What do you think?
Rate this book
L'altra
L’Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma de la vida, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, la seva parella, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. És fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona d’avui això no és una excepció: una inquilina imprevista, una família que exigeix, la crisi que ofega, una transformació vital que s’imposa. Com serà que l’Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s’acosten.
- GenresFiction
336 pages, Kindle Edition
First published January 1, 2014
11 people are currently reading
358 people want to read
About the author
Marta Rojals
20 books85 followersMarta Rojals i del Álamo (la Palma d'Ebre, 1975) és una escriptora, articulista i arquitecta catalana. Es llicencià en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya on s'especialitza en teoria, història i crítica, la qual cosa li permet traduir i editar publicacions d'arquitectura. Ha col·laborat amb VilaWeb, les revistes L'Avenç i Descobrir i el diari Ara.
El 2011 debutà amb la novel·la Primavera, estiu, etcètera La novel·la va gaudir d'una gran acceptació tant per part del públic
El gener de 2014 va publicar la seva segona novel·la, L'altra. El març de 2015 publica No ens calia estudiar tant, un llibre de no-ficció amb l'editorial Sembra.
El 2011 debutà amb la novel·la Primavera, estiu, etcètera La novel·la va gaudir d'una gran acceptació tant per part del públic
El gener de 2014 va publicar la seva segona novel·la, L'altra. El març de 2015 publica No ens calia estudiar tant, un llibre de no-ficció amb l'editorial Sembra.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 56 reviews
June 4, 2015
Dies enrere, quan encara portava només unes pàgines llegides i la història tot just començava a agafar forma, la meva companya em va proposar una aposta. Informada dels trets principals de la trama, em va dir: si al final es queda embarassada em convides a un sopar. Jo defensava el no i n’estava mitjanament convençut. Però al cap d’un o dos capítols ja no hi ha res segur i sorgeix la pregunta: aconseguirà la protagonista femenina mostrar un conflicte amb la vida i amb el món que no passi per un embaràs?
Les principals preocupacions i fonts de conflicte vénen aquí del món de la parella, l’entorn familiar i la situació socioeconòmica. Ara bé, sembla que el tema nens és massa fort com per resistir-s’hi, i acaba traient el cap, juntament amb altres drames que apareixen de manera un pèl tardana a la novel·la i que sembla que ens diguin: ep, no us sentiu tan identificats amb la protagonista, que ara veureu per tot el que ha passat (i que justifica les seves rareses).
Llibres com aquest de la Marta Rojals tenen l’atractiu inqüestionable d’oferir un retrat fidelíssim de la realitat de tota una generació. D’un temps, l’actual, i un país, que és Gràcia (tot i que Gràcia és més aviat un estat d’ànim o una manera de ser, i tant és que els protagonistes no visquin ben bé al barri). Per fer aquest retrat, la novel·la no estalvia res: referències abundants al Facebook, al Whatsapp, a la Brompton, al Barça, a la moda de córrer, al paisatge urbà, però també a l’empobriment, la incertesa immobiliària, les preferents i altres calamitats del nostre present.
Part important d’aquest diguem-ne naturalisme és el llenguatge de cadascun dels personatges, que el retrata perfectament a costa de posar-nos dels nervis en ocasions. L’única amb una parla més neutral, sense cap cursiva, és l’Anna, la protagonista, una noia/dona (allò de que els 40 són els nous 30 i demés) que viu les conseqüències de la precarietat en les seves diverses formes: laboral, familiar, emocional. Presentada des d’una tercera persona que penetra en el seu caparró, l’Anna no és un personatge especialment simpàtic però l’autenticitat de les seves contradiccions, els seus canvis d’humor i les seves reaccions la fan enormement creïble, com a la seva parella, el Nel.
Les escenes sexuals mereixen atenció pel verisme, sobretot la primera, cap a la pàgina 116, en què se’ns mostra meravellosament el contrast entre els fets, que sovint són maldestres, i la vivència d’aquests fets. Després aquestes escenes pateixen un cert estancament i la versemblança se’n ressent, però és d’agrair que el naturalisme també arribi als terrenys eròtics.
