En una època de sequera revolucionària, en la qual ens resulta més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme, recuperar Lenin és d’un exotisme revulsiu. Lenin, sens dubte un dels personatges més importants del segle XX, simbolitza el pas endavant més gran que mai s’hagi donat per a revolucionar la història, amb una repercussió electritzant en els drets de la classe treballadora, de les dones i dels pobles oprimits. Amb aquest llibre, Albert Botran s’hi proposa trencar la vitrina rere la qual resta momificat per ordre d’Stalin i mantenir-hi amb ell una conversa sobre els problemes del món d’ allò que Lenin ens pot dir sobre el poder polític, la guerra, la planificació econòmica, la cultura i els reptes d’un sistema alternatiu que posi les necessitats socials, i no el lucre, al centre de les societats humanes. Contra tota simplificació, se’ns descobreix un líder que parla clar, sense maquillar els problemes que va viure l’experiment l’agricultura, la indústria, la burocràcia, la democràcia. Un militant preocupat sobremanera per les qüestions organitzatives, tant del partit com de l’administració pública; i un pensador obert que reclamava “la força i la flexibilitat per a recomençar de zero”.
Albert Botran i Pahissa (Molins de Rei, 14 de gener de 1984) és un historiador i polític català. Va estudiar Història Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha escrit diversos llibres sobre història moderna i contemporània de Catalunya.
entretingut de llegir i explicació entenedora del comunisme i leninisme. alguns capítols una mica turra, moltes cites, dates i noms. se centra més en els precedents històrics i no tant -o almenys a mi no m'ho ha semblat- en l'anàlisi política actual, (pel títol pensava que anava més cap aquí, és la part més divertida). m'ha fet venir ganes de llegir-me tots els articles i llibres que inclou a la bibliografia. pd. no m'acabo d'acostumar a llegir en digital, em fa més mandra posar-m'hi, però visca l'ebiblio.
Un llibre que defuig la temptació de dibuixar Lenin des del bonisme i que, per contra, destria el gra de la palla per mostrar-nos les idees que poden ser-nos útils i realistes des de l’avui. M’ha ajudat a entendre i m’ha inspirat.
3.5. Es llegeix molt bé, és divulgatiu i és rigorós. He après coses noves i he situat millor alguns conceptes i debats. No es pot demanar més!
El millor, el capítol 4, que explica la defensa (condicionada, no universal) de Lenin del dret a l'autodeterminació, i que inclou bons 'beefs':
"Quan, en la seva angúnia per no 'ajudar' la burgesia nacionalista de Polònia, Rosa Luxemburg refusa el dret a la secessió en els programes dels marxistes de Rússia, ajuda de fet les Centúries Negres grans russes. El nacionalisme burgès de qualsevol nació oprimida té un contingut democràtic general que es dirigeix contra l'opressió, i és en relació amb això que li donem suport incondicional. Alhora el distingim estrictament de la tendència cap a l'exclusivisme nacional: lluitem contra la tendència de la burgesia polonesa a oprimir els hebreus, etc."
M'ha encantat x la capacitat de clarificar conceptes bàsics leninistes aplicant-los al nostre país al segle XXI tot fenr crítica quan cal. El recomano molt!!!
Un llibre que de no haver estat un regal segurament mai hauria llegit. M'ha agradat i m'ha tornat a despertar algunes coses. L'Albert Botran és un socialdemòcrata, però és el nostre socialdemòcrata.
Lenin, un autèntic líder, un erudit i un apassionat del moment històric que va viure. Contradictori segons l'edat que tenia i el context (la millor definició que he llegit mai del marxisme és seva: "l'essència mateixa, l'ànima viva, del marxisme és una anàlisi concreta d'una situació concreta"), fugint dels dogmatismes tan representatius de l'esquerra populista actual (i ja la d'aquella època), amb la clara visió de la revolució com a objectiu final. Hi ha tantes capes d'aquest personatge, tantes coses que no sabia de la seva vida i del que va representar el procés revolucionari rus de 1905 i 1917 que va liderar,... i a sobre li encantava Beethoven; l'alterava tant que no podia escoltar-lo perquè perdia el control de les seves pròpies emocions! Passió pura, educació i aprenentatge fins la fi (què hagués passat si no hagués mort als 53 anys?), militància de partit, organització, planificació i, sobretot, control del temps i l'ordre.
"Honro Lenin com un home que es va sacrificar completament i va dedicar tota la seva energia a la realització de la justícia social. No considero que els seus mètodes siguin pràctics, però una cosa és certa: els homes del seu tipus són els guardians i els restauradors de la consciència de la humanitat." (Einstein, sobre Lenin)
Interessant, tot i que una mica decebut en relació a les espectatives que m'havia generat el títol. Per al meu gust s'extén excessivament en la història i en canvi resulta sorprenentment breu en l'anàlisi política. Tot i això, val la pena llegir-lo
Objectivament és un bon repàs a la història del personatge i també d'alguns dels principals debats de l'esquerra actual. A més, dona tot un munt de referències per poder aprofundir, sense fer-se gens acadèmic ni enrevessat.