What do you think?
Rate this book
La Gran Substitució
Pijuan desplega el seu talent i un sentit de l’humor finíssim en una novel·la que reflexiona sobre la identitat i els dobles, el pes de la família o les estranyes idolatries contemporànies. Incisiva, ambiciosa, hilarant.
En una exclusiva clínica croata, Dino espera per sotmetre’s a una operació de cirurgia plàstica, tot i que no té gaire clar en què consistirà. Mentrestant, per matar el temps, el jove explica al pacient del costat la increïble successió d’esdeveniments que l’han portat fins allà: paternitats no reconegudes, articles plagiats i usurpacions d’identitat. Hi intervenen individus tan inversemblants com un conegut productor de Hollywood, alguns artistes de l’italo disco o els membres d’una secta que vol predir el futur a través dels pentinats de Nicolas Cage, a qui Dino idolatra. Un relat en aparença delirant però que avança —de Sabadell a Los Angeles, passant per Croàcia i Nàpols— amb una lògica aclaparadora.
«Pijuan demostra una vegada més la seva versatilitat a l’hora d’abordar qualsevol gènere. Tant si escriu teatre, assaig o ficció, tant si parla d’un tsunami com del canibalisme, guerres nuclears o l’apocalipsi, té el do d’estrafer la realitat amb hipèrboles catastròfiques, convincents i divertides.» — Bernat Puigtobella
«M’agrada molt Albert Pijuan perquè va sempre a la seva, i això passa ben poc.» — Marina Porras
En una exclusiva clínica croata, Dino espera per sotmetre’s a una operació de cirurgia plàstica, tot i que no té gaire clar en què consistirà. Mentrestant, per matar el temps, el jove explica al pacient del costat la increïble successió d’esdeveniments que l’han portat fins allà: paternitats no reconegudes, articles plagiats i usurpacions d’identitat. Hi intervenen individus tan inversemblants com un conegut productor de Hollywood, alguns artistes de l’italo disco o els membres d’una secta que vol predir el futur a través dels pentinats de Nicolas Cage, a qui Dino idolatra. Un relat en aparença delirant però que avança —de Sabadell a Los Angeles, passant per Croàcia i Nàpols— amb una lògica aclaparadora.
«Pijuan demostra una vegada més la seva versatilitat a l’hora d’abordar qualsevol gènere. Tant si escriu teatre, assaig o ficció, tant si parla d’un tsunami com del canibalisme, guerres nuclears o l’apocalipsi, té el do d’estrafer la realitat amb hipèrboles catastròfiques, convincents i divertides.» — Bernat Puigtobella
«M’agrada molt Albert Pijuan perquè va sempre a la seva, i això passa ben poc.» — Marina Porras
- GenresHumor
352 pages, Paperback
Published October 1, 2024
14 people are currently reading
257 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 22 of 22 reviews
May 26, 2025
Tremenda ida de olla. No podía describirlo de otra forma mientras iba avanzando por sus páginas. La verdad es que no me esperaba encontrarme con una historia así.
Pese a ser una novela que podría catalogarse de ciencia-ficción, lo cierto es que la manera de narrar del autor desprende un costumbrismo que te lleva a la risa en muchas ocasiones. Presenta un protagonista que nos produce una ternura enorme (muy "quijotesco") pero que, al mismo tiempo, no para de desconcertarnos.
También es cierto que, personalmente, creo que la primera mitad del libro te atrapa con un ritmo en el que no dejan de suceder cosas cada vez más inverosímiles y, sin embargo, esa pulsión se va diluyendo hacia la segunda parte.
Jamás podré volver a mirar el pelo de Nicolas Cage de la misma manera.
Pese a ser una novela que podría catalogarse de ciencia-ficción, lo cierto es que la manera de narrar del autor desprende un costumbrismo que te lleva a la risa en muchas ocasiones. Presenta un protagonista que nos produce una ternura enorme (muy "quijotesco") pero que, al mismo tiempo, no para de desconcertarnos.
También es cierto que, personalmente, creo que la primera mitad del libro te atrapa con un ritmo en el que no dejan de suceder cosas cada vez más inverosímiles y, sin embargo, esa pulsión se va diluyendo hacia la segunda parte.
