En primera persona

by Vicenç Pagès Jordà

Després de l’antologia dels seus contes publicada sota el títol Exorcismes el 2018, Vicenç Pagès Jordà va enllestir un nou llibre de narrativa breu, un projecte pensat i iniciat feia uns anys que avui oferim als lectors amb plena consciència del seu altíssim interès.

Un cop més, Vicenç Pagès Jordà sorprèn per la capacitat d’obrir camins nous, per la diversitat d’estratègies narratives —fugint sempre del lluïment—, per la imaginació, per la ironia i per la lucidesa davant del fet literari, davant de la contemporaneïtat, de les relacions humanes i dels enigmes de la pròpia identitat.

En primera persona forma part de l’aventura literària d’un referent ineludible de les nostres lletres.

200 pages, Paperback

Published October 30, 2024

About the author

Vicenç Pagès Jordà va néixer l'any 1963 a Figueres. El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura, i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions (ed. Empúries). El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions. L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci (ed. Empúries), una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra (ed. Empúries), que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista.

A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (ed. Empúries, 1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. En companyia de l'altre (premi Documenta 1998, publicat per Edicions 62 el 1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, premi Sant Joan 2003 (Edicions 62), la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2004, el recull El poeta i altres contes va obtenir el premi Mercè Rodoreda, i va ser publicat l'any següent (Proa). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil (Proa). El setembre de 2009 torna a l’editorial Empúries amb la novel·la Els jugadors de whist. El novembre del 2011 publica El llibre de l'any, amb il·lustracions de Joan Mateu. El maig de 2013 publica un llibre infantil, La llentia viatgera, il·lustrat per Joan Riera Calabús. El desembre de 2013 obté el premi Sant Jordi amb la novel·la Dies de frontera.

Reviews

[violetsareblue7 · Rating 5 out of 5]

Quan un s’acaba un bon llibre només entren ganes de tornar-lo a llegir, més si es tracta d’aquest anecdotari en concret i sobre tot si estan escrits per VPJ. Una delícia de recull que explora la personificació de les coses, la quotidianitat de figures històriques i la tactilitat del temps. Fa de l’estructura mateixa dels contes un conte, també de les notes per a un possible conte, i fins i tot fa un conte dels esborranys del que no arribarà a ser conte. Sublim perquè és igual que t’explica; bé podria ser la recepta d’un pastís o el sistema infinitesimal; sap portar-te allà on vol i li dones el dret de fer amb tu el que vulgui.

[Aina AB · Rating 3 out of 5]

Aquest recull de contes explora diversos estils literaris i eixample els límits d'aquest gènere, sempre amb l'estil personal de Vicenç Pagès.

[Marc Pastor · Rating 5 out of 5]

Dos anys després de la mort de'n Vicenç, llegir-lo de nou és tornar-lo a sentir parlar. Es fa gairebé impossible no tenir la seva veu al cap en aquest recull de contes, tant en els més personals (d'experiències biogràfiques, anècdotes i ocurrències que recordo haver-li sentit explicar) com amb els que dedica analitzar la ficció des del seu particular prisma. Fins i tot en els juganers, on adopta punts de vista diferents (des de personatges històrics a peces d'escacs, passant per insectes enamorats), no es fa difícil trobar la personalitat experimental i flegmàtica de'n Vicenç.
Tancar el llibre un cop acabat, doncs, ha estat difícil perquè ha estat acomiadar-se de nou (si bé el primer cop no vam tenir un comiat comme il faut).
Unes hores després de deixar el llibre a la tauleta de nit, moria el meu oncle Toni, fabulador de mena, fantasiós, extrovertit, tot un personatge, culer fins a la medul·la (la ironia que se'n vagi l'endemà que el Barça faci 125 anys).
No m'està agradant gaire, aquest 2024.

[Daniel Genís Mas · Rating 4 out of 5]

Una ploma finíssima, joganera i deliciosa. I pensar tot el que encara ens podria haver arribat a escriure si no ens hagués deixat abans d'hora!