What do you think?
Rate this book
Dolça a la torre de fang
Aquesta novel·la relata la vida imaginada de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Ressegueix el destí de la comtessa des que abandona el paradís terrenal de la Provença, fins a la seva mort en la terra de frontera que era la Catalunya del segle XII.
Dolça és una novel·la obscura i misteriosa com els temps que relata, en què la violència fundacional d’una nació s’estén del camp de batalla a la cambra comtal. A Dolça la història i la llegenda es devoren mútuament, la poesia trobadoresca i l’erotisme es fusionen amb la màgia negra i el sexe ritual, i la llengua de frontera clama desitjos de venjança i llibertat.
Si Antoni Veciana va escriure Nicolau amb aigua de mar, ara utilitza el fang, la sang i la pols del camí per convertir Dolça de Provença en la primera dona catalana immortal.
Dolça és una novel·la obscura i misteriosa com els temps que relata, en què la violència fundacional d’una nació s’estén del camp de batalla a la cambra comtal. A Dolça la història i la llegenda es devoren mútuament, la poesia trobadoresca i l’erotisme es fusionen amb la màgia negra i el sexe ritual, i la llengua de frontera clama desitjos de venjança i llibertat.
Si Antoni Veciana va escriure Nicolau amb aigua de mar, ara utilitza el fang, la sang i la pols del camí per convertir Dolça de Provença en la primera dona catalana immortal.
192 pages, Paperback
Published January 1, 2024
2 people are currently reading
49 people want to read
About the author
Antoni Veciana
3 books7 followersÉs un filòleg i escriptor català. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili. Posteriorment va estudiar un màster de Ciències Polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya i un postgrau de Gestió Cultural a la URV.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 18 of 18 reviews
Read
November 23, 2024Necessito més llibres com aquest sobre senyores medievals que van despatxar figa
December 30, 2025
Dolça a la Torre de Fang – Antoni Veciana
“El trencalòs es banya en fang. El fang és de ferro.”
“Dolça a la Torre de Fang” combina història i llegenda dins de la Catalunya medieval del segle XII. @antonivecianaribes construeix un relat fascinant, narrat per una criada, l’esclava musulmana que acompanya Dolça de Provença, símbol d’heroïcitat. Aquesta veu aporta contes dins del conte, supersticions i detalls de la vida quotidiana, creant un sentit de tradició oral viva que impregna tota l’obra. A mi m’ha agradat especialment, ja que és remarcable veure el punt de vista narratiu de les classes més marginades.
La novel·la és dura, amb escenes punyents i violentes, i mostra la complexitat del poder, la subordinació, la lluita, les tensions socials i les relacions personals en un entorn dominat per normes estrictes i conflictes constants. L’estil és ric i detallat, amb tocs de poesia trobadoresca, rondalles i recursos de llengua oral que il·luminen els moments més foscos. També donen profunditat, dinamisme i textura al relat, i aconsegueixen que la lectura sigui immersiva i intensa. Aquests matisos fan que el relat sigui viu i coherent. També recorre a veus mimètiques escrites, com ara l’epístola, que afegeix un bri d’intimitat a la història.
L’obra recupera la tradició oral catalana i crea un univers literari propi, amb força narrativa, originalitat i un estil poètic i encisador. Aquesta història també inclou elements simbòlics i llegendaris que reforcen la dimensió narrativa i literària del relat. 🌿
Recomano molt aquesta lectura. Vaig llegir aquesta novel·la el setembre de 2024 i, després vaig escoltar el Club radiofònic l’estranya quimera i n’he fet una nova relectura, ja que la @gaudillibreria de Reus i la @masipporqueres va proposar aquesta novel.la pel Club de Lectura del desembre. No vaig poder-hi assistir, però aprofito l’ocasió per fer-ne aquesta ressenya.
Moltes gràcies a @segonaperiferia per l’encert, una novel·la finalista al Premi Òmnium i guanyadora del premi Sapiens d’enguany. Moltes felicitats i per molts anys de coca amb cirera i vellanes.
“El trencalòs es banya en fang. El fang és de ferro.”