Jamás podré volver a mirar el pelo de Nicolas Cage de la misma manera.
Read
September 29, 2025ok nenes.... properament a la lectora...
January 24, 2025
Albert Pijuan com a gran confabulador, geni maligne, aprenen de bruixot o demiürg. I a més fa una literatura a contrapel, contra la norma regnant al camp literari català.
La gran substitució o de la literatura a contrapel
a contrapel
loc. adv. [LC] En direcció contrària a aquella segons la qual el pèl està inclinat o ajagut naturalment. Afaitar algú a contrapel.
La definició del diccionari no s’amaga i ens posa un exemple capital, o millor dit entorn de la capil·laritat, és a dir, al voltant de la qüestió que ens afecta: els cabells. Perquè tot en aquesta novel·la gira al voltant dels cabells, al voltant dels cabells de Nicolas Cage. Per tant, Nicolas Cage, sí, el gran i insubstituïble actor nord-americà esdevé, així com per art de màgia o millor dit, bruixeria, un personatge dintre de la literatura catalana contemporània. Així, en aquesta hipotètica llista on es trobaria: La Colometa, el Tirant, Montoliu o en Miquel; s’hi ha d’afegir, sense cap gènere de dubte o excepcionalitat; el senyor Nicolas Cage. Però no qualsevol Nicolas Cage, sinó el fals Nicolas Cage que descriu en Pijuan i que és el doble de cos i cara del veritable Nicolas Cage. És a dir el seu doppelgänger.
Txan, txan, txan... Música de misteri. Viquipèdia:
Doppelgänger és el vocable alemany pel doble fantasmagòric d'una persona viva. La paraula prové de doppel, que significa ‘doble’, i gänger, ‘caminant’. La seva forma més antiga, encunyada pel novel·lista Jean Paul el 1796, és Doppeltgänger, 'el qui camina de costat'. El terme s'utilitza per a designar a qualsevol doble d'una persona, comunament fent referència al bessó malvat, d'origen mític, o al fenomen de la bilocació.
L’ús d’un doble malèfic, dolent, mesquí...
I per què Nicolas Cage? (Cridant) ¡Per què Nicolas Cage! (Pausa) Jo tinc una teoria: perquè Nicolas Cage mai representa els seus personatges; al contrari, els personatges el representen a ell. És últim gran actor de Hollywood i gairebé l’únic amb una ‘secta’ de fidels seguidors que van a veure tots els seus films. Quan vas a veure una pel·lícula on apareix en Nicolas Cage no vas a veure als personatges, a veure què li passa, etc., sinó què vas a veure a Nicolas Cage fent d’aquest personatge, sent-hi, vivint.
I després està en Dino De Laurentiis Jr. A priori un fals De Laurentiis i la incòmoda pregunta que es fa el lector... i per què Dino De Laurentiis? O millor dit quina relació hi ha entre Dino De Laurentiis i Nicolas Cage?
I a la vegada Pijuan ens recorda Cage, també vol dir gàbia (cage). És a dir, és el lloc on fiquem els animals salvatges per poder-los mirar al zoològic. Animals salvatges on la casa de LA que ha d’anar a cuidar el nostre doble hi estan; i una de les seves funcions és cuidar, fer-se cura d’aquests animals. Però cage també és un verb: engabiar. Ficar en una gàbia. I què és el cos? Si no una gàbia on estem tots ficats i no podem sortir.
La gran substitució o de la literatura a contrapel
a contrapel
loc. adv. [LC] En direcció contrària a aquella segons la qual el pèl està inclinat o ajagut naturalment. Afaitar algú a contrapel.
