Una novel·la coral on es mostren els fragments d’una memòria personal i col·lectiva esquinçada i incompleta, els vestigis limitats i deformats derivats d’uns fets colpidors i silenciats durant anys. Testimonis que l’autor ha contrastat amb els coneixements aportats per la investigació històrica. Entre memòria, narració, pensament i història es debat aquest llibre que s’emmarca en els canvis decisius de primeries del segle xx arreu d’Europa. Uns canvis que generaren grans expectatives però també molts dubtes i incerteses, brou de cultiu per a l’ascens de la demagògia política i els autoritarismes més cruels i sanguinaris.
Una sorpresa. Quan esperava enfrontar-me a una novel·la, una ficció pura i dura, em vaig trobar amb un seguit de testimonis reals molt ben filats, amb aires de novel·la, amb una prosa àgil i delitosa. per altra banda, la contextualització històrica és excel·lent, molt ben documentada, assenyada, poc habitual en aquest tipus de treballs i mot ben encaixada en el conjunt de l'obra. Aleshores, una novel·la-assaig-testimoni que naix en la Safor i que s'estén per altres latituds. Testimonis dels que quedaren i dels que se n'anaren, dels que moriren i dels que sobrevisqueren. Exclusió, Exili, Expatriació, Fugida i Memòria són els capítols a través dels quals es desgrana una experiència col·lectiva, una memòria solidària.