L’altra segurament ho petarà bastant (de fet l’exemplar que tinc és de la quarta edició), aprofitant que la Rojals està en un moment àlgid (ahir mateix llegia a la Timeout un article de profunda lloança) i sens dubte és una novel·la de mèrit que disecciona molt bé certs ambients del present. Falta per veure si el pas del temps li serà amable, però mentrestant cal aprofitar.
(https://franagudo.wordpress.com/2015/...)
Les principals preocupacions i fonts de conflicte vénen aquí del món de la parella, l’entorn familiar i la situació socioeconòmica. Ara bé, sembla que el tema nens és massa fort com per resistir-s’hi, i acaba traient el cap, juntament amb altres drames que apareixen de manera un pèl tardana a la novel·la i que sembla que ens diguin: ep, no us sentiu tan identificats amb la protagonista, que ara veureu per tot el que ha passat (i que justifica les seves rareses).
Llibres com aquest de la Marta Rojals tenen l’atractiu inqüestionable d’oferir un retrat fidelíssim de la realitat de tota una generació. D’un temps, l’actual, i un país, que és Gràcia (tot i que Gràcia és més aviat un estat d’ànim o una manera de ser, i tant és que els protagonistes no visquin ben bé al barri). Per fer aquest retrat, la novel·la no estalvia res: referències abundants al Facebook, al Whatsapp, a la Brompton, al Barça, a la moda de córrer, al paisatge urbà, però també a l’empobriment, la incertesa immobiliària, les preferents i altres calamitats del nostre present.
Part important d’aquest diguem-ne naturalisme és el llenguatge de cadascun dels personatges, que el retrata perfectament a costa de posar-nos dels nervis en ocasions. L’única amb una parla més neutral, sense cap cursiva, és l’Anna, la protagonista, una noia/dona (allò de que els 40 són els nous 30 i demés) que viu les conseqüències de la precarietat en les seves diverses formes: laboral, familiar, emocional. Presentada des d’una tercera persona que penetra en el seu caparró, l’Anna no és un personatge especialment simpàtic però l’autenticitat de les seves contradiccions, els seus canvis d’humor i les seves reaccions la fan enormement creïble, com a la seva parella, el Nel.
Les escenes sexuals mereixen atenció pel verisme, sobretot la primera, cap a la pàgina 116, en què se’ns mostra meravellosament el contrast entre els fets, que sovint són maldestres, i la vivència d’aquests fets. Després aquestes escenes pateixen un cert estancament i la versemblança se’n ressent, però és d’agrair que el naturalisme també arribi als terrenys eròtics.
L’altra segurament ho petarà bastant (de fet l’exemplar que tinc és de la quarta edició), aprofitant que la Rojals està en un moment àlgid (ahir mateix llegia a la Timeout un article de profunda lloança) i sens dubte és una novel·la de mèrit que disecciona molt bé certs ambients del present. Falta per veure si el pas del temps li serà amable, però mentrestant cal aprofitar.
(https://franagudo.wordpress.com/2015/...)
July 27, 2024
Rojals no falla! Té un control de la llengua envejable. Ha construït un tros de narradora i un final que m'ha encantat. Rojals va presentant girs narratius al llarg de la novel·la que li permeten construir els diferents personatges i et van canviant la perspectiva d'aquests.
Aquesta novel·la crec que és millor que Primavera, estiu, etcètera.
Aquesta novel·la crec que és millor que Primavera, estiu, etcètera.
May 2, 2020
En primer lloc, crec que es tracta d’una obra molt ben escrita i amb un bon domini de la llengua i això s’ha de destacar avui en dia.
La segona característica, al meu parer, és el seu realisme – naturalisme – que la converteix en una foto d’una realitat molt concreta, d’un temps, d’una generació, d’uns llocs. Els personatges i les situacions són creïbles, tot resulta familiar, i si amplies la foto tots els detalls hi són, no hi ha res que trobem a faltar.
Dit això, la història pot interessar més o menys, però crec que té un bon nivell literari. La protagonista és l’Anna, que viu a Barcelona amb la seva parella, el Manel i tots dos pateixen les conseqüències de la crisi financera de 2008 en un moment en què s’acosten a la quarantena i es plantegen tenir fills.