La definició del diccionari no s’amaga i ens posa un exemple capital, o millor dit entorn de la capil·laritat, és a dir, al voltant de la qüestió que ens afecta: els cabells. Perquè tot en aquesta novel·la gira al voltant dels cabells, al voltant dels cabells de Nicolas Cage. Per tant, Nicolas Cage, sí, el gran i insubstituïble actor nord-americà esdevé, així com per art de màgia o millor dit, bruixeria, un personatge dintre de la literatura catalana contemporània. Així, en aquesta hipotètica llista on es trobaria: La Colometa, el Tirant, Montoliu o en Miquel; s’hi ha d’afegir, sense cap gènere de dubte o excepcionalitat; el senyor Nicolas Cage. Però no qualsevol Nicolas Cage, sinó el fals Nicolas Cage que descriu en Pijuan i que és el doble de cos i cara del veritable Nicolas Cage. És a dir el seu doppelgänger.
Txan, txan, txan... Música de misteri. Viquipèdia:
Doppelgänger és el vocable alemany pel doble fantasmagòric d'una persona viva. La paraula prové de doppel, que significa ‘doble’, i gänger, ‘caminant’. La seva forma més antiga, encunyada pel novel·lista Jean Paul el 1796, és Doppeltgänger, 'el qui camina de costat'. El terme s'utilitza per a designar a qualsevol doble d'una persona, comunament fent referència al bessó malvat, d'origen mític, o al fenomen de la bilocació.
L’ús d’un doble malèfic, dolent, mesquí...
I per què Nicolas Cage? (Cridant) ¡Per què Nicolas Cage! (Pausa) Jo tinc una teoria: perquè Nicolas Cage mai representa els seus personatges; al contrari, els personatges el representen a ell. És últim gran actor de Hollywood i gairebé l’únic amb una ‘secta’ de fidels seguidors que van a veure tots els seus films. Quan vas a veure una pel·lícula on apareix en Nicolas Cage no vas a veure als personatges, a veure què li passa, etc., sinó què vas a veure a Nicolas Cage fent d’aquest personatge, sent-hi, vivint.
I després està en Dino De Laurentiis Jr. A priori un fals De Laurentiis i la incòmoda pregunta que es fa el lector... i per què Dino De Laurentiis? O millor dit quina relació hi ha entre Dino De Laurentiis i Nicolas Cage?
I a la vegada Pijuan ens recorda Cage, també vol dir gàbia (cage). És a dir, és el lloc on fiquem els animals salvatges per poder-los mirar al zoològic. Animals salvatges on la casa de LA que ha d’anar a cuidar el nostre doble hi estan; i una de les seves funcions és cuidar, fer-se cura d’aquests animals. Però cage també és un verb: engabiar. Ficar en una gàbia. I què és el cos? Si no una gàbia on estem tots ficats i no podem sortir.
March 3, 2025
Després d’haver començat un any lector una mica fluix, allò que no acabes d’enganxar el fil i la inèrcia i, pitjor, llibres que no acaben ni d’agradar-me no de fer-m’ho passar bé.
Pero ha arribat aquest llibre amb el que m’ho he passat pipa. Del•lirant, esbojarrst, incoheretn i coherent alhora.
Osti que bè que m’ho he passat!!!
Recomanable 100%!!
⭐️⭐️⭐️⭐️⭐️
Pero ha arribat aquest llibre amb el que m’ho he passat pipa. Del•lirant, esbojarrst, incoheretn i coherent alhora.
Osti que bè que m’ho he passat!!!
Recomanable 100%!!
⭐️⭐️⭐️⭐️⭐️
November 18, 2024
Imaginad que vais al hospital, os operan y el paciente de la cama de al lado decide matar el tiempo a vuestra costa. Una novela escrita en clave de humor, los acontecimientos que le han llevado a estar en esa clínica croata para una cirugía estética que no tiene muy clara en que consiste, ojo, el humor no quieta sus dosis de reflexión sobre las redes sociales «¿Por qué la gente tiene la manía de hacerte llegar sus opiniones sin que se lo pidas?», sobre el idealismo, la impostura y la identidad.
Dino cree a pies juntillas que su padre es un conocido productor de Hollywood, «… no veo por qué iba a engañarme mi madre con algo así?». La idolatría se ve en muchos puntos, desde la devoción de cientos de fan que quieren parecerse al actor Nicoles Cage, y sobre él vierten ideales que desearían alcanzar, incluso la del propio actor por otro grande como es Elvis Presley. Es impresiónate lo poco o nada que sabía de Nicolas Cage, no me puedo imaginar el rostro del actor interpretando a Neo, por cierto, cuánto daño hizo Matrix a ciertas cabezas, no digo más porque lo descubriréis leyendo a Albert Pijuan.
