Les catalanes no es pinten

by Ofèlia Carbonell

Una investigació millennial sobre bellesa i feminitat a la Catalunya contemporània.

Què és la bellesa i la feminitat per a una generació que ha crescut amb el feminisme digital? Existeix un cànon de bellesa específicament català en l'era de les xarxes i la globalització? Ha existit mai? Com afecta avui la nostra cultura a la manera en què triem presentar-nos al món? Vanitat, empoderament, frivolitat i consumisme són alguns dels temes que es planteja la comunicadora cultural i escriptora Ofèlia Carbonell en aquesta recerca autoficcionada dins el món de la bellesa.

Dels models televisius dels noranta a les influencers actuals i el boom del feminisme a les xarxes del #MeToo, de la Ben Plantada a Bad Gyal o Rosalía, Ofèlia Carbonell enfila amb mirada inèdita i reveladora lectures, reflexions, converses i sessions de maquillatge. I partint del «jo» plasma, en la seva experiència, una idea de bellesa i feminitat a la Catalunya contemporània.

104 pages, Kindle Edition

Published November 27, 2024

Reviews

[Trodeponent · Rating 5 out of 5]

si montserrat roig ressucités per un dia i hagués de llegir-se un sol llibre jo li recomanaria aquest!! gràcies a aquest llibre ara veig una línia temàtica entre una mare de déu romànica, una santa catalana màrtir, teresa rampell, les protagonistes de culebrots de la teletrès i la prota del videoclip d'el meu amorx se n'ha anat de vacances de la ludwig!! i ho dic amb zero krisseig

està ple de reflexions que a mi m'han eslapejat altíssim. pot ser q el fet de ser un home, per afruitat q siga, tambe m'hagi fet badar molt boca en alguns moments per absoluta ignorància!!

en tot cas mare meua com està escrit aquest llibre👏🏼👏🏼👏🏼quina precisió lèxica i quin joc més hàbil amb la puntuació!!! un joc q a mi personalment em recorda a la conyologia sincronitzada de la lucy liu batent culs als àngels d'en litus (charlie's angels). te molt de merit aixo de presentar idees complexes de forma breu i concisa però bella i amb veu pròpia, d'assolir aquest encreuament entre l'espileig i la figositat q hem observat en grans noms de la lite cuntalana anteriorment però en un format q no hem observat tant (assaig breu).

ps. s'agraeix moltissim lleguir un dragueig als anuncis d'estrella damm feta des d'una perspectiva q no sigui ironica/satirica/postironica!!!

[Pol Viñas · Rating 5 out of 5]

“Se'm fa terriblement dolç com tots trobem en l'altre noves formes de ser nosaltres”

[Marina Barniol · Rating 5 out of 5]

Aquesta noia té un cervell fascinant, aconsegueix que sembli fàcil tractar temes complexes.
Haver de parar un moment per reflexionar sobre el que acabes de llegir sempre és boníssima senyal. Crec que se m’ha fet una mica curta i tot.
Sí, sempre, a tots els assaigs escrits per l’Ofèlia.

[Colton Walworth · Rating 4 out of 5]

“Les catalanes no es pinten” d’Ofèlia Carbonell. Publicat per Pòrtic en novembre 2024.

Aquest és un assaig sobre la relació de l’autora amb els canons de la bellesa a través de la seva vida i com aquests canons han canviat a través de la seva vida i com a vegades ha sentit malament per voler pintar-se i sentir bella per raó de la pressió del masclisme i capitalisme. També indaga sobre com ha sigut percebut la bellesa i la feminitat a Catalunya. És un assaig personal on l’autora parlar sobre la seva experiència la relacionen amb la història, la política, la cultura i l'evolució de com la mirada de la societat ha canviat d’idea moltes vegades. Pot una vol ser bella per una mateixa o és una cosa impossible per raó del masclisme i el capitalisme? Hi ha una manera particular de ser bella i femenina pròpia de les dones catalanes?

És un assaig força interessant i he après que no sé massa sobre aquest subjecte i en particular sobre les coses que passen a les xarxes amb tendències en la moda i el maquillatge. També he après que expats dels Estats Units qui viuen a Catalunya pensen que les catalanes no es pinten, almenys algunes d’elles pensen això i diuen això a vídeos de YouTube. I em va agradar molt el capital “Teresa de Baladia, Teresa de Valldaura, Teresa Rampell” on l’autora va parlar sobre l’ideal de la bellesa continguda del noucentisme a través de la figura de La ben plantada i l'exploració d’aquesta ideal de la feminitat a les novel·les de Mercè Rodoreda i d’una cançó del grup musical Manel.

