Imágenes olvidadas en un cajón, recuerdos enterrados de latidos acelerados, gritos de dolor, fluidos corporales, resuellos de cansancio, sollozos de sorpresa, soplos de consuelo y risas de felicidad. También de abismo, parir una vida es cambiar de vida. Un solo camino, encontrar novio y formar familia; reproducirse, participar sin hacerse muchas preguntas del gran proyecto heredado: la humanidad. Ser madre en tiempos convulsos, querer a las criaturas en un país silenciado por la crueldad. Instinto animal y solidaridad fraternal para sobreponerse a la ignorancia dominante, caminar por un falso paraíso terrenal. Parir una vida, parir la vida.
Una lectura que et posa el cor en un puny. Ràpida i senzilla, destil.la practicitat. És un recull d'històries narrades per àvies dels pobles de Lleida sobre les seves diferents experiències amb la maternitat i la sexualitat. Desprèn l'esperit dels anys de censura i de conformisme, però les seves veus i la seva tenacitat per tirar endavant les respectives famílies, impressiona. Llet, mugrons, parts, punts, regla, gleves, avortaments, soledat i amor. Història de moltes dones. Em fa sentir unida al vincle històric, no sé, igual em poso filosòfica.
6 cròniques de 6 padrines que Mariona Visa ha recollit amb rigor i tendresa.
Les padrines són les àvies i aquesta novel·la gràfica retrata la maternitat de sis dones en una altra època. No fa tant, però la realitat és molt diferent.
N'hi ha sis, de vides. N'hauria seguit llegint moltes i moltes més. Quanta tendresa, quanta força i quanta memòria en femení.
Les il·lustracions són diverses i molt boniques, cada història de vida és il·lustrada per una il·lustradora diferent. Totes les il·lustracions tenen molta força, com les mateixes protagonistes de les històries.
Feminitat, maternitat, sexualitat, els nostres cossos, sororitat... Sis vides donant vida, reunides en aquesta novel·la gràfica excel·lent.
És un llibre molt ràpid de llegir, però que et fa veure com es van haver d'espavilar les dones abans. Et fa adonar de la sort que tenim avui i de valorar encara més les nostres àvies i mares. M'ha agradat molt que cada història fos il·lustrada per una dona diferent, així veus més d'un estil artístic.
Uns testimonis de dones d'entre 80 i 90 anys que expliquen com van viure la primera menstruació, les relacions sexoafectives i els embarassos amb una cruesa punyent. Una novel·la gràfica que fa reflexionar i que recupera unes veus injustament silenciades. Algunes il·lustracions són més encertades que d'altres (sobretot pel que fa a la llegibilitat de la tipografia), però és un format que li escau moltíssim.
Una feina necessària de recuperació de memòria oral de dones que van ser mares durant el franquisme. Cada història està dibuixada per una il·lustradora diferent i se centren especialment en el procés de l'embaràs, el part i el postpart més immediat. ❤️🩹
Per la forma m'ha recordat a Maus de Spielberg. Visa ha aconseguit que les històries es puguin transmetre d'una forma molt natural i directa, com si elles mateixes ens estiguèssin contant les seves experiències. M'ha tocat molt d'aprop, no només per ser dona i ser de la zona, on són les dones que s'han entrevistat; sinó també per la història, la nostra història com a dones d'una zona rural, amb la seva cultura i tradicions. Un llibre molt necessàri! Molt bona feina!
Les generacions canvien les formes, però les necessitats vitals són recurrents i cícliques. Sobretot en les mares i tots els cossos femenins. Per fi sembla que se'n pugui parlar, però encara hi ha gent que no gosa (i més en zones rurals). Aquesta narrativa visual de 6 il·lustradores (Clara Tanit, Lorena Rivega, Alba Feito, Isabel Vila Caballero, Laia Arqueros i Tinta Fina) recull les (super)vivències de 6 padrines lleidatanes (Carme, Concepció, M. Carme, Pepeta, Nuri i Enriqueta) a qui Mariona Visa va escoltar amb curiositat i il·lusió. Donar veu a aquestes persones és una alliberació, no sols per les àvies, sinó perquè tots les acompanyem que davant la incertesa de criar i de viure! Un recull de tabús, aquelles coses "de dones" (que se sol anomenar pejorativament) i que fan possible la humanitat. No tant per descobrir que els temps que corren són millors o pitjors, sinó perquè s'agraeix viure en un cercle on puguis tenir suport i confiança. Unes confidències tendres, d'altres amargues que, en certa manera, compartim tots. El crit d'una generació silenciada en què, malgrat els temps, "Tot va anar bé. I això és el que hi ha.
La meva primera lectura de novel·la gràfica a proposta de la biblioteca d'Olesa per un club de lectura extraordinari, amb l'assistència de l'autora. Un luxe! Ha sigut una meravella poder-la tenir explicant tot el procés de creació, les entrevistes, la tria, el guionatge... El llibre és dur perquè explica històries reals de maternitat i criança de dones nascudes entre 1924 i 1941 en pobles de Lleida i Tarragona. Dones molt soles en aquesta etapa de la seva vida, molt abandonades tot i tenir la família al voltant. Perquè com diu l'autora "parir una vida és canviar de vida".
Un llibre imprescindible per tenir a la biblioteca i compartir amb la teva gent estimada. Les històries personals de diferents padrines de Lleida explicades amb tot l'amor i cura, però que també amaguen una cara dolorosa i amarga. Que visquin les àvies, sempre!
El millor: els diferents relats i les il·lustracions que les acompanyen. El pitjor: no acostar-s'hi pensant que una novel·la gràfica "no és per a mi".
