Gabriel Ferrater va nàixer a Reus el 1922 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1972. Poeta, traductor, crític literari i artístic, lingüista, docent..., la interrelació entre tot el seu treball pluridisciplinar és força important, ja que, en darrer terme, la seua literatura de creació no és sinó una cristal·lització que li va servir també per aguditzar la seua consciència lingüística. Qualsevol valoració, doncs, demana de llegir tot Ferrater, de cap a cap. Aquest és l'objectiu fonamental que pretén ajudar a cobrir aquesta antologia, preparada acuradament pel seu germà, Joan Ferraté, i per Jordi Cornudella, dos dels màxims especialistes en l'obra ferrateriana.
Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972). Escriptor i lingüista. Autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966), que va aplegar en un volum, i Les dones i els dies (1968) que va suposar el punt i final d'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes. L'erotisme franc i el pas del temps són una constant en la seva obra. Els poemes "In memoriam" i "Poema inacabat", són uns dels testimonis més valuosos de la guerra civil i de les seves conseqüències. Professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar a escriure una sèrie d'articles de doctrina lingüística a Serra d'Or (1969-72) sota el títol "De causis linguae", dels quals destaca l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativo-transformacional proposada per Chomsky i Halle. Va traduir al català Der Prozess, de Franz Kafka; Language, de Leonard Bloomfield, i Cartesian linguistics, de Noam Chomsky.