Arnau

by Adrià Targa

Excepcional poema narratiu

Arnau és una baixada als inferns i una oda a Barcelona, és un sopar de poetes perduts i la novel·la d'un heroi sense poema, és una broma i és una tragè la del desig que s'escapa, la joventut que s'esgota i la poesia que promet massa i mai no ens acaba de redimir del tot.

«Potser penseu que n'estava enamorat, de l'Arnau. Al capdavall, estic fent un llibre sobre ell. Res de tot això. Diguem que es tractava d'un deure moral. Em va tocar a mi de donar-vos-en testimoni. Al testament ho demanava. Llavors ho vam fer a sorts amb els amics, i em va tocar a mi. És una llàstima perquè qualsevol dels altres ho hauria fet millor. És evident que jo soc un fracassat i que aquest llibre és només la punta de l'iceberg del fracàs de la meva persona total».

Genres: Poetry

144 pages, Kindle Edition

Published November 6, 2024

Reviews

[Trodeponent · Rating 5 out of 5]

pfffff soc al canigó mira'm el trussy de tan amunt que m'ha eslapejat això... un poema-novel·la èpic que et narra un dia relativament unarsejat en la vida d'un mar i cel barcelonauta lletradelulu trentapuixejant averat. tinc més d'un amic que acabaria rellotjadi quarts i hores amb aquest llibre hashshhshs

fora krissejos....la part de cinto verdaguer fent de laura escanes a la travessa pfff hshshshs top 1 moments....m'ha recordat a quan el pol guasch va fer un taller sobre com el seu propi llibre estava influït per rodoreda i ibsen pero amb la diferencia (no us quedeu guenyes de fer ull costat) perque aixo es el que ell voldria haver fet

i si tant el llibre com els rumors son certs tenir trenta anys a barcelona no es quirky com una sitcom es tan desolador i trist com l'Arnau, que nomes pel que en diu el narrador sé que té als ulls aquella tristor que només veus en la tossigrafia mar i cel balcànica💔💔💔💔

i una cosa??? la rima???? l'absolut foll home de l'adrià targa no??? ofeccc com fa rimar tot el que vol super be. sempre se diuen coses com ara "s'hauria de parlar més de [tema que ja s'ha parlat en trenta pòdcasts]" i no senyoris el que hauríem de fer és llegir més rimes!!! són com esnifadetes de popper molt breus i molt seguides

i per cert hshshshshss me picso que en una epopeia barcelonauta hi hagi cruising es clar que si queercelona, barcelona serà maricona!!

en fi llegiu aquest llibre. per sort podem triar entre moltes obres escrites en català, ok, sobrearxivàreu les escriptores i la resta aplaudim, però crec que s'agraeix poder llegir una cosa tan elaborada i alhora tan crua. un tema universal tractat de forma onírica pero sense floritures en un entorn que coneixem tothom mentre es fa una oda amb les dents serrades a la ciutat que ens està tornant absolutament bogigis. simplement una meravella. i combinant poesia novel·la jo que se??? res de ficcions urposes que se senten com una veu en off amb riures en llauna, res de llibres que semblen mandales de tantes coloraines i formes que te deixen com un badoc. a arnau tot raja!! no sé com explicar-ho.

per cert aquest llibre és ideal perquè per sant jordi el regaleu a qui us estigueu singant si:
- es un home que ha estudiat a l'IT
- es una les vi anna punki pero que cuina les butch en principal
- estaneja fort tossis dempeus de l'eduard olesti
- es una persona que diu "el genere es una disputa" de forma krissejada
- ha estrimejat o estrimeja the surfing sirles o fetus

[Marta Cava]

Mireu, vaig a ser-vos sincera: per contra del que molta gent creu, jo no en tinc ni idea de literatura. De llibres sí, però de literatura, no. Segur que els experts us en faran unes ressenyes boníssimes d'aquest llibre analitzant el tema, l'estructura, el llenguatge, etc. Però jo no soc experta en literatura i només volia dir que aquest poema-novel·la o com vulgueu dir-li m'ha agradat moltíssim i m'ha tocat els meus talons d'Aquil·les diferents vegades. Em trec el barret!

[Arià Abenoza · Rating 5 out of 5]

Un bon amic, editor, em va dir un dia (de festa, i amb l'aire de les hipèrboles; no li ho hem de tenir en compte), en aquest país no fem novel·les, fem poemaris. I suposo que la solució és aquesta, fer les dues coses alhora. Perquè si la tasca de la novel·la, des del principi, és mostrar el fracàs de les il·lusions, i fer-ho a través de la consciència de les persones, ja no els herois ni els déus ni els reis sinó les persones, Arnau és una novel·la, una senyora novel·la, segurament la millor novel·la catalana que llegiré en molt de temps.

hem jugat amb la nit i la nit ha guanyat

[Marc Tarrida Aribau · Rating 5 out of 5]

Quina Santa meravella acabo de llegir? Oh Déu.