És un assaig molt personal i al mateix temps és bastant sociològic, filosòfic i històric. M’ha après diverses coses i m’ha semblat ben escrit i entretingut.

Moltes gràcies!

[Aina · Rating 5 out of 5]

Quina cosa tan intel·ligent

[Alba Clopés · Rating 5 out of 5]

El súper recomano. És el llibre perfecte per a la gent que viu amb contradiccions sobre la idea de bellesa, buscant-la i, alhora, menyspreant-la/tement-la.

La primera lectura és per constatar que l'Ofèlia Carbonell és intel·ligentíssima i que el llibre està molt ben treballat i articulat.
La segona (o suposo que a la primera també es pot, si sou de gaudir els llibres lentament) permet reflexionar sobre què està dient realment i com ens fa sentir.

[David · Rating 5 out of 5]

A vegades penso que no sé si l'autoconsciència és una condemna o la major virtut de l'ésser humà.
Segon llibre de l'Ofèlia, ara en el format en què més brilla i en un tema que sens dubte l'ha mantinguda atenta i pensativa davant el mirall.
Un assaig curt i afinat sobre la bellesa (femenina), allò que l'ha configurat en les últimes dècades posant especial atenció en les més recents i, especialment, des de la implantació de les xarxes socials com un nou espai social des del que autodefinir-nos.
Partint de la intimitat, però amb una clara visió general i generacional, descriu i assenyala encertadament l'evolució de com les dones han configurat la seva pròpia i aliena visió de la bellesa, de com han anat apareixent noves perspectives i mirades sobre nosaltres mateixos i com l'aparició dels espais digitals han afectat a l'autopercepció.
En certa manera, crec que ajuda a entrar en pau amb un mateix a l'hora de comprar una peça de roba o a aquells que "s'empolainen" cada dia.

[Afra · Rating 5 out of 5]

uau, feia temps que no llegia un llibre que m'agradés i m'interpel·lés tant.
m'ha semblat súper interessant i ben explicat.
mentre el llegia m'he adonat que estic molt poc acostumada a llegir llibres que parlin de coses tan properes a mi. m'he sentit molt identificada i he entès la gran majoria de referències que es mencionen.
la manera en què relaciona tots els conceptes és fantàstica. quan ho llegeixes té tot el sentit del món, però segurament no se m'hauria acudit mai pel meu compte.
llibre recomanadissim, sobretot a les noies catalanes.
només penso en comprar-lo ja per poder subratllar cada pàgina i tenir-lo a la meva col·lecció!!!!!!!

[Laia Camprubí · Rating 5 out of 5]

Sempre a l'equip de l'Ofèlia i als assajos centrats al que passa a casa nostra. Molt recomanable 👌

[mariona · Rating 4 out of 5]

4,5 ⭐️

Fantàstic! Definitivament un d’aquells llibres que acabes i penses que desitjaries haver escrit tu.

M’he vist bastant en el relat que fa l’autora (tot i les diferències generacionals corresponents, és clar) i suposo que, per això, encara m’ha agradat més. M’ha semblat un text intel·ligentíssim i especialment l’epíleg un 10.

[alexandra · Rating 4 out of 5]

això és el que esperava d'ofèlia carbonell al seu primer llibre. la ficció no és el seu terreny, però l'assaig... escandaló. a mi també m'agraden 'les coses boniques' i em pesa el meu gènere com un grillet

[laita · Rating 5 out of 5]

Fa temps que llegeixo un discurs "feminista" al voltant de la bellesa com a potencialment empoderadora, que em molesta. Em molesta perquè hi veig una necessitat de fer-nos trampes al solitari per quadrar el discurs polític amb allò que fem i no a la inversa. Que no només és mandrós intel·lectualement parlant i superficial sinó fins i tot contraproduent i perillós. Però aquest llibre és tot el contrari, és la cerca de les pròpies contradiccions amb l'objectiu d'arribar a una conclusió sincera en comptes de buscar copets a l'espatlla. I a més, escrit des d'un punt de vista desacomplexadament nacional: Perquè no oblidem que sempre s'és i s'escriu des d'algun lloc. Llegiu-lo.

