perquè vols saber què passa a la següent cita.
M'he fet una llista de restaurants on anar.
I la declaració d'intencions de la Gemma a la pàgina 10 em representa: "Tinc molt clar que els diners d'aquesta vida els vull per viatjar, per llegir i per a un bon dinar maridat amb vi de la terra." El meu compte d'Instagram es diu @llegirmenjarviatjar.
M'ha fet molt cringe i en general m'ha posat molt nerviosa com estava escrit i com anava narrant-ho tot però mira, al final m'ha distret i l'he llegit en menys de 24h, així que una mica m'haurà agradat, no?
Avui us vull recomanar una novel·la molt divertida al voltant d’una aplicació de cites pensada per a conèixer gent on l’interès comú sigui el bon menjar.
Es tracta de “Vermuts i Barbuts” de la Magda Minguet editat per La Campana. Us faig una breu ressenya de la història, la Gemma és una dona apassionada de la bona cuina, que té molt clar que una bona cita passa per una bona experiència culinària prèvia. Així que cansada de males cites i sobretot, farta de no gaudir ni tan sols d’un bon àpat decideix crear una aplicació de cites a cegues gastronòmiques: “Foodie Match”. El funcionament és senzill, les persones que es registren publiquen fotos del menjar que més els hi agrada o que millor els defineix, sense publicar cap foto personal. L’objectiu de la Foodie Match es trobar a algú amb qui anar a compartir, com a mínim una bona experiència culinària. De manera que si la cita no et convenç, et garanteix que gaudiràs d’un bon àpat. Amb aquesta premissa anirem coneixen les cites a les quals assisteix la Gemma. Algunes d’elles seran divertides, d’altres més intenses, algunes totalment esbojarrades i d’altres resultaran accidentades. I de cita en cita, anirem coneixem a la Gemma, la seva vida i sobretot les seves reflexions sobre totes les seves vivències.
“Vermuts i barbuts” és una novel·la on es fa palès com la tecnologia ha condicionat la nostra manera de relacionar-nos i d’establir connexions en un món on la virtualitat sovint guanya la partida a la presencialitat.
Ens trobem davant d’una història que ens parla de la dificultat de trobar parella, malgrat la gran quantitat d’opcions disponibles que tenim ara mateix. Però no ho fa des del lament o la queixa, sinó posant-hi molt d’humor, valentia, naturalitat i sense complexos.
“Vermuts i barbuts” és un llibre fresc, actual i molt divertit, que es llegeix amb un somriure permanent, i també, no us enganyaré amb una mica de salivera per tots els suculents àpats que descriu l’autora, on es posa de manifest el gran coneixement foodie que ella en té.
“Vermuts i Barbuts” ens parla sobretot d’aprendre a acceptar-nos tal i com són, de caminar sempre endavant i de la importància de mantenir les bones amistats, perquè la vida es com el bon menjar si és en bona companyia, sempre és molt millor.
Vermuts i Barbuts m’ha fet riure com feia molt de temps que no ho feia amb un llibre. De fet, és l’únic que fins ara m’ha arrencat plors de riure durant minuts, com quan estàs amb les teves millors amigues i no pots parar de riure sense motiu. Ha estat un viatge divertit, tendre i amb aquell punt d’honestedat que et fa sentir molt a prop de la protagonista.
M’imagino l’escriptora com la Gemma, la protagonista del llibre, i no és cap sorpresa perquè he tingut el plaer de parlar amb ella per Instagram, i és tan simpàtica i propera com la seva veu a les pàgines.
El recomano a tothom, sigui quina sigui la teva edat o si tens o no parella. Segur que coneixes algú que hagi tingut cites o, si no, potser ets tu mateix/a, i aquest llibre és perfecte per enganxar-te a les històries que ens podrien haver passat a qualsevol de nosaltres.
No és per a mí. No puc dir que no sigui un bon llibre (me l'he cruspit en dos dies, és molt lleuger i entretingut); entenc perfectament que agradi tant i el trobin divertit, però no és el meu tipus de llibre (malauradament)
Me l'he llegit en tres vespres. Una novel·la lleugera i divertidíssima. En alguns moments m'he fet un bon fart de riure, i això ho aprecio tant en una lectura...! L'autora té molta gràcia escrivint, espero llegir-ne més ben aviat.
