La Sara és arrestada a casa seva, a Bojiba, una illa-estat capitalista a l’avantguarda del progrés. Malgrat saber-se innocent, les proves apunten a la seva culpabilitat en un cas d’assassinat. Sense sotmetre’s a judici, és condemnada a entrar a l’Insectitzador i sortir-ne convertida en un mosquit. La Sara sobreviu a les primeres hores fora de l’aparell i descobreix que, tot i ser un insecte insignificant, manté la consciència humana. S’endinsarà llavors en una conspiració de proporcions inabastables. Tanmateix, el compte enrere s’ha activat: l’esperança de vida dels mosquits adults és d’una setmana. Set dies per desemmascarar el govern. Set dies per demostrar que no ha comès cap crim.
La innocència dels mosquits és una barreja de thriller geopolític i ciència-ficció, amb uns girs i un final que desencaixaran més d’una mandíbula. La novel·la critica tant el caràcter assetjador de les oligarquies imperialistes com la ineptitud dels governs socialistes, i posa el focus en els que acaben patint l’egoisme d’uns i altres: el poble. La trama principal té aires d’ucronia històrica: s’emmiralla en la Cuba de Fidel Castro i la seva enemistat indeleble contra els Estats Units, i explora què hauria passat si la revolució castrista no hagués triomfat. Vet aquí una història de revolucions invertebrades.
És ciència - ficció, però es llegeix com un thriller, ple de mosquits i insectes i sobretot, lluita i cooperació. De les novel·les de l'Aniol que més m'han agradat i més rodones li han quedat
La Sara és com la fràgil salamandra de la Rodoreda, però atrapada en una distopia tropical, una Cuba alternativa que et remou. Body horror kafkià i cronenbergià, acció a l’estil Matheson (ho dic per L'home minvant) i moments de gran tendresa i bellesa. La novel·la més rodona de Florensa, original i estranya com ella sola, amb una trama intel·ligent i molt ben construïda.
Una novel·la delirant. Com si Txaikovski i Matheson haguéssin desitjat fer la Revolució a Cuba amb els seus insectes pensants.
Sens dubte una novel·la rodona que enganxa gràcies a aquesta doble narració que es va intercalant. I és que la Sara, la protagonista ens explica la seva història en temps present i en el cos d'un mosquit i, paral·lelament, la història de la seva vida per tal d'entendre com ha arribat a convertir-se en mosquit.
Un història de traïcions, corrupteles, homes amb ànsies de poder i plena de fills de puta que et fa passar una estona ben divertida.
M’ha agradat moltíssim aquest llibre i el parany parat per Chronos ha funcionat amb perfecció. He begut el llibre en un glop. Una ucronia de ciència-ficció ubicada en les dècades 50-70 del segle passat. L'escenari és Bojiba (Cuba) on la revolució no ha triomfat i una corporació dels Estats Unificat de Nestlàndia (Estats Units), Tick Corp, s’ha convertit un el poder principal de l’illa a través del poder de l’Insectitzador que pot transformar qualsevol persona en un insecte. La Sara, la protagonista, és transformat en un mosquit com càstig per ser l'assassí de la filla dels amos de Tick Corp. Almenys, aquesta és la història oficial... Sara-mosquit és innocent i és determinat a mostra la seva innocència usant tota la força i determinació que ella té... I amb això arrenca una de les línies d'aquest llibre. L’altre és des del passat fins al present del llibre per mostra com tot això ha passat.
El llibre té un ritme trepidant. És molt interessant el món que l’autor ha construït usant elements diversos del passat i teixint-los a la seva manera. És un llibre amb acció, amor, tragèdia, intriga, odi, luxúria de poder i més. És una denúncia profunda de la corrupció proporcionada per la cobdícia i el poder, una denúncia de capitalisme i un crida de ràbia contra el conducte dels governs i empreses dels Estats Units per centeners d’anys. Una lectura interessant i una joia única en el gènere fantàstic catalana.