Històries en cru, properes, sinceres i reals que il·lustren (i mai millor dit) les vivències al voltant de la maternitat de les nostres padrines. És llegeix amb una facilitat sorprenen!
Es tracta d'un recull de sis històries narrades per diverses dones majors (padrines) d'entre 80 i 90 anys de pobles propers a la zona de Lleida i una de Reus. Cadascuna d'aquestes històries ha estat il·lustrada per una artista diferent i això fa que siguin més especials i personals. És molt ràpid de llegir, en poc més de mitja horeta seguríssim que ja l'heu devorat!
En definitiva, vos trobareu amb la veu de sis dones i les seves històries, totes reals, algunes força dures, altres de més tendres, però totes de superació.
I perquè no hi ha més estrelles... Una novel·la gràfica coral que ens mostra una realitat que ara que pensem que som moderns creiem desapareguda.
----------
I porque no hay más estrellas... Una novela gráfica coral que nos muestra una realidad que a día de hoy que nos pensamos modernos creemos desaparecida.
el llibre està bé, tot sigui dit, però et deixa amb ganes de saber més sobre les families, crec que estaria bé profunditzar en cada una de les histories
Es la primera novela gráfica que leo y como formato no es que me haya cautivado especialmente. A mí los ojos se me han ido más al texto que a las imágenes, a las que a penas he prestado atención, pese a la originalidad de algunas. No descarto, sin embargo, leer más obras bajo este formato, pues el tema abordado se me ha antojado muy interesante y debería estar mucho más representado en la literatura, en los manuales y más presente aún en nuestras conversaciones. Se trata del tema tabú en torno a las cuestiones más íntimas de la vida, que en las mujeres giran especialmente en torno a las vivencias de la menstruación, la gestación, el aborto, la maternidad… “Padrines” es la primera novela gráfica escrita originalmente en catalán, publicada en el 2022 y su autora, la lleidatana Mariona Visa, la define como una recopilación de crónicas de maternidad y crianza no idealizada, que recoge los testimonios de seis abuelas que vivieron la posguerra y padecieron en sus carnes un silencio impositivo, un silencio que persiste aún hoy día y que todos deberíamos esforzarnos en romper . En Lleida llaman padrines a las abuelas, cuyas historias, aparentemente insignificantes, son mas significativas de lo que parece. Porque compartir las experiencias, especialmente las experiencias en torno al sexo, las relaciones emocionales, la gestación, el aborto, la crianza y la maternidad/paternidad, es el legado más valioso que podemos recibir de nuestros predecesores.
Llegint les ressenyes tenia les expectatives ben altes, però la veritat és que no m’ha dit res d’especial. El major mèrit que li trobe, ès que, més que narrar, el que fa l’autora, és transcriure les vivències de les sis dones tal qual se les han contat a ella, inclós, fins i tot, la manera planera de parlar de cadascuna, sense recórrer a la utilització del llenguatge estàndard, cosa que es d’agrair per que ajuda a contextualitzar cada situació. Les il·lustracions, com són de diferents autores, unes m’han agradat més que altres (alguna, això sí, amb un tipus de lletra difícil de llegir), però tampoc res que m’hi haja enlluernat.
Un llibre que podria ser una introducció a sis llibres molt interessants. Sis històries de sis dones que, des de la vellesa, expliquen les seves experiències de maternitat. Algunes molt dures, altres boniques... Però totes desinformades. Molt interessant, a més, el fet que cada història estigui il·lustrada per una dibuixant diferent, això les fa encara més especials.
Un llibre molt tendre, que m’ha fet pensar sovint en la meva mare i iaia materna. Es llegeix super ràpid i ajuda a posar idees actuals en perspectiva. Molt recomanable.
(5/5) • Me ha gustado mucho esta #NovelaGráfica. En «Abuelas» vais a encontrar 6 capítulos protagonizados, cada uno de ellos, por una mujer real, y en los que se narra las vivencias de estas mujeres en maternidad y crianza. Y teniendo en cuenta cuándo nacieron (1929, 1924, 1941, 1927, 1935 y 1934) os podréis hacer una idea de lo distinto que un embarazo fue para ellas. Pero cualquier cosa, en realidad. Las relaciones con los padres eran otras, y todo era más precario antes. ¡Imaginaos el tema de la regla (con supersticiones incluidas) por aquellos tiempos!
1.- CARME (ilustrado por @claratanit). 2.- CONCEPCIÓ (ilustrado por @lorenarivega). 3.- MARIA CARME (ilustrado por @alba.feito). 4.- PEPETA (ilustrado por @ivilacaballero). 5.- NURI (ilustrado por @laiaarqueros). 6.- ENRIQUETA (ilustrado por @tintafina).
Muy recomendable. • ¿Qué encontraréis en este libro? La herencia de la sangre. • Erratas encontradas: 4 (¡psicoanalista ven a mí!). • Lectura para 6 de los #24retosdelectura: 9.- Hay mayoría de personajes femeninos 14.- Toda una vida 18.- Con mujeres en la portada 19.- Novela gráfica (cómic) 22.- Familia en el título 24.- Novedad 2024 • #LeoYComparto #bookish #DimeUnLibro #bookaholic #booklover #instalibros #bookworm #bookstagram #Libros #BlogLoQueLeo #EditorialMilenio #Femimismo #LeoAutoras #cómic #MarionaVisa #ClaraTanit #LorenaRivega #AlbaFeito #Ivila #LaiaArquerosClaramunt #TintaFina • #Abuelas @editorialmilenio @mariona_visa / #ColecciónDobleTinta / Traducción: #IsabelLlasat