La Llarga Marxa és un viatge per dur a terme el cruel cicle de la vida imposat per una de les Deesses Menors. La comitiva, formada per llevadores, guerreres i oracles, s'endinsa cada certs anys pels poblats del nord, i obliga els habitants a rebre nadons a canvi de màrtirs.
La jove Eirëen acaba de saber que serà l’oracle que encapçalarà la marxa per substituir vells per infants; passat per futur; mort per vida.
Malgrat haver-se preparat des del seu naixement per a aquest moment, els somnis premonitoris, les pors i els dubtes l’angoixen. Durant aquest llarg viatge, L’Eirëen descobrirà el terror, la tristesa, l’amor, la venjança i l’esperança. Haurà d’enfrontar la fe a la moral abans de complir amb el mandat que se li ha encomanat i assumir el seu destí.
Doncs és molt imaginatiu i té algunes escenes molt atractives si les visualitzes, però no em sembla una novela del tot reeixida. Trobo que el nus de la història no acaba de rutllar, tot i que el plantejament inicial és interessant i el desenllaç em fascina. Tinc la sensació de que l’estil, sovint, allunya massa el lector de la història. Al cor de la novel·la hi ha una el·laboració, gairebé de manual, del viatge de l’heroi (heroïna, en aquest cas), que queda dissimulat per un exercici de creació de mitologia molt suggerent (és el que més m’ha agradat). M’encantaria veure una versió animada, d’això.
Recomanable, i amb aspectes interessants, però per mi li faltaven un parell de voltes.
Ritus tribals, creences i mite es barregen en una història que basteix una cosmogonia amb reminiscències d'algunes obres de l'estudi Ghibli, sobretot d'aquelles que apel·len a forces tel·lúriques i a transformacions físiques i mentals inherents a l'existència. Amb un tempo i maduresa que ens remeten a l'obra de Le Guin, Roger Coch ens desgrana l'odissea de l'Eirëen, oracle de Mandelëen, en el seu periple pel cos de Mandutnä, les Terres dels Cossos que es Desfan. Un viatge fascinant i cruel, amb alguns trams que es podrien haver escurçat i algunes idees un xic recurrents, però que resulta totalment recomanable.
Sempre soc il·lusionat quan puc llegir un llibre de Spècula i una altra vegada m’ha mostrat perquè m’agrada tant aquest editorial. Personalment, m’ha encantat i m'ha enganxat aquesta novel·la de Roger Coch. Ubicat en un món misteriós i despietat, hi ha una societat amb costums inquietants governants per deesses implacables. És una història de descobriment i exploració del sentit de l'existència amb un ton oníric i amb una mitologia teixit amb cura. És una història d’amor que m’ha deixat amb un sentit profund de tristesa. És tràgic, màgica i ben escrit. És una novel·la fantàstica de gènere fantàstic que mostra una altra vegada perquè m’agrada tant el gènere fantàstic escrit en català. Tinc moltes ganes de llegir el pròxim llibre de Spècula!
Un llibre molt interessant. M'ha encantat l'ambientació i tot el món que Roger Coch crea. A més a més, amb personatges molt interessants i moments increïbles! Malgrat això, per mi el llibre hauria de tenir 100 o 200 pàgines més per poder aprofundir més als temes i a les relacions entre personatges.
M’ha semblat una bona novel·la amb un món i mitologia ben pensats. Tot i així, fins a la part central, la història succeeix lentament i amb una dinàmica narrativa una mica repetitiva. La idea i el tema que hi ha darrera ja els he vist, però això no m’ha impedit gaudir de la manera com estaven narrats. He sentit “vibes” de la fantasia més fosca de Ghibli i també, fins i tot, una mica de tocs de “Dark Souls” (però menys medieval i més primigeni i ritual).
Aquest llibre diu molt sobre la riquesa de matisos que pot tenir la literatura fantàstica. I també sobre el moment de creativitat fèrtil que viu el fantàstic en català, al qual l’editorial Spècula hi ha aportat el seu granet de sorra. Roger Coch (Barcelona, 1990) torna a oferir-nos una història colpidora i profunda, una aventura sense testosterona, més propera a la narrativa d’Ursula K. Le Guin, que esdevé un referent per a l’autor. Els que el vam conèixer amb Udzu, trobem ara elements connectats, que tenen a veure, sobretot, en la reflexió sobre el cicle de vida, mort (i resurrecció). La Vida, en majúscules, com una roda imparable.
Novel·la fantàstica d'aventures amb una heroïna (o unes quantes) que pretén capgirar el destí de Mandutnä. Li he trobat a faltar bastanta profunditat a l'argument, però està realment ben escrit.