Fuig de la historiografia lacrimògena jueva que resumeix la seua història en una contínua persecució. Tot i fer evident els problemes que derivaren de la conversió forçosa i del control inquisitorial sobre els cristians nous, se centra en allò qualitativament i quantitativa més important, que són els conversos que van ser integrats de manera efectiva a la societat cristiana moderna. Dit enfoc ataca els discursos essencialistes sefardites, cosa que sempre està bé.
Una de les coses que més m'agrada és l'estudi d'aquest procés d'integració forçada mitjançant els testaments en què s'especifica l'elecció dels fossars o esglésies on volien ser enterrats els habitants de València.