“Dolça a la Torre de Fang” combina història i llegenda dins de la Catalunya medieval del segle XII. @antonivecianaribes construeix un relat fascinant, narrat per una criada, l’esclava musulmana que acompanya Dolça de Provença, símbol d’heroïcitat. Aquesta veu aporta contes dins del conte, supersticions i detalls de la vida quotidiana, creant un sentit de tradició oral viva que impregna tota l’obra. A mi m’ha agradat especialment, ja que és remarcable veure el punt de vista narratiu de les classes més marginades.
La novel·la és dura, amb escenes punyents i violentes, i mostra la complexitat del poder, la subordinació, la lluita, les tensions socials i les relacions personals en un entorn dominat per normes estrictes i conflictes constants. L’estil és ric i detallat, amb tocs de poesia trobadoresca, rondalles i recursos de llengua oral que il·luminen els moments més foscos. També donen profunditat, dinamisme i textura al relat, i aconsegueixen que la lectura sigui immersiva i intensa. Aquests matisos fan que el relat sigui viu i coherent. També recorre a veus mimètiques escrites, com ara l’epístola, que afegeix un bri d’intimitat a la història.
L’obra recupera la tradició oral catalana i crea un univers literari propi, amb força narrativa, originalitat i un estil poètic i encisador. Aquesta història també inclou elements simbòlics i llegendaris que reforcen la dimensió narrativa i literària del relat. 🌿
Recomano molt aquesta lectura. Vaig llegir aquesta novel·la el setembre de 2024 i, després vaig escoltar el Club radiofònic l’estranya quimera i n’he fet una nova relectura, ja que la @gaudillibreria de Reus i la @masipporqueres va proposar aquesta novel.la pel Club de Lectura del desembre. No vaig poder-hi assistir, però aprofito l’ocasió per fer-ne aquesta ressenya.
Moltes gràcies a @segonaperiferia per l’encert, una novel·la finalista al Premi Òmnium i guanyadora del premi Sapiens d’enguany. Moltes felicitats i per molts anys de coca amb cirera i vellanes.
May 15, 2025
Tot i que ens trobem davant d’un llibre que no està exempt —al meu parer— d’arestes, la veritat és que conté tants elements d’interès que mereix ser destacat entre els títols publicats en català els darrers mesos. És un text arriscat, tant pel registre en què està escrit com per la voluntat d’explicar una història construïda a partir d’altres històries, que es tramen creant imatges que es retroalimenten mútuament. Llegir-lo és, realment, una experiència curiosa, en què la mateixa joia de narrar va creant una mena de gramàtica narrativa pròpia, feta de contes dins de contes. El registre és culte, amb un català tarragoní que sona antic i, malgrat l’esforç que requereix, el llenguatge té una força que t’arrossega dins la història.
La novel·la explica la història de Dolça de Provença, comtessa occitana del segle XII, que arriba a la Barcelona medieval per casar-se amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Però està narrada per la seva esclava almoràvit, que viu en un permanent conflicte entre la lleialtat a la seva senyora i la fidelitat a la seva cultura. La veu de la narradora, que és qui anirà barrejant els contes amb la trama principal, està construïda amb una habilitat magistral, i és aquesta combinació d’elements la que confereix al llibre el seu caràcter especial.
Potser, de vegades, cedeix a la temptació de ser críptic, i això li fa perdre una mica de capacitat per mantenir l’atenció, però el conjunt és fascinant, i crec que val la pena destacar-lo i gaudir-ne. Tot i que explica esdeveniments sovint cruels i foscos, és un llibre ple de llum, i estic convençut que està escrit des de l’amor a les històries. Un amor que transmet, de totes totes. També és un exemple magnífic de com fer servir el folklore català (i europeu) per construir històries que el renoven.
M’ha sorprès i m’ha captivat.
La novel·la explica la història de Dolça de Provença, comtessa occitana del segle XII, que arriba a la Barcelona medieval per casar-se amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Però està narrada per la seva esclava almoràvit, que viu en un permanent conflicte entre la lleialtat a la seva senyora i la fidelitat a la seva cultura. La veu de la narradora, que és qui anirà barrejant els contes amb la trama principal, està construïda amb una habilitat magistral, i és aquesta combinació d’elements la que confereix al llibre el seu caràcter especial.