Llibre fàcil, ràpid, fresc, entretingut, lleuger, senzill i divertit. Ideal per evadir-te, però sense gaire rerefons: "La vida és com una terrassa. Quan fa bon temps s'ha d'aprofitar."
Novel.la fresca i optimista que et fa reflexionar i riure a la vegada, amb un toc de crítica als standards, al món de les cites i una protagonista gens normativa. Per passar una bona estona.
La novel·la “Vermuts i barbuts”, de la Magda Minguet, publicada a La Campana, comença amb la millor declaració d’intencions: “Estic en un moment de la vida en què obtinc més plaer del menjar que no pas del sexe”.
La Gemma, la protagonista, una mena de Bridget Jones a la catalana, ha creat una aplicació per tenir trobades gastronòmiques amb gent anònima. N’és una usuària convençuda i, al llarg de les pàgines, explica les cites més rocambolesques que s’hi ha anat trobant. L’anirem coneixent més a fons a través dels capítols intercalats en què parlarà d’experiències viscudes, de pors i d’altres secrets més enllà de l’aplicació. M’ha commogut especialment el valor que li dona a l’amistat. Els bons amics duren sempre, però qui diu que és tard per afegir-ne de nous?
Reconec que feia temps que no reia tant amb un llibre. Literal que em descollonava jo sol al metro. Com si una amiga meva, copazo en mà, m’estigués parlant cara a cara i després ens poséssim a arreglar el món. El ritme és àgil i que sigui fàcil de llegir no vol dir que sigui fàcil d’escriure. És tan descarat que a vegades sembla un disbarat. A favor. Molt gloriosos també els jocs lingüístics amb el llenguatge gastronòmic. En aquesta novel·la no s’hi ve a enamorar-se; s’hi ve a menjar i a divertir-se. I quina portada, per cert, amb la il·lustració de la Gisela Navarro!
Estic convençut que la Magda Minguet i jo som la mateixa persona. Ho sospitava abans de llegir-la, però és que ara ja no en tinc cap dubte.
3,5. És un llibre fresc i divertit. Es llegeix molt ràpid, és entretingut i està bé. Amb la protagonista és fàcil conectar-hi. No entra massa profundament en cap tema personal. Ara bé, està plena de tòpics (alguns els he trobat fora de lloc...) i el final... sembla que l'autora tingués pressa per acabar el llibre de cop, aquest final no me l'he cregut. El recomano si vols llegir alguna cosa lleugera i que no et faci pensar massa.
“Estic en un moment de la vida en què obtinc més plaer del menjar que no pas del sexe”
La Gemma és una dona divorciada que, una mica tipa de les aplicacions de contactes convencionals, decideix crear la Foodie Match, on la premissa de la presentació, el perfil il’objectiu principal de la cita és un bon àpat, amb una conversa interessant.
Amb un llenguatge àgil, fresc i molt actual l’autora ens presenta tot un seguit de cite divertides i surrealistes... Entre els plats, hi trobarem: al Josep Maria, Xavi, Sibarita52, Manel, Gerard, Tomàs, la Clara...
Hi ha situacions que les pots visualitzar, per la plasticitat de la prosa, que li atorga un caràcter molt cinematogràfic.
Jo m’he fet un fart de riure, la veritat. Penso que la Magda Minguet ha fet un bon debut amb aquesta òpera prima, ja que a la vida és molt saludable i necessari riure enmig de tant de drama verídic i versemblant, una lectura d’aquest tipus és una alenada d’aire fresc.
Tot i això, no la considero en cap cas literatura feel good, perquè l’autora ens presenta una protagonista molt ben construïda amb molts clarobscurs, des de la infància. Una nena amb un autoconcepte molt negatiu, amb manca de reconeixement i que necessita pertànyer. Parla d’estereotips, de cossos no normatius, de bullying, de desamor, desengany.
Una novela.la amb un rerefons feminista i que posa el primer lloc el valor de l’amistat.
El recomano molt, perquè segur que us treu més d’una riallada.
Magda no se si llegiràs això, però m'has fet tan, però tan feliç amb este llibre. Feia ANYS que no llegia en català i... Quin retrobament amb esta literatura.
Que llibre més bonic, de veritat. Menjar, amigues, riures. Les tres coses que més estima en este món.
Només puc donar-te les gràcies per esta tros d'història.