Una sorpresa molt agradable. M’ha enganxat moltíssim i he gaudit amb tots els aspectes de la trama i dels personatges. Alterna dues veus, la del passat i la del present, que van teixint en perfecta simbiosi una trama d’un gran dinamisme. Els capítols són breus, amb acció constant i girs argumentals ben aconseguits. (8,5/10)
3,5⭐️ Ha sigut una bona lectura. Va arribar un punt del llibre en el que vaig pensar però que es això?! I ja no el vaig deixar anar fins al final. La barreja dels dos fils temporals m’ha agradat molt.
es llegeix ràpid potser perquè la trama és força fluixeta i previsible. no m'ha agradat la inspiració real tan clara que té la história; els moments en què va fer referència a l'arriba a la lluna, a que bojiba havia estat colònia espanyola, a que la població dels estats unificats parla anglès o a la guerra de vietnam, em treia del univers ficcional que estava intentant crear. això també va fer que de vegades les descripcions del esdeveniments se sentissin més aviat com una gran metàfora per a explicar un capítol de la nostra història i no una història de ciència-ficció.
Buff, quina anada d’olla, o potser no tant, ja que està molt ben filat, i el que semblaria una flipada impressionant, acaba sent una història que no descarto que no pogués arribar a passar… potser he entrat massa al món que ha construït l’Aniol. XD Hi ha molta política pel mig, revolucions, traïcions, i vas veient com el bo no és tan bo i el dolent sí que és tan dolent, no ens enganyem. Et fa reflexionar si el fi justifica els mitjans, el gran poder dels diners, i la facilitat de manipular una població si crees l’escenari idoni. En resum, he gaudit molt d’aquesta lectura, sí que en algun moment entre passat i present m’he atabalat una mica, però ha estat una bona primera lectura d’inici de mes.
A servidora les picades de mosquit li provoquen coïssor, mal humor i unes faves considerables, de manera que cada estiu les meves cames són equiparables a una obra d'art abstracte. L'Aniol no ha aconseguit que aquests petits insectes em generin simpatia (ho sento!), però si algun dia arribem a l'escenari que imagina a La innocència dels mosquits, m'ho pensaré dues vegades abans d'esclafar-ne cap.
Bojiba és una illa del Carib on la revolució socialista capitanejada pels germans Nigua ha caigut en desgràcia. Hi ha grans corporacions han tornat a posar les seves urpes sobre l'illa, i una d'elles és Tick Corp. Gràcies al seu poder tecnològic, l'empresa s'encarrega de la repressió i militarització de l'illa, i s'estableix un nou sistema de càstig: la insectització. Des del prisma capitalista, ser convertit en insecte és, fins i tot, un honor pels malfactors: no moren ni es podreixen a cap presó, sinó que passen a formar part de l'ecosistema de l'illa. La Sara, la protagonista del llibre, és acusada d'haver comès un crim i acaba convertida en mosquit. Amb els pocs dies de vida que li queden, decideix desemmascarar aquells que l'han acusat injustament.
Com bé sabeu, la fe bookhunter en la humanitat és (molt) limitada, i no és difícil imaginar que en un món com el que ens presenta l'autor, la humanitat reaccionaria de la pitjor manera possible. Una barreja interessantíssima de thriller, ci-fi i ficció especulativa, on les classes dominants fan bandera de l'abús de poder i el control poblacional. L'autor també posa una mica de llum a la foscor, però: gaudiu dels jocs lingüístics i l'essència naturalista de les creences precolonials que, tossudament, encara sobreviuen a Bojiba. I que la lectura us sigui llar 🍃
Si decideixes jugar, no hi ha cap queixa que sigui acceptable, dins de la trama del relat. Si et creus que algun dia es podrà convertir un humà en un insecte, gairebé microscopic, la narració serà fluida i interessant. I sempre es diu que les comparacions són odioses. I la narració llisca per un pendent agradable, i intens al final, que fa fàcil la lectura i comprensió d'aquesta absurda aventura. Absurda en el sentit literari del gènere, i que toca temes d'actualitat que per molt que passi el temps, sembla que mai deixaran de ser-ho, i per això, cal fer relats com aquest. He vist algun Deux machina que dins de l'absurd, potser quedaria justificat. No penso entrar a dir-vos on. Però sí que he trobat que el final es precipita per un pendent massa fort, que demana una mica més de repòs per digerir-lo. I just al final és on alguna cosa trontolla. Tanmateix, si has gaudit de la història, no t'ha de fet cap nosa algun detall que no quadri. Tot sia pel gaudi de la bona lectura. és gairebé un 4, però m'ha mancat aquell detall final per quadrar tota la història. Això sí, una bona història que després d'aturar-nos en unes pàgines introductòries per mostrar-nos on som i perquè, la resta es llegeix molt bé.