Potser, de vegades, cedeix a la temptació de ser críptic, i això li fa perdre una mica de capacitat per mantenir l’atenció, però el conjunt és fascinant, i crec que val la pena destacar-lo i gaudir-ne. Tot i que explica esdeveniments sovint cruels i foscos, és un llibre ple de llum, i estic convençut que està escrit des de l’amor a les històries. Un amor que transmet, de totes totes. També és un exemple magnífic de com fer servir el folklore català (i europeu) per construir històries que el renoven.
M’ha sorprès i m’ha captivat.
April 17, 2025
Biografia d'una dona valenta (Dolça de Provença) que va plantar cara i que va patir molt. És una barreja del que va passar al segle XII amb llegendes protagonitzades per éssers fantàstics. En definitiva, un equilibri magistral de realitat i ficció, història i llegenda. Tot plegat, fa que aquesta història bruta i obscura m’hagi atrapat com quan plou i la bota queda enganxada de fang.
A més a més, la llengua també hi juga un paper important, ja que hi ha moltes històries dins de la història, hi apareixen traductores, trobadors, poetes... Veciana escriu aquest llibre amb un lèxic molt ben trobat.
A més a més, la llengua també hi juga un paper important, ja que hi ha moltes històries dins de la història, hi apareixen traductores, trobadors, poetes... Veciana escriu aquest llibre amb un lèxic molt ben trobat.
November 17, 2024
Amb Dolça, Antoni Veciana ho torna a fer i apuja l’aposta perquè la història (interessant) passa a segon pla quan el joc és a les paraules, el ritme, l’humor, el collage d’eines tan ben encaixades… t’oblides del què i gaudeixes llegint i això només passa amb els llibres bons.
February 25, 2025
Ueeee novel·la medieval catalanesca amb trossos de llegendes i coses xulíssimes.
March 5, 2025
Un prodigi de llengua sobre un argument més convencional. Però quin gaudir.
September 30, 2024
Gran exercici literari
January 18, 2025
Sempre m'ha semblat un recurs preciós el fet de teixir una història a base de contes i rondalles, com si fos Les mil i una nits. Sobretot quan estan tan ben relacionades que la frontera entre novel·la i llegenda es dilueix de forma natural, com passa aquí.
*Spoiler*
La picada d'ullet final a Les històries naturals de Joan Perucho, fantàstica.
*Spoiler*
La picada d'ullet final a Les històries naturals de Joan Perucho, fantàstica.
This entire review has been hidden because of spoilers.
January 13, 2025
Sentia curiositat per llegir en Veciana després de tots els comentaris elogiosos arran de Nicolau, i he trobat l'oportunitat en agafar la seva darrera novel·la el mateix dia que arribava a la biblioteca.
De fet, ja li tenia posat l'ull, perquè passo gairebé a diari per davant de la Torre de Fang (potser no a diari, però sí molt sovint, ja que visc relativament a prop), i volia poder tocar la història.
Quin sorpresot. Dolça és una història meravellosament escrita, amb una llengua que és un delit. Veciana hi fa de trobador i ens transporta màgicament a una edat mitjana on la realitat i la fantasia fan un aiguabarreig de narracions i rondalles, i on el món on voldríem viure sempre és molt més fabulós que aquest racó enllotat on hem anat a parar.
Punt a favor en la omipresència del fang (en tots els seus camps semàntics) en la vida d'una dona engarjolada pel seu espòs.
La novel·la té un equilibri notable entre la cruesa de la vida de Dolça i l'aparició de gegants, bruixes, dips i tot tipus de criatures de l'imaginari català.
Molt recomanable.
De fet, ja li tenia posat l'ull, perquè passo gairebé a diari per davant de la Torre de Fang (potser no a diari, però sí molt sovint, ja que visc relativament a prop), i volia poder tocar la història.
Quin sorpresot. Dolça és una història meravellosament escrita, amb una llengua que és un delit. Veciana hi fa de trobador i ens transporta màgicament a una edat mitjana on la realitat i la fantasia fan un aiguabarreig de narracions i rondalles, i on el món on voldríem viure sempre és molt més fabulós que aquest racó enllotat on hem anat a parar.