[lena casanoves giol · Rating 5 out of 5]

prepareu-vos perquè us el regalaré a tots !!!

[zoe arenós · Rating 5 out of 5]

(18 febrer) lectura interrompuda d’aquest viatge de l’arnau. llegia en una entrevista que l’autor deia que la rima enganxa, i fet i fet té tota la raó. els versos baixen sols com un glop d’aigua fresquet i és fantàstic. una gran oda a la joventut a perdre’s i a barcelona. molt molt xulu! (p.d. absolutament obsessionada amb la baixada a l'infern -dels poetes- ganes de llegir dante de sobte)


(6 maig) torno a la ressenya per a dir que ara he llegit el comte arnau de maragall i m’hagués agradat llegir-lo abans de llegir arnau de targa, us ho recomano moltíssim! i ja de pas el ciutat maragda sobre el llibre xulíssim!!!

[Joan Roure · Rating 4 out of 5]

4,5⭐
Una obra poètica originalíssima escrita també en clau de novel·la escrita en vers. Targa observa i reflexiona sobre l'actualitat a través dels seus coneixements de la cultura clàssica, i ho plasma en el text creant un joc literari divertidíssim malgrat la profunditat i la baixada als inferns amb temes com la depressió i l'angoixa en les seues formes més contemporànies. I a través d'aquest joc, escrit emprant distintes expressions poètiques en cadascun dels seus cants i amb metaliteratura inclosa, ens trobarem amb situacions inversemblants que exposen situacions quotidianes que Targa narra talment fossin poemes èpics amb una musicalitat molt ben treballada que t'acompanya durant tota la lectura.

En definitiva, un text joia que en certa forma m'ha recordat al Riu avall d'Amat Baró —incidint més en la ironia en el cas de Baró i més sentimentalista en el de Targa— quant a la construcció de la crítica connectant la cultura clàssica amb la contemporània. Qui sap si obres com aquestes estan marcant —o seria bo que marquessin— una tendència i un camí a seguir tant en aspectes purament literaris o poètics com en la mirada més crítica de l'actualitat.

[Arnau Villà · Rating 5 out of 5]

Em sap greu per la resta de llibres que em llegiré aquest any, perquè és impossible que siguin tant bons

[mariona · Rating 5 out of 5]

Què dir que no s’hagi dit ja!?!? Quina cosa tan fantaaàstica!
Ben bé que la Zoe tenia raó amb això que deia dels versos que baixen sols com un glop d’aigua fresquet. I la rima bffffff millor ni en parlo perquè 10/10, sense paraules.

I la sisena part (“Comèdia”)!!! Amigues, no ho sabeu eh, quina cosa tan divertida, original i intel·ligent. O sigui, què vol dir que tens Verdaguer fent el rol de Virgili a la Comèdia i acompanyant Arnau a aquesta baixada a l’infern i que allà es van trobant molts dels grans autors de la literatura catalana?? Definitivament la meva part preferidíssima. Quina genialitat!

Suposo que ja ha quedat clar, però… llegiu-lo! No us en penedireu!

pd: Fa un parell de dies vaig descobrir que el tinc com a lectura obligatòria d’una assignatura, així que si en faig una relectura (encara que sigui en diagonal), ja en diré alguna cosa més q avui estic poc ressenyaire…
pd2: Merci Zoe pel préstec! i visca la biblioteca de les amigues 💌

[Laia Puig Fontrodona · Rating 5 out of 5]

Un viatge per Barcelona i la fi de la joventut.

[Mateu · Rating 5 out of 5]

Arnau,
qui ens salvarà de totes les paraules que sabem
i tot el que hi hem entès?

[Sergi Corominas · Rating 5 out of 5]

Comença el llibre rollo Neurosis pessimista Carcelona marika, Adrià… you get us.
Tots esbojarrats entre tant de marikó, insatisfacció, frustració i entre tant festejar absurd acabem igual de tristos que l’Arnau.
Brava 👏🏻 per escriure la nostra Odissea, la nostra Atlàntida. Les mariques d’ara ens mereixíem que la nostra història fos explicada en vers i rima.
Quin estil i com fila.
Que bonic llegir així i quin gust empassar versos tan propers.
Ojut que de popper n’hi ha i el capítol de la volcada de xorro y jacint verdaguer al apollo?!, osigui no pud mes!!!! Bastant icònic.