Aquest és el punt de partida per examinar a fons les relacions de parella, el sexe, el desig, les addiccions, la problemàtica laboral i habitacional, la maternitat, els traumes infantils, les relacions familiars i amistoses i un llarg etcètera: Como la vida misma! que diria el personatge de la Cati. L’autora ha fer un bon esforç per reproduir el llenguatge que es parla al carrer i a més diferenciar la parla de cada personatge, de manera que encara que de vegades no ho indiqui, sempre saps qui està parlant. Crec que aquest aspecte està molt treballat i aconseguit, i no és un tema menor.
Un altre aspecte interessant és l'estil de la narració – hi ha una varietat de tècniques i atreviments – de vegades en un mateix paràgraf canvia el personatge que parla i també fa un salt temporal – però s’entén molt bé i en aquestes piruetes no et perds, més aviat gaudeixis de la velocitat i el ritme que agafa tot.
Per posar un inconvenient, arriba un moment que l’acció sembla que s’estanca i esdevé una mica reiterativa. Les escenes de sexe estan molt ben descrites, seguint la tònica de naturalisme de tota la narració, però en un moment donat he tingut la impressió que no necessitava tanta informació – de vegades propera a la obstetrícia.
Però el que m’ha convençut totalment és el final. Rodó és poc, enlluernador – com un llampec il•lumina tot el que has llegit amb una altra perspectiva. Brutal.
En general, una obra destacable, escrita amb molta cura i un bon mirall per a tota una generació. Un reality bite :)
La segona característica, al meu parer, és el seu realisme – naturalisme – que la converteix en una foto d’una realitat molt concreta, d’un temps, d’una generació, d’uns llocs. Els personatges i les situacions són creïbles, tot resulta familiar, i si amplies la foto tots els detalls hi són, no hi ha res que trobem a faltar.
Dit això, la història pot interessar més o menys, però crec que té un bon nivell literari. La protagonista és l’Anna, que viu a Barcelona amb la seva parella, el Manel i tots dos pateixen les conseqüències de la crisi financera de 2008 en un moment en què s’acosten a la quarantena i es plantegen tenir fills.
Aquest és el punt de partida per examinar a fons les relacions de parella, el sexe, el desig, les addiccions, la problemàtica laboral i habitacional, la maternitat, els traumes infantils, les relacions familiars i amistoses i un llarg etcètera: Como la vida misma! que diria el personatge de la Cati. L’autora ha fer un bon esforç per reproduir el llenguatge que es parla al carrer i a més diferenciar la parla de cada personatge, de manera que encara que de vegades no ho indiqui, sempre saps qui està parlant. Crec que aquest aspecte està molt treballat i aconseguit, i no és un tema menor.
Un altre aspecte interessant és l'estil de la narració – hi ha una varietat de tècniques i atreviments – de vegades en un mateix paràgraf canvia el personatge que parla i també fa un salt temporal – però s’entén molt bé i en aquestes piruetes no et perds, més aviat gaudeixis de la velocitat i el ritme que agafa tot.
Per posar un inconvenient, arriba un moment que l’acció sembla que s’estanca i esdevé una mica reiterativa. Les escenes de sexe estan molt ben descrites, seguint la tònica de naturalisme de tota la narració, però en un moment donat he tingut la impressió que no necessitava tanta informació – de vegades propera a la obstetrícia.
Però el que m’ha convençut totalment és el final. Rodó és poc, enlluernador – com un llampec il•lumina tot el que has llegit amb una altra perspectiva. Brutal.
En general, una obra destacable, escrita amb molta cura i un bon mirall per a tota una generació. Un reality bite :)
August 5, 2014
Potser perquè sento la narradora molt propera a nivell generacional o en el llenguatge o en el punt de vista o què sé jo... i feia molt que això no em passava... De fet, tant així no m'havia passat mai...que em sentia una mica com si la Marta Rojals fos jo...