[júlia terrado · Rating 4 out of 5]

😔😔 jo soc una catalana q no es pinta 1. x mandra 2. xq sento q tinc poc espai a les parpelles x fer-me ombres d’ulls q és el q més divertit trobo de tot el que te pots fer a la cara ANYWAYS quin tema tan complicat, res té solució (no esperava trobar-ne una, tampoc!!) però tot em fa pensar que 2025 OUT: influencers 🧘‍♀️

[Jana · Rating 4 out of 5]

Jo mateixa tampoc sé si em maquillo per mi, pels homes, per la societat, o pel que crec que s'espera d'una noia de 19 anys. És impossible definir la bellesa i la feminitat sense tenir en compte el patriarcat i el capitalisme, que com sempre, imperen a tot arreu.

Lectura rapidíssima i molt interessant, massa curta i tot!

[Judith Pinyol · Rating 5 out of 5]

en certa manera, la bellesa + la catalanitat són exactament la forma d'escriure de l'Ofèlia: una literatura preciosa amb imatges costumistes i senzilles, però representades per tal de ser analitzades amb rigorositat. Que no siguin en va, que signifiquin (des de la individualitat i per a l'imaginari comú) i representin. La Ben Plantada és l'Ofèlia<3

[Sílvia · Rating 4 out of 5]

Abans que res, moltes gràcies, Alba, per deixar-me el llibre! M'agrada molt l'escriptura de l'Ofèlia Carbonell (que ja la coneixia del Núvol). Es nota que l'anàlisi dels temes que tracta és molt franca i reveladora. No li poso cinc estrelles perquè m'hagués agradat que l'assaig fos més llarg, se m'ha quedat curt. Crec que en podríem treure molt més de suc de la bellesa i les seves contradiccions.

[Marc Margarit · Rating 4 out of 5]

M'ha sorprès perquè va justament del que esperes que vagi, però hi ha molt més a dir del que sembla. Cal fer-ho bé per entrecreuar Rita Hayworth, Mirall Trencat, Regina George i els anuncis d'Estrella Damm i se'n surt amb nota.

[Elisenda Fusté Forès · Rating 5 out of 5]

M'ha agradat molt. Si que és veritat que no se'n pot extreure cap conclusió definitiva però tampoc crec que fos l'objectiu a l'hora d'escriure'l. M'ha fet reflexionar sobre qüestions que l'autora planteja i se m'ha fet molt lleuger a nivell de ritme de lectura perquè està molt ben escrit.

[Martina Soler · Rating 4 out of 5]

Soc moltmoltmolt fan de l'Ofèlia des de fa temps i tot el que diu em sembla increïble. Gràcies per fer un assaig de lectura tan fàcil, distreta i sobretot interessant, que et fa entendre una mica més aquesta nostra identitat catalana.

[Nina Felís · Rating 2 out of 5]

... ho sento no m'hagradat. m'ha semblat que no aprofundeix prou en res, que no n'extreu cap conclusió, que es repeteix i que li falten exemples i referents. també he de dir que no soc gaire d'assaig com bé ja sabeu. que algú més intel·ligent que jo se'l llegeixi i en parlem (@alba)

[jana · Rating 4 out of 5]

4 i…
súper interessant. l’ofèlia és la millor. referents perfectes i tema genial. vull llegir-la sempre.

(no és res de l’altre món, però és molt necessari)

[Gabriela Tomas Escobedo · Rating 5 out of 5]

Simplement perfecte

[Mar Villanueva · Rating 5 out of 5]

aquesta lectura i sobretot les paraules ‘nikki tutorials’ han despertat la meva jo de 14 anys i l’han acompanyat de la mà fins al final. l’han fet obrir una mica el ulls i donar-li la volta a conceptes que creia que ja tenia interioritzats. i a mi, la mar d’ara, m’ha agradat retrobar-me amb antics pensaments, trobar-ne de nous més madurs i quedar-me rumiant-los. al cap i a la fi, la bellesa és una concepte perenne, però l’anirem transformant.

finalment, l’atribució de l’adjectiu butch a la feminitat catalana també li ha encantat a la mar d’ara, la de 23. hehe