Bueno, un retrat bastant top de la nostra Barceloka que he llegit amb molt de gust, plus una gran reflexió sobre fer-se gran i veure que ja tot no és el que era, però d’això no en parlo que en dos dies en faig 24 i encara em queden anys de follia hahahahaha 🤞🏻
Au! Llegiu aquest llibre que és estupendo.
Gràcies a en Leo per com sempre fer les millors recomanacions.

[Alícia · Rating 5 out of 5]

"Això és Barcelona,
que és la ciutat més bella de la terra,
o, si més no, cal viure-hi una estona.
Vindràs aquí pensant de ser feliç,
i te'n penediràs, i sempre hi tornes:
hi ha alguna màgia dins els seus carrers ...
I si un dia ve que has de marxar-ne,
el teu record morirà a Barcelona."

Molt molt molt recomanable!

[Sebastià Rius · Rating 5 out of 5]

És com el primer cigarro que et fas un diumenge ressacós, que fas fent un vichy mentre comentes la nit amb una bona amiga; perfecte.

[aina · Rating 4 out of 5]

Això de pensar "només llegiré una estoneta" i, en canvi, comences i acabes el llibre i no fas res del que havies de fer.

Aquest poema narratiu és la crònica de la mort anunciada d'un comte Arnau que viu a Barcelona i s'acosta a la trentena. Ens narra un dia amb una trobada poètica d'amics i de molt caminar per l'Eixample i el Raval i de recórrer alguna línia del metro. I com qui no vol la cosa, acabes a l'Apolo. Això ens ha passat. Però per no deixar-ho aquí, amb una rima preciosa i totalment addictiva, ens narra les trobades sexuals efímeres i el resultat de quan el "cerveza, beer" que t'ofereixen pel carrer va més enllà. I tot això amb una visió majestuosa dels nostres grans poetes catalans.

[María · Rating 5 out of 5]

El joc literari i la fantasia de la mètrica 🫰

[Ricard Vilalta · Rating 5 out of 5]

Quina aventura per Barcelona! Quin poema èpic pel nou segle! Visca la poesia!

[Ferran Errando · Rating 5 out of 5]

“Per tots aquests amics que ja no hi són,
pels doctorats, els màsters, la carrera,
alço la meva copa i trenco el plat,
que us vau pensar que el món compleix promeses,
i ara sabeu la ciència del comiat,
experts en tot, i sobretot, tristeses.”

Que torpedegin la línia de flotació de la teva generació amb sonets i tercets encadenats és tota una nova sensació. Porteu-me futur.

[Blanca · Rating 5 out of 5]

5/5, sí a tot

«ser mort en vida: quina cosa
més tonta, i més comuna, alhora!
No pots estar-te ni una hora
només gaudint, només ballant:
arriba sempre aquell instant
en què et planteges si ets feliç
i l'alegria, en sec, s'esfuma.
Qui té aquest mal, o s'hi acostuma
o sempre més estarà trist,
ànima en pena, com tu eres,
pou d'esguerrades primaveres»

[Cinta Paloma Vila · Rating 5 out of 5]

Que xulo, llegir aquest llibre! Tots els joves catalans interessats en l'àmbit poètic haurien de fer-ho. Els meus capítols preferits: segon i cinquè.

[Arnau Bozicevich · Rating 4 out of 5]

Un bon llibre per Sant Esteve. Per algun motiu nomes llegeixo llibres de personatges que volten per Barcelona i es diuen Arnau. M’agrada saber com acaba un llibre perque m’hi fixo més en la trama i no tant en les coses que passaran. M’encanta el format canviant. Personalment he gaudit més el format i el contingut del principi, tot i que m’ha tingut enganxat tot el dia. Com que em dic Arnau no m’he pogut resistir a identificar-me amb tal personatge i just avui he surtit de festa i no he pogut evitar pensar amb el final de la narració, així que he evitat fer tot allò que l’Arnau va fer abans d’acabar la novela, just in case.

[Emma Granyer · Rating 5 out of 5]

Xulíssim!!! Un poema narratiu dividit en set cants que recorre un dia decisiu en la vida d'un jove culte, deprimit i enamoradís: l'Arnau. Amb ell, passegem pels carrers de Barcelona i ens endinsem en els seus somnis, pensaments, converses amb amics, una nit de festa....

M'ha encantat que es combinin diferents rimes i tècniques poètiques, i que, alhora, no es deixi del tot enrere la prosa.

També m'ha semblat una petita oda a Barcelona, com en aquests versos:

"[...] Vindràs aquí pensant de ser feliç,
i te'n penediràs, i sempre hi tornes:
hi ha alguna màgia dins dels seus carrers que tu algun dia l'entendràs" 💗


Molt recomanable!