Tonteries a banda, per mi el tema més estructural de la novel.la és com construeix la seva identitat una persona adulta que a dins seu ha viscut coses que no podia entendre durant la seva infantesa... I crec que d'això en parla poca gent... Tothom s'omple la boca amb 'un retrat generacional' o 'parla de la crisi' o 'és molt divertida'... però el tema central, el que fa bategar la novel.la, jo diria... que és aquest: la maduresa d'algú que ha patit esdeveniments dolorosos quan era massa fràgil com per assimilar-los i com aquesta fragilitat va treient el cap a cada gest, a cada decisió, a cada pas endavant que fa aquesta adulta...
Molt gran la Rojals, sóc massa fan i me n'estic estant d'anar a comprar el Primavera perquè l'emoció em duri un temps més...
Tonteries a banda, per mi el tema més estructural de la novel.la és com construeix la seva identitat una persona adulta que a dins seu ha viscut coses que no podia entendre durant la seva infantesa... I crec que d'això en parla poca gent... Tothom s'omple la boca amb 'un retrat generacional' o 'parla de la crisi' o 'és molt divertida'... però el tema central, el que fa bategar la novel.la, jo diria... que és aquest: la maduresa d'algú que ha patit esdeveniments dolorosos quan era massa fràgil com per assimilar-los i com aquesta fragilitat va treient el cap a cada gest, a cada decisió, a cada pas endavant que fa aquesta adulta...
Molt gran la Rojals, sóc massa fan i me n'estic estant d'anar a comprar el Primavera perquè l'emoció em duri un temps més...
This entire review has been hidden because of spoilers.
November 20, 2023
La veritat és que m'ha resultat tediós i avorrit. Hi ha un gir final que l'acaba mig salvant però no treu que tot el procés no hagi estat avorrit i m'hagi fet plantejar deixar-lo més d'una vegada. Els personatges et cauen malament, no t'hi identifiques per res, ell és un masclista imbècil i ella una noia freda amb una doble vida que no acabes d'entendre... fins al final. Però ja és tard per empatitzar amb ella. No us el recomano, no perdeu el temps.
April 8, 2025
“Era això: quan tot sembla plàcid, els records irruptius l’empenyien, li enfonsaven l’estèrnum i la feien retrocedir fins a cinc, deu, quinze anys enrere. […] Un dolor sobre un altre, tota la vida. Però a banda d’aquests n’hi havia més?”
M’ha costat molt connectar amb la protagonista i el seu patiment perquè té una manera massa freda de veure la vida, com de pedra. Tot i així l’escriptura és brillant, té unes transicions d’escena molt sobtades que et van donant trossos del trencaclosques de la vida de la protagonista. El final totalment inesperat ha fet que encara m’agradés més el llibre.
M’ha costat molt connectar amb la protagonista i el seu patiment perquè té una manera massa freda de veure la vida, com de pedra. Tot i així l’escriptura és brillant, té unes transicions d’escena molt sobtades que et van donant trossos del trencaclosques de la vida de la protagonista. El final totalment inesperat ha fet que encara m’agradés més el llibre.
August 9, 2018
Per anar a missa ja hi ha esglésies, no ens calen monges missioneres
April 16, 2019
Em va costar entrar-hi però, un cop a dins, t’hi quedes aferrada. Aprofitant les vacances l’he engolit. Molt recomanable, enganxada als llibres que fan salts d’història en el mateix paràgraf.
April 15, 2015
Vaig descobrir la Marta Rojals amb l'excel·lent Primavera, estiu, etcètera i he pres aquest seu últim llibre amb força interès. Al final del llibre em quedo una mica perdut. Té moments molt interessants, la Marta demostra un gran domini de l'escriptura, per no parlar de la llengua (això sí, donant lliçons a cada moment). El llibre sens dubta està millor construït que el precedent, és més complex, a voltes costa de seguir. Però hi vas entrant i hi vas descobrint tot de territoris incògnits. El personatge de l'Anna es va fent més i més complex i guanya volum. Tanmateix, al final trobo que la darrera "sorpresa" fa perdre ritme i essència a la resta. Dubtava si donar-li la quarta estrella, però sabedor del que pot fer, prefereixo donar-li'n tres amb l'esperança de llegir-li un llibre completament rodó.