Nuestro protagonista sigue una vida bastante deprimente cuando se le mira de cerca, me recordó en su perfil más básico a Ignatius J. Reilly, personaje odioso donde los allá. Dino vive con su madre, una esteticista que tuvo su momento de fama, y con la pareja de esta, diez años más joven que la madre, ambos algo cansado del parasitismo del muchacho. Un día Dino de Laurentiis Júnior lee un artículo en el periódico firmado por alguien que lleva su mismo nombre y aquí empieza una búsqueda delirante para descubrir si es otro hijo ilegitimo del productor o es un farsante. Y el gran reemplazo, la impostura, será el final de la novela.
¡Feliz lectura!
Dino cree a pies juntillas que su padre es un conocido productor de Hollywood, «… no veo por qué iba a engañarme mi madre con algo así?». La idolatría se ve en muchos puntos, desde la devoción de cientos de fan que quieren parecerse al actor Nicoles Cage, y sobre él vierten ideales que desearían alcanzar, incluso la del propio actor por otro grande como es Elvis Presley. Es impresiónate lo poco o nada que sabía de Nicolas Cage, no me puedo imaginar el rostro del actor interpretando a Neo, por cierto, cuánto daño hizo Matrix a ciertas cabezas, no digo más porque lo descubriréis leyendo a Albert Pijuan.
Nuestro protagonista sigue una vida bastante deprimente cuando se le mira de cerca, me recordó en su perfil más básico a Ignatius J. Reilly, personaje odioso donde los allá. Dino vive con su madre, una esteticista que tuvo su momento de fama, y con la pareja de esta, diez años más joven que la madre, ambos algo cansado del parasitismo del muchacho. Un día Dino de Laurentiis Júnior lee un artículo en el periódico firmado por alguien que lleva su mismo nombre y aquí empieza una búsqueda delirante para descubrir si es otro hijo ilegitimo del productor o es un farsante. Y el gran reemplazo, la impostura, será el final de la novela.
¡Feliz lectura!
August 28, 2025
No sé qué decir. Vine porque disfruté mucho leyendo "Y si nos replanteamos el canibalismo" pero me ha parecido una marcianada demasiado larga y que estaba deseando que se acabara. Para muy fans de Nic.
June 27, 2025
Un llibre una mica complicat, per di algo ......
November 12, 2025
Abandono, llevo medio libro y apenas entiendo lo que estoy leyendo. En cada página pasan 20 cosas diferentes y te crees en un hospital y no, estás en otro lugar con gente distinta y ni idea de como has llegado allí. Y así todo el tiempo.
No apto para gente con déficit de atención.
No apto para gente con déficit de atención.
January 23, 2025
És una batedora molt pop d'històries, i una mena de boig assaig sobre les identitats en un temps que tot és susceptible de modifificació, ajust i... substitució. Un trencaclosques divertit i sarcàstic, també un exercici d'estil. L'he trobat interessant, però m'ha costat perquè no he pogut trobar cap fil d'empatia amb els personatges (i venia de Tan poca vida i potser el contrast era impossible).
November 6, 2024
Me ha hecho reír y me ha entretenido. He decidido salir de mi zona de confort, ya que no es muy mi estilo, y ha cumplido su función. Aunque no es algo que creo que vaya a leer muy asiduamente, he conocido a un gran escritor a través de esta entrega.
June 25, 2025
Els primers capítols els vaig trobar molt divertits, de seguida vaig connectar amb el sentit de l'humor d'un llibre que té poca finalitat més enllà de la diversió. La història és esbojarrada, la prosa és plena de petites picades d'ullet i és impossible llegir tres pàgines seguides sense somriure (o posar-se a riure). A mesura que passen les pàgines pot fer-se més feixuc, sobretot per la sensació que tot és una gran tonteria i que, més enllà de preguntar-se quina serà la pròxima ocurrència de l'autor i quina serà la següent situació absurda a la clínica bosno-servo-croata, no porta massa enlloc. Per la frescor i la lleugeresa, com a lectura per desconnectar, el recomano. Però el que és veritablement admirable és com de friki de Nicholas Cage arriba a ser en Pijuan per haver pogut escriure aquest llibre.
