“La balada de la mano de oro” és una molt treballada novel·la curta a cura d’Albert Kadmon i Weldon Penderton. Un relat d’iniciació (vital i sexual) amb estructura lineal, però esporgada de qualsevol redundància argumental que pogués fer-la tediosa. Pertany per dret propi al gènere del western, un western, polsegós, cru, violent, però també tendre, que se sent real i autèntic. Es veu el bon treball de documentació que fan creïbles els personatges i els escenaris. Té un ritme vertiginós, fins i tot quan les prades vastes o les serralades imponents marquen el seu propi tempo. El viatge que emprenen els dos protagonistes és el de l’aprenentatge. Un recorregut de descobriment de les gents, costums i hàbits de colons, paranyers, indígenes, cercadors de fortuna i immigrants que conviuen, en poblats aïllats i ciutats portuàries. El testimoni sense judicis al sorgiment d’una nació i a la mort de la diversitat ètnica i cultural amb arrels ancestrals, amb la substitució de la caça per la ramaderia intensiva o l’extinció de la biodiversitat en favor d’una economia que ja s’anticipa acceleracionista. També és un bon viatge lisèrgic, abillat amb xamans, homes i dona medicina, animals totèmics (coiots, bisons) i substàncies al·lucinògenes recreadores de somnis i malsons.
Per damunt de tot, “La balada de la mano de oro” és un gran relat que recrea la relació d’amistat i amorosa entre dos adolescents que creixen junts i maduren davant les proves a que s’han d’enfrontar en un ambient fabulós, però extremadament dur i com s’amollen per interactuar amb el caràcter violent, amatent, intransigent o amorós de la gent que els envolta en funció de l’entorn en el qual subsisteixen. La novel·la, en definitiva, ens parla dels llaços que forja l’amistat (i la necessitat), però també del rebuig al qui és diferent o del dany que provoquen les creences religioses extremistes. En el seu concepte abstracte, l’he emparentat (i igualat) amb “The body” de Stephen King.
“La balada de la mano de oro” és una molt bona novel·la d’aventures. Un western a l’alçada dels clàssics i una lectura de les que desperta consciències amb sensibilitat i, quan cal, rudesa.
Niños Gratis ha fet un gran treball d’edició. Una revisió acurada, un format que recorda als llibres de cordill per entregues del gènere i amb una coberta desplegable a tall de mapa dels cercadors d’or que és tot un regal extra.
Recomanació: llegir “La balada de la mano de oro” amb les cançons dels The Highwaymen com a banda sonora de fons.