A l'illa de Bojiba, un paradís tropical, tenen un curiós mètode de condemna. Utilitzen l'Insectitzador, un aparell que et converteix en un insecte. A la Sara l'acusen injustament d'assassinat i la condemna es ser transformada en un mosquit. Però, haurà d'afanyar-se a desfer la conspiració, perquè la vida d'un mosquit és de tan sols de set dies.
Es tracta d'una novel·la que ens parla de revolucions. De les revolucions contra el poder establert i com els resultats d'aquestes insurreccions no comporten la solució dels problemes del poble, sinó que encara els agreuja.
Una barreja de thriller i crítica política, emmirallada en la revolució cubana de Fidel Castro, que es desenvolupa en dos escenaris temporals. D'una banda, la revolta contra un tirà, per part d'unes milícies amagades a les muntanyes i que passa mentre la Sara és jove, i una revolta posterior, molt més fantàstica, que té lloc quan la Sara ha perdut la seva forma humana.
La novel·la manté un ritme alt, amb moltes escenes d'acció que donen força agilitat al text. Coneixerem molta informació curiosa sobre la vida dels mosquits i altres insectes, i també certes tradicions religioses de connexions amb la terra mare i uns déus ancestrals.
Cap al final del llibre, les accions del relat es tornen una mica forçades i la ficció es torna molt més fantasiosa, però, és clar, partim de la base que estem humanitzant un mosquit, o sigui, que haurem d'acceptar qualsevol situació que ens plantegi l'autor.
Una història curiosa i original, que enganxa, es llegeix de forma ràpida i que serveix per passar l'estona i fer una lectura agradable.
Recomanable. El pròxim mosquit que veieu no l'esclafeu. Deixeu que us piqui. Doneu-li menjar i intenteu comunicar-vos. Potser és la Sara que us demana ajuda per salvar el món.
Chronos estrena nova col·lecció amb La innocència dels mosquits, del guionista Aniol Florensa (Vilassar de Dalt, 1987), autor de títols com Lladrucs a les estrelles o L’últim esmolet. No és cap espòiler dir que la protagonista de la novel·la, Sara Cocuyo, es converteix en mosquit. Passa a la línia tres. I el que segueix és l’inici de la història. Com és capturada, separada de la seva filla nounada i condemnada per un suposat acte terrorista contra Tick Corp., empresa que ostenta un gran poder a l’illa-estat de Bojiba.
Fantàstica proposta de l’Aniol Florensa. Una història pensada per a l’entreteniment i amb una estructura narrativa que recorda a sèries de TV (en paraules de l’autor a les trobades mensuals del club “Seu i Llegeix” a Cardedeu, reivindiquem la literatura de “crispetes” en català). Malgrat això, la història aborda temes molt seriosos com l’ecologisme, el capitalisme , la corrupció del poder i la política i els efectes que té sobre el poble, que en paga les conseqüències.
En aquest drama inspirat clarament en la Cuba de Fidel Castro, l’Aniol Florensa ens presenta una ficció en forma d’ucronia que ens narra la història de la Sara, una dona que ha estat insectitzada pel Jeremias Nigua, el president, que junt a Tick Corp ha creat l’insectitzador, una terrorífica màquina que serveix per convertir els homes en insectes.
La idea de l'insectització del llibre em va atraure i trobo que és original. La part de la guerra en canvi no és per mi. Les guerres en general són coses de senyors amb tites petites que no m'interessen.