December 29, 2024
muy divertido sin ser cómico. el autor maneja unas referencias impresionantes y hacen que la lectura se sienta muy fluida. le sobran unas 50 páginas porque se hace un pelin repetitivo. el final es guay.
February 13, 2025
Després de llegir Tan poca vida necessitava urgentment l'aire fresc, el gamberrisme i la corrosió que aporta Albert Pijuan. La Gran Substitució és una novel·la escrita en clau d'humor -absurd, o no- que reflexiona sobre les dobles identitats, el pes dels vincles familiars i els estralls de la fama (hola, The Substance), i que bàsicament gira al voltant d'un punt central: Nicolas Cage i els seus cabells. I amb això ja ho dic tot.
L'estil de Pijuan m'ha recordat en cert sentit el de Terry Pratchett (de fet, en una frase del llibre un personatge menciona el Discmón), bastint una història que s'entortolliga i s'entortolliga a lo Mendoza. Tot i que en algun moment pequi d'excés de circumloquis, és divertida, valenta i sumament original.
L'estil de Pijuan m'ha recordat en cert sentit el de Terry Pratchett (de fet, en una frase del llibre un personatge menciona el Discmón), bastint una història que s'entortolliga i s'entortolliga a lo Mendoza. Tot i que en algun moment pequi d'excés de circumloquis, és divertida, valenta i sumament original.
April 2, 2025
Llegit pel club de lectura organitzat pel @libreriodelaplata, amb presencia de l'autor Albert Pijuan.
Dino De Laurentiis Júnior, suposat fill no reconegut del famós productor de cinema, vol descobrir qui s'està passant per ell, utilitzant el seu nom. En aquest procés es trobarà immers dins d'una secta que vol predir el futur mitjançant l'anàlisi dels pentinats de l'actor Nicolas Cage a les seves pel·lícules...
Si després de llegir aquesta petita sinopsi continues llegint aquesta ressenya, preparat, perquè això és només un petit tastet de totes les coses delirants, boges, i inversemblants que et trobaràs si llegeixes aquest llibre.
Un dels llibres que més m'ha fet riure de tots els que he llegit. Una constant paròdia de situacions i personatges delirants, bojos i inversemblants, que manté un ritme altíssim durant tota la narració i que no baixa en cap moment. Amb uns diàlegs ocurrents, enginyosos i surrealistes.
No és fàcil escriure aquest nivell de paròdia. A més hi ha una feina impressionant de documentació. Totes les dades que surten, l'anàlisi de la vida i filmografia del Nicolas Cage, tots els noms i personatges secundaris (comprovat per mi en recerques al Sr. Google, i confirmat pel mateix autor) són reals. Tot lligat en una història delirant, boja i inversemblant, on l'acció evoluciona cap a situacions inesperades i que he llegit tota l'estona amb un somriure.
No he trobat un missatge reflexiu i alliçonador, però sí llegir té com a objectiu gaudir de la lectura i fruir una bona estona, aquest llibre és un candidat per fer-t'ho passar bé.
També s'ha de dir que no és un llibre per a tothom, potser massa delirant, boig i inversemblant per segons qui. Si ets una persona coherent, centrada i els clàssics són el teu referent, aquest llibre no és per tu. Has d'entrar en aquest joc que proposa l'autor. I també com a petita crítica, a parer meu, potser li sobren cinquanta pàgines.
Molt Recomanable. M'agradaria saber l'opinió del Nicolas Cage si llegís aquest llibre. Desconec sí té gaire sentit de l'humor.
Dino De Laurentiis Júnior, suposat fill no reconegut del famós productor de cinema, vol descobrir qui s'està passant per ell, utilitzant el seu nom. En aquest procés es trobarà immers dins d'una secta que vol predir el futur mitjançant l'anàlisi dels pentinats de l'actor Nicolas Cage a les seves pel·lícules...
