Ocells de fang

by Santiago Rusiñol, Margarida Casacuberta i Rocarols (epilogue)

Santiago Rusiñol fue un humorista genial y una personalidad deslumbrante del modernismo. Fue, además, uno de los maestros de Josep Pla, quien le dedicó un admirativo libro y estuvo presente en su fallecimiento en Aranjuez, cuyos jardines el artista, ya muy enfermo, se hallaba pintando en esa época. Porque es en su calidad de pintor –entre las numerosas actividades que practicó como teatro, novela, música, periodismo, promoción cultural y coleccionismo– como Rusiñol resulta más recordado en la sus admirables retratos y sus jardines. Pájaros de barro es una excelente muestra de las calidades de humorista irresistible y agudo observador social de Rusiñol. El libro nos presenta un divertidísimo abanico de personajes prototípicos de la época –principios del XX– a la vez que ofrece un precioso documento de la España popular y pintoresca de ese tiempo. Pero por encima de eso, Pájaros de barro, tras su comicidad, quiere ser –el mismo Rusiñol lo señala en su preámbulo– una melancólica e intemporal meditación sobre la cruel frustración a que la existencia acostumbra a someter a las siempre sobredimensionadas expectativas humanas.

240 pages, Paperback

Published September 16, 2024

About the author

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista.
Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor, i amb posterioritat es va dedicar a la literatura amb més de noranta títols de tots els gèneres. En teatre, primer va fer petits monòlegs i, de seguida, obres com L'alegria que passa (1891) i El Jardí abandonat (1900), d'alt contingut simbolista. Format a París, va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat, a Sitges, o Els Quatre Gats, a Barcelona. Es va convertir en un dels escriptors més reeditats de la seva època. D'una de les seves novel·les més conegudes, L'auca del senyor Esteve (1907), en va fer una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català.

Documentació: Jordi Ferrer Frigola.
Actualització: Nausica Solà.
Fotografies: ©Ajuntament de Sitges.

Reviews

[Marta Cava]

Divertit, satíric, sorneguer i irònic. Com pot ser que no es destaquin més aquests relats dins de l'obra de Rusiñol!

[Marçal Illa]

Els ocells de fang són captures del que hem estat, som i podem ser: tots ho som. Catàleg de personatges atrapats pel desig i les limitacions, endògenes i exògenes, les quals defineixen la mateixa virtut i defecte. És una joia tant trista com còmica. Brutal el recomano molt.

"Els seus somnis! Potser és millor que ho siguin, de somnis. La vida és curta o llarga, segons lo que en ella se somnia. Si es persegueix una il·lusió, i la il·lusió va corrent, i l'home corre darrere, potser no s'aconsegueix mai, però s'hi arriba molt més de pressa, al capdavall de la ruta; però si no s'espera res, mai s'hi acaba de fer. El que es creu obtenir alguna cosa l'endemà, mai és vell: l'esperança no deixa envellir an els que en tenen; el que no té fe en lo que vindrà, ja pot morir el mateix dia, que ha l'ha acabada, la vida (...)



Amb fang sol no podríem néixer, i amb ales només no creixeríem; el fang és lo que ens lliga a la terra: l'esperit és lo que ens deslliura; el fang torna fang: l'esperit... A on va l'esperit? Ai! Duem massa fang per saber-ho!" 217

[Irene Gonzalo]

Llegir “Ocells de fang” et fa sentir, en part, una mica com ells. L’escriptura de Rusiñol caricaturitza uns personatges amb atributs fàcils de compartir a petits trets, però alhora molt llunyans en la seva totalitat. Ha estat refrescant llegir aquesta joia en català, un català bonic i cuidat, i també molt ben adaptat a l’actualitat amb els seus matisos d’època. Tot i estar format per petites narracions, no és un llibre per a qui vulgui una lectura lleugera; s’ha d’estar atent per copsar tota la informació que l’autor et presenta. Ara tinc ganes de tornar-lo a llegir d’aquí a un temps.

[Juu Roca]

2,5 ⭐

Realment vaig voler llegir-lo pq té el títol d'una cançó de l'alegria que passa i pq em vaig llegir aquesta segona història a batxi i em va encantar.

Però no ha sigut el mateix: hi ha hagut molts contes que no hi he entrat, simplement llegia i no connectava.
Ara, les que m'han agradat, les he gaudit MOLT, m'han fet pensar i tinc pàgines guardades. Això sí.
M'hauria agradat treballar-lo més en profunditat, com vaig fer amb l'alegria.

Metres escric això em sona pels auriculars la cançó q porta per títol el del llibre, és un bon remei per romantitzar una lectura que m'ha costat seguir.
Tot i així, m'és impossible no tenir-li carinyo amb tot el que suposa per mi santiago rusiñol.

[Pere]

Els primers i últims capítols molt bons, però pel mig se m'ha fet bastant feixuc. A vegades la prosa lenta del nostre millor artista total, cau massa en l'exemplificació i repetició i, per a mi, perd la gràcia.

En tot cas, el llibre en conjunt té valor, permet entendre millor la psicologia i els neguits de Rusiñol, i celebro aquesta reedició tan bona!