Hi ha un dia en què el nostre món, tal i com l’hem conegut, deixa de ser un lloc previsible i segur. La Marta té quaranta-quatre anys, una feina que l'apassiona i tres filles adolescents que creixen amb el despit de qui ho té tot per fer. Però necessita temps i respostes. Necessita saber quin secret li amaga un marit cada dia més absent, necessita refer una relació per reconstruir un passat borrós i, el més necessita saber si vol tenir el nen que porta al ventre i que ningú no espera. La Marta ara necessita respostes i l’única manera de trobar-les serà fent-se preguntes.
La Laura Pinyol, que va irrompre al panorama literari amb l’èxit d’El risc més gran, ha escrit una novel·la portentosa sobre l’amor, la traïció, la impostura i els cossos que es magnetitzen per amor o per desig, per un instant o per sempre més. Una història autèntica i viva, que t’arrossega a un univers tan fascinant i ric com reconeixible i que palesa que, en el fons, tots som material sensible.
Una segona i esperada bona novel·la, ambientada en les relacions familiars i en les oportunitats que et brinda la vida. Potser m'ha sobrat una mica massa de guerra de Iugoslàvia.
Enceto les ressenyes del 2025 amb el darrer llibre començat al 2024. Es tracta de “Material sensible” de la @laurapinyol_ editat per @amsterdam_llibres . La novel·la comença amb la veu de la Marta que ens explica el seu moment vital, 44 anys, una feina d’editora que li agrada, tres filles adolescents que inicien el seu propi cami i un marit absent amb qui ha perdut la connexió.. Necessita trobar respostes al terrabastall emocional que està vivint per poder seguir endavant. No us avançaré massa més de la trama per no desvetllar res, ja que val la pena que sigui cada lector qui ho descobreixi.
Ens trobem davant d’una novel·la coral, ja que encara que la Marta sigui la protagonista principal, la història ens la narren també les veus de les persones que la coneixen: les seves filles, la seva germana, els seus pares , el seu marit… i d’altres connexions que s’aniran desvetllant. Cada capitol serà la visió de cadascun d’ells, els anirem coneixent i anirem teixint tota la història que els uneix.
Una novel·la que ens parla de les passions que ens arrosseguen i ens transformen, de la família on neixem i també de la que escollim, dels secrets que amaguem i dels secrets que es descobreixen, de l’amor que ens fa vibrar i emocionar… en fi, de la vida, previsible o no i de la resilència que ens manté en peus i ens fa seguir endavant.
La Laura Pinyol ha composat una segona novel·la complexa, autèntica i vital, molt ben escrita i molt ben documentada, rica en matisos i en detalls, una història que inclou moltes petites històries , i ho fa amb un ritme que atrapa i sorprèn ! Molt recomanable! Només esperar a que la Laura segeueixi teixint noves històries i que les puguem seguir gaudint . Una molt bona manera de començar l’any !
m’ha agradat, la veritat, però sempre m’hi ha faltat un què que no he sabut trobar. la història i els lligams de la família de la Marta m’ha fer subratllat moltes frases precioses. tot i així, em sentia una mica perduda en la guerra de Iugoslàvia. l’embaràs m’ha semblat una mica forçat i m’ha faltat resolució d’alguns personatges… però en general bé!
M'ha agradat el plantejament del llibre i m'he enamorat d'alguns personatges. La Laura Pinyol és una magnífica creadora de personatges. Se m'ha fet feixuga tanta guerra dels Balcans.
This entire review has been hidden because of spoilers.
En aquest llibre coneixerem a la Marta, una dona de 44 anys, amb tres filles adolescents, i un marit que se'n va anar a viure a l'estranger ja fa uns quants anys. Ara, la Marta, té una nova relació amb un antic amic i s'enfronta a una important decisió davant un embaràs de risc que ningú, ni ella mateixa, s'espera.
Es tracta d'una novel·la coral, on tots els membres de la família tenen el seu capítol, i així van explicant i construint la història. L'element central és la Marta i la seva situació. A partir d'aquí es van desenvolupant les branques que configuren tota la trama.
Els personatges estan molt ben definits, amb el seu propi caràcter, completament diferents els uns dels altres. Aconsegueixen que el lector empatitzi amb ells fins al punt que alguns cauen molt bé, d'altres són indiferents, però hi ha d'altres que arribes a menysprear profundament.