May 14, 2016
La Marta Rojals escriu tan bé que em llegiria les instruccions d'una rentadora si fossin escrites per ella. Dit això, el llibre no em va acabar de convèncer del tot. Em sembla més rodó que Primavera, estiu, etc. però més agobiant i amb menys textures. He trobat la història més directa i senzilla, més crua, però tot i així m'hi ha faltat alguna cosa.
Per cert, m'encanta que la protagonista trobi l'ús dels pronoms febles sexy :)
Per cert, m'encanta que la protagonista trobi l'ús dels pronoms febles sexy :)
June 22, 2019
La història no és gran cosa, però està ben escrit
May 9, 2022
M'agrada que l'eix central dels capítols de la Rojals siga el pas del temps, els cicles: els mesos i les estacions. Hi ha una qüestió que ens situa d'entrada en una certa atmosfera, a una temperatura i humitat determinades. Una altra cosa que trobe destacable de l'escriptura de Rojals, i més concretament d'aquest llibre, és que “l'altra” a la qual fa referència el títol de la novel·la és Trobe que tot i l'aparent normalitat que desprenen els personatges de Rojals, que podrien recordar-nos coneguts nostres, solen tindre un punt d'originalitat que els fa únics; fet que es detecta també al llenguatge particular de cadascun d'ells. Aquesta unicitat és la que m'espenta a mi com a lectora a voler conéixer-los més en profunditat i per tant, a seguir immersa en la lectura i no perdre'm en els diàlegs.
September 2, 2025
Al principi em va encantar. El llibre passa a la Barcelona que ofega, la bonica i angoixant Barcelona (Plaça Lesseps, carrer Mallorca, carrer Septimània, Torrent de l'Olla, Passeig de Gràcia...) fàcil de reconèixer per les que tenim entre 25 i 35 anys: poca feina, problemes d'habitatge, la monotonia d'una parella desgastada, els traumes del passat, i gent que apareix de cop.
A més l'Anna va pel carrer comptant matrícules com jo!!!!!
El final s'ha fet molt pesat. Li sobren ben bé 80 pàgines a aquest llibre 😪
A més l'Anna va pel carrer comptant matrícules com jo!!!!!
El final s'ha fet molt pesat. Li sobren ben bé 80 pàgines a aquest llibre 😪
August 9, 2020
L’he agafat amb ganes després d’haver-lo deixat un cop. Té reflexions sobre les parelles i la relació de parella protagonista bastant dures, però que m’han agradat. M’ha agradat també que no acabava de saber per on sortiria el llibre i com acabaria. L’últim capítol m’ha deixat amb la boca oberta, ha sigut el que li ha fet guanyar la quarta estrella.
January 26, 2022
Ai, Anna.
October 3, 2022
Reivindico altre cop la lleixa dels inacabats.
Sincerament, no m’ha enganxat en cap moment. Li poso dues estrelles perquè em nego a puntuar amb menys nota la Rojals, però he tingut la mateixa sensació que amb ‘Primavera, estiu…’: em semblen personatges, situacions i diàlegs un punt infantiloides. Com que no goso malparlar de l’autora, diré que és probable que no fos el moment adequat per llegir-lo.
Sincerament, no m’ha enganxat en cap moment. Li poso dues estrelles perquè em nego a puntuar amb menys nota la Rojals, però he tingut la mateixa sensació que amb ‘Primavera, estiu…’: em semblen personatges, situacions i diàlegs un punt infantiloides. Com que no goso malparlar de l’autora, diré que és probable que no fos el moment adequat per llegir-lo.
April 14, 2014
Primavera em va agradar mes.
L'altra es una mica Manel meets [el teu culebron preferit].
L'escriptura molt be, els dialegs molt be, la tensio sexual, agraiida.
El millor, les observacions sobre com pilotem la nostra persona, com movem els fils del titella i el fem preguntar, somriure, posar cara d'interes, per aconseguir passar per gent "ben ajustada".
L'estructura, molt previsible, els traumes, exagerats , i els recursos "Yo tambien fui a EGB", sense comentaris.
M'ha decebut, ves.