Punt a favor en la omipresència del fang (en tots els seus camps semàntics) en la vida d'una dona engarjolada pel seu espòs.
La novel·la té un equilibri notable entre la cruesa de la vida de Dolça i l'aparició de gegants, bruixes, dips i tot tipus de criatures de l'imaginari català.
Molt recomanable.
July 30, 2025
En acabar el llibre he necessitat una estona reflexionant en silenci. És de les lectures més sorprenents que he tingut el plaer de llegir en molt de temps, el registre en el que està escrit i l'entramat de llegendes, creences i contes que es fonen amb la biografia de Dolça de Provença i narrada per la seva esclava almoràvit. Visions de l'infern, pregàries i maleficis i balls pagans, tot mesclat amb la insistent presència i menció del fang. Fang que dóna vida, fang que embruta, fang que escanya, fang com a base de la torre de la Dolça i que l'acompanya tota la narració.
February 3, 2025
"No paga la pena que ara dineu si més tard heu de tornar a tenir gana per sopar."
"Els pins són vulgars, volen ser massa alts, voler fer massa olor de caramel cremat pel sol, però tenen unes arrels, que cruixen sordes, i l'expressió del vent els fa caure sense lirisme."
"La pena és la celebració de l'amor, aquells que senten pena de debò és que han estimat. El dol prova d'encongir el nostre amor al passat, però el record el porta al present."
"Els homes es deixen matar més per un drap amb un estel pintat, o per una història d'una pedra que no val res, que no per la justicia. És més fácil d'entendre un drap que una idea,..."
"Als homes sempre els va millor donar les gràcies a un sant de fusta que no parla, que no a una dona que sí que pot respondre'ls."
"Però un s'adona que es perd quan ja s'ha perdut, quan ja s'ha perdut massa."
"Els pins són vulgars, volen ser massa alts, voler fer massa olor de caramel cremat pel sol, però tenen unes arrels, que cruixen sordes, i l'expressió del vent els fa caure sense lirisme."
"La pena és la celebració de l'amor, aquells que senten pena de debò és que han estimat. El dol prova d'encongir el nostre amor al passat, però el record el porta al present."
"Els homes es deixen matar més per un drap amb un estel pintat, o per una història d'una pedra que no val res, que no per la justicia. És més fácil d'entendre un drap que una idea,..."
"Als homes sempre els va millor donar les gràcies a un sant de fusta que no parla, que no a una dona que sí que pot respondre'ls."
"Però un s'adona que es perd quan ja s'ha perdut, quan ja s'ha perdut massa."
October 14, 2024
Una novel·la que sobresurt més com a exercici formal que com a narració. L'estil que fa servir Veciana per traslladar-nos a l'edat mitjana i contraposar una realitat fosca amb els relats que ens han arribat de l'edat mitjana és suggerent, però el fil que vertebra el llibre s'acaba difuminant una mica.
April 29, 2025
Novel·la de fantasia en context històric que es diferencia d'altres del mateix gènere perquè alterna la trama principal (la vida de Dolça) amb llegendes i personatges màgics de l'època. El relat dona pocs detalls i tens la impressió que, més que explicar-te la història, te la dona a entendre. Personalment, hagués preferit trobar més Dolça i menys llegenda.
December 27, 2024
"I aquí el que fem és explicar contalles per distreure i donar exemple".
A part de ser una novel·la entretingudíssima i rica, parla de nosaltres sense necessitat de recòrrer a l'actualitat (cosa que s'agraeix).
A part de ser una novel·la entretingudíssima i rica, parla de nosaltres sense necessitat de recòrrer a l'actualitat (cosa que s'agraeix).
January 7, 2025
4,5 ⭐️ bona lectura per començar l’any, estic contenta :) recomanadíssima!!!
June 1, 2025
De la vida de Dolça. Com la mel.
August 23, 2025
existint com existeixen grans clàssics i rondalles de la nostra literatura, un artefacte com aquest fot pena. Seguim
Displaying 1 - 18 of 18 reviews