La situació que ens explica no és complexa, però donat que hi ha moltes veus i personalitats, s'ha de parar prou atenció per no perdre't. La història està prou ben pensada, genera inquietud, trobem secrets i enveges, i depenen de la sensibilitat del lector, se sentirà més identificat amb el comportament d'uns o altres personatges. Fins i tot hi ha alguna situació que, tot i el dramatisme, genera certa comicitat.
Si li he de posar un però, és que, de vegades, la narració se'n va per les branques. Hi havia fragments que no em despertaven gaire interès i això em feia sortir de la trama. Hi ha un excés de detall en situacions com la guerra de Bòsnia, que tot i tenir significació a la història, detalla massa exhaustivament.
Un punt a favor ha estat l'acabament. Semblava que la novel·la s'anava apagant a poc a poc, fins que arriba a un final que m'ha sorprès. Suposo que, per altres lectors, era prou previsible, però jo no m'ho esperava i m'ha deixat pensatiu.
Recomanable. Els hi aconsellaria als personatges que parlessin més entre ells, s'estalviarien problemes i confusions... però els llibres serien molt avorrits.
📖🤰🏻 Material sensible 📸🚼 🖋️ Laura Pinyol 📘 Amsterdam 📖 317 pàgines 🏠 Propi (regal de la Mondelsllibres)
La veritat és que no sé molt bé com fer aquesta ressenya sense fer spoilers, així que no podré explicar gaire cosa...
Material sensible és una novel•la que dona veu a tots els personatges que hi apareixen. Cada capítol el narra un d'aquests personatges i veus com van entrelligant-se diferents històries personals per confluir totes elles en la vivència actual de la Marta.
Hi ha personatges que m'han caigut malament, altres bé i altres amb els què podria arribar a empatitzar, però el final del llibre m'ha tret la llagrimeta.
I ara us he de dir "hasta aquí puedo leer" o millor dit explicar o acabaré xerrant més del compte.
Montse Mondelsllibres moltes gràcies pel llibre 😊
✅ Passa el test de Bechdel ♀️ No hi ha especial perspectiva de gènere
Tot i que al principi algunes històries sembla que divaga molt, m'ha agradat molt anar avançant en el llibre i anar veient com lliguen totes les històries i la manera com està escrit, que fa que connectis i empatitzis amb els diferents personatges. A més, hi he trobat moltes escenaris de la meva realitat que encara m'han permès entrar més en la novel·la.
És cert que hi ha parts de la història dels Balcans que potser es pot fer llarga, però personalment just feia temps que tenia ganes de llegir alguna història ambientada allà i ha estat una sorpresa veure que aquest llibre tenia tota aquesta part que no m'esperava gens.
Quantes vides diferents podem viure ? Som resilients per poder mirar endavant sense rabia ? Aquest llibre escrit des de la veu de fills, avis, germans, parelles, menys parelles i la Marta al mig de la historia m ‘ha atrapat !! Histories de persones, a qui la vida sorprèn com ens pot passar a totes !!
He plorat d'emoció amb pocs llibres a la meva vida. Aquest n'és un d'ells. M'ha arribat la història, ma encantat recórrer com recorre les guerres dels Balcans alhora que replanteja les relacions humanes. I t'has de quedar fins al final. Molt recomanable!
A Material sensible trobem que ens parlen de l’amor, l’amistat, la maternitat, la traïció, la impostura i els cossos que s’atrauen per amor o per desig. «Quants anys un cos pot estar magnetitzat per un altre?», es pregunta la protagonista d’aquesta novel·la.
Una obra coral on des del punt de vista dels memvres que integren o acompnyen una família anem coneixent la seva història a partir de l’embaràs de risc d’una filla.
Ben escrita o on s’aborden temes como la guerra dels balcans, l’amor no convencional i les complexes relacions familiars
Una novel·la brillant. Una teranyina de personatges i una història ben bastida. M'ha sorprès la capacitat de l'autora de recrear tanta diversitat de veus.
Laura Pinyol em va enamorar amb la seva primera novel·la. En aquesta segona, tot i que no arriba al nivell màxim de la primera, torna a desplegar la seva màgia per fer-te entrar i gaudir d'unes vides i uns personatges perfectament dibuixats. Una novel·la deliciosa.
M'ha costat de llegir, no m'ha enganxat del tot fins que era per la meitat. Els capítols massa llargs pel meu gust, i la manera en què està escrit em costa de seguir. Tot i això, una història sensible que et fa pensar força.
Em va agradar molt més "El Risc més gran". Se'm ha fet una mica llarg i m'imaginava el final. Deixa molts fronts oberts, el que més m'ha agradat és l'evolució d'alguns dels personatges.