L'altra es una mica Manel meets [el teu culebron preferit].
L'escriptura molt be, els dialegs molt be, la tensio sexual, agraiida.
El millor, les observacions sobre com pilotem la nostra persona, com movem els fils del titella i el fem preguntar, somriure, posar cara d'interes, per aconseguir passar per gent "ben ajustada".
L'estructura, molt previsible, els traumes, exagerats , i els recursos "Yo tambien fui a EGB", sense comentaris.
M'ha decebut, ves.
July 28, 2017
Potser ha estat per les expectatives massa altes, però m'ha decebut una mica. Té moments memorables, com el discurs a la platja de la Laura (pg. 121-122), però en general m'ha atrapat poc, i se m'ha fet feixuc.
May 6, 2014
jo sincerament esperava una altra cosa per la sinopsi del llibre.. no està malament però no m'ha acabat de fer el pes
June 24, 2015
La protagonista és del tot odiosa. El llibre se'm va fer insufrible.
June 8, 2022
Es llegeix molt bé. No hi ha una gran història darrere, però els personatges estan molt ben caracteritzats.
February 8, 2025
Me ha gustado mucho, es un libro que te va atrapando, al principio cuesta un poco entrar pero acaba sorprendiendo y te deja pensando. Me gusta cómo presenta distintos personajes y caracteres y cómo te hace pensar que nada es tan sencillo y todo puede tener un por qué.
Aparte de esto, es un libro que va muy bien para aprender catalán, está bien escrito, en un lenguaje actual, y tiene gracia la obsesión de la protagonista por el buen uso del idioma, que nos ayuda con las cursivas a pensar en cómo decirlo bien.
Aparte de esto, es un libro que va muy bien para aprender catalán, está bien escrito, en un lenguaje actual, y tiene gracia la obsesión de la protagonista por el buen uso del idioma, que nos ayuda con las cursivas a pensar en cómo decirlo bien.
October 28, 2019
No acaba de ser el libro redondo que anunciaba ser. Una protagonista compleja con una vida muy común, problemas muy comunes pero con un pasado difícil. Es una delicia de escritura, rica pero no barroca. La historia entretiene pero creo que queda un poco descolgada de la revelación final del problema. Me he quedado un poco escéptica!
July 20, 2022
L'altra a diferència el Primavera, estiu, etcètera m'ha costat bastant i no he acabat de connectar ni amb la protagonista ni amb la història. La forma com està escrita m'ha costat bastant ja que algunes vegades em perdia. No obstant, després d'haver-la paït i reflexionat, trobo que la història és bona i la idea també.
March 29, 2018
Capes i capes de pensaments que ens permeten avançar en espiral cap al centre de l'Anna-altra-Nona. Una prosa espontània, viva i punyent que s'endinsa en els problemes d'una generació que semblava que tenia un brillant futur promès, però que va haver de "recalcular" la seva ruta.
January 24, 2021
«Ara l'Anna el coneix així: la superposició del que és sobre el que havia sigut, com un reflex en un vidre. Sap que estima aquest cos canviant perquè pertany al mateix home, ara vulnerable, ara rescatador.»
August 8, 2023
Un retrat fantàstic de la generació que era a la trentena durant la crisi del 2008, i va veure com totes les expectatives s'ensorraven. El millor són els registres diferents de català de cada personatge. Molt bona trama, i un gir final que va ser polèmic.
May 16, 2024
En general m'ha agradat, però de manera desigual entre capítols. Alguns molt, alguns se m'han fet una mica llargs, alguns perquè han estat frustrants... però la manera com narra la Marta Rojals ho arregla.
I tot i que les comparacions són odioses, Primavera, estiu, etc., em va agradar més:)
I tot i que les comparacions són odioses, Primavera, estiu, etc., em va agradar més:)
November 28, 2025
D'aquest llibre m'ha enganxat el chisme i m'ha sorprès el final. No l'hagués escollit si no hagués set a la llista del club de lectura i m'ha acabat agradant bastant. Tinc ganes de llegir el primer de la Marta Rojals, l'escriptora misteriosa que ningú ha vist..
Displaying 1 - 30 of 56 reviews