Ragazzo

by Lali Álvarez, Gabriel Sevilla (contributor), Jesús Rodríguez (epilogue)

Gènova, estiu del 2001. La ciutat del Ragazzo viu la vulneració de drets humans més gran que ha vist Europa des de la Segona Guerra Mundial mentre els líders mundials del G8 hi celebren una cimera. El destí d'aquest jove antiglobalització quedarà marcat per sempre quan decideix participar en una acció pacífica de desobediència civil per reclamar que un altre món és possible.

Ragazzo és un crit a la vida i a la importància de la memòria col·lectiva que ens parla de les històries en minúscula i les contradiccions d’aquells herois que mai no haurien volgut ser-ho.

Amb introduccions de Jesús Rodríguez i Gabriel Sevilla.

130 pages, Paperback

Published September 25, 2024

Reviews

[Marta Cava]

Vaig poder veure l'obra i tenia moltes ganes de tornar a la història. Trobo tot un encert incloure els epílegs de l'autora i de la mare d'en Carlo Giuliani. Se m'han saltat les llàgrimes llegint-les i rarament ploro llegint un llibre.

[Dani Vilaró · Rating 5 out of 5]

Dos cops vaig veure l’obra de teatre, i tots dos cops em vaig emocionar fort. Pensava que potser ara llegint el text sense la impressionant interpretació de l’Oriol Pla o la posada en escena seria diferent. I no. Pell de gallina. El magnífic text de Lali Garriga (aquell acte tercer, l’epíleg…) té molta força, se t’emporta cap a la indignació, l’emoció, talla l’alè… No en surts indemne. El primer tram de l’obra és un exercici brillant d’humanització del Ragazzo que serà víctima de la policia a Gènova, tan necessari com el tram final del caos i la violència de la manifestació. Quina bona idea publicar aquest text per reviure totes les emocions viscudes en l’obra: llegiu-lo! També molt interesants els textos que acompanyen l’obra, sobretot els de l’autora, el periodista Jesús Rodríguez i la mare de Carlo Giuliani, l’Haidi.

[Pol RF · Rating 5 out of 5]

Recordo ben viu l’impacte que vaig tenir amb Ragazzo en veure-la al Lliure. Llavors just tenia 19 anys i coneixia molt vagament la història de Carlo Giuliani. Amb aquella edat tenia tots els components perquè em destrossés emocionalment tal com va passar.

És una sort retrobar-se ara amb aquest text i recordar el somni inicial de les estàtues de pedra, el discurs en italià, el cubell d’aigua per rentar-se la cara, la nit del concert i especialment la mani i les barricades a l’escenari. El text és brillant, bellesa i ràbia que se’t queden marcades ben endins. Que vagi per seguir lluitant pel mateix que lluitava en Carlo. Mai no mor qui mai s’oblida. 🏴

[Unai · Rating 5 out of 5]

«I, si voleu, porteu flors a la piazza, pinteu el meu nom a les parets, que corri la veu, però no em convertiu en pedra, no soc cap màrtir, ni cap heroi, soc un ésser qualsevol, amb un cap i amb un cor»

quin viatge, aquest llibre

[Marina Forteza · Rating 5 out of 5]

Quina llàstima no haver vist l'obra en el seu moment. En aquest llibre no hi sobra cap paraula. Una fletxa directa al cor per als que vàrem ser adolescents als 90 i vàrem creure que era possible aturar la globalització. Record la manifestació a Barcelona contra el G8, com d'embogits estaven els antidisturbis i la por que vàrem tenir, tot i lo joves que érem.

[Helen · Rating 5 out of 5]

Després d'haver pogut veure l'obra de teatre dues vegades, ha sigut molt emocionant poder tornar a aquesta història. La història de Ragazzo, de Carlo Giuliani, i de tants joves que van lluitar i lluiten per un món millor.