[Gina de Tera · Rating 5 out of 5]

“Arnau” va directe a la llista de llibres preferits. D’aquells que els agafes de la biblioteca i un cop acabat saps que l’aniràs a comprar. Adrià Targa ha escrit una obra immensa, que supera les expectatives inicials. El que sembla una història senzilla es transforma en una narració profunda i complexa, amb elements quotidians que adquireixen gran significat. I tot plegat amb un finíssim sentit de l’humor.
Una passada ⚡️

[Natàlia Garcia · Rating 5 out of 5]

Jo no sé gaire de poesia, però sí que aquest poema narratiu és espectacular. Al principi m’ha costat molt i després ha anat a millor. Hi ha cada estrofa que és or pur (tant per mètrica, que rima “peta” i “poeta”, com per significat). El recomano molt als filocaters!

[Maria Escolà · Rating 5 out of 5]

kina passada li dono 5 estrelles perk no li puc donar 6

[Josep · Rating 5 out of 5]

M'ha tocat.

[Biel · Rating 3 out of 5]

Barcelona és important, però no tant.

[joan · Rating 5 out of 5]

Tinc poques paraules per descriure aquest llibre.

Me l'ha regalat la Pao per Sant Jordi en una aposta certament arriscada, perquè d'entrada, un llibre tan i tan... contemporani (a falta d'un adjectiu millor) (m'hauria de lligar un cigarret com el Pla per trobar-lo) no és el que li regalaries a un noi que vol semblar "deconstruide" però que no hi acaba d'arribar. Com sempre, però, el seu bon gust s'ha imposat i, de nou, no podria estar-li més agraït.

Arnau és un llibre que no he acabat d'entendre, però crec que ja està bé que sigui així. És una espècie de poema amb parts en prosa, que narra l'últim dia de la vida de l'Arnau (no és espòiler, ho diu quasi al principi), un noi que ja s'allunya d'una joventut que ha perdut. El llibre en global és genial, i té trossos rotundament boníssims, que, com a mínim a mi, m'han impactat d'una manera força brutal. El cant sisè em sembla una creació fantàstica, tant per la forma (imita la Divina Comèdia de Dante) com pel contingut. Definitivament, Verdaguer seria el nostre Virgili, Espriu tindria cua i Papasseit aniria muntat sobre un caball de cartró amb una rosa a la mà.

Queda com a testimoni que el llibre m'ha encantat (paraula que potser es queda curta) el fet que l'he llegit en poc més d'un dia.



PS: em fa bastanta vergonya aquesta review.

[Pau Guillén · Rating 3 out of 5]

És trist, però, pensar que en va
la joventut ens és donada;
que la solíem enganyar,
que hi vam trobar una ensarronada;
que de seguida va tornar-se cendres
el reguitzell de somnis tendres
i de millors anhels, com s'esparraca
a la tardor la fullaraca.
PUIXKIN

En termes generals m'esperava més. N'estava força motivat, ja que es tracta d'un poema èpic català ambientat a Barcelona sobre la fugacitat de la juventut, que vulguis o no t'interpel·la. Se'n poden destacar moments, que són representatius i estan ben trobats, però en general m'ha faltat continuïtat, algunes rimes m'han semblat fins i tot forçades i el moment del MNAC sense comentaris. un 5.5/10

Ai, la vida
que va més ràpida que els nostres somnis
i quimeres,
que sempre va una passa per davant,
i ens pensàvem que podíem atrapar-la,
però només després veiem allò que calia fer,
només, passats els anys, reflexionant
entenem com calia ballar en aquesta dansa
però també entenem que no cal penedir-se'n,
veiem, en una foto, la nostra cara clara,
que joves que érem, i que guapos
i guapes,
i quins errors més bonics cometíem,
n'hi ha per abraçar-nos fins a fer-nos a miques
(en què vam malgastar tantes de nits?)
i de sobte ja està, va arribar el dia
de ja ser grans, com un desert
immens que s'obre al davant nostre.

[Vicenç Cortés Olea · Rating 5 out of 5]

No solc llegir poesia i potser la manca de referència no em permet ser del tot objectiu. L'últim cop fou un llibre de Louise Glück; res a veure. Tot i que en aquesta ocasió també algunes coses m'han passat per sobre, del cert, aquesta poesia està tan aterrada a Barcelona i la nostra cultura que es segueix bé. Aquesta és una novel·la més que una sèrie de poemes; una única poesia novel·lada o una novel·la que ara empra prosa lírica, ara empra mètrica i versos, però que mostra que la poesia pot adoptar moltes formes.

La història és molt senzilla: l'Arnau, un bala perduda, viu i malviu a Barcelona, i tot que sabem el seu destí no sabem com li arribarà. No ens descobrirà res nou el fil argumental, però la forma m'ha agradat.