Si després de llegir aquesta petita sinopsi continues llegint aquesta ressenya, preparat, perquè això és només un petit tastet de totes les coses delirants, boges, i inversemblants que et trobaràs si llegeixes aquest llibre.
Un dels llibres que més m'ha fet riure de tots els que he llegit. Una constant paròdia de situacions i personatges delirants, bojos i inversemblants, que manté un ritme altíssim durant tota la narració i que no baixa en cap moment. Amb uns diàlegs ocurrents, enginyosos i surrealistes.
No és fàcil escriure aquest nivell de paròdia. A més hi ha una feina impressionant de documentació. Totes les dades que surten, l'anàlisi de la vida i filmografia del Nicolas Cage, tots els noms i personatges secundaris (comprovat per mi en recerques al Sr. Google, i confirmat pel mateix autor) són reals. Tot lligat en una història delirant, boja i inversemblant, on l'acció evoluciona cap a situacions inesperades i que he llegit tota l'estona amb un somriure.
No he trobat un missatge reflexiu i alliçonador, però sí llegir té com a objectiu gaudir de la lectura i fruir una bona estona, aquest llibre és un candidat per fer-t'ho passar bé.
També s'ha de dir que no és un llibre per a tothom, potser massa delirant, boig i inversemblant per segons qui. Si ets una persona coherent, centrada i els clàssics són el teu referent, aquest llibre no és per tu. Has d'entrar en aquest joc que proposa l'autor. I també com a petita crítica, a parer meu, potser li sobren cinquanta pàgines.
Molt Recomanable. M'agradaria saber l'opinió del Nicolas Cage si llegís aquest llibre. Desconec sí té gaire sentit de l'humor.
December 21, 2025
Aquesta lectura ha coincidit amb la meva nova afició als podcasts sobre sectes i assassins en sèrie de Los Angeles dels anys setanta, i l’imaginari és exactament el mateix. Aquest món permet un seguit d’anecdotes aparentment disbaratades que la mateixa història ens ha demostrat que poden arribar a ser reals, per això el relat mai no acaba de ser del tot fantasiós i se situa en els límits del possible, entre les rareses humanes i els egos propis del món dels actors. Una novel·la tan entretinguda i divertida com ho pot ser un episodi del Junior Healy, amb un protagonista acollidor que t’explica pacientment la seva història.
February 6, 2025
La actualización pop de la literatura de Eduardo Mendoza. Un gran absurdo que te lleva por el conflicto de los Balcanes, el pelo de Nicolas Cage y los reptilianos. Muy muy divertido, aunque a veces de digestión pesada. Le sobran algunas páginas, pero se lo perdonamos porque construye unos personajes insoportables que acabas amando.
No os dejéis engañar por el título, yo también pensaba que era un libro de teorías conspiranoicas nazis, pero no! Era un libro de teorías conspiranoicas sobre los peinados de Nicolas Cage.
No os dejéis engañar por el título, yo también pensaba que era un libro de teorías conspiranoicas nazis, pero no! Era un libro de teorías conspiranoicas sobre los peinados de Nicolas Cage.
December 27, 2024
Un protagonista que narra unes peripècies mendozianes narrat a l'estil de "El gran hotel Budapest" i una història que s'entortolliga i divertida amb l'italodisco i Nicholas Cage de fons, però el final una mica fluix.
May 25, 2025
Nicolas Cage, Italo Disco y sectas capilares. Novela Pop con muchas referencias y momentos delirantes. Lectura entretenida, fácil y divertida. Sin embargo, encuentro que al final resulta algo irrelevante toda la peripecia narrada y que queda más de un fleco suelto.
July 27, 2025
una anada d'olla molt boja,
August 9, 2025
Quina anada d’olla
October 8, 2025
Una historia con un protagonista digno de haber sido escrito por eduardo mendoza si se le hubiese caido el bote de surrealismo en el guiso
Muy divertido pero se alarga un poco al final
Muy divertido pero se alarga un poco al final
Displaying 1 - 22 of 22 reviews