Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta Nord, 4 de setembre del 1924 - València, 27 de març del 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
***
Vicent Andrés Estellés fue un periodista y poeta español. Está considerado como uno de los principales renovadores de la poesía contemporánea en valenciano, con un papel similar al que tuvieron en otras épocas Ausiàs March y Joan Roís de Corella.
Crec q no he sabut apreciar-lo, em costa entrar en el significat darrere la forma, que malgrat preciosa, m'impedeix penetrar-la. És maco però llegir un llibre q significa molt per algú q t'estimes, veus aquella persona en cadascun dels mots.
A Vicent Andrés Estellés l'han considerat un «escriptor hiperproductiu», que «escriu per una passió visceral, veu el món en vers, en decasíl·labs o en alexandrins, que li surten a galledades». I hi estic ben d'acord.
A mi, aquest llibre m'ha permès descobrir un dels grans poetes valencians i entrar de ple en el seu món, amb l'amor, la mort, la pàtria i l'escriptura com a temes centrals.
Aquest volum (que en realitat són tres llibres en un) és un homenatge als cent anys del seu naixement (l'any 2024) i, sens dubte, m'ha semblat 'clau' com a primera porta d'accés a la seva poesia.
L'edició és preciosa, amb il·lustracions de Clara-Iris Ramos i amb pròleg de Josep Murgades, que t'introdueix ben bé en la figura d'Estellés i en possibles interpretacions dels seus versos.
«L'alegria en minúscula, viva, quotidiana, cosa de cada dia i d'anar i tornar.»
«Amb lletra ben petita, en un petit quadern, un cant d'amor com mai no l'haja escrit ningú [...] drames que no se saben, tragèdies latents, tot allò que no passa, però que és, no obstant.»