El catorze d'agost de 2023 serà una data que quedarà gravada, per sempre més, en la vida d'en Francesc Torralba. És el darrer dia de la vida del seu fill Oriol, qui va morir fent una excursió per la muntanya.
Aquesta experiència traumàtica ha sigut una aturada de tot el món d'en Francesc que s'ha hagut d'enfrontar a sentiments, sensacions i pensaments desagradables i difícils de digerir. El procés de dol és un camí tortuós i amb molts vaivens que posa davant l'única cosa la mort.
No hi ha paraules és l'obra de la vida de l'autor, per tema personal, però també perquè és un replantejament des d'una perspectiva totalment nova d'un tema que ell ja havia tractat com era la pèrdua. Tot això ho fa amb una revisió profunda a partir de l'experiència, amb un to solemne i refugiant-se en els filòsofs i els seus escrits.
Alhora és un llibre necessari per trencar amb el tabú de la mort i en especial de la fi de la vida d'un ésser estimat. Intenta plasmar a través del llenguatge un fet que et deixa buit de paraules.
5 🌟 “Si una persona es priva a si mateixa d'estimar per por de patir la separació, per por de perdre el qui estimes o bé de quedar desconsolat per un hipotétic trencament de futur, es pot anomenar viure a això? Viure sense estimar no és viure; senzillament és sobreviure”
Un llibre sobre el dol escrit des de la saviesa que concedeix la vivència de la mort, en aquest cas de forma traumàtica, d'un fill. En aquest text hi ha molta filosofia, però no hi cap teoria, tot són aprenentatges vitals. Les paraules que l'autor va desgranant són el fruit del dolor i de tot un procés que l'absència d'un ésser estimat posa en marxa. Un camí que, possiblement, no té acabament i que passa per moltes estacions. Una d'elles, i que a mi m'ha semblat transcendental, és la de l'agraïment. Més recomanacions de llibres al blog «Mirades»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...
Un llibre excepcional en què el Dr. Torralba expressa amb profunda sinceritat el que va suposar per a ell la mort del seu fill Oriol. És un llibre on l'autor no manté cap distància emocional i podem percebre clarament la tristesa de Francesc, el pare, després de perdre el seu fill.
El Dr. Torralba ha estat professor meu i, sincerament, penso que és una persona molt sàvia. Compartir aquesta vivència tan personal i dolorosa no el fa dèbil, sinó que el mostra humil i profundament humà, la qual cosa, alhora, el converteix en una figura magnànima.
Jo no tinc fills; potser algun dia en tindré, qui sap, però llegir aquest llibre m'ha fet recordar l'efímera naturalesa de la vida, la importància de dedicar-la al que realment considerem important i la necessitat de fer tot el bé possible als altres.
Certament, la història que explica el Dr. Torralba m'ha arribat profundament per diversos motius personals: l'edat de l'Oriol, que coincideix amb la meva; l'edat del Dr. Torralba, que coincideix amb la del meu pare; i també per la tràgica circumstància en què va tenir lloc la mort del seu fill, en una situació relacionada amb la muntanya, quelcom semblant que he viscut jo mateix i de la qual me n'he lliurat.
Molt recomanable. No és un manual sobre com superar el dol, sinó un testimoni honest i commovedor sobre com ell va afrontar aquesta experiència tan difícil.
Malgrat un inici impactant i cru, dona la sensació que s'allarga la reflexió més enllà del que calia.
La primera part, revivint el darrer dia amb el seu fill, és el millor de llarg d'aquest llibre.
La segona i tercera part, tot i que intenta classificar-les com a diferents, semblen estar donant voltes sobre les mateixes idees. Lliurant una sensació de repetició, que en el fons no queda lluny de l'estat en què algú es pot trobar davant la mort, però que com a lector es fa una mica feixuc.
Esperava una mica més d'aquestes reflexions finals.
En Francesc Torralba va ser profe meu a la Universitat. El recordo amable, seriós, i ple de coneixements. El llibre és tendre, senzill però impactant. Una caixa oberta plena de veritat, de debilitat però també de molta força per tirar endavant. Gràcies. Deu haver estat catàrtic.
Aquest llibre ajuda molt a passar el dol. Llegir l'experiència d'una persona que ha viscut una tragèdia així en primera persona et fa sentir més acompanyada. Li recomano a tothom que li interessi el tema de la mort i el dol🫂❤️
Hay una gran diferencia entre los que escriben en teoría sobre la muerte de un hijo y quien escribe desde la experiencia. En el segundo caso, te identificas y reconoces el idioma. Este libro es revelador y de gran ayuda.
Malgrat la valentia d’abordar un fet tan traumàtic de la seva pròpia vida, m’ha semblat que no és ni un llibre que excavi el dol propi ni tampoc un llibre